31/08/2026 | 07:00
Les empreses del grup Repsol han acumulat des del gener de 2022 un total de 366,8 milions d’euros en ajuts i subvencions públiques per part d’administracions d’arreu de l’Estat espanyol. Es tracta de 241 ajudes a un total de 8 societats del grup, que provenen tant del Govern espanyol com d’executius autonòmics o d’ajuntaments. El Govern de l’Estat és el primer aportador de fons públics a la multinacional petroquímica: en total, 353 milions d’euros.
CRÍTIC ha fet un buidatge de totes les subvencions atorgades a Repsol que consten a la Base de Dades Nacional de Subvencions del Ministeri d’Hisenda. La gran paradoxa és que, tot i que Repsol és un grup energètic amb forts interessos en el sector de les energies fòssils, el 67,8% d’aquestes ajudes públiques les ha concedit el Ministeri espanyol de Transició Ecològica, que els últims anys han encapçalat les socialistes Teresa Ribera i Sara Aagesen. Són ajudes en el marc de programes per afavorir les energies renovables: en total, 97 subvencions per un valor de 248,8 milions d’euros. Les plantes de Repsol a Tarragona són les instal·lacions de tot Catalunya més contaminants, segons les dades recollides pel mateix Ministeri.
Beneficis milionaris amb la guerra de l’Iran
Adrià Auladell, un dels portaveus de l’Assemblea Catalana per la Transició Ecosocial (ACTE), explica que “amb l’esclat de la guerra de l’Iran, Repsol ha tingut un 265% més de beneficis el primer trimestre de 2026 respecte de 2025, mentre amb la situació a Veneçuela pretenen triplicar-hi la producció fòssil”. Al seu parer, “regar-los amb diners públics perquè facin un salt renovable és una pastanaga que es planta pensant que una empresa així anirà contra natura”. Segons les dades fetes públiques per la mateixa companyia, Repsol ha tingut uns beneficis de 2.200 milions el primer trimestre de 2026, cosa que ha implicat, segons la companyia, 6.600 milions d’euros en contribucions fiscals arreu del món, el 70% a l’Estat espanyol.
Repsol, que històricament havia estat una empresa pública dependent de l’Institut Nacional d’Hidrocarburs, va ser privatitzada el 1989 i actualment està en mans d’un conglomerat format per bancs i fons d’inversió d’arreu del món. Segons la informació facilitada pel mateix grup, l’accionista majoritari és el fons nord-americà BlackRock, amb un 6,2% de les accions. El segon accionista és Norges Bank (5,4%), el banc central de Noruega, propietat d’aquest estat nòrdic amb una forta tradició d’extracció d’hidrocarburs. Tot i aquest accionariat multinacional, el president del Consell d’Administració continua sent el català Antonio Brufau, provinent de Gas Natural i de CaixaBank, i el conseller delegat és el basc Josu Jon Imaz, històric dirigent del PNB.
Subvencions per les plantes de cogeneració energètica
El gruix de les ajudes que ha rebut Repsol han estat concedides en el marc del Règim Retributiu Específic per a Energies Renovables (RECORE), un programa per incentivar les instal·lacions de producció elèctrica a partir de renovables, cogeneració i residus. Entre el 2022 i el 2024, les societats del grup Repsol han rebut 27 concessions vinculades a aquest programa, repartides en els exercicis de 2022, 2023 i 2024, per un valor de 248 milions d’euros.
Les ajudes del programa RECORE no són convocatòries a l’ús, sinó que tenen com a objectiu garantir una retribució específica a determinades instal·lacions de producció elèctrica. L’objectiu, sobre el paper, és incentivar la producció de fonts renovables i la denominada “cogeneració d’alta eficiència”, per tal que les empreses i els particulars que l’empren puguin obtenir una rendibilitat més enllà del que ingressen al mercat elèctric. A la pràctica, sovint acaben beneficiant grans grups industrials. En el darrer exercici, l’Estat va repartir 4.400 milions d’euros en aquest programa.
Les principals beneficiàries del grup Repsol en el marc d’aquestes ajudes són dues filials industrials: Repsol Petróleo SA i Repsol Química SA (actual Repsol Materials). El grup compta amb una potència instal·lada de cogeneració de 660 MW repartida entre els seus 5 grans complexos industrials a Espanya: a més del Camp de Tarragona, té instal·lacions a la Corunya, a Bilbao, a Puertollano i a Cartagena. Aquestes instal·lacions no operen com a plantes comercials independents, sinó que estan completament integrades dins dels seus propis centres de refinament i petroquímica per subministrar l’electricitat i la calor necessàries per als seus processos productius.
La cogeneració no es considera una font d’energia renovable per se: les plantes de cogeneració de Repsol a Tarragona, per exemple, funcionen majoritàriament amb gas natural (que és una energia fòssil). Però en el procés de cogeneració també s’aprofita la calor generada per la combustió del gas per maximitzar la producció d’energia.
Deu milions per estacions de recàrrega de vehicle elèctric
Si deixem de banda el RECORE, les altres ajudes concedides pel Ministeri per a la Transició Ecològica al grup Repsol sumen 15,8 milions repartits en 70 concessions. El gruix s’explica sobretot per una sola línia: els MOVES Corredors de Recàrrega, és a dir, ajudes per desplegar infraestructura pública de recàrrega per a vehicle elèctric, que concentren 10,4 milions d’euros i 64 de les 70 ajudes.
La resta d’ajudes del Ministeri tenen un perfil clarament vinculat a la transició energètica i a noves tecnologies: 2 milions per a nous models de negoci en transició energètica, 1,2 milions per a renovació de minicentrals hidroelèctriques o 800.000 € per a instal·lacions innovadores de bombes de calor renovables, 772.878,00 € per a mobilitat propulsada per hidrogen i 467.259,01 € per a projectes singulars de mobilitat elèctrica.
Subvencions del Ministeri d’Indústria per evitar la “fuga de carboni”
Més enllà de les ajudes del Ministeri de Transició Ecològica, el gran bloc que sobresurt clarament és el del Ministeri d’Indústria i Turisme, encapçalat des del novembre de 2023 pel català Jordi Hereu, que concentra 93,6 milions. Sobretot destaca una línia molt recurrent: el denominat “mecanisme de compensació dels costos indirectes de les emissions de CO₂”, que entre el 2022 i el 2025 suma per si sol 89,3 milions d’euros. És, de llarg, la principal font d’ajudes a Repsol fora del paraigua del RECORE.
Les empreses de Repsol han rebut 89,3 milions d’euros per compensar l’encariment del preu de l’energia elèctrica
Aquesta línia d’ajudes està pensada per compensar les grans indústries que consumeixen molta electricitat. La lògica és que les companyies elèctriques han d’assumir un cost per les emissions de CO₂ i aquest cost, en part, acaba repercutint en el preu final de la llum. Per això, sectors industrials molt dependents de l’electricitat (com les plantes de Repsol) acaben pagant una factura més alta. L’objectiu de la subvenció és evitar que aquestes empreses traslladin la producció a països amb normes climàtiques més laxes i amb una energia més barata, un fenomen que la normativa europea anomena “fuga de carboni”.
Les ajudes de la Generalitat: dos milions de l’Institut Català d’Energia
A Catalunya, les empreses del grup Repsol han rebut 2,1 milions en 5 ajudes, totes concedides per l’Institut Català d’Energia (ICAEN). El gruix d’aquestes subvencions s’explica pel programa d’ajudes del Fons Nacional d’Eficiència Energètica, que suma 1,9 milions d’euros en dues concessions a Repsol Petróleo. Es tracta d’una línia d’ajudes per finançar actuacions d’estalvi i d’eficiència energètics en pimes i grans empreses del sector industrial. Aquest Fons, de caràcter estatal, a Catalunya està gestionat per la Generalitat.
A més d’aquestes ajudes, l’ICAEN també ha concedit a empreses del grup Repsol tres subvencions en el marc del programa MOVES III: 184.826,92 € vinculats a la mobilitat elèctrica per a tres filials del grup.
A escala autonòmica, també sobresurten la Comunitat de Madrid, amb 6,2 milions d’euros, i Castella-la Manxa, amb 3 milions: aquí hi ha convocatòries com Efecte Tractor en Consorci (HUBS) i programes industrials o energètics. Finalment, entre les ajudes singulars més visibles hi ha la subvenció local de l’Ajuntament d’Alacant, de 690.000 €, per a la promoció de la gala dels Soles Repsol.
Alternatives a l’oligopoli energètic
Mònica Guiteras, d’Enginyeria Sense Fronteres i de la Xarxa per la Sobirania Energètica, creu que “cal qüestionar una vegada per totes el fet de destinar diner públic per assegurar inversions privades de les grans empreses energètiques que vulneren drets bàsics aquí i arreu”. Alhora, segons diu, cal evitar que les “solucions” de la transició energètica “ens les porti el mateix oligopoli”. Al seu parer, “es tracta de falses solucions: els vincles amb l’esfera financera com BlackRock i l’especulació amb els béns comuns ens allunyen diametralment la relocalització i sobirania energètica, per no parlar de la justícia social. L’energia és un dret i, per tant, aquest diner públic el necessitem per impulsar projectes de país, publicocomunitaris, socialment justos i altament participats per la ciutadania”.
Adrià Auladell, portaveu de l’ACTE, considera que “el negoci de Repsol és produir petroli, i, mentre guanyen milions, aconsegueixen tombar els gravàmens a les energies fòssils com el de 2025, que va comptar amb els vots en contra del PP, de Vox, del PNB i de Junts”. A parer del portaveu de l’ACTE, “cal més ambició política”, i proposa “una alternativa d’electrificació publicocomunitària a l’altura que pugui fer obsoleta la tasca” de Repsol.
Adrià Auladell (ACTE): “El negoci de Repsol és produir petroli; cal una alternativa d’electrificació pública i comunitària”
Auladell creu que “l’organització social i política ha de ser capaç de generar un poder per obligar aquestes empreses a pagar una reparació climàtica d’acord amb les seves activitats criminals”, també fer “que a partits com Junts i el PNB els acords amb les grans empreses fòssils els surtin cars de pagar”. Guiteras rebla el clau: “L’impost als beneficis extraordinaris a les energètiques de fa 1 any va ser altament criticat per part de Repsol i van amenaçar d’anar-se’n a un altre país si aquí aquesta legislació no queia”, explica. “Aquest tipus d’empreses acaben marcant l’agenda política i les noves vies de finançament i aval públic de les inversions privades. Cal frenar aquesta influència i model centrat en el lucre, perquè ens hi va la vida”.
Metodologia de treball: Per elaborar aquesta anàlisi, s’han identificat primer les societats del grup Repsol amb subvencions registrades a la Base de Dades Nacional de Subvencions (BDNS) i se n’ha descarregat un fitxer per empresa. Posteriorment, s’han unificat tots els registres en una sola base de treball, mantenint per a cada ajuda dades com l’Administració concedent, l’òrgan, la convocatòria, el beneficiari, les dates i l’import. Per evitar errors, s’ha verificat que no hi hagués files duplicades i s’han revisat també els casos en què una mateixa societat apareixia amb denominacions diferents, agrupant-les pel NIF quan ha calgut, com en el cas de Repsol Química i Repsol Materials. Totes les xifres agregades de l’article s’han calculat prenent com a referència la dada d’“ajuda equivalent”, que és la que permet comparar de manera homogènia subvencions de naturalesa diversa. S’ha fet ús d’una eina d’intel·ligència artificial per agrupar les diferents bases de dades i extreure’n dades concretes, que han estat verificades posteriorment.
