18/01/2021 | 06:00
Pisos petits, sobreocupats i amb molta gent gran sola són una barreja explosiva davant d’un possible nou confinament domiciliari per frenar la Covid-19. Més del 50% dels pisos als barris més empobrits de Barcelona, i entre el 30% i el 40% dels de l’Hospitalet, de Cornellà o de Santa Coloma de Gramenet tenen menys de 60 metres quadrats. A més, entre un 30% o un 40% d’aquests habitatges està ocupat per més de sis persones. Per contra, una de cada dues llars a Pedralbes o a Matadepera té més de 120 metres quadrats (algunes seccions censals del districte de Sarrià-Sant Gervasi arriben al 90%), i el nombre d’habitants per pis, en bona part d’aquestes seccions censals, és de 3 o 4 persones. Un confinament sense sortir de casa no seria, doncs, innocu: es pot convertir en un amplificador de les desigualtats socials a Catalunya.
Una anàlisi elaborada per Storydata i CRÍTIC demostra amb dades oficials de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) que els municipis catalans amb pisos més petits i més gent vivint en cada pis se situen a les perifèries de Barcelona, de Tarragona o de Vic, al centre de Lleida o de Girona i, també, en bona part dels municipis de la costa catalana per l’alta presència d’apartaments turístics.
Les desigualtats socials i econòmiques són evidents també en la mida dels pisos segons el codi postal. En concret, els barris amb la mitjana de pisos més petits de Catalunya els acapara gairebé tots la metròpolis de Barcelona, on destaquen Ciutat Meridiana, Trinitat Nova, Verdum i la Barceloneta, com algunes zones de la perifèria de Cornellà, de Sant Feliu de Llobregat i de l’Hospitalet. Per contra, les seccions amb la mitjana de pisos més grans corresponen als barris barcelonins de Sant Gervasi, de Pedralbes, de les Tres Torres i de Sarrià i algunes zones de Matadepera, de Vilassar de Dalt, de Sant Quirze, de Sant Cugat i de Cabrils. Ara bé, la mitjana més alta correspon al municipi de Malla, a Osona, on el 75% dels habitatges tenen més de 120 metres quadrats (però on la seva població supera amb prou feines els 270 habitants).
La tercera onada de contagis de la pandèmia de la Covid-19 ha fet aflorar novament el debat sobre un possible nou confinament estricte domiciliari a Catalunya per a les properes setmanes. Alguns països del nostre entorn, amb dades de contagis i morts més altes, han tornat a obligar els seus ciutadans a quedar-se a casa com als mesos de març, d’abril i de maig passats.
El Govern català, però, a banda de les recomanacions sanitàries, també ha reconegut que té en compte factors econòmics, socials i educatius, ja que un confinament estricte pot ocasionar danys psicològics i, fins i tot, físics, sobretot entre les poblacions amb menys recursos o habitatges més precaris, les famílies que viuen en situació d’infrahabitatge, en habitacions rellogades de pensions o en pisos sobresaturats.
Moltes famílies, sobretot gent de classe treballadora, gent gran i immigrants, viuen en pisos petits, amb mala ventilació, amb poca llum natural o sense, obligades a compartir un espai minúscul entre diverses persones o que malviuen per culpa dels sorolls dels veïns en pisos amb parets que semblen paper de fumar. A més, estudis científics recents també han demostrat que viure en un barri amb més densitat demogràfica i menys zones verdes pot ser pitjor per a la salut i ser un vector de contagis de la Covid-19.
Storydata, amb el suport de CRÍTIC, ha creat un seguit de mapes propis que permeten buscar la mida en m² dels habitatges principals per seccions censals (la divisió més detallada de Catalunya que tenim fins ara) de tot Catalunya, així com el percentatge de persones que hi viuen i, en concret, el percentatge de majors de 65 anys que viuen sols, posant la lupa en la qüestió de gènere. Pots cercar com és el teu barri en aquests mapes interactius.
On hi ha pisos més grans i més petits?
Les seccions amb més pisos per sota de 60 metres quadrats es troben, per aquest ordre, als barris barcelonins de Trinitat Nova, de Roquetes i de la Barceloneta, de Ciutat Meridiana i del Raval, i en algunes zones de la perifèria de Cornellà, de Sant Feliu de Llobregat, de Sabadell, de Badalona, de Santa Coloma de Gramenet i en bona part dels barris de l’Hospitalet de Llobregat.
Per contra, les zones que tenen més percentatge de pisos o cases situades per sobre dels 120 metres quadrats són als barris benestants de Barcelona, com Sant Gervasi, Pedralbes, les Tres Torres, la Bonanova i Sarrià i en municipis d’alta renda per capita mitjana com són Matadepera, Sant Quirze, Sant Cugat i Bellaterra (al Vallès Occidental) o Vilassar de Dalt, Cabrils i Sant Andreu de Llavaneres (al Maresme).
Al mapa també destaquen en vermell fosc, és a dir, amb una mitjana de pisos més petits en mida, una bona part de la costa catalana i alguns municipis petits de muntanya al Pirineu, sobretot a causa de la presència d’apartaments per a ús bàsicament turístic. Localitats com el Port de la Selva, Cambrils o Lloret, per exemple, tenen percentatges alts de pisos per sota dels 60 metres quadrats.
On viuen més persones en cada pis?
No és el mateix viure una família de tres o quatre membres en total en un pis de 100 metres quadrats i amb terrassa que viure dues famílies, amb un total de 8 o 10 persones en un pis de 60 metres quadrats en un pis que només tingui un balcó, sense gaire llum i envoltat de blocs d’habitatge. Les polítiques de confinament a casa, aplicades pels governs de tot Europa durant la pandèmia, han fet saltar les costures de l’infrahabitatge, sobretot en alguns barris pobres situats a les grans ciutats. Catalunya no n’és una excepció. Conviure amb més persones significa més contactes i, per tant, més riscos d’infecció.
Sabeu en quins llocs de Catalunya hi ha més percentatge d’habitatges on viuen sis persones o més? Molts corresponen a municipis i barris amb una baixa renda i de classe treballadora: algunes seccions dels barris barcelonins de la Guineueta, del Turó de la Peira, del Besòs o del Raval i algunes zones empobrides de Santa Coloma de Gramenet, de Salou, de Mataró, de Manresa, de l’Hospitalet de Llobregat, de Badalona o de Terrassa encapçalen el rànquing català. Només un barri de Barcelona trenca la norma, i correspon a una de les zones amb els nivells socioeconòmics més elevats: les Tres Torres.
A Espanya hi ha 23.500 llars en les quals no hi ha ni 10 metres quadrats per habitant, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística recopilades per ElDiario.es. De les 10 ciutats d’Espanya amb menys metres quadrats per viure per persona, quatre són catalanes: Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià de Besòs, Cornellà i l’Hospitalet de Llobregat.
Aquestes estadístiques sovint no mostren el cas dels rellogats (sovint sense contracte o sense padró) i de les famílies o parelles que viuen en una sola habitació dins d’un pis compartit: segons Càritas, l’any 2017 van atendre un total de 4.554 persones a Barcelona que vivien de rellogades.
Quantes persones viuen soles a Catalunya segons la franja d’edat?
Viure sense cap més persona pot comportar problemes d’aïllament i de salut mental com ara depressió o ansietat, més durant l’època de confinament domiciliari i/o municipal. Soledat, menys possibilitats de comunicar angoixes i preocupacions, poca ajuda en les feines de la llar. A més, la majoria de les persones que viuen soles a Catalunya són, segons les xifres oficials, gent gran, sobretot en el cas de les dones. El 70% de les dones que viuen soles al seu domicili tenen més de 65 anys, i un 44% d’elles són encara més grans de 80 anys.
En xifres totals, es veu la magnitud del problema. Hi ha actualment 247.000 dones de més de 65 anys que viuen soles a Catalunya, i uns 87.000 homes de més de 65 que viuen sols a casa seva. I, en concret, en la franja de més de 80 anys, hi ha 110.000 dones i 30.000 homes que viuen oficialment en soledat. Ells són, com mostren les dades de contagi per franges d’edat, les persones de major risc de morir a causa de la Covid-19. I, alhora, són persones que, depenent de quina sigui la seva condició física actual, poden necessitar ajuda per poder fer les tasques més bàsiques de la vida quotidiana.
Cal tenir en compte també que les dones van ser un dels segments de població que van patir més els efectes del confinament domiciliari continuat portant el pes de la llar, han tingut greus problemes per conciliar-lo amb el teletreball, i han patit més episodis d’ansietat i de violència.
Població de més de 60 anys a Catalunya
Encara que les xifres reals puguin ser lleugerament menors que les oficials, les polítiques de confinament domiciliari durant la pandèmia haurien de tenir en compte la realitat sobre l’envelliment poblacional a Catalunya, sobretot a les zones rurals del país. Les comarques amb una població percentualment més envellida estan situades a l’interior de les comarques tarragonines i de les Terres de l’Ebre, i a la majoria de les comarques de Ponent i del Pirineu.
La població de més de 60 anys a Catalunya és rellevant per calcular la qualitat de vida i la longevitat, i és indispensable per determinar els riscos i impactes de la Covid-19. No existeix correlació entre els municipis amb més gent gran i on hi ha hagut més casos de Covid-19, per ara, però és important saber on es troba la població més vulnerable i que ha patit més els estralls de la malaltia.
Les comarques on s’acumulen més defuncions causades per la Covid-19 des de l’inici de la pandèmia (en comparació amb la seva població) són el Pallars Jussà (73), el Berguedà (192) i el Priorat (40). Aquestes comarques, tot i ser relativament poc poblades, són de les més envellides de Catalunya, superant totes tres el 30% de persones de 60 anys o més, i on les dones, en la gran majoria dels casos, superen els homes en percentatge.
* Les dades dels habitatges s’han extret del Cens de població i habitatge de 2011, ja que actualment no es disposa de dades més recents amb aquest nivell de precisió (l’enquesta es fa cada 10 anys i encara no s’ha publicat la nova). Per al mapa dels habitatges s’ha agafat com a total el valor d’habitatges principals, desestimant els habitatges secundaris i els buits. Com es pot comprovar, la suma dels percentatges no dona 100% per falta de dades o perquè aquestes són poc representatives.
* Per al seguit de visualitzacions de la població major de 60 anys, d’altra banda, s’han agafat les dades del Padró de l’Institut Nacional d’Estadística relatives al 2019.
