29/10/2025 | 11:00
La plataforma Cel Net ha presentat avui tres nous informes que alerten sobre la presència de compostos cancerígens a l’aire del Camp de Tarragona. Un dels documents, elaborat pel Laboratori del Centre de Medi Ambient de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), confirma la presència continuada de substàncies tòxiques com el benzè i l’1,3-butadiè a les localitats pròximes al polígon nord de Tarragona, on operen grans petroquímiques com Repsol.
El document, al qual ha tingut accés CRÍTIC, afirma que l’impacte d’aquests episodis puntuals però recurrents no queda reflectit si només es valoren mitjanes anuals d’emissions. La UPC proposa canvis en la legislació actual i en les eines de mesurament.
Episodis recurrents de contaminació a Tarragona
L’informe de la UPC analitza la presència dels denominats compostos orgànics volàtils (COV) en diversos municipis propers al polígon petroquímic nord de Tarragona, com el Morell, Constantí, Vilallonga del Camp i Perafort-Puigdelfí. El Laboratori ha fet un seguiment de la presència d’aquesta mena de substàncies des de l’any 2012 a partir d’estudis sobre la qualitat de l’aire en aquests municipis. El nou informe certifica que aquests territoris pateixen “episodis recurrents”, especialment de benzè i d’1,3-butadiè, compostos reconeguts com a “tòxics i potencialment cancerígens”. Aquests episodis es produeixen de manera puntual però repetida, i sovint van associats a molèsties per olors.
Els investigadors proposen implementar un sistema de vigilància continu i anar “més enllà de la legislació actual”
La UPC subratlla que la problemàtica al Camp de Tarragona és episòdica, i que per això no queda reflectida en les mitjanes anuals de contaminació que utilitza la normativa actual. Els mètodes tradicionals de mostreig —basats en mesures passives i períodes llargs— dilueixen aquests pics puntuals. Això, segons la UPC, fa invisible la magnitud real de les emissions. Per aquest motiu, els investigadors proposen implementar un sistema de vigilància continu i plantegen la necessitat d’anar “un pas més enllà de la legislació actual” sobre compostos químics (actualment, l’1,3-butadiè no té límits legals específics).
Benzè i 1,3-butadiè, compostos potencialment cancerígens
A més de l’informe de la UPC, Cel Net ha presentat avui dos estudis més: un de la Universitat Rovira i Virgili (URV) sobre l’impacte del benzè i de l’1,3-butadiè en la salut, i un informe jurídic de la Universitat de Barcelona (UB) que conclou que la Generalitat disposa de base competencial per desplegar una llei catalana de qualitat atmosfèrica que estableixi límits específics per a aquests materials.
L’informe toxicològic de la URV recull referències internacionals sobre dosis i valors de referència emprats per a l’avaluació d’exposició crònica i aguda. L’estudi també emmarca l’1,3-butadiè com a compost d’interès prioritari pel seu potencial cancerigen. També justifica la pertinència d’incorporar límits i seguiments específics per a aquests compostos al territori. L’1,3-butadiè s’utilitza per fabricar productes de cautxú sintètic, com neumàtics, llantes o plàstics.
La Generalitat té competències per regular-ho
El treball de la UB, enfocat des del punt de vista jurídic, conclou que la Generalitat disposa de base competencial per regular les emissions i introduir mecanismes sancionadors i de control més ajustats a l’evidència científica. L’estudi analitza el marc internacional, europeu, estatal i autonòmic, i apunta que l’actual enfocament basat sobretot en mitjanes anuals pot resultar insuficient per protegir la salut en contextos amb pics recurrents. La revisió de les autoritzacions ambientals i l’adequació dels plans de qualitat de l’aire serien peces clau d’aquest nou marc.
Repsol, al centre del debat sobre contaminació a la petroquímica
La plataforma Cel Net fa anys que denuncia la manca de control sobre els episodis de contaminació al Camp de Tarragona. El complex petroquímic de Repsol és objecte recurrent de denúncies per part de la plataforma veïnal i d’organitzacions ecologistes. El Departament d’Acció Climàtica ha obert expedients sancionadors, i diverses entitats reclamen controls ambientals més estrictes i mesuraments independents.
El mitjà d’investigació Porta Enrere ha tingut un paper clau en la fiscalització dels impactes ambientals del complex petroquímic. El mitjà va revelar, per exemple, que un sensor instal·lat al moll de la Química del port de Tarragona va detectar concentracions de benzè de fins a 7.748 µg/m³. Unes xifres centenars de vegades superiors als límits recomanats per a la salut humana.
