Crític Cerca
Dades

La segregació invisible de les universitats públiques

Hi ha cinc vegades més universitaris de Sarrià que de Nou Barris, i els estudiants provinents d'escoles privades es concentren en les carreres amb notes de tall més altes

16/12/2021 | 06:00

Un acte de graduació a la Universitat Pompeu Fabra / UPF

Qui va a la universitat pública? D’on surten els alumnes que arriben a les carreres més buscades? Quines són les diferències entre municipis rics i pobres? CRÍTIC ha accedit a informació inèdita sobre l’origen acadèmic dels estudiants de cada universitat. I els resultats són molt lluny d’una distribució igualitària. Els graus més sol·licitats tenen més alumnes que venen de l’ensenyament privat. Els vuit centres de secundària més exitosos de Barcelona a l’hora de portar alumnes a la universitat pública són privats. I Sant Cugat del Vallès té més del doble de matriculats que Santa Coloma de Gramenet, tot i tenir menys habitants.

CRÍTIC ha tingut accés a la composició concreta de cada grau i de cada universitat mitjançant una petició de dret d’accés a la informació pública, que va ser parcialment denegada amb l’oposició del Consell Interuniversitari de Catalunya. Finalment, la Comissió de Garanties d’Accés a la Informació Pública (GAIP), després d’un informe favorable de l’Agència Catalana de Protecció de Dades, va determinar que aquest mitjà havia de tenir accés al global de la informació. A l’hora de treballar-la, hem comptat amb la col·laboració de l’analista de dades Roger Sanjaume per extreure conclusions i realtizar les visualitzacions que acompanyen aquest article.

Sarrià – Sant Gervasi multiplica per cinc Nou Barris

El districte més benestant de Barcelona, Sarrià – Sant Gervasi, té 151.157 habitants, prop de 23.000 menys que Nou Barris, el districte més pobre. Per contra, d’acord amb les dades del curs 2019/2020, els alumnes provinents de Sarrià – Sant Gervasi que accedeixen a la universitat pública multipliquen per cinc els de Nou barris: 1.408 versus 272. De fet, tan sols dues escoles de titularitat privada de Sant Gervasi (la Frederic Mistral-Tècnic Eulàlia i la Institució Cultural del CIC) ja aporten més estudiants a la universitat que tot el districte de Nou Barris.

Cal tenir en compte que les dades disponibles no indiquen directament el lloc on va créixer cada alumne, sinó on era el seu institut de secundària. Al primer districte, hi ha 33 centres on es pot estudiar batxillerat i 11 on es fa formació professional, i a Nou Barris en són només 19 i 12, respectivament. Els centres de secundària d’un districte poden estar acollint alumnes que visquin en altres zones de Barcelona o en municipis propers.

365 de Sant Cugat, 144 de Santa Coloma

Sant Cugat del Vallès i Santa Coloma de Gramenet comparteixen una mida semblant i la proximitat amb Barcelona. Segons el darrer cens, la ciutat vallesana tenia 92.977 habitants, cosa que suposa unes tres quartes parts de la població de Santa Coloma de Gramenet, amb 120.442 veïns. Tanmateix, la comparació per renda mitjana és molt desigual. Segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), Sant Cugat és la ciutat més rica de Catalunya, i Santa Coloma, la tercera més pobra. 365 alumnes dels centres de secundària de la primera van accedir a la universitat pública en el curs 2019/2020. En canvi, des de Santa Coloma, en van ser només 144.

Matadepera i Salt: un terç d’habitants, el doble d’universitaris

La comparació entre municipis de mida més reduïda també mostra diferències rellevants. 78 alumnes que van accedir a la universitat pública el curs 2019/2020 havien estudiat prèviament a Matadepera, gairebé el doble dels 43 que venien de Salt. Aquesta diferència, que coincideix amb la desigualtat en renda mitjana d’aquestes dues poblacions, és més accentuada si tenim en compte el cens de cada una: hi ha 30.622 saltencs i saltenques, i només 9.496 matadeperencs i matadeperenques. Cal precisar que aquests dos municipis tenen una forta connectivitat, i, per tant, un possible intercanvi nombrós d’estudiants, amb les ciutats veïnes de Girona i de Terrassa.

A més nota de tall, més alumnes d’origen privat

Més enllà dels municipis d’origen, una anàlisi conjunta de tots els graus de més de 50 estudiants matriculats mostra una correlació entre la nota de tall i la titularitat del centre d’origen. Concretament, s’hi veu que els graus amb una nota de tall més alta tenen tendència a acollir més alumnes que provenen de centres de secundària privats o concertats. La carrera amb la nota de tall més alta, Medicina a la UB (12,74), concentra un 68% d’estudiants d’origen privat. Passa el mateix amb els estudis d’Economia o Dret de la UPF, amb notes d tall per sobre del 12.

Els futurs metges van a la privada; els professors, a la pública

Les dades també mostren diferències clares entre tipus de carreres. Destaca especialment el cas dels estudis de Medicina: en totes les facultats on s’imparteixen, els alumnes que venen d’un centre de secundària privat o concertat són majoria. De fet, els estudis de Medicina a la Universitat de Lleida (UdL), a la Universitat de Barcelona (UB) i a la Universitat de Girona (UdG) formen part del top ten de graus amb més alumnes que provenen de centres privats i concertats, d’un rànquing amb un total de 226 carreres diferents. En el cas de Medicina a la Universitat Rovira i Virgili (URV) —12a a la classificació—, a la Universitat Pompeu Fabra (UPF) —16a— i a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) —22a—, les xifres també disten molt de la mitjana: totes es troben en les primeres posicions.

Només a la Universitat Pompeu Fabra (UPF) els alumnes que venen de centres privats o concertats són majoria

És una tendència que també s’ha detectat anteriorment en altres investigacions, segons la cap de projectes de la Fundació Bofill, Elena Sintes: “La classe social i el nivell d’estudi dels pares i de les mares estan correlacionats amb el tipus d’estudis que s’escullen”. Sintes explica que “hi sol haver més proporció de les classes socials altes” a les carreres més llargues i exigents acadèmicament.

La tendència és la contrària als graus relacionats amb l’ensenyament (educació infantil, educació primària) i als d’acció social (treball social, educació social): 7 de cada 10 alumnes venen de fer el batxillerat o els cicles formatius en un centre públic. De fet, 16 dels 19 graus relacionats amb l’ensenyament tenen més alumnes de la pública que la mitjana. En conjunt, la proporció d’estudiants que provenen de centres públics en tots els tipus de carreres i d’universitats és del 58,2%.

Si ens fixem en la composició de cada grau separadament, el primer del rànquing d’alumnes amb origen en l’ensenyament privat és el Grau en Tecnologies Industrials i Anàlisi Econòmica de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). De fet, l’altre grau relacionat amb les tecnologies industrials de la mateixa universitat hi ocupa el quart lloc. A la segona posició hi ha el Doble Grau en Dret i Administració i Direcció d’Empreses (UPF). A l’altre cantó de la balança hi ha els graus en Educació Social i Educació Primària de la UdG. En tots dos, més del 90% d’estudiants venen de fer batxillerat o cicles formatius en un centre públic. Ampliant la mirada, sis graus del top ten en alumnes provinents de la pública són d’aquesta universitat gironina. Per a Elena Sintes, una de les claus és qui sufraga el cost de la vida durant els estudis: “A diferència d’altres països, aquí són majoritàriament els pares i mares. Això influeix i decanta el tipus d’estudis cap a una classe social o cap a una altra”.

La Universitat Pompeu Fabra, líder a acollir alumnes de la privada

Pel que fa a la comparació agregada entre universitats, s’hi observa que només a la Universitat Pompeu Fabra (UPF) els alumnes que venen de centres privats o concertats són majoria, amb un 54,4% del total. Són 14 punts percentuals de diferència amb la mitjana, que marca que 4 de cada 10 estudiants universitaris venen d’un centre privat o concertat. En canvi, a la Universitat de Girona (UdG) només 2 de cada 10 estudiants són d’aquesta condició, una xifra semblant a la de la Universitat Rovira i Virgili (URV). Elena Sintes considera que “si es demana una dedicació que difícilment es pot combinar amb una feina, s’autoselecciona l’alumnat. És una barrera per a les classes baixes”. Sintes puntualitza que no és un problema de la metodologia en si, sinó en la manca de compensacions per assegurar un accés equitatiu: “És fonamental una aposta per les beques salari, que cobreixin el cost de la vida universitària més enllà de la matrícula, especialment en les carreres de dedicació més intensiva”.

Privades a Barcelona, públiques a la resta de Catalunya: el perfil de les escoles líders

Quines són les escoles que més alumnes envien a la universitat pública? Segons les dades obtingudes per CRÍTIC, entre els 20 centres amb més futurs universitaris n’hi ha 12 de privats i 8 de públics. El contrast entre la capital i altres parts del territori és notori: a Barcelona els vuit centres que aporten més estudiants a la universitat pública són privats. En canvi, a Tarragona, a Lleida, a Reus, a Girona i a Igualada aquests instituts líders són públics. Val a dir que aquestes xifres estan influenciades per la mida de cada escola, de manera que no es poden considerar un indicador exacte de l’èxit acadèmic particular de cada centre.

OBSERVACIONS METODOLÒGIQUES: La base de dades és el conjunt d’estudiants que van accedir a les universitats públiques catalanes el curs 2019-2020 per la via de les proves d’accés a la universitat (PAU) o de cicles formatius de grau superior (CFGS). Hi ha marge d’error en les xifres dels grups menys representatius. Concretament, quan els alumnes que van d’un centre de secundària determinat a un grau universitari determinat són menys de tres, les dades disponibles no determinen si es tracta d’un o de dos alumnes. El Departament d’Universitats i Recerca no ha permès a CRÍTIC obtenir aquesta precisió al·legant motius de protecció de dades. La informació i els gràfics s’han elaborat assumint que es tractava d’un sol alumne en tots aquests casos, que són minoritaris, per tal que el marge d’error s’apliqui d’una manera equivalent en els diferents municipis i universitats comparades. S’entén per centres privats els que són de titularitat privada, encara que en alguns casos són centres concertats. És habitual que les escoles concertades a l’ESO esdevinguin plenament privades al batxillerat, ja que el Departament d’Educació no sol finançar aquesta etapa en considerar que “no es tracta d’ensenyaments obligatoris ni bàsics”. Per últim, les dades no reflecteixen l’accés a la universitat privada, que previsiblement incorporarien nivells més alts de desigualtat en l’anàlisi.  

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

Quan poses diners a CRÍTIC, passen coses

Subscriu-t'hi ara!

Amb la quota solidària, rebreu les revistes 'Temps' i 'Emergència' i un pack de marxandatge.

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies