La cultura es reuneix per proposar alternatives als discursos de confrontació social a l’edició Mutare 2026

La cultura pot combatre els discursos d’odi, la polarització o l’individualisme? Aquesta pregunta travessarà la vuitena edició de la plenària Mutare, la trobada que impulsa la Fundació Carulla i que reuneix professionals de la cultura i agents socials per reflexionar i activar discursos i dinàmiques transformadores dins del sector cultural. Enguany, la cita se celebrarà el 15 de maig a la Nau Bostik i girarà al voltant del rol de la cultura per proposar alternatives als discursos de confrontació social, al racisme i als atacs contra la diversitat lingüística i cultural. Algunes de les veus i dels projectes que hi participaran són Anna Ferrer, Març Llinàs, el Correllengua agermanat amb Clàudia Rius i FES Cultura amb Diego Salazar i Silvia Albert Sopale, entre altres. Les inscripcions són gratuïtes i encara estan obertes.

Mutare és una iniciativa amb diverses potes en els àmbits de l’educació, de la formació i del coneixement que parteix de la voluntat per caminar cap a una cultura transformadora. Aquest objectiu es va desenvolupar més extensament en el Decàleg de la transformació que 300 persones dels sectors cultural, social i educatiu van crear conjuntament en una trobada l’any 2018. El Decàleg defensa una cultura compromesa amb la transformació social, entesa com una eina per generar pensament crític, cohesió i canvi col·lectiu. També reivindica que la cultura sigui accessible i participativa i que generi un vincle amb la comunitat. 

Sota aquests principis, la trobada d’enguany de Mutare vol abordar tots aquests reptes cap a la transformació a partir del context social i polític actual: un moment marcat per la desinformació, l’afebliment dels vincles socials i l’expansió de discursos que ataquen i vulneren drets i diversitats, i que tenen una traducció en la pràctica cultural del país. 

Marta Esteve, directora de la Fundació Carulla, comenta el marc polític en què se celebra aquesta plenària: “Alguns discursos, massa mainstream i amb massa altaveu, ens porten a normalitzar situacions que atempten directament contra els drets humans i la cohesió social, i aquest és un risc que no podem córrer”. En aquesta amenaça de pèrdua de drets, hi afegeix Esteve, cal determinar “on volem situar la cultura i les arts per veure quin paper poden tenir en relació amb aquesta involució”. 

De certeses a compromisos

Per debatre i compartir eines i estratègies per combatre la polarització, la plenària de Mutare, que compta amb la direcció artística de Neus Masdeu i la producció de La Sullivan, s’organitza a partir de tres mapes: un mapa de certeses, un d’iniciatives i un de compromisos. Les certeses s’encetaran amb una conferència inaugural a càrrec del sociòleg i activista Miquel Missé, que reflexionarà sobre les certeses contemporànies i les formes en què els imaginaris socials condicionen les relacions i les identitats. 

En aquest bloc, destinat a identificar reptes i malestars comuns, diversos projectes hi tindran veu, com Antonio Alcántara, del Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya, o L’Inevitable, amb Alba Latorre, que mostrarà la pràctica de gestió col·lectiva i les arts comunitàries en resposta a l’individualisme. En clau lingüística, la cantant Anna Ferrer connectarà a través d’una proposta performativa la glosa amb la reivindicació climàtica, i Clàudia Rius conversarà amb Pau Emili Muñoz, del Correllengua agermanat, sobre l’estat actual del català i sobre la tendència homogeneïtzadora que ataca els drets lingüístics dels catalans i de les catalanes. 

De les certeses, la plenària transitarà cap a les iniciatives per endinsar-se en projectes que treballen des de la cultura per a la transformació en clau política i social. Per aquest motiu passaran per l’edició d’enguany la investigadora Sílvia Plana, de l’Institut Català Internacional per la Pau, que vincularà la importància de l’art en la generació de narratives de pau, i Patrícia Huguet, que presentarà NextUS, un projecte que connecta cultura i educació audiovisual per fomentar una ciutadania crítica entre la joventut. 

Un dels fils més presents durant la trobada serà la necessitat de disputar els relats públics davant l’extrema dreta. Entre el ventall de propostes que aportaran perspectives diferents al mapa d’iniciatives, serviran també d’inspiració l’humor de Març Llinàs en contra dels discursos d’odi, Gina Rigol, d’Inèdit Diari, per abordar la necessitat d’una informació crítica que aturi els relats i les fake news generades per l’extrema dreta, i Diego Salazar i Silvia Albert Sopale, de FES Cultura, que se centraran a reflexionar sobre la gestió cultural amb una perspectiva antiracista.

Marta Esteve: “La cultura té un paper imprescindible: obrir els ulls i activar el canvi”.

L’activació de la transformació cultural

En el darrer mapa de la jornada, i en la línia d’activació per la qual aposta Mutare, els i les participants de la trobada crearan un espai de compromisos per sintetitzar i aterrar els aprenentatges i dissenyar línies d’acció conjuntes i comunes a partir de totes les reflexions i intervencions de la plenària. 

“La cultura té el poder de sacsejar-nos, de fer-nos reflexionar i veure coses que a vegades ens passen desapercebudes. Davant la por, la incertesa i la deshumanització de molts dels discursos que ens envolten, la cultura té un paper imprescindible: obrir els ulls i activar el canvi, i d’això en diem ‘despertar’”, explica la directora de la Fundació Carulla. 

Aquest despertar com a sector implica, en paraules seves, “posar-nos en marxa, perquè cada iniciativa, cada projecte i cada gest, per petit que sigui, pot ser una espurna d’esperança capaç d’encendre canvis reals”. La primera activació seria la mateixa capacitat de la plenària de Mutare de generar xarxa, que els professionals de la cultura es trobin i es coneguin i sorgeixin noves oportunitats i nous espais de reflexió.

Aquesta darrera part de compromisos i d’activació, que comptarà amb la participació del projecte educatiu i musical Riborquestra, és important perquè la plenària de Mutare no es limita a exposar malestars i reptes, sinó que vol concretar i definir el despertar del sector cultural en la transformació social. En aquesta línia, els continguts de la plenària es concreten en un document públic de relatoria i la Fundació els té presents per a la creació de programes, convocatòries o beques que contribueixin als compromisos establerts. 

La plenària de Mutare és una de les parts fonamentals del projecte, ja que és el punt de diàleg entre diversos professionals relacionats amb el món de la cultura i el món educatiu, però no és l’única. Els àmbits d’Educació, Formació i Coneixement de la iniciativa complementen i estenen les reflexions, els valors i les metodologies de la iniciativa en sectors diferents i a través de la metodologia participativa que caracteritza el projecte de Mutare. Totes les branques de Mutare prenen com a guia les reflexions fetes durant la plenària. Si vols formar-ne part i inspirar el sector de la cultura per a la transformació social, pots inscriure-t’hi al web de la Fundació Carulla.