Carta a Lluïsa Moret, presidenta de la Diputació de Barcelona

Estàvem tan i tan esperançades quan, al juliol del 2023, va ser elegida presidenta de la Diputació de Barcelona (DIBA). Sabíem que, entre altres coses, vostè havia impulsat el circuit local d’abordament de les violències masclistes a Sant Boi de Llobregat l’any 1999, un projecte pioner a Catalunya. Per fi teníem una presidenta feminista que posaria en valor la reivindicació d’un espai com la Bonne, el gran viver cultural de les dones del país. Qui millor que vostè per entendre que aquesta reivindicació és central en el feminisme català.

Els antecedents no eren gens positius. Després del primer Conveni de cessió d’espais l’any 2003 i la pròrroga de 2014, vam mantenir desenes de reunions amb els successius governs de la DIBA per fer un nou conveni. A cada reunió perdíem un llençol, sorgien nous requisits i les condicions es tornaven més i més restrictives.

La primera va ser que, legalment, no era possible fer un nou conveni de cessió, un argument que va decaure a l’hivern passat, però ha estat molt cansat, senyora Moret, molt, reclamar durant anys la legalitat d’un nou conveni davant la institució, emparada per informes jurídics i dictàmens que suposaven una esmena a la totalitat del conveni signat l’any 2003 i una esmena al projecte global de l’edifici, elaborat per la mateixa DIBA el març de 2002, en el qual s’indicava la inicial ubicació de la Bonne a l’edifici, tenint en compte que es preveien ampliacions progressives dels espais cedits.

El cas és que teníem raó: amb la legalitat vigent, el conveni era possible i, com que som tossudes i persistents, per molt cansat que fos, no vam defallir.

El desembre de 2020, la DIBA va exigir un nou requisit: va afirmar que la normativa no li permetia fer una concessió de l’ús d’un espai públic a una entitat sense ànim de lucre llevat que aquesta tingués la declaració d’utilitat pública (DUP). Vam actuar d’acord amb allò que ens van demanar, però no enteníem per què altres associacions o entitats catalanes tenien concedida la cessió de l’ús de l’espai sense tenir la DUP, que no vam poder aconseguir per un requisit merament formal en la redacció dels Estatuts, que, tot i així, vam corregir; però, un cop aprovats, han d’estar en vigor un mínim de dos anys per tornar-la a demanar, tal com hem fet.

Vam aconseguir 800 cartes de suport a la Bonne com a entitat d’interès públic, però això no va ser prou per a la DIBA

Per contrarestar la denegació de la DUP, vam endegar un seguit d’accions com ara assemblees, rodes de premsa, reunions, plantades i sol·licituds de suport a ajuntaments, entitats i conselleries. Vam aconseguir prop de 800 cartes de suport. Institucions com el Parlament de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona o el Departament de Feminismes van al·legar que la Bonne era una entitat d’interès públic, però això no va ser prou per a la DIBA.

Com veu, senyora Moret, les excuses per no prorrogar el conveni han estat de tota mena, que si hi manca la DUP, que si els espais, que si les hores d’ús de les sales… Les nostres contrapropostes eren seguides de llargs silencis o d’advertiments, com ara que podien treure a concurs públic l’adjudicació de l’ús dels espais de Sant Pere Més Baix, 7, però el problema real era i n’és un altre: s’ha obviat el caràcter polític i la memòria històrica de l’edifici, que sí que era present al conveni de 2003, quan la DIBA va reconèixer que l’immoble havia estat confiscat pel franquisme.

No és un debat sobre espais, sinó sobre la legitimitat del moviment feminista

I s’ha defugit el feminisme, les propostes que ens van fer arribar manquen de reconeixement del llegat feminista i de la legitimitat de la Bonne com a hereva històrica de l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona. El llenguatge dels esborranys n’és una bona mostra, s’utilitzen expressions neutres desproveïdes de càrrega feminista, com ara “igualtat de gènere”, i el debat s’empetiteix perquè es limita als espais i a l’ús de les sales, quan no es tracta d’un debat sobre espais, sinó sobre la legitimitat del moviment feminista.

Quan vostè va arribar, senyora Moret, pensàvem que el debat tornaria a ser gran, que parlaríem de feminismes, d’espais de trobada i de creació cultural, d’espais on les dones són protagonistes, d’espais que aporten valor i riquesa i donen sentit i contingut a l’obra de l’antic Institut, però no ha estat així: durant la seva presidència, estem en la pitjor situació possible.

Primer, se’ns va expressar la voluntat d’obrir una licitació pública perquè, segons deien, la llei no permetia fer una nova cessió; un cop rectificat aquest argument, se’ns ha proposat un nou conveni amb reducció d’espais, el que anomenen “redistribució”, per instal·lar-hi les seves oficines de l’Àrea de Feminismes i Igualtat. Es fa palès el menysteniment de la Bonne, la referència cultural feminista i transversal a Catalunya. És que la Diputació no té més immobles? En són conscients, que la seva propietat és fruit d’una confiscació franquista? El feminisme institucional intenta limitar el feminisme civil? Ens volen imposar unes condicions que deixarien la nostra associació sense poder desenvolupar les seves activitats, però no ens doblegarem.

A tot això, senyora Moret, vostè on és? Hem fet intents informals de contacte sense cap resposta; pensàvem que amb vostè tot seria més fàcil, i ha estat just al contrari: la seva absència ha estat aclaparadora. Seguim dempeus: #La Bonne no es toca#