‘El pòdcast de CRÍTIC’: qui paga la crisi climàtica?

L’1% de la població més rica contamina igual que els dos terços més pobres de la humanitat. Però les conseqüències que provoca aquest petit percentatge de gent, i que agreugen el canvi climàtic, no afecten tothom igual. L’impacte de les sequeres, l’exposició a la contaminació o l’accés a la refrigeració quan hi ha onades de calor tenen una repercussió diferent en funció del codi postal.

Fixem-nos, per exemple, en la distribució de plaques solars: a Sant Cugat del Vallès hi ha més de 30 instal·lacions per cada 1.000 habitants, mentre que a l’Hospitalet de Llobregat n’hi ha menys d’una per cada 1.000 residents. El mateix passa amb les piscines: les de Sant Cugat multipliquen per 74 les que hi ha a l’Hospitalet, malgrat que en aquest municipi hi ha el doble de població. 

Els efectes de la crisi climàtica estan creuats per les desigualtats, i per aquest motiu és bàsic que la necessària transició ecològica es faci amb criteris de justícia social. De tot plegat en parlarem en aquest tercer capítol, que fem amb el suport de l’Escola de Transicions, amb Rubén Martínez, director de l’Àrea d’Urbanisme i Transició Ecològica de l’Institut de Recerca Urbana de Barcelona (IDRA), i Emilio Santiago Muiño, doctor en Antropologia Social, científic titular al Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), investigador i activista ecosocial. Com és habitual, dirigeix i presenta el capítol la periodista Laura Aznar, amb la producció executiva de Laia Soldevila.

Trobareu la conversa sencera a Spotify i a iVoox. I, si us heu quedat amb ganes de més, podeu recuperar el primer capítol de la tríada sobre els reptes de l’ecologisme avui o el segon capítol sobre les esperances de futur davant el col·lapse.