06/06/2023 | 06:30
Aquesta setmana, milers d’estudiants s’examinaran de les proves d’accés a la universitat (PAU). Més enllà de les diferències socioeconòmiques entre ells, la possibilitat d’escollir què estudiar també estarà condicionada per les notes que hagin obtingut al batxillerat. I en aquest camp també hi ha desigualtats: segons les dades del Departament d’Educació i del Consell Interuniversitari de Catalunya a les quals ha tingut accés CRÍTIC, els centres privats tendeixen a avaluar més generosament els seus alumnes que els públics.
CRÍTIC ha tingut accés a les notes mitjanes del batxillerat de 701 instituts de Catalunya (465 de públics i 236 de privats) i també a les notes mitjanes que els alumnes d’aquests mateixos centres van treure a les proves d’accés a la universitat dels anys 2019 i 2020. A partir d’aquí, aquest mitjà ha determinat si l’avaluació de cada institut s’ajusta o es distancia molt del resultat final que els seus alumnes aconsegueixen en els exàmens de selectivitat. Les dades indiquen que l’any 2019 un total de 201 instituts van puntuar els seus alumnes més d’un punt per sobre del que aquests mateixos estudiants van treure a la selectivitat.
25 centres van posar notes mitjanes de més de dos punts per sobre del rendiment a les PAU dels seus alumnes
Les diferències, però, són substancials depenent de si l’institut era públic o privat: als centres públics, un de cada quatre instituts (25,6%) va puntuar els seus alumnes un punt per sobre amb relació al resultat final de la selectivitat. I als centres privats, en canvi, va ser un de cada tres (34,7%). El 2020, amb l’esclat de la pandèmia, l’esquema es repeteix: tres de cada deu centres privats (30,9%) van posar aquestes notes mitjanes benvolents, però només ho van fer dos de cada deu centres públics (20,6%).
Cal tenir en compte que aquesta xifra no inclou el total d’instituts catalans, perquè n’hi ha 41, tant públics com privats, per als quals no hi ha dades completes. I, a més a més, l’anàlisi de diferències entre centres públics i privats no inclou les Terres de l’Ebre, perquè el Departament d’Educació no ha facilitat les dades desagregades per titularitat en aquest territori. L’obtenció d’aquesta informació s’ha allargat mig any: malgrat l’oposició inicial del Consell Interuniversitari de Catalunya a facilitar una gran part de la informació, CRÍTIC va obtenir les bases de dades gràcies a una resolució favorable de la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP).
En alguns pocs centres, però, les diferències entre les notes del batxillerat i els resultats de les PAU es disparen. El 2019, hi va haver 25 instituts (15 de públics i 10 de privats) que van arribar a posar notes mitjanes de més de dos punts per sobre del que els seus alumnes van obtenir a la selectivitat. El 2020, 15 instituts van repetir aquest patró (10 de públics i 5 de privats). Cal tenir en compte, però, que la xifra global de centres públics (465) gairebé dobla la de privats (236).
Una escola del Vallès va posar un 7,32 de mitjana al batxillerat; a les PAU, els alumnes van treure un 4,41
Un dels exemples més extrems és el dels 14 alumnes d’una escola privada del Vallès Occidental, de codi 17984056: l’any 2020 van treure una mitjana de 7,32 al batxillerat, però a la selectivitat la seva nota mitjana va baixar fins al suspens: 4,41. El 2019, aquesta mateixa escola ja mostrava un criteri molt diferent del de les PAU: 1,84 punts de diferència. Les dades facilitades pel Departament d’Educació estan anonimitzades i no permeten saber el nom o la localitat de cada centre. Les desviacions més fortes, per sobre de dos punts, es donen tant en instituts públics com privats, i de manera molt distribuïda pel territori.
Més bona nota al batxillerat que a la selectivitat
En la majoria d’instituts no hi ha grans diferències entre les notes del batxillerat i les de la selectivitat. L’any 2019, el 71% van avaluar els seus alumnes en menys d’un punt per sota o per sobre de la nota que van obtenir a les PAU. Concretament, les dades facilitades pel Departament mostren que hi ha 431 centres que s’ajusten a la nota de la selectivitat amb una diferència menor d’un punt, i fins i tot 69 que posen una nota més baixa que la que van obtenir els seus alumnes a l’examen oficial.
L’anàlisi de tots els centres, però, sí que mostra que, en general, les notes dels instituts tant públics com privats tendeixen a ser més altes que les de la selectivitat. Segons les dades facilitades pel Departament, l’any 2020, la nota mitjana de l’avaluació dels centres públics va ser de 6,79, i la que van aconseguir els seus alumnes a la selectivitat, de 6,17. Per tant, la diferència entre l’una nota i l’altra era de 0,62 punts. La clau és que als centres privats la distància és superior: 0,84 punts. Tot plegat crea una diferència de 0,12 punts sobre deu a favor dels alumnes que provenen dels centres privats. En el cas del 2019, el biaix va ser significativament menor: 0,03 punts.
En altres paraules: davant d’un rendiment idèntic a la selectivitat, en què les proves són iguals per a tothom, la nota del batxillerat de l’alumne de la privada serà 0,12 punts més alta que el de la pública. Per tant, tindrà més possibilitats d’entrar a la carrera universitària que vulgui. Malgrat que una sola centèsima pugui ser decisiva a l’hora d’entrar o no a una universitat, aquests biaixos són modestos. A més, cal tenir en compte que no tots els alumnes que superen el batxillerat es presenten a la selectivitat, malgrat que les seves notes compten per establir la nota mitjana del centre.
Miquel Àngel Alegre (Fundació Bofill): “Els centres privats es passen més d’optimistes” amb els seus alumnes
Per a Miquel Àngel Alegre, cap de projectes de la Fundació Bofill, “cal analitzar amb cautela aquestes desviacions”, perquè “no són de gran magnitud”. Alegre considera que les diferències entre les notes dels centres –tant públics com privats– amb les de les PAU no són especialment greus: “Sempre inflen una mica, però déu-n’hi-do el nivell d’ajustament. De fet, això respon a un tipus d’estudis, el batxillerat, que ja estan molt orientats a preparar-se per a aquesta prova”.
Tot i això, Alegre apunta que “hi ha una mena d’inflació en les puntuacions que donen els centres privats en les seves pròpies avaluacions”. L’investigador explica que “en general, els centres privats són més benvolents amb el seu alumnat, es passen més d’optimistes“, i als centres públics les notes “es corresponen més amb el que acaben traient a la selectivitat”.
Girona registra el biaix més gran entre la pública i la privada
També s’observen diferències importants en l’àmbit territorial: en zones com Girona la distància de criteris entre centres públics i privats va ser més gran. Els estudiants dels centres privats de Girona van treure un 7,41 de mitjana de batxillerat, i aquests mateixos alumnes, quan es van examinar a les PAU, van baixar fins a un 6,59: la davallada és de 0,82 punts. Per als alumnes d’institut públic de la mateixa zona, la diferència entre l’institut i la selectivitat era més petita, de 0,45 punts. El biaix entre la pública i la privada, doncs, va arribar als 0,37 punts l’any 2020.
A Girona, la distància de criteris entre centres públics i privats és de 0,37 punts
La tendència es repeteix amb una intensitat semblant a la zona del Maresme i del Vallès Oriental (0,30 punts). Al Baix Llobregat, la diferència de criteris va ser de 0,22 punts, i al Vallès Occidental, de 0,21. La tendència, però, s’inverteix als serveis territorials d’educació anomenats Barcelona Comarques, que corresponen a Badalona, l’Hospitalet de Llobregat, Sant Adrià de Besòs i Santa Coloma de Gramenet. En aquests municipis, el biaix entre avaluacions va afavorir la pública. És a dir: els estudiants dels centres públics van ser puntuats de forma més generosa que els privats. Aquest biaix va ser de 0,23 punts.
Els biaixos que es detecten l’any 2019 són molt menors que els del 2020. Al conjunt de Catalunya, van representar 0,03 punts, malgrat que es van mantenir diferències importants a Girona (0,28 punts), a Lleida (0,21 punts) o al Baix Llobregat (0,13). Cal tenir en compte que la selectivitat de l’any 2020 es va fer amb un mes de retard i en el context de la primera onada de la pandèmia de la Covid-19. Un fet que pot haver influït en general sobre les avaluacions. CRÍTIC va sol·licitar les dades dels darrers deu cursos acadèmics per poder fer una anàlisi més àmplia en aquest reportatge, però el Departament d’Educació va argumentar que només tenia les dades completes per als cursos 2018/2019 i 2019/2020.
Els de la privada treuen millor nota al batxillerat i a la selectivitat
Més enllà dels biaixos, les dades també evidencien que els alumnes provinents de centres privats obtenen millors resultats tant al batxillerat com a la selectivitat. Els alumnes d’aquestes escoles que van acabar el batxillerat el 2019 van treure un 6,49 de mitjana a la fase general de la selectivitat, i els de centres públics, un 6,10. Malgrat l’esclat de la pandèmia, l’any 2020, les notes a les PAU es mantenen pràcticament igual: 6,1 els alumnes de la pública i 6,52 els de la privada.
Ara bé, per a Miquel Àngel Alegre, cap de projectes de la Fundació Bofill, és important clarificar que això no significa que hi hagi una millor preparació als centres privats: “Quan el perfil social és el mateix, aquesta diferència entre els públics i els privats s’anul·la. El perfil de les privades sol ser més benestant, però la titularitat no genera diferències”. És a dir, les notes d’un alumne estaran condicionades pel seu nivell socioeconòmic, però no per si va a la pública o a la privada: “És la concentració de molts alumnes de classes més acomodades en escoles privades el que crea la diferència de notes“, explica el cap de projectes de la Fundació Bofill.
Alegre considera que les diferències serien majors a l’ESO: “El batxillerat ja no arriba a tothom”
A més, Alegre explica que, si se sabessin les notes mitjanes de cada centre a l’etapa de l’educació secundària obligatòria (ESO), les diferències entre privades i públiques serien probablement majors: “El batxillerat ja no arriba a tothom. A segon de batxillerat ja s’ha produït un filtre social, i el més probable és que els alumnes més desafavorits ja no hi hagin arribat”, explica. L’expert en polítiques educatives sosté, per tant, que la mitjana de notes a la secundària pública s’allunyarà més de la dels centres privats i concertats.
NOTA METODOLÒGICA: Aquest article s’ha elaborat a partir de dades facilitades pel Consell Interuniversitari de Catalunya i pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya en una petició de dret d’accés a la informació pública. Les dades treballades inclouen: nombre d’alumnes que aproven el batxillerat per curs i centre, notes mitjanes del batxillerat per centre, notes de les fases general i específica de les PAU dels alumnes provinents de cada centre i serveis territorials (és a dir, zona) dels quals depèn cada centre, per als cursos 2018/2019 i 2019/2020. L’anàlisi s’ha basat en els 701 centres educatius dels quals hi havia dades, i s’han hagut de descartar 41 centres més que tenien dades incompletes. La nota mitjana de les PAU s’ha calculat amb una ponderació de la fase general (deu punts) i la fase específica (quatre punts) sobre deu. Per al resultat de les PAU, només es tenen en compte les notes de l’alumnat provinent del batxillerat i que s’hi presenta en primera convocatòria (juny-juliol). L’anàlisi territorial no inclou les Terres de l’Ebre perquè el Departament no ha facilitat dades que diferenciïn entre centres públics i privats en aquest territori. Les dades obtingudes per aquest mitjà han estat anonimitzades, de manera que no es pot saber a quin centre concret correspon cada avaluació.
