06/10/2025 | 06:00
A Catalunya hi ha una xarxa de centres educatius vinculats a l’Opus Dei. En total, la Prelatura s’ocupa de l’atenció religiosa com a mínim d’una vintena d’escoles, col·legis majors, llars d’infants i universitats. Durant dècades, han estat al focus de la polèmica per haver rebut concerts malgrat segregar l’alumnat per sexes; però, després que la Llei orgànica d’educació de 2020 establís que els centres que apliquen aquest model no podien rebre finançament públic, alguns han optat per barrejar els estudiants.
Moltes d’aquestes escoles són de titularitat de grans empreses, mentre que d’altres pertanyen a fundacions o societats impulsades per famílies properes a l’Obra. Tanmateix, qui hi ha darrere de les companyies que les gestionen? Quins negocis tenen els presidents i els consellers d’aquestes empreses?
Institució Familiar d’Educació
La Institució Familiar d’Educació es presenta com un “grup educatiu” que compta amb 13 escoles a Catalunya i a les Balears. Segons consta al seu web, les famílies que van posar en marxa aquests centres “han volgut que el missatge de l’Opus Dei esdevingui un tret singular d’identitat”, i que la Prelatura “doni assistència espiritual als alumnes i a les famílies que ho desitgin”.
La Institució és propietària de les escoles La Farga i La Farga Infantil (Sant Cugat del Vallès), La Vall (Bellaterra), Airina (Terrassa), Institució Lleida –Arabell i Terraferma– (Lleida i Alpicat), Institució Tarragona –Aura i Turó– (Constantí i la Canonja), Institució Igualada –Montclar i Mestral– (Jorba), Institució Les Alzines (Girona) i Institució Mallorca –Escola Aixa-Llaüt– (Palma). Però qui hi ha darrere d’aquesta empresa?
La Institució Familiar d’Educació és una societat anònima presidida per Francisco Javier Guixá Lluansí des d’aquest juliol. Format també en centres vinculats a l’Opus Dei –va estudiar a La Farga, i després de llicenciar-se en Ciències Econòmiques i Empresarials a la Universitat Autònoma de Barcelona, va cursar un màster a la IESE Business School–; ha desenvolupat bona part de la seva trajectòria laboral dins l’imperi empresarial Prensa Ibérica. Aquest grup és propietari de 25 diaris d’àmbit local, autonòmic i estatal, dos setmanaris, quatre revistes, dos canals de televisió i una vintena de portals temàtics. El seu principal rotatiu és El Periódico, però l’Sport, el Diari de Girona, Levante o La Nueva España també formen part de la companyia.
El president de la Institució Familiar d’Educació ha estat directiu de Prensa Ibérica, que edita ‘El Periódico’
Durant els darrers 18 anys, Guixá ha tingut diversos càrrecs a Prensa Ibérica, que inclouen el de director de desenvolupament corporatiu, secretari del conseller delegat, cap del gabinet de presidència, subdirector general de gestió de la Zona Mediterrània nord de l’Editorial Premsa Valenciana i director d’anàlisi d’inversions. Abans de treballar en el sector de la comunicació, també havia fet carrera com a director financer a CaixaBank i a InverCaixa, que havia estat la societat d’agència de valors d’aquesta entitat bancària.
Guixá ha substituït Pere Amat Roca al capdavant del Consell d’Administració de la Institució Familiar d’Educació. La trajectòria d’Amat, per contra, s’havia focalitzat en el sector energètic: ha estat president i conseller delegat de l’empresa Tecpesa, especialitzada en la prestació de serveis per a les indústries del petroli, del gas i petroquímica. En l’àmbit educatiu, va ser conseller i president de la societat Docència i Investigació, titular de l’escola Viaró. Aquest centre educatiu també forma part de la llista d’escoles que tenen vincles amb l’Opus Dei.
El vicepresident de l’empresa, Salvador Durany Pich, fa més de 20 anys que treballa en la docència, exercint de professor de Dret Civil a la Universitat Internacional de Catalunya (UIC), també relacionada amb l’Opus Dei. Tanmateix, ha tingut càrrecs en empreses inversores –és el president de la societat de capital de risc Hedu 33– i en empreses del sector immobiliari: és apoderat solidari de Diorita Inversiones SA, que es dedica a la promoció immobiliària, i ho ha estat també de Corinpa. Aquesta darrera empresa, presidida pel seu germà (José Durany Pich), és la cinquena societat que més pisos turístics acumula a Catalunya. En té 118 en total, repartits entre Barcelona i el Vendrell.
Fomento de Centros de Enseñanza
Segons consta al seu web, aquesta institució educativa, radicada a Madrid, va ser impulsada per un grup de pares i d’educadors que van promoure la creació d’escoles, les quals, “quan el context ho permet, opten per l’educació diferenciada”. Per a Fomento de Centros de Enseñanza, la segregació per sexe dins les aules és una “opció pedagògica” que “en determinades edats contribueix de forma rellevant a la personalització educativa”. La Prelatura de l’Opus Dei “contribueix a mantenir viva la identitat cristiana” dels estudiants, i els mossens “ofereixen atenció pastoral a les famílies, al professorat, a l’alumnat i als exalumnes”.
Els màxims responsables de Fomento de Centros de Enseñanza tenen negocis en els sectors immobiliari i bancari
Aquesta societat anònima compta amb un total de 35 escoles ubicades en 11 comunitats autònomes, amb 20 Kid’s Garden i amb la Universitat Villanueva, a Madrid. A Catalunya, hi té un únic centre: el Canigó, a Barcelona. Juntament amb el Viaró, La Farga i La Vall, les quatre escoles han decidit renunciar al concert educatiu que rebien de la Generalitat perquè han prioritzat continuar separant l’alumnat en funció del sexe.
Els màxims responsables de Fomento de Centros de Enseñanza, tal com passa amb la Institució Familiar d’Educació, també tenen negocis en els sectors immobiliari i bancari. El vicepresident de la societat, José Sánchez de León Fernández-Alfaro, és a la vegada president de la Federación de Entidades Inmobiliarias, que es dedica al lloguer de pisos. Així mateix, entre les conselleres de Fomento de Centros de Enseñanza hi destaca María del Carmen del Pozo Sainz, consellera independent a la societat Santander Investment SA, que forma part del Grupo Santander, i consellera dominical a Landcompany 2020 SL, la promotora de sòl d’aquest mateix grup bancari.
De Xaloc a Viaró: quines societats les controlen?
El Centre Esportiu i Cultural Xaloc és la societat anònima que controla l’escola Xaloc, ubicada a l’Hospitalet de Llobregat. El seu president, Diego Barroso Sánchez Lafuente, ha treballat en el sector immobiliari. Segons consta al cercador d’empreses i càrrecs directius LibreBOR, és apoderat mancomunat solidari de les empreses Lifelike SL, Productos Férricos Varios SL i Ranesi IV SL, entre d’altres, que es dediquen al lloguer i a la compravenda de béns immobles.
Per la seva banda, el vicepresident del Centre Esportiu i Cultural Xaloc, Josep Maria Clotet Huertas, ha fet carrera política: és el president del partit ultracatòlic, antiavortista i contrari al matrimoni homosexual Família y Vida. Així mateix, també participa en empreses que es dediquen a la compra i venda d’actius financers, com Albira Investments SL, o en la societat de capital de risc Promax Capital Investments SCR-PYME SA, de la qual és el president.
Ignacio Toda Giménez és el president de Docencia e Investigación SA, la societat que hi ha darrere de l’escola Viaró. Toda Giménez ha estat secretari no conseller de Fira Circuit SL, l’empresa que s’ocupa de l’explotació i la gestió de les instal·lacions del Circuit Barcelona-Catalunya, a Montmeló, que acull el Gran Premi d’F1 o el Gran Premi de MotoGP. A banda, també va ser apoderat a les empreses de lloguer de béns immobles Germina Mar SL, o a Torigua SA, que es dedica a la compra, venda, lloguer i explotació de solars, terrenys i finques.
Les escoles Pineda i Avantis –gestionades pel Centre Cultural Pineda SA–, Bell-Lloc del Pla –Bell-lloc del Pla SA– i Camp Joliu –Fundació Escoles Familiars Rurals del Penedès– completen la llista de centres educatius vinculats a l’Opus Dei.
Les universitats de l’Opus
A banda dels centres que ofereixen educació infantil, primària, secundària i batxillerat, els tentacles de l’Opus Dei s’estenen fins a l’ensenyament superior: a Catalunya, la Prelatura també s’encarrega de l’atenció religiosa a la Universitat Internacional de Catalunya (UIC) i a la IESE Business School.
La UIC és una universitat privada que té dos campus ubicats a la part alta de Barcelona i a Sant Cugat del Vallès. Tal com consta al seu web, l’atenció de la Capellania va ser encarregada a l’Opus Dei “per tal de difondre la crida universal a la santedat i ajudar a viure la fe en el treball professional i en les circumstàncies ordinàries de la vida”.
Aquest centre superior va ser promogut per la Fundació Familiar Catalana. El president del seu Patronat és Miguel Ángel Cazcarra Palacio, empresari del sector del transport, que substituïa Josep Maria Pujol Artigas, el qual va ser nomenat llavors “president d’honor” de la fundació. Pujol ha estat condecorat amb la Medalla d’Or al Mèrit en el Treball i amb la Creu de Sant Jordi per la seva feina al capdavant de Ficosa Internacional, multinacional dedicada a la producció i venda de productes per a automòbils. Malgrat aquests reconeixements, alguns sindicats han denunciat “la política de retallades i xantatge” per part de la direcció de la companyia envers els seus treballadors.
Els tentacles de l’Opus s’estenen a la universitat: la Prelatura ofereix atenció religiosa a la UIC i a la IESE Business School
Entre les persones que integren el Patronat de la Fundació Familiar Catalana hi destaca el notari Santiago Gotor Sánchez, que ocupa el càrrec de vicepresident. Gotor, que l’any 2008 va voler disputar a Antoni Bosch la presidència del Partit Popular a Barcelona, també ha estat president de Foro Arbil, una entitat ultracatòlica contrària a l’avortament, defensora de la família tradicional i de la “unitat històrica, territorial i social de la nació espanyola”. Aquesta associació estava integrada dins del Foro Catalán de la Familia, el qual va ser presidit pel dirigent de Vox Jorge Buxadé.
L’altre centre universitari vinculat a l’Opus Dei és l’escola de negocis IESE Business School. La seva presidenta, Andrea Christenson, és també consellera independent de Ciments Molins SA, i el seu vicepresident, Juvencio Maeztu, és conseller delegat i CEO d’Ingka Group, l’empresa que gestiona la major part de les botigues IKEA a escala mundial. La IESE Business School forma part de la Universitat de Navarra, que té com a canceller el prelat de l’Opus, Fernando Ocáriz. El canceller governa la Universitat a través del vicecanceller, Ignacio Barrera, vicari de la Prelatura.
Els col·legis majors
La influència de l’Opus Dei en l’àmbit educatiu s’estén més enllà de les escoles i de les universitats; també té vincles amb residències on s’allotgen estudiants que cursen estudis superiors. A Catalunya, ofereix formació cristiana en tres col·legis majors: Pedralbes, Bonaigua i Monterols. Aquest darrer, de fet, té 75 anys d’història i va ser la primera obra corporativa de l’Opus a Barcelona. Segons consta al web del col·legi, va ser el mateix Josepmaria Escrivà de Balaguer (fundador de la Prelatura) qui va impulsar el projecte per tal de donar “una profunda formació acadèmica i espiritual” als residents d’aquest centre.