12/05/2026 | 07:00
Menys alumnes, més despesa. El cost de l’escola privada concertada que finança la Generalitat de Catalunya ha seguit augmentant en els últims set anys a Catalunya: ha crescut un 26%, tot i la pèrdua d’alumnes i d’aules. Així es desprèn de l’anàlisi detallada de la informació econòmica feta pública pel mateix Departament d’Educació. Al curs 2017-2018, la despesa per a les arques públiques dels concerts educatius (incloent-hi la despesa de personal, la Seguretat Social i el funcionament dels centres) va ser de 1.132 milions d’euros. Al curs 2023-2024, set anys després, la xifra ja va assolir els 1.431 milions.
Avui, precisament, hi ha una nova jornada de vaga en el sector de l’educació, per demanar una major inversió en l’escola pública. Els reclams principals són reduir ràtios d’alumnes per aula, reforçar plantilles, sobretot en l’educació inclusiva, i millorar els salaris i les condicions laborals de mestres i de professors. La consellera d’Educació, Esther Niubó, ja va dir la setmana passada que sense nous pressupostos no hi ha diners per millorar l’acord al qual van arribar ja amb els sindicats CCOO i UGT.
Aquest increment de despesa en concerts educatius es produeix en un context en què el nombre d’alumnes a l’escola concertada s’ha reduït, sobretot a l’educació infantil i primària. Per tant, també han baixat línies concertades. Però després de la pandèmia de la Covid i en un context d’una alta inflació, la Generalitat va optar per augmentar notablement els mòduls de funcionament dels centres concertats. Així, al curs 2017-2018 la inversió era d’uns 3.600 euros/alumne, i al 2023-2024 es va elevar fins als 4.400 euros/alumne. Per tant, el creixement de la despesa per alumne matriculat a la concertada ha crescut en 800 euros, un 22% més.
Està caient la xifra d’alumnes matriculats a l’escola concertada?
Les dades mostren que s’està reduint el nombre d’alumnes que es matriculen a l’escola concertada en les etapes infantil i primària, però no així a la secundària o la formació professional (FP). Aquest canvi, derivat en gran part de la baixada de natalitat, ja ha començat a afectar les línies educatives concertades a l’escola privada. A l’etapa d’educació infantil, passem de 67.702 alumnes matriculats a la concertada al setembre de 2017 a 55.001 alumnes al juny de 2024 (últimes dades publicades). Una caiguda de 12.701 alumnes, un 18% menys. I les dades són similars a la primària, amb una caiguda de 14.490 alumnes matriculats, un 9% menys. En canvi, a la secundària no cau; fins i tot, creix un lleuger 0,8%, és a dir, 900 alumnes més.
Tot i això, les dades oficials apunten que la davallada d’alumnes és molt més gran que la de línies concertades. Però s’ha de dir que les unitats concertades han caigut els últims anys. El sistema ha perdut 413 unitats concertades en set anys (–2,9%), bàsicament, a infantil i a primària.
Tot i la caiguda a les etapes inicials, l’ESO concertat es manté perquè encara rep una bona quantitat d’alumnat. Podria haver-hi un efecte retardat: la davallada podria arribar més endavant, o no, depenent de si les famílies confien més o menys en els instituts públics en la secundària.
On van els diners que gastem en l’escola concertada?
Què és el que més creix? El primer són les nòmines del personal educatiu dels centres concertats, que paga íntegrament la Generalitat. Aquesta despesa passa dels 789,7 milions d’euros de fa set anys als 953,0 milions actuals. Un augment del 20,7%.
Però la partida que més creix proporcionalment és la que es refereix a les “despeses de funcionament” d’aquestes escoles. Han passat, en els mateixos set últims anys, de 99,2 milions d’euros a 174 milions. Un creixement del 75%. I, sobretot, va créixer en els últims dos cursos: entre el curs 2021-2022 i el curs 2023-2024, aquestes despeses de funcionament passen de 118 a 174 milions, és a dir, guanyen més de 55 milions.
Més diners per a les escoles concertades?
En ple procés de mobilitzacions i protestes a l’escola pública, la mateixa Generalitat va anunciar un acord amb les cinc patronals de l’escola privada concertada per millorar-ne el finançament. El pacte estipula que, des d’ara i fins al 2030, es farà una despesa de 390,9 milions d’euros més per invertir en les “despeses de funcionament”, augmentar les plantilles i afavorir que escolaritzin alumnat en condicions socials vulnerables. Ja aquest any, les escoles amb més del 30% d’alumnat vulnerable socioeconòmicament tindran un increment del 50% respecte del que reben ara per fer front a aquestes despeses de funcionament.
També s’augmentaran a l’escola concertada les plantilles de professorat, pagades amb el pressupost públic. Serà, però, de forma gradual: al setembre de 2026, s’incrementa un mestre per cada línia en l’educació primària, cosa que suposa afegir 900 dotacions addicionals al sistema. Posteriorment, al setembre de 2027, s’incrementarà un mestre per cada línia d’educació infantil, cosa que suposarà 900 dotacions addicionals al sistema. I al setembre de 2028, el mateix, per a l’ESO.
