13/04/2026 | 07:00
Els mapes de la contaminació de Catalunya mostren la qualitat de l’aire arreu del país. Hi ha molts tipus de contaminants, i cada un té una distribució territorial diferent. Pel que fa a la contaminació per partícules PM2,5, les pitjors dades del país són a Manlleu i a Manresa. A Montcada i Reixac es registra el rècord en partícules PM10 després de passar dels 23 µg/m³ (micrograms per metre cúbic) als 34 µg/m³ en només un any. En diòxid de nitrogen (NO2), els pitjors registres continuen sent al centre de la ciutat de Barcelona. L’origen de les dades és la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA), que s’actualitza diàriament.
Es disparen les partícules PM10 a Montcada
Pel que fa a les partícules PM10, la pressió va vinculada a l’activitat industrial i al transport. Destaca molt negativament la dada de Montcada i Reixac, que arriba als 34 µg/m³, un augment pronunciat respecte dels 23 µg/m³ que es respiraven l’any passat. “Aquest augment a Montcada és una animalada”, lamenta Xavier Querol, investigador del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) especialitzat en la qualitat de l’aire: “És probable que aquest augment tingui a veure amb les emissions de la cimentera i les obres que es fan a la zona”.
“L’augment de PM10 a Montcada és una animalada”, lamenta Xavier Querol
A la ciutat de Barcelona, el punt més crític és l’estació de l’IES Verdaguer, amb 29 µg/m³, que també augmenta cinc punts respecte de l’any anterior. Altres zones amb nivells elevats són Lleida, amb 29 µg/m³; Sant Vicenç dels Horts, amb 29 µg/m³, i Manlleu, amb 27 µg/m³; tots, amb augments destacables respecte de l’any anterior. Pel que fa a aquesta tendència generalitzada d’augments d’aquestes partícules, Querol apunta que una de les causes principals pot ser meteorològica: “Han pujat els nivells de pols africana. Si hi ha més episodis anticiclònics, això afecta l’augment d’aquestes partícules”. La millor qualitat respecte a les PM10 es localitza al Montsec (10 µg/m³), a Sort (11 µg/m³) i a la Sénia (11 µg/m³).
PM2,5: Manlleu, Manresa i Mollet respiren pitjor que Barcelona
La contaminació per partícules PM2,5 ha variat aquest 2025. D’una banda, s’ha vist un descens al centre de Barcelona, i al mateix temps ha empitjorat en altres zones del país. Aquest 2025, la capital ja no obté els pitjors registres. Les dades més preocupants són a Manlleu (17 µg/m³), on l’augment respecte a l’any passat és de més de dos micrograms per metre cúbic. Les marques següents són a Manresa (15 µg/m³), a Mollet del Vallès (15 µg/m³) i a Sant Vicenç dels Horts (15 µg/m³). En tots tres llocs, la dada és pitjor que ara fa un any. A les estacions de Barcelona, que fins ara eren les que tenien pitjors resultats, els registres d’enguany són entre els 9 µg/m³ i els 13 µg/m³.
Fins ara, les estacions de Barcelona eren les que tenien pitjors resultats en PM2,5
Querol explica que per a aquest tipus de partícules també afecta la pols africana, però que és possible que també hagin augmentat les emissions directes respecte a l’any anterior. “Quan hi ha hiverns més freds, hi ha també un augment de la crema de biomassa”, explica Querol. L’hivern de 2025 va ser més fred que l’anterior, que, de fet, havia estat excepcionalment càlid. L’investigador també destaca que els pitjors augments s’han vist en zones enclotades.
Baixades rellevants en NO2
La contaminació per NO2 és la que ha mostrat una evolució més positiva respecte dels anys anteriors. És un gas que prové majoritàriament del trànsit rodat, i per això sol presentar els seus pitjors valors en entorns d’alta densitat de vehicles.
Segons les dades recollides, l’estació de l’Eixample de Barcelona continua encapçalant el rànquing negatiu, amb una mitjana anual de 29 µg/m³. Cal tenir en compte, tanmateix, que l’any passat la mateixa estació arribava als 33 µg/m³. La segueixen de prop altres municipis de la corona metropolitana com Mollet del Vallès (28 µg/m³), on el descens ha estat de menys d’un microgram per metre cúbic, i Sant Andreu de la Barca (28 µg/m³), on s’ha vist un augment de 0,5 µg/m³. També destaquen descensos rellevants a Sabadell (26 µg/m³), a Terrassa (25 µg/m³) i a l’estació barcelonina de Gràcia – Sant Gervasi (25 µg/m³).
“És una evolució bastant positiva. A mesura que vagin desapareixent els vehicles dièsel d’abans del 2015, és esperable que continuï passant”, explica Querol. Tot i això, l’expert matisa que l’augment del trànsit esperable a l’àrea metropolitana de Barcelona com a conseqüència del mal funcionament de Rodalies pot modificar la tendència.
A l’altre extrem, els punts on l’aire és més lliure d’aquest gas es troben en zones rurals o d’altitud. L’estació del Montsec registra el valor més baix, amb només 1 µg/m³. Altres llocs amb una qualitat de l’aire excel·lent pel que fa al NO2 són a les muntanyes de Vandellòs (2 µg/m³), al Montseny (2 µg/m³) i a Santa Pau, a la Garrotxa (2 µg/m³).
Els mesuradors de la contaminació estan ben situats?
L’informe Trànsit i qualitat de l’aire urbà en l’Estat espanyol, publicat per Ecologistes en Acció, revela que tres de cada quatre mesuradors urbans de contaminació a l’Estat espanyol estan mal situats. L’entitat denuncia que moltes administracions han reubicat les estacions més conflictives en vies secundàries per evitar registrar dades negatives, una pràctica que contravé les directrius europees.
En el cas concret de Barcelona, l’organització ecologista demana reubicar l’estació del districte de l’Eixample cap a un “punt crític” o, si no, com a mínim instal·lar-ne una de nova que s’ajusti a la nova normativa europea. Actualment els punts de mostreig s’han de situar en carrers amb les concentracions més elevades de pol·lució, tenint en compte factors com la densitat del trànsit rodat i les condicions de dispersió local. En el cas concret de l’estació de l’Eixample, està posada al costat d’un parc infantil, amb arbres i un trànsit moderat. Segons un portaveu d’Ecologistes en Acció, Dídac Navarro, “l’estació de l’Eixample no es troba en una ubicació que sigui representativa de realitat que viuen majoritàriament les veïnes del barri. L’aire que respirem en una zona semipacificada i amb arbres no és el mateix que respirem en el carrer Aragó”.