14/12/2025 | 06:00
Tenim un problema en el sistema educatiu català, i aquest es diu sobreoferta d’escola concertada. Els dos últims estudis publicats aquesta tardor per l’aFFaC i per la Fundació Bofill demostren que a Catalunya hi ha un desequilibri estructural entre la xarxa pública i la privada-concertada. Segons dades oficials, el 79% de les comarques tenen dèficit de places públiques, mentre que la concertada manté una oferta sobredimensionada, sobretot a la ciutat de Barcelona.
El problema s’agreuja per una distribució desigual d’alumnat: les escoles públiques acullen la major part dels infants amb necessitats especials o en situació de vulnerabilitat social i econòmica, mentre que la concertada —que rep més de 1.400 milions d’euros públics cada any— concentra recursos en centres més homogenis.
Dèficit de places públiques i desequilibri territorial
L’aFFaC (Associacions Federades de Famílies d’Alumnes de Catalunya), basant-se en dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), calcula que en el curs 2026/2027 hi haurà 54.088 infants que necessitaran una plaça d’educació infantil a I3, curs escolar no obligatori. Si la vocació de l’Administració fos garantir una plaça pública per a tot aquest alumnat, caldria que els centres disposessin de 626 grups més per cobrir aquesta demanda. O cosa que és el mateix: a Catalunya hi ha un dèficit de 14.308 places públiques d’I3 per donar resposta a les necessitats d’escolarització de tots els nens i les nenes. Per contra, l’escola concertada té una “sobreoferta” de 305 grups més dels necessaris: “Un desequilibri que contribueix a reforçar les dinàmiques de segregació escolar”. Així ho conclou l’informe Anàlisi de l’inici del curs escolar 2025/26 a Catalunya.
“Hi ha la decisió política d’anar aprimant el sistema educatiu públic en favor de mantenir i inclús ampliar el privat-concertat quan, d’acord amb la normativa, hauria de ser al revés”, rebla Lidón Gasull, directora de l’aFFaC i advocada en drets humans.
Al Barcelonès, només el 54% de l’alumnat està cobert per la xarxa pública
Segons la federació, aquest esquema es reprodueix en tot el territori, ja que el 79% de les comarques catalanes tenen un dèficit de places públiques. I el Barcelonès n’és l’exemple paradigmàtic: únicament el 54% de l’alumnat empadronat està cobert per aquesta xarxa. Només nou comarques, ubicades a la demarcació de Tarragona (la Terra Alta, el Montsià, el Baix Ebre, la Ribera d’Ebre i el Priorat) i de Lleida (l’Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà, la Vall d’Aran, la Noguera) ofereixen prou places públiques per atendre tots els infants que hi resideixen.
El desequilibri és particularment evident en el trànsit de la primària cap a l’ESO. Segons els càlculs de l’aFFaC, en el curs passat hi havia 55.050 alumnes a sisè de primària a l’escola pública, però només 53.842 van poder continuar a primer d’ESO a la mateixa xarxa, fet que va deixar fora 1.208 nois i noies. A escala territorial, això representa que en 26 de les 43 comarques no es pot garantir aquesta continuïtat educativa.
Es tanquen grups a la pública i se n’obren a la concertada
Aquesta diferència es fa particularment evident a I3: mentre que el nombre d’unitats concertades ha augmentat un 6,7% en els últims quatre cursos escolars, a la xarxa pública només ho ha fet un 1,9%, “tot i que, en municipis on conviuen les dues xarxes, la demanda de les famílies és superior en el sistema públic”.
Per cada grup tancat a la concertada, es tanquen set grups a la pública
En aquest sentit, la comparació entre els cursos 2023/2024 i 2024/2025 és molt il·lustrativa. Les dades que ha recollit la federació indiquen que, al primer curs d’Infantil (I3), la concertada ha guanyat 20 grups (un 2,3% més), mentre que la pública n’ha perdut 28 (un 1,3% menys). A primer d’ESO, la concertada en perd només quatre, i la pública, 28. Així, en termes generals, “per cada grup tancat a la concertada, se’n tanquen 7 a la pública, i per cada grup tancat a la pública, se n’obren 0,7 a la concertada”, conclou l’informe. Un fet, considera l’aFFaC, que demostra l’oferta “sobredimensionada” de la xarxa concertada.
“La tendència dels governs a Catalunya, tant de dretes com d’esquerres, és protegir i potenciar aquesta xarxa“, afirma Gasull. I hi afegeix: “No sabem per què té tanta força quan, si analitzem les dades de demanda, clarament les famílies aposten més pel sistema públic que pel privat-concertat”.
Infrafinançament i privatització
La despesa educativa a Catalunya representa el 4,09% del producte interior brut (PIB), i se situa per sota de la mitjana europea (un 4,66%), espanyola (un 4,52%) i lluny encara de l’objectiu del 6% que va fixar la Llei d’educació de Catalunya (LEC), el 2009. Segons l’informe que ha elaborat l’aFFaC, des de l’any 2000, els recursos destinats a educació a casa nostra només han augmentat 0,87 punts percentuals; “un increment insuficient per revertir dècades d’infrafinançament”, explica la federació.
L’Estat espanyol és el “quart país de la Unió Europea amb més alumnat en centres privats o concertats”
L’estudi també destaca que aquesta manca de recursos contrasta “amb l’expansió sostinguda de la xarxa privada concertada”. A partir de les dades de l’Eurostat de 2023, conclou que l’Estat espanyol és el “quart país de la Unió Europea amb més alumnat en centres privats o concertats”. El total de nens i nenes escolaritzats en aquests centres representa aproximadament el 32% del total; però, a Catalunya, la proporció és encara més alta i ascendeix fins al 33,8%. “El sistema educatiu català se situa entre els més privatitzats d’Europa”, exposen des de la federació, un fet que “evidencia la dependència estructural de finançament públic que té la concertada”.
1.400 milions d’euros anuals a la concertada
Un informe recent de la Fundació Bofill, titulat L’escola concertada avui determina que Catalunya destina actualment al voltant del 12% del pressupost d’educació a finançar centres concertats. La partida va representar 1.431 milions d’euros en el curs 2023/2024 (l’últim amb dades actualitzades) i és el major volum de recursos atorgats a aquestes escoles dels darrers set anys.
Tanmateix, els 1.431 milions cobreixen el que es coneix per “mòduls de concert”, que inclou pagar totes les nòmines del personal dels centres, la Seguretat Social i les despeses de funcionament. Això és només una part del total de diners que l’Administració injecta a la concertada, segons explica l’aFFaC. En el seu informe, estima que la inversió s’aproxima als 1.600 milions d’euros; un càlcul que inclou, a banda del cost dels “mòduls de concert”, la despesa destinada als alumnes del sector privat-concertat. L’any 2023, equivalia a 4.916,94 euros per cada un dels 330.301 nens i nenes escolaritzats en aquesta xarxa.
A més, la federació recorda que els concerts educatius es van crear als anys vuitanta com una mesura provisional que buscava garantir la universalització de l’ensenyament obligatori. Aquest model, però, ha evolucionat fins a convertir-se en un element estructural del sistema català, “amb un terç de l’alumnat de segon cicle d’infantil, primària i ESO escolaritzat en centres privats concertats”, afirma l’aFFaC. Així i tot, el marc jurídic espanyol i autonòmic estableix que els concerts “poden ser limitats o extingits” quan l’oferta pública és suficient, si els centres incompleixen els requisits que fixa la normativa (garantir la gratuïtat, la no-discriminació, l’equitat i la distribució equilibrada de l’alumnat amb necessitats específiques), o si el Parlament decideix reorientar la despesa cap a la xarxa pública.
El 34% dels recursos públics van a parar a escoles que segreguen
Per a l’aFFaC, la “sobredimensió” de l’escola concertada no només repercuteix en el transvasament de recursos públics al sistema privat. Segons el seu criteri, també impacta directament en l’equitat del sistema educatiu català, perquè “debilita la xarxa pública” i “accentua la segregació social”.
“L’excés de places concertades a Catalunya s’acompanya d’una menor presència d’alumnat amb necessitats educatives especials i d’origen estranger”, expliquen des de la federació. Això fa que les famílies més vulnerabilitzades vegin limitat el seu accés a la xarxa privada i que es consolidi una doble xarxa educativa: “La pública, diversa i inclusiva, i la concertada, més homogènia i selectiva”. En aquest sentit, és la primera la que assumeix el gruix de l’alumnat amb necessitats educatives especials, amb el 69% de les places a I3 i el 84% de les places a primer d’ESO.
“El sistema educatiu no es pot permetre destinar 402 milions d’euros públics a escoles que encara segreguen”
El Parlament de Catalunya va aprovar el Pacte contra la Segregació l’any 2019 amb l’objectiu d'”incrementar la corresponsabilitat dels centres” en una escolarització “equilibrada” de l’alumnat. Malgrat que la Fundació Bofill valora les millores que s’han produït en alguns aspectes, conclou que el pacte no ha estat suficient per revertir la desigualtat escolar.
Segons l’informe L’escola concertada avui, el 34% del pressupost destinat als concerts educatius va a parar a centres privats “que perpetuen la segregació”. “Amb una educació infrafinançada i un terç de l’alumnat en situació de pobresa o d’exclusió, el sistema educatiu no es pot permetre destinar 402 milions d’euros públics a escoles que encara segreguen”, apunta l’estudi.
Tenint això en compte, des de la Fundació Bofill proposen que el Departament d’Educació condicioni la renovació dels concerts, que s’ha d’executar durant els pròxims mesos, “a l’escolarització d’alumnes vulnerables de l’entorn, a ajustar l’oferta i a ser transparents amb el cobrament de quotes”. D’aquesta forma, consideren que l’incompliment d’alguna d’aquestes premisses hauria de comportar la retirada dels concerts.
La sobreoferta de la concertada, als districtes més rics de Barcelona
En el seu informe, la Bofill també conclou que el 21% dels centres concertats són “elitistes”, estan ubicats en “barris benestants” i, malgrat rebre fons públics, no escolaritzen ni el mínim de dos alumnes en situació de vulnerabilitat que marca la normativa. “La concertada elitista matricula un o cap alumne vulnerable del seu veïnat per aula”, rebla la Fundació.
Aquesta denúncia es fa encara més evident si s’analitza la ubicació dels “centres elitistes”. Segons l’aFFaC, els districtes amb rendes més altes de Barcelona són també els que concentren una major presència de la concertada. Així, Sarrià – Sant Gervasi encapçala el rànquing, amb 37 grups concertats més que públics, seguit de Sarrià – les Tres Torres, amb una diferència de 24 grups, i les Corts, amb 9 grups més a les escoles concertades que a les escoles públiques. En conclusió, apunta la federació, la capital acumula “83 grups concertats per sobre de l’oferta pública, dels quals 70 (més del 80%) es concentren en zones de renda elevada”. Per contra, als districtes amb rendes més baixes, la xarxa pública assumeix el gruix de l’oferta. Aquest fet, puntualitzen, “posa en evidència una distribució desigual de centres que pot accentuar les desigualtats socials i territorials”.
“Com més nivell de renda, més presència d’escola concertada”
“Tot i que també hi hagi concertades que estan situades en barris perifèrics o de baixa renda familiar, almenys en el cas de Barcelona, com més nivell de renda, més presència d’escola privada-concertada”, sentencia Gasull. I hi afegeix: “Una possible explicació de per què, governin les dretes o les esquerres, s’aposta per mantenir, consolidar i ampliar aquest sistema és que, al final, bona part dels centres concertats segueixen estant controlats majoritàriament per les elits catalanes”.
S’han de renovar els concerts?
L’aFFaC ha identificat 129 “grups sobrants” d’I3 a la concertada –equivalents a més de 2.580 places–, que, segons diu, “no responen a necessitats reals d’escolarització ni a la demanda efectiva de les famílies”. Així i tot, adverteixen que la sobreoferta de grups concertats és major, però que no n’han pogut determinar el total i la seva distribució municipal “per manca de dades”. Al respecte, la proposta “de mínims” de la federació consisteix que aquests 129 concerts no es renovin.
“La normativa diu que un motiu de retirada de concerts és per manca de necessitats d’escolarització, i, si tens grups sobrants a la concertada que no s’ocupen, és perquè no estan donant resposta a aquestes necessitats”, rebla Gasull. En altres paraules, els 129 “grups sobrants” d’I3 detectats a la concertada no estarien complint la raó per la qual van ser dissenyats, conclou, “i és per això que els concerts podrien ser retirats sense cap discussió“.
