30/06/2026 | 07:00
Aquesta onada de calor a l’inici de l’estiu que sacseja una part d’Europa no és normal. O no ho era fa unes dècades quan el planeta no estava sumit en un escalfament global sense precedents. De fet, actualment tota onada de calor està sota la influència d’un planeta que s’ha escalfat 1,4 ºC des de la Revolució Industrial. Al continent, la situació encara és pitjor: s’escalfa molt més ràpid que la mitjana mundial, i les temperatures màximes diàries extremes ho estan fent a gairebé el triple de velocitat que l’escalfament global.
“Els científics com jo estem començant a sonar com un disc ratllat. Emetem citacions similars any rere any reaccionant a extrems de calor que escalen cada cop més alt. Sí, això és canvi climàtic; sí, som nosaltres; no, no és el Niño; sí, tenim les solucions; no, no les estem implementant prou ràpidament”, explica –per enèsima vegada– la investigadora Friederike Otto. “Ara és realment una qüestió de quin tipus de futur volem per a nosaltres mateixos, i si estem disposats a fer el necessari per assegurar-ho”, reclama.
L’experta és la cap visible de World Weather Attribution (WWA), un grup científic que s’encarrega de dir quant ha influït el canvi climàtic en un esdeveniment extrem. Pel que fa a l’episodi de calor que travessa el continent les últimes setmanes, no hi ha dubtes: tant les temperatures màximes diürnes com les nocturnes haurien estat virtualment impossibles en aquesta època de l’any el 1976, fa tot just 50 anys.
Les sufocants temperatures nocturnes són unes 100 vegades més probables que fa 23 anys
Una onada de calor similar que hagués passat en aquell clima històric hauria estat 3,5 °C més fresca durant el dia. Actualment, a causa del canvi climàtic, les sufocants temperatures nocturnes són unes 100 vegades més probables del que eren fa només 23 anys, durant la letal onada de calor europea del 2003. Els pics tèrmics diürns, per la seva banda, són unes 10 vegades més probables. A més, s’ha descartat que la variabilitat natural, com la fase del Niño, hagi tingut algun paper al motor d’aquesta calor.
Com passa en tot episodi d’altes temperatures actualment, el canvi climàtic és la força motriu darrere de la intensitat d’aquest esdeveniment extrem. De fet, un 45% de les 854 ciutats analitzades en 30 països europeus han batut, o s’espera que batin, els nivells màxims històrics d’estrès tèrmic.
Temperatures sense precedents
A Espanya, una anàlisi de l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET), amb dades provisionals, revela que els dies 22 i 23 de juny s’han convertit en els més càlids d’aquest mes des del 1950 com a mínim, marcant una impressionant anomalia tèrmica peninsular de 7,1 °C. La intensitat i la persistència de les temperatures han reescrit la climatologia, sobretot al nord peninsular. El 23 de juny, la localitat de Tama (Cantàbria) va polvoritzar el seu rècord absolut –computant tots els mesos de l’any– en assolir els 43,7 °C. Així mateix, l’aeroport de Bilbao va arribar el 24 de juny als 42,7 °C, la temperatura més alta mai registrada en un mes de juny o de juliol en aquesta estació.
Les onades de calor causen més morts a Europa que tots els altres perills naturals combinats
Una gran part de l’oest, del nord i del centre d’Europa experimenta unes condicions extremament càlides i humides. Com revela l’equip científic de WWA, al llarg de França, Alemanya, Itàlia, Espanya i el sud d’Anglaterra, les temperatures han estat oscil·lant entre 5 i 12 °C per sobre de les mitjanes estacionals. Es tracta de l’onada de calor més intensa mai registrada en aquesta regió.
El perill d’aquest fenomen no rau únicament en els pics tèrmics, sinó en l’altíssima humitat. Per avaluar aquesta perillositat, els científics fan servir la temperatura de globus i bulb humit (WBGT, per la sigla en anglès), una mètrica que analitza l’estrès tèrmic i la capacitat fisiològica del cos humà per refredar-se mitjançant l’evaporació de la suor. La combinació de temperatures altes i d’humitat és especialment mortífera. Aquest escenari agreuja els riscos per a la salut pública, considerant que les onades de calor causen més morts a Europa que tots els altres perills naturals combinats.
L’equip d’especialistes explica que, en l’àmbit continental, els serveis i la infraestructura urbana presenten una alta vulnerabilitat. La magnitud de la situació ha provocat enormes disrupcions en hospitals, infraestructures de transport, centres escolars i llocs de treball.
Theodore Keeping apunta les contínues emissions de combustibles fòssils com les responsables directes
França ha estat una de les nacions més colpejades, experimentant interrupcions significatives en la seva xarxa ferroviària, tancaments massius d’escoles i cancel·lacions d’esdeveniments. En paral·lel, les xarxes elèctriques europees afronten una tensió sense precedents a causa de la demanda de refrigeració, cosa que suscita temors sobre talls de subministrament que puguin empitjorar la pobresa energètica estival creixent del continent.
Theodore Keeping, investigador de l’Imperial College de Londres i un dels autors de l’estudi, deixa clar que la ciència sobre com el canvi climàtic empitjora les onades de calor ja està establerta, i apunta les contínues emissions de combustibles fòssils com les responsables directes. En sintonia amb aquest advertiment, Simon Stiell, secretari executiu de l’ONU per al Canvi Climàtic, incideix que la nostra addicció global a la crema de carbó, petroli i gas està fent que el canvi climàtic arrasi la normalitat.
I, sobre la manca d’adaptació, Carolina Pereira Marghidan, del Centre del Clima de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja, alerta que, si bé “la població a Europa és molt més conscient dels riscos de la calor que en el passat”, “la conscienciació per si sola no és suficient”. “Moltes persones encara viuen, treballen i estudien en llocs que no estan dissenyats per a les temperatures que estem experimentant ara”, apunta.
Aquest text ha estat traduït al català per CRÍTIC. Aquí pots llegir el reportatge original de Climática, publicat el 26 de juny de 2026.
