19/09/2022 | 09:36
La CUP farà públics aquest dilluns els 10 primers noms que integraran la candidatura de Barcelona de cara a les eleccions municipals del 2023. En una assemblea plenària feta diumenge, les bases cupaires han escollit els candidats definitius d’entre una llista de 15 noms i han acordat que Basha Changue, actual diputada al Parlament, encapçali la candidatura. Changue forma part del nucli de Nou Barris i va ser regidora de Moià del 2019 al 2021.
L’any vinent serà la quarta vegada que la CUP es presenta a l’Ajuntament de Barcelona: ho va fer per primera vegada el 2011, però no va ser fins al 2015 quan va aconseguir els tres representants que va perdre en els comicis del 2019 passats. En aquelles eleccions hi va obtenir el 3,9% dels vots a causa, entre altres motius, de la irrupció de noves forces polítiques com Primàries, liderada per Jordi Graupera, que tampoc no hi va aconseguir representació.
La formació anticapitalista espera tornar a obtenir representació a l’Ajuntament amb una llista formada, principalment, per militants d’una llarga trajectòria dins l’esquerra independentista, en moviments socials o en l’àmbit associatiu. Però qui és qui en la nova CUP de Barcelona?
Basha Changue, militant antiracista i afrofeminista
El 2023, la CUP presentarà per segona vegada una llista encapçalada per una dona. Fa quatre anys, la candidatura liderada per Anna Saliente va rebre poc més de 29.300 vots i no va obtenir representació. En aquesta ocasió, però, els anticapitalistes han optat per un perfil amb més projecció pública, ja que fa un any i mig que Changue és diputada al Parlament de Catalunya i, en aquest període, ha impulsat diverses iniciatives en matèria de gènere i en contra del racisme institucional. Les darreres setmanes, a més, ha ocupat un rol central en jornades decisives per a la formació, com en l’acte polític de la CUP celebrat durant la Diada Nacional, en què la candidata va reivindicar el municipalisme.
L’alcaldable milita a l’organització des del 2018 i, malgrat que la major part de la seva vida ha viscut a Barcelona, en les eleccions municipals passades va ser elegida regidora a l’Ajuntament de Moià. Dos anys després, al febrer del 2021, va fer el salt al Parlament.
A banda de la seva militància política, Changue ha format part de diverses entitats feministes i sociopolítiques africanes i afrodescendents com la cooperativa AfroFem Koop, de la qual és membre fundadora, o la revista antiracista Afroféminas, que va dirigir entre el 2019 i el 2020. Actualment, és coordinadora territorial a la Comunitat Negra Africana i Afrodescendent i presidenta de l’associació Cultura de la Dona. Pel que fa a la seva formació, Changue va estudiar disseny d’interiors i actualment cursa matèries d’integració social a l’Institut Obert de Catalunya.
Jordi Estivill, una cara coneguda en la lluita contra el 22@
Jordi Estivill, que hi anirà de número 2, va néixer al Poblenou i milita al districte de Sant Martí. Politòleg de formació i “treballador externalitzat” de l’Ajuntament de Barcelona, el seu activisme va començar l’any 2002, sent un dels impulsors de la Coordinadora d’Assemblees de Joves de l’Esquerra Independentista (CAJEI). Posteriorment, va participar en el procés de confluència amb l’organització juvenil Maulets, que donaria pas, l’any 2012, a la creació d’Arran.
Com a membre de la CUP Barcelona va formar part del comitè de campanya en les eleccions municipals del 2019 i va integrar el Secretariat Municipal fins a l’any 2020. A banda, també és afiliat a la CGT i integra la plataforma Municipalitzem, que agrupa “treballadores precàries de serveis externalitzats de l’Ajuntament de Barcelona contra la mercantilització i per la municipalització”.
En l’àmbit de barri, ha tingut un rol actiu dins de col·lectius diversos contraris al projecte del 22@ i la massificació turística, i actualment, és soci del Casal Octubre, de l’Ateneu Flor de Maig i és membre del Nus, el sindicat de barri del Poblenou.
Adriana Llena, exportaveu d’Arran
La número 3 de la llista és Adriana Llena, que va ser portaveu d’Arran des del 2018 fins al 2021. Dins d’aquesta organització juvenil, va participar en la comissió de lluita feminista i va compaginar la seva activitat política amb la militància en altres espais del moviment popular de les Corts, com el col·lectiu feminista Cortsenques Dissidents. Actualment, Llena forma part de l’estructura nacional de la CUP, a l’àrea estratègica i de moviments populars.
Arran ha estat notícia recentment després que 14 assemblees de l’organització decidissin crear el nou espai polític Horitzó Socialista. CRÍTIC va explicar en aquest reportatge d’on venia la ruptura i les possibles conseqüències que tindria.
Thaïs Cloquell, activista feminista i professora de català per a persones nouvingudes
La número 4 de la llista és Thaïs Cloquell, llicenciada en Filosofia a la Universitat de Barcelona, des d’on va començar a participar en el moviment feminista i a fer recerca al Seminari de Filosofia i Gènere. Actualment, exerceix de professora de català per a persones nouvingudes i és part del personal d’administració i serveis interins a la Universitat de Barcelona.
Cloquell col·labora amb la Xarxa d’Aliments de les Corts i milita al moviment per l’habitatge des del 2018. De fet, dins la CUP, forma part del Grup de Treball d’Habitatge a escala nacional, així com de la Comissió d’Elaboració del Programa Electoral, entre d’altres.
Santi González, militant del moviment per l’habitatge
Santi González anirà de número 5 a la llista de la CUP a l’Ajuntament de Barcelona. Conegut per la seva militància en el moviment a favor del dret a l’habitatge, forma part del Sindicat del Raval, un dels més actius a la ciutat, i també està vinculat amb la Xarxa de Suport Mutu i amb el col·lectiu Acció Riera Baixa. Aquesta assemblea d’autoorganització veïnal també lluita contra els desnonaments i l’especulació.
Així mateix, González ha tingut un paper actiu en espais com l’antiga Escola Massana, un recinte de titularitat municipal ocupat per diversos col·lectius del barri del Raval per tal que esdevingués un espai d’acompanyament i suport al veïnat. També ha treballat al Gimnàs Sant Pau, atenent persones sense llar.
Eva Fernández, una figura històrica del teixit associatiu
La número 6 de la llista és Eva Fernández, activista feminista i del moviment veïnal. Fernández va ser presidenta de la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona del 2004 al 2010 i assessora en temes de gènere de la Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC). Actualment, forma part de la Junta de l’Observatori dels Drets Econòmics, Socials i Culturals (DESC) i és membre del Consell Assessor de la Directa.
Fernández és antropòloga i infermera, especialitzada en salut mental. Ha centrat la major part del seu activisme veïnal als barris de Sant Antoni i de la Barceloneta, on ha participat en col·lectius com la Plataforma en Defensa del Port Vell. Als anys noranta, va ser una de les fundadores de la Plataforma Ciutadana en Defensa dels Menors Immigrants Desemparats.
Jordi Gutiérrez, un dels impulsors de Solidaritat Perifèrica, col·lectiu contra la repressió
Veí de Nou Barris i soldador de professió, Jordi Gutiérrez ocuparà el setè lloc de la llista. La seva militància va començar al CDR del barri i al Casal 3 Voltes Rebel, i fa cinc anys que també forma part de la CUP. A banda, participa en altres espais locals com Nou Barris Territori Antifeixista. L’any 2018, va impulsar el col·lectiu Solidaritat Perifèrica per tal de donar cobertura a diverses persones represaliades.
Marga Olalla, lluitadora sindical i en defensa dels serveis públics
La número 8 de la llista de la CUP és Marga Olalla, actualment jubilada i que va ser treballadora dels serveis socials de l’Ajuntament de Barcelona. Allà va desenvolupar una llarga lluita sindical en defensa dels treballadors i treballadores i d’uns serveis 100% públics. També és una de les impulsores de la plataforma Municipalitzem i forma part de Lluita Internacionalista, del sindicat CGT i de diversos col·lectius en defensa dels serveis públics i dels drets de les dones.
Alfons Romero, membre del col·lectiu Iaioflautas
El penúltim lloc de la llista de la CUP a l’Ajuntament de Barcelona l’ocupa Alfons Romero, un dels impulsors del Centre Social del Besòs i referent per al barri en la integració dels veïns i de les veïnes del Camp de la Bota, traslladats als edificis de la Mina.
Romero va participar en la creació del Secció sindical de Banca, sector on va treballar. Va militar al PSUC a la clandestinitat, ha estat membre de Comunistes de Catalunya, així com d’espais del 15-M i, actualment, del col·lectiu Iaioflautas, de la plataforma Stop Pujades o de l’Ateneu L’Harmonia, de Sant Andreu.
Clara Camps, professora de Sociologia i activista per l’educació pública
Clara Camps tanca la llista que la formació anticapitalista presentarà a l’Ajuntament de Barcelona. Professora de Sociologia a la universitat pública i membre del comitè d’empresa per Transformem la UB, Camps ha centrat la seva investigació en els camps de la protesta, la repressió, la política i el gènere. Així mateix, la candidata ha participat en moviments veïnals, pels drets socials i en defensa de l’educació pública.
