01/07/2024 | 06:00
Ha estat una batalla per exercir la Llei de transparència que s’ha allargat gairebé dos anys, però finalment ho hem aconseguit. CRÍTIC ha tingut accés a la relació de les 7.306 empreses que, en data de juny de 2024, gestionen 24.867 habitatges d’ús turístic (HUT) a Catalunya. Entre aquestes, destaquen 50 societats que acumulen 3.953 pisos i apartaments arreu del país, darrere de les quals hi ha des de grups turístics i hotelers tradicionals fins a grans fortunes catalanes i capitals estrangers que durant els darrers anys han invertit en el negoci immobiliari a Catalunya i en especial a Barcelona.
El reportatge d’avui posa la lupa sobre les empreses principals, i tindrà continuïtat demà amb la publicació d’un cercador d’utilitat pública amb els noms de les més de 7.000 societats i els pisos que controlen en cada municipi. Aquests dos continguts, producte d’un treball de mesos, formen part d’una setmana en què CRÍTIC publicarà també articles d’opinió i anàlisi sobre la massificació turística i els seus efectes socials i climàtics. El proper 6 de juliol, entitats i moviments socials han convocat a Barcelona una manifestació sota el lema “Posem límits al turisme”.
Els 24.000 pisos gestionats per aquestes empreses, però, no representen la totalitat d’habitatges d’ús turístic de Catalunya, sinó una petita porció: el que està en mans de persones jurídiques. L’abril de 2023, segons les dades que va publicar CRÍTIC amb la foto fixa d’aquell moment, hi havia un total de 98.074 pisos amb llicència turística en mans de 71.399 propietaris, fossin empreses o particulars. A data d’avui, segons les dades recollides per La Vanguàrdia, n’hi ha 105.000. Per tant, això vol dir que, amb les variacions que hi hagi pogut haver, hi ha vora 64.000 persones físiques que disposen de llicències d’ús turístic per a un o més habitatges. Això sí: les xifres fan referència només als pisos que operen amb llicència i sotmesos a les regulacions legals.
Els empresaris trossegen els seus actius immobiliaris en múltiples societats
Les dades revelen que la propietat està molt repartida, i resseguir tot l’entramat societari és una feina complexa. Hi ha empresaris que trossegen els seus actius immobiliaris en societats diferents arran de la normativa més estricta amb els grans tenidors. De les 7.300 empreses que tenen pisos en propietat, el 92% són titulars de menys de 10 immobles. De fet, n’hi ha 4.874 (el 66% del total) que només en tenen un. Només resseguint els administradors de cadascuna de les empreses, però, es pot obtenir una imatge més perfilada de la realitat.
La informació que publiquem avui ha estat facilitada pel Departament d’Empresa de la Generalitat després d’un procediment per exercir la Llei de transparència que s’ha allargat des del novembre de 2022, i que va tenir la negativa inicial de la mateixa conselleria, encapçalada pel republicà Roger Torrent. Després d’una resolució de la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP) favorable a CRÍTIC, el procés també ha hagut de fer front a un recurs de la Federació d’Apartaments Turístics de Catalunya (FEDATUR) davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). La patronal dels pisos turístics, però, finalment ha desistit i el Departament ha facilitat la informació.
L’imperi del grup Brisasol: 600 apartaments a la Costa Daurada
L’empresa propietària de més apartaments turístics a Catalunya és Alcorax SL, que n’acumula 387 a Salou i un a Mont-roig del Camp. Aquesta societat forma part de l’entramat del grup Brisasol, fundat a finals dels anys seixanta per l’empresari turístic Gil Cristià i Llevat. Cristià, que també ha estat vicepresident del consell català d’Agents de la Propietat Immobiliària (API), té presència en els consells d’administració d’una trentena de societats del sector, 10 de les quals tenen en propietat habitatges amb llicència turística: a més d’Alcorax, figura als òrgans directius d’Iberbrisa Internacional, Pins Marina Apartments, Solmiplaya, Ovimi Española, Brisasol Corporación, Faelitu, Rentalmar Apartments, Codaser 3000 i Segeta. Entre totes gestionen 615 apartaments turístics a Salou, a Cambrils i a Mont-roig del Camp.
La Costa Daurada i la Costa Brava són els territoris on les societats propietàries d’apartaments tenen més pes
Per la seva morfologia i model turístic, la Costa Daurada i la Costa Brava són els territoris on les societats propietàries d’apartaments tenen més pes en relació amb el global d’habitatges turístics. La quarta empresa amb més pisos turístics en el global de Catalunya és Àrea de Barà SL, que gestiona 139 apartaments només a Creixell, a tocar de Tarragona. La societat forma part del grup Hortal Turismo. Les empreses vinculades al grup Dayner Hostelera SL, administrada per Luis i Carlos Penalba Suárez, acumulen un total de 159 apartaments a Salou i a Cambrils. Bonavista de Boumort SL, que gestiona 108 pisos a Salou, forma part del grup francès Pierre et Vacances, especialitzat en lloguers turístics.
Inmobiliaria Gallardo lidera el rànquing a Barcelona
L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha anunciat la voluntat del consistori de reduir a zero les llicències de pisos turístics a la ciutat l’any 2028. Per fer-ho, haurà de plantar cara a un sector molt poderós. Qui controla els pisos turístics a Barcelona?
La segona societat amb més pisos en el global de Catalunya és Inmobiliaria Gallardo, que acumula 245 habitatges, tots concentrats a la ciutat de Barcelona. Aquesta societat va ser notícia l’abril de 2023 perquè va guanyar una batalla judicial al Tribunal Suprem davant l’Ajuntament, encapçalat llavors per Ada Colau. Les modificacions impulsades pel consistori barceloní a través del Pla especial urbanístic d’allotjaments turístics (PEUAT) van frenar la proliferació de pisos a la capital, però Gallardo va aconseguir legalitzar de cop 120 llicències aprofitant una escletxa legal, en un bloc de pisos al carrer de Tarragona.
La societat és propietat de la nissaga Gallardo, originària de Màlaga, i l’accionista única de la companyia en qüestió és Lourdes Gallardo Navarrete, una de les vuit descendents del fundador, segons consta a les dades del Registre Mercantil que ha consultat CRÍTIC. En un primer moment, alguns mitjans van publicar que Inmobiliaria Gallardo estava vinculada amb la família de Susana Gallardo, dona de Manuel Valls, propietària de Laboratoris Almirall. La informació, però, era errònia.
Una empresa sanitària vinculada al Grup Pere Mata acumula 112 pisos a Salou i a Torroella
El Grup Pere Mata és un conglomerat de fundacions i empreses que gestiona recursos en l’àmbit de la salut mental i les residències geriàtriques, en especial a Reus i al Camp de Tarragona. Però, tot i això, una societat vinculada als càrrecs dirigents del grup, Agrupació de Serveis Sanitaris i Assistencials (ASERSA), té en propietat 112 pisos a Salou i a Torroella de Montgrí.
El president d’aquesta empresa és Ricard Font de Rubinat Garcia, descendent d’una de les nissagues històriques de Reus que van fer possible el naixement de l’Institut Pere Mata a principis del segle XX. Font de Rubinat va ser regidor de CiU a la capital del Baix Camp, i no ha estat l’únic regidor convergent amb presència a ASERSA: segons la informació facilitada pel mateix consistori, dues regidores de CiU del mandat 2014-2017, Montserrat Vilella i Hipòlit Montseny, també tenien accions d’ASERSA.
ASERSA afirma que “no forma part del grup mercantil Pere Mata”, per bé que en comparteix “una part de l’accionariat”
Fonts d’ASERSA confirmen a CRÍTIC la titularitat dels apartaments, i especifiquen que es tracta de dos blocs que funcionen des de fa més de 30 anys i que són gestionats per operadors turístics internacionals. Les mateixes fonts expliquen que ASERSA “no forma part del grup mercantil Pere Mata”, sinó que se’n va “escindir” l’any 2000. Ara bé, sí que “comparteixen una part de l’accionariat”. De fet, el gerent de la societat, Josep Amigó, és a la vegada director econòmic del Grup Pere Mata, i Font de Rubinat té càrrecs en altres societats del grup.
ASERSA no és l’única empresa sanitària que apareix a la llista. També hi figura la Fundació Sanitària Hospital de Sant Pau, que apareix com a propietària d’11 pisos turístics a la ciutat de Barcelona. En aquest reportatge de l’any 2020, CRÍTIC va publicar el detall del patrimoni immobiliari de la Fundació de l’hospital barceloní, que acumulava més de 500 habitatges. La Fundació Privada Hospital Sant Joan Baptista també gestiona dos apartaments a Sitges. En molts casos, aquest patrimoni immobiliari és producte de donacions desinteressades.
Els pisos turístics de les famílies de l’Opus Dei
La cinquena societat que acumula més habitatges d’ús turístic és Grupo Corinpa SL, que té a nom seu 118 pisos entre Barcelona i el Vendrell. Corinpa és una societat administrada per la família Pich-Aguilera Roca, una nissaga històrica de la burgesia catalana vinculada estretament amb l’Opus Dei (el patriarca de la família, Rafael Pich-Aguilera, traspassat l’any 2008, va ser supernumerari de l’Opus Dei i un dels fundadors de la Universitat Internacional de Catalunya). El president de Corinpa és José Durany Pich, i al Consell d’Administració hi apareixen Juan, Martín, Gabriel i Montserrat Pich-Aguilera Roca, 4 dels 16 fills.
No és l’única societat de gestió de pisos turístics controlada per famílies amb una vinculació estreta amb l’Opus. Robeco Invest, que té com a administrador únic Pablo Luis Navas Marqués, figura en la llista com a propietària de 65 habitatges d’ús turístic a la ciutat de Barcelona (és la cinquena societat que controla més apartaments a la capital). Navas Marqués és soci director d’Asesores Financieros Winkel i conseller de la Institución Familiar de la Educación SA, la societat que gestiona 13 escoles catalanes vinculades a l’Opus Dei que s’havien resistit històricament a no segregar els seus alumnes per gènere.
De Luxemburg a Rússia: capitals internacionals i enginyeria societària
També és habitual la presència en el rànquing de fons d’inversió que són de propietat de capitals internacionals. La tercera empresa amb més pisos en el rànquing català, de fet, és propietària d’un fons d’inversió amb seu a Luxemburg: es tracta de Eurosic Investment Spain, una socimi (acrònim de societat d’inversió immobiliària) que des del 2017 és propietat del grup Batipart i que ha estat rebatejada amb el nom d’Elaia. Aquesta companyia controla 185 apartaments turístics a Torroella de Montgrí. Les socimis són un tipus de societat de gestió d’actius immobiliaris amb un règim fiscal especialment beneficiós i que han rebut moltes crítiques per aquest motiu.
Una altra societat de capital estranger amb un fort impacte en el mercat de pisos turístics a Barcelona és el fons Singh Capital, que a través de trets societats (Singh Propco III SL, Singh Propco I SL i Singh Heeney Capital SL) gestiona un total de 109 pisos a la capital catalana. L’administrador de la societat és Amardeep Singh, soci fundador d’aquest grup inversor amb seu a Washington i interessos als Estats Units i a l’Estat espanyol. Singh Propco III va ser notícia pel fet d’intentar desnonar una residència de gent gran per fer-hi apartaments de luxe.
El capital rus també ha invertit a Barcelona: Apartments Cosmopolita SL, propietat de l’inversor rus Miroslav Trzheskal Farber, disposa de 67 apartaments turístics a la capital, entre els quals un bloc de 37 apartaments al costat de l’estació de Sants. El mateix inversor, segons informava Expansión l’any 2016, ja disposava d’un hotel a Platja d’Aro.
La nissaga Durall: de la regalèssia als apartaments de luxe
El cognom Durall està avui relacionat estretament amb la gestió dels pisos turístics a la ciutat de Barcelona, però no sempre ha estat així. Josep Durall i Pujol, fundador de la Sociedad Anónima de Extractos Tánicos (SAET), dedicada a la producció d’extractes vegetals i, amb els anys, de regalèssia i de dolços, va ser un prominent industrial català de principis del segle XX. Però al barri del Poblenou, on l’any 1900 es va aixecar la planta de la SAET, avui hi ha un edifici d’apartaments turístics de luxe gestionat per Durlet Apartaments, una de les empreses que gestionen els seus hereus. La SAET, es va acabar transformant en SAET Sweet i encara fa la regalèssia “de tota la vida”, però la nissaga dels Durall es dedica també —i sobretot— al negoci immobiliari.
Tres societats de la família Durall tenen en propietat 137 apartaments turístics a Barcelona: Pro-Lloguer Poblenou SL en té 67; Marland 2005, 59, i Durlet Mar Poblenou, 37. Entre els administradors de les diferents societats destaquen Bonaventura Durall Aulet, vicepresident d’Apartur, l’associació d’apartaments turístics de Barcelona, i Xavier Durall Tremoleda, que figura com a conseller a Marland 2005 i també és apoderat de CaixaBank. Durall Tremoleda també és CEO de Lugaris Apartments, tot i que aquesta empresa no figura com a propietària de pisos (per bé que en gestiona).
Els pisos turístics de l’expresidenta del Parlament
L’any 2015, CRÍTIC va revelar que la llavors presidenta del Parlament, Núria de Gispert, era propietària d’un bloc de set apartaments turístics al barri del Camp de l’Arpa. El seu marit, Jaume Díez Escudero, i la seva filla Maria figuraven com a accionistes de BarcelonaForRent Apartments, una empresa dedicada al lloguer de pisos turístics. El seu fill, Xavier de Gispert Díez, era apartment manager de l’empresa i alhora conseller de Promoció Econòmica del Districte de l’Eixample per CiU durant el mandat de Xavier Trias.
BarcelonaForRent Apartments també apareix a la llista facilitada pel Departament d’Empresa. Però ara sabem que no gestiona només 7 pisos turístics, sinó 17. Jaume Díez Escudero continua vinculat a la societat com a administrador solidari conjuntament amb la seva filla Maria, segons consta a les dades del Registre Mercantil. Xavier de Gispert, en canvi, no figura en aquesta societat, però sí com a administrador de B Students Apartament SL, societat que no figura com a propietària de cap apartament, per bé que es dedica a la gestió d’allotjaments turístics.
L’Abadia de Montserrat, la SAREB i les fundacions Bofill i Vila Casas
L’Església també té un peu posat al sector dels apartaments turístics. L’Abadia de Montserrat gestiona 14 pisos a Riner, on hi ha el santuari del Miracle, centre religiós amb un benedictí dependent de Montserrat. L’Arquebisbat de Tarragona gestiona cinc pisos; els bisbats de Vic i Girona, dos cadascun, i l’Arquebisbat de Barcelona, 1. Els germans maristes també gestionen un pis turístic a Queralbs.
La SAREB, el denominat banc dolent, nascut dels processos de reestructuració bancària, també gestiona pisos turístics: en total, en té 14 a Torredembarra, que gestiona la companyia Pierre and Vacances. També hi ha ajuntaments amb habitatges d’ús turístic en propietat: el de Corbera d’Ebre, Preixana, la Baronia de Rialb, Aitona, la Floresta, Vandellòs i Juncosa. Es tracta, però, d’una xifra modesta (16 en total).
En el capítol de fundacions, destaquen els 20 pisos de la Fundación Caja Rioja a Torredembarra, els 11 de la Fundació Jaume Bofill a Barcelona i els 10 de la Fundació Vila Casas, també a la capital catalana.
