04/09/2023 | 06:00
Als districtes de Sarrià – Sant Gervasi i de les Corts s’hi concentra un total de 126 centres educatius que imparteixen educació obligatòria i batxillerat, o bé només els cursos d’infantil, de primària, de secundària o els dos anys de batxillerat. Gairebé el 35% d’aquestes escoles (43) són concertades, i el curs 2021/2022, el darrer amb dades disponibles, van rebre un total de 121,2 milions d’euros provinents del Departament d’Educació.
De la resta, n’hi ha 52 que són col·legis privats, com és el cas de l’Aula, els Salesians Sant Àngel, la Institució Cultural del CIC o la St. Peter’s School. Dins del grup de les privades, n’hi ha 12 que s’inclouen en el “sistema d’ensenyament estranger”, cosa que vol dir que imparteixen les classes en anglès, alemany, francès i italià. En són exemples les elitistes Oak School, la Benjamin Franklin o el Lycée Français. Les 31 escoles restants són públiques.
La constel·lació educativa de Pedralbes
Al barri de Pedralbes s’hi ubica un ecosistema d’escoles que instrueixen una bona part de la classe alta de la ciutat. Deixant-ne fora els centres que només imparteixen educació infantil, hi ha nou col·legis concertats i privats. Els que reben recursos públics són l’Abat Oliba – Loreto, el St. Paul’s, el Solc, el Thau i la Santíssima Trinitat: l’any passat, la Generalitat els va transferir una suma d’aproximadament 13 milions d’euros en total. Les privades són l’Aula, el St. Peter’s School, el Zurich i la Institució Cultural del CIC. Les escoles d’aquesta llista ofereixen, per exemple, tallers de creació “amb talladora làser”, auditoris, pavellons esportius, sales de fitness, sales multisensorials, instal·lacions esportives d’alt nivell o un catàleg d’activitats extraescolars que inclou cinema o robòtica.
Tres dels millors centres educatius d’Espanya són escoles estrangeres d’elit situades a la zona alta de Barcelona, segons ‘Forbes’
A principis d’any, la revista Forbes va publicar una llista amb els 100 millors centres educatius d’Espanya, entre les quals se’n trobaven quatre de Barcelona. Tres d’aquests col·legis són escoles estrangeres d’elit situades a la zona alta de la ciutat. Encapçala el rànquing, justament, la St. Peter’s School, que ocupa la primera posició a tot l’Estat. Segons consta al seu web, aquest col·legi és l’únic de Catalunya que compta “amb un laboratori infantil de ciències”, ha estat “el primer a introduir al seu currículum assignatures com blockchain, nanociència, neurologia o intel·ligència artificial”, i és l’única escola de Barcelona “que ofereix IB Internacional Continuum en anglès en totes les etapes”.
Amb el cost del menjador inclòs, les tarifes anuals per al curs 2023/2024 són de 10.100 euros i 12.700 euros al primer i segon cicle de l’educació infantil, respectivament, de 17.250 a la primària, de 19.400 a l’educació secundària i de 20.300 al batxillerat. Aquests preus són la suma del que costa la inscripció anual i vuit mensualitats. A més, tal com consta al web de l’escola, la matrícula amb adaptació costa 2.600 euros a P1 i P2; 3.500, dels tres als cinc anys; 7.200, a la primària; 6.700, a la secundària, i 4.000 euros, al batxillerat. Per aquesta institució hi ha passat un seguit de famílies selectes, com els fills dels jugadors blaugrana Víctor Valdés i Éric Abidal; Violeta Andic, neboda del creador de Mango, Isak Andic; Víctor García de Gomar, director artístic adjunt del Palau de la Música, o el pilot Pedro Martínez de la Rosa.
Per la seva banda, l’Escola Europea Aula va néixer el 1968, durant el franquisme. Segons explica el mateix centre, diverses famílies barcelonines que, fins llavors, duien els fills i les filles al Liceu Francès van col·laborar amb el pedagog Pere Ribera i Ferran per crear aquesta escola, que oferia una educació aconfessional, amb vocació europea però en clau catalana. “Pere Ribera va comptar amb l’ajut valuós dels seus col·laboradors en la docència”, destaca l’Aula al seu web, com el poeta i prosista Jordi Sarsanedas, o Amàlia Tineo, la primera dona que va arribar a professora associada a la Facultat de Filosofia de Barcelona.
José Manuel Lara Bosch, Josep Maria Bartomeu o Artur Mas són exalumnes de l’Aula
Algunes de les personalitats que van donar suport econòmic al projecte van ser l’escriptor Antoni Puigvert o el propietari del Grupo Planeta, José Manuel Lara Hernández. De fet, el seu fill, José Manuel Lara Bosch, que va ser president de Planeta i d’Atresmedia, va presidir també el Consell d’Administració d’aquest centre escolar. Entre els seus exalumnes destacats hi consta Josep Maria Bartomeu, l’exjugadora de bàsquet Laia Palau; el fill del president del Banc Sabadell, Josep Oliu, o l’expresident de la Generalitat Artur Mas, que també va rebre una part de la seva instrucció al Lycée Français. Les famílies dels alumnes de l’Aula assumeixen unes tarifes mensuals que oscil·len entre els 504,50 euros en alguns cursos d’infantil fins als 831 euros del batxillerat, als quals s’hi afegeixen 164 euros addicionals pel servei de menjador i 156 euros per l’autocar.
A l’avinguda de Pearson hi ha el St. Paul’s School, que és un centre concertat per on han passat els fills del pilot Marc Gené; els del fundador del grup hoteler NH, Antoni Catalán, o la neboda de la reina Letícia. Tal com va publicar El Periódico, aquesta és l’escola que cobra a les famílies les quotes més altes de tot l’Estat espanyol per l’escolarització dels seus fills i filles: 930 euros mensuals. A banda, el curs 2021/2022, el St. Paul’s School va rebre 2,3 milions d’euros provinents del Departament d’Educació. Es tracta d’un col·legi trilingüe on es fa classe en unes instal·lacions de luxe: 10.000 metres quadrats de terreny, dels quals 2.000 són de zona enjardinada, a més de tres pistes poliesportives i dos gimnasos coberts.
L’ombra allargada de les congregacions religioses
La titularitat dels centres concertats està en mans, majoritàriament, de fundacions vinculades a ordes religiosos. I algunes tenen més d’un col·legi en aquests dos districtes. Aquest és el cas, per exemple, de l’Escola Pia de Balmes i de l’Escola Pia Sarrià-Calassanç. Ambdues són propietat de l’Escola Pia de Catalunya, una entitat “integradora i compromesa amb el canvi social a partir dels valors de l’Evangeli”. Tal com va publicar CRÍTIC, del curs 2017/2018 al curs 2020/2021, aquest orde religiós va ser el segon que més recursos públics va rebre en forma de concerts destinats als 19 centres que té distribuïts per Catalunya: en total, va percebre 209 milions d’euros.
Per la seva banda, la Fundació Escoles Parroquials Arxidiòcesi de Barcelona té tres centres als dos districtes: el FEP Mare de Déu del Roser, el FEP Sant Ramon i el FEP Santa Teresa de Lisieux. Aquesta fundació depèn de l’Arquebisbat de Barcelona i és titular de 15 escoles concertades, les quals van rebre una injecció de recursos públics equivalent a 110 milions d’euros en quatre anys (del 2017 al 2020).
Els Jesuïtes de Sarrià – Sant Ignasi van rebre un concert de 8,4 milions d’euros el curs 2021/2022
El Jesuïtes de Sarrià – Sant Ignasi és el col·legi del districte que va obtenir l’import més elevat en forma de concerts el curs 2021/2022: 8,4 milions d’euros. En aquest centre hi ha estudiat una extensa llista d’antics dirigents polítics: des de l’exalcalde convergent Xavier Trias, passant per l’exlíder del PP català Alberto Fernández Díaz o l’exregidor d’ERC Juanjo Puigcorbé, entre d’altres. La Fundació Jesuïtes Educació n’és la titular, i també és propietària dels Jesuïtes Sant Gervasi – Infant Jesús, situat a la mateixa zona, i que el 2021 va rebre un import de 3,4 milions. Els quatre cursos anteriors, els vuit centres que estan en mans d’aquest orde religiós arreu del territori es van endur un volum de recursos públics equivalent a 148 milions d’euros.
Darrere dels centres concertats de la part alta de Barcelona hi destaquen altres fundacions religioses amb molt poder en l’àmbit educatiu i que tenen múltiples escoles per tot el territori. Aquest seria el cas, per exemple, de la Societat de Sant Francesc de Sales (propietària dels Salesians); dels Germans de les Escoles Cristianes (titulars de 25 escoles Salle); de la Fundación Escuela Teresiana o de la Fundació Champagnat, que gestiona els 10 centres dels germans Maristes.
Entre els col·legis que reben finançament públic hi consta el Reial Monestir de Santa Isabel, en mans dels Legionarios de Cristo
Entre els col·legis que han rebut finançament públic hi consta, també, el Reial Monestir de Santa Isabel, en mans dels Legionarios de Cristo, esquitxats pels abusos sexuals comesos pel seu fundador, Marcial Maciel. Els papers de Pandora, una investigació periodística elaborada pel Consorci Internacional de Periodisme d’Investigació, van revelar que aquesta congregació religiosa havia creat una estructura offshore (domiciliada en un suposat paradís fiscal) amb 250 milions de dòlars en actius. Concretament, sacerdots i empresaris vinculats a la institució van crear una societat que aglutinava inversions en el sector immobiliari, tecnològic o petrolier.
El Canigó, l’escola de l’Opus que segregava per sexe
Entre les escoles concertades de la zona alta de Barcelona s’hi inclou el Canigó, titularitat de Fomento de Centros de Enseñanza, SA. El curs 2021/2022 va rebre un concert que superava els 3 milions d’euros. L’Opus Dei s’ocupa de la formació religiosa dels alumnes d’aquest centre, que segregava l’alumnat per sexes. Tanmateix, enguany passarà a ser mixt a la secundària. El Departament d’Educació va anunciar que retiraria el concert dels grups d’infantil, secundària i estudis postobligatoris, que acabaven el curs passat, a totes les escoles que tinguessin un model d’“educació diferenciada”.
Pel que fa a l’etapa d’educació primària, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va concedir cautelarment la renovació del finançament públic fins al curs 2025/2026. Davant la possibilitat de perdre els recursos provinents de la Generalitat, vuit altres centres que, fins ara, segregaven per sexe i que formen part, majoritàriament, del grup Institució Familiar d’Educació, han accedit a transitar cap a l’educació mixta: La Farga, La Vall, Les Alzines, Institució Lleida, Institució Tarragona, Xaloc, Pineda i Bell-lloc del Pla.
Dotze escoles privades immerses en el sistema d’educació estrangera
A banda de la St. Peter’s School, la llista de la revista Forbes també inclou altres escoles ubicades a la zona alta de Barcelona que imparteixen les classes en llengua estrangera. Estan immerses en el que es denomina “sistema d’educació estrangera”. El rànquing de les 100 millors inclou la Benjamin Franklin International School, situada al barri de la Bonanova, en la posició 75. El centre ofereix un programa educatiu estatunidenc i bona part dels seus alumnes són expats dels Estats Units. A poca distància, ocupant el número 89, s’hi ubica l’Oak House School, que incorpora l’anglès des de l’inici de l’escolarització fins al batxillerat. El castellà s’incorpora en el segon curs d’infantil i el català no apareix fins al tercer any. Per aquest centre elitista, que disposa de laboratoris científics, de piscines climatitzades i de sales de música, hi ha passat la filla del dissenyador Custo Dalmau.
A Sarrià – Sant Gervasi i a les Corts hi ha 12 escoles immerses en el “sistema d’educació estrangera”
Als dos districtes de la zona alta de Barcelona hi ha un total de 12 escoles que imparteixen aquest tipus d’educació, totes privades, que inclouen la British School of Barcelona, la St. George’s School, l’Escuela Suiza, la Barcelona Montessori School, el Lycée Français o l’Istituto Italiano Statale.
El progressisme dins l’elitisme
Entre la dècada dels seixanta i la dels setanta es van inaugurar algunes escoles, també dirigides a famílies amb capacitat adquisitiva, amb una història i un ideari substancialment diferent de les que estan vinculades a congregacions religioses. Aquest és el cas, per exemple, de l’escola Aula o de Súnion, que va ser fundada el 1974 pel pedagog Pep Costa-Pau i que tenia una vocació antifranquista i progressista. Inicialment es va ubicar a tocar de la plaça de Francesc Macià, però el 2009 es va traslladar a l’avinguda de la República Argentina, al barri de Vallcarca.
El centre, que s’allotja en un espai de més de 6.000 metres quadrats de superfície, té un concert educatiu per l’ESO des del curs 2000/2001. El darrer curs, va rebre 1,7 milions d’euros públics. N’han estat alumnes els actors i guionistes Joel Joan i Hèctor Claramunt, l’activista i diputat d’ERC Ruben Wagensberg o Albert Puig, científic del Laboratori Europeu de Física de Partícules – CERN. Segons explica l’escola al seu web, el projecte que va engegar Costa-Pau va consistir en la creació d’una escola catalana “que havia de fer realitat les seves idees i propostes d’innovació didàctica i pedagògica”.
Així mateix, el Frederic Mistral – Tècnic Eulàlia també va ser fundat durant el tardofranquisme, l’any 1967, per iniciativa d’un grup de famílies i professionals de l’ensenyament que van voler impulsar “una escola catalana, laica i plural deslligada de qualsevol organització política, ideològica o social”. El mateix centre explica que el projecte va créixer en nombre d’alumnes “atrets per l’ideari, els programes pedagògics i la metodologia que oferia”.
Quins alumnes arriben a la universitat?
Rebre instrucció en les escoles de la zona alta de Barcelona té impacte en el procés educatiu de l’alumnat més enllà del batxillerat. Tal com va publicar CRÍTIC en aquesta investigació, els que han estudiat al districte de Sarrià – Sant Gervasi multipliquen per cinc el nombre d’alumnes d’escoles de Nou Barris que acaben accedint a la universitat. Això, malgrat que el districte més benestant de Barcelona té prop de 23.000 habitants menys que el que té una renda per capita més baixa. De fet, tan sols dues escoles de titularitat privada de Sant Gervasi (la Frederic Mistral-Tècnic Eulàlia i la Institució Cultural del CIC) ja aporten més estudiants a la universitat que tot el districte de Nou Barris.
