08/07/2026 | 07:00
Portes molts anys fent investigació i tocant temes que incomoden empreses i polítics de l’àrea de Tarragona, però mai havies hagut de fer front a una querella. Com s’ha arribat fins aquí?
La querella és la culminació d’un intent de silenciar la feina que faig, però no només en el meu cas. També van contra l’entitat ecologista GEPEC (Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans) o la Fundació Jara Barceló, una institució sense ànim de lucre que dona suport al nostre digital. La cosa ve de lluny. El 20 de juny de 2023, el programa Sense ficció emet el documental Insostenible, rere la brossa, on mostrem la falta de control que hi ha en el tràfic de residus, sobretot els que anaven de Nàpols a Tarragona. Hi ha una empresa, Griñó Ecològic, que els rep i els envia alhora a un abocador de Saragossa, on la gestió és molt més barata que no pas a Catalunya.
Parlem de tràfic il·legal de residus, doncs… Una activitat que està considerada la quarta més lucrativa del món, segons la Interpol.
De fet, un periodista expert en ecomàfia ens va dir que gairebé un 25% de les empreses que tracten els residus a Itàlia tenen vincles amb els clans mafiosos. En qualsevol cas, temps després de l’emissió del documental, el gener del 2025, la Guàrdia Civil deté la cúpula directiva de l’empresa, entre ells el director general, Joan Griñó. Els acusen de delicte mediambiental i falsedat documental, a banda de pertinença a organització criminal internacional i tràfic il·legal de residus. A la investigació policial deien que aquests residus no estaven sotmesos a tractament. I parlem de 40.000 tones que entraven cada any. És curiós com, després d’emetre el documental, molta gent es va posar en contacte amb nosaltres i ens comentaven que, en el sector dels residus, el menys brut és la brossa. Tot just l’endemà de la detenció, Joan Griñó interposa una demanda contra mi, contra el director del documental i contra alguns ecologistes del GEPEC. Ens demanava centenars de milers d’euros. El curiós és que la demanda civil no va anar contra TV3. Sembla que no volien lluitar contra un gegant. Van contra els mitjans petits. Finalment, la van retirar, però el desembre del 2026 presenten una querella penal, de nou contra mi, contra el director, l’entitat ecologista com a tal i la Fundació Jara Barceló.
“La querella de Griñó està basada en un informe d’investigació fet per l’agència Método 3”
Abans de la presentació de la querella on, a diferència de la demanda, pot haver-hi penes de presó, tu continuaves publicant al teu digital informació relativa a aquest cas.
Al setembre havia publicat un parell d’articles on explicava que m’estaven seguint uns detectius i els identifico. Eren de l’agència Método 3, que dirigeix Francisco Marco. De fet, la querella de Griñó està basada en un informe d’investigació fet per aquesta agència. Tot plegat, un intent de crear un relat amb què netejar la seva imatge mentre et desgasten a tu. Per això nosaltres diem que és un SLAPP (litigi estratègic contra la participació ciutadana). El que busquen és intimidar-te, desacreditar-te i afectar-te econòmicament, a banda de reputacionalment. El més greu és que alguns mitjans han comprat aquest relat. Han agafat la querella i l’han reproduït sense contrastar ni posar-hi context. Ni tan sols ens han trucat. I això és molt greu per a la nostra professió. Els periodistes som un dels pilars fonamentals de l’estat de dret. El primer que fa una dictadura o un règim autoritari és carregar-se la llibertat de premsa i controlar el relat.
Com s’enfronta un mitjà petit a una situació com aquesta?
Cada cop més, la investigació periodística està quedant reduïda a professionals que l’únic amb què compten és la motivació. Això no deixa de ser un avís a navegants. I una prova. Molta gent està esperant a veure com es resol la querella. Si això funciona, i no dic judicialment perquè no s’aguanta per enlloc, moltes fundacions o moviments socials que donen suport a aquest tipus de periodisme s’ho pensaran dues vegades. Mira, nosaltres, els afectats, vam fer una roda de premsa al Col·legi de Periodistes de la demarcació de Tarragona. Volíem explicar el nostre punt de vista. I em va sorprendre veure com alguns dels mitjans que s’havien fet ressò de la querella contra nosaltres no ens van contactar. No van enviar ningú per contrastar la informació o no van publicar res de la roda de premsa. I jo em pregunto: Només escoltem una part? Això és una degradació de la professió.
“TV3 va retirar el documental uns dies abans que la notícia de la querella es publiqués en alguns mitjans”
Per què TV3 va retirar el documental de la plataforma?
No ho sabem. Ho hem preguntat, i no ens han contestat. Em sembla una vergonya i un fet molt greu. Van retirar un documental que feia dos anys i mig que era a la seva plataforma. La gent del Sense ficció havia fet un seguiment del treball. Van venir a la preestrena de Cambrils. Ho van fer sense avisar-nos i sense que TV3 estigués querellada. El més curiós de tot és que el retira uns dies abans que la notícia de la querella es publiqués en alguns mitjans de comunicació. Qui va trucar a TV3?
Hi veus motivacions polítiques?
No se m’acut res més, perquè periodísticament és impecable. Si no, no l’haurien tornat a penjar. A mi m’agradaria saber qui va decidir despenjar-lo tres o quatre dies abans d’aparèixer les primeres notícies en la premsa. Per quin motiu i com es van assabentar de la querella? Els querellats ens en vam assabentar per la premsa. Algú avisa TV3 de l’existència de la querella. A nosaltres no ens avisen i el treuen de la plataforma. No és propi d’una televisió pública en un estat democràtic. Van censurar un documental en el qual ells participaven. Tard o d’hora, algú haurà d’assumir la seva responsabilitat.
“No trobaràs ningú que qüestioni Port Aventura o el model turístic de la zona, envoltada d’indústries petroquímiques”
Com és investigar aquests grans grups de poder al Camp de Tarragona?
Doncs es respira un ambient opressiu. Tot està controlat. Hi ha unes estructures que es mantenen des de la dictadura. Un establishment i unes elits que fan que tot continuï igual des d’aleshores, així com unes grans empreses que disposen d’un control social i mediàtic. Uns mitjans que necessiten la publicitat institucional. Parlem de grans petroquímiques o del parc temàtic de Port Aventura, que es troba a tocar d’unes empreses que duen a terme activitats que són potencialment perilloses. Fins i tot quan em dedicava al periodisme esportiu hi havia coses que no entenia.
Com ara quines?
Si hem de fiscalitzar el poder, no entenia com és que totes les notícies que es publicaven sobre una indústria tan poderosa, amb uns efectes tan agressius contra el medi ambient, eren sempre en un to positiu. I no nego que facin coses útils. Però, quan investigues, t’adones que no tot és una bassa d’oli. I el que més em sorprèn és la connivència que tenen amb les administracions. La Generalitat conservava expedients d’abocaments i contaminació a la zona que mai no s’havien fet públics, tal com vam destapar el Toni Orensanz i jo al llibre La gran explosió (Folch & Folch, 2023). Són empreses que estan infiltrades en el teixit social. Pensa que financen festes populars, concursos de castells, equips esportius… Hi ha molta por a la zona, com si encara fóssim en una ciutat de províncies durant la dictadura. Actualment, no trobaràs ningú que qüestioni Port Aventura o el model turístic de la zona, que està envoltada d’indústries petroquímiques.
