17/09/2024 | 06:00
Al grau en Educació Primària de la Universitat de Girona (UdG), pràcticament tots els estudiants provenen d’un institut públic. En canvi, a Tecnologies Industrials i Anàlisi Econòmica, a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), tres de cada quatre alumnes venen de graduar-se en un centre de secundària privat o concertat. També hi ha grans diferències entre universitats que ofereixen el mateix grau: la majoria d’inscrits als estudis de Dret venen d’una escola privada quan es tracta de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), mentre que a la Universitat Rovira i Virgili (URV) o a la Universitat de Lleida (UdL) passa just el contrari: tres quartes parts provenen de centres públics.
Aquests són alguns dels exemples d’informació inèdita del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC) sobre la composició social de les universitats públiques que ha obtingut CRÍTIC a través d’una petició d’accés a la informació pública.
Les dades confirmen la sospita d’una segregació invisible a les universitats: hi ha moltes diferències en la composició social i educativa segons el grau que s’estudiï. Per exemple: tots els graus d’Educació Social, Treball Social, Educació Infantil i Educació Primària, en totes les universitats, presenten més alumnes provinents de l’escola pública que la mitjana. Es pot deduir, per tant, que els futurs professors, treballadors i assistents socials de Catalunya hauran estudiat, majoritàriament, en un institut públic.
En el cas dels metges, no serà ben bé així: en cinc dels sis graus de Medicina oferts a les universitats públiques catalanes, la proporció d’estudiants d’origen públic és inferior a la mitjana de tots els graus. De fet, en els casos de la Universitat de Barcelona (UB), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i la UPF, la majoria d’alumnes venen de centres privats. Les enginyeries de la UPC mostren resultats similars: 27 dels 33 graus d’aquestes característiques tenen més estudiants d’origen privat que el que pertocaria.
En aquesta taula, pots consultar quin és l’origen acadèmic dels estudiants de cada un dels graus oferts per les universitats públiques amb més de 50 inscrits:
L’anàlisi concreta de les diferències en una mateixa branca del coneixement, com ara el Dret, també mostra variacions molt rellevants. Els nous estudiants d’aquesta disciplina que opten per la URV són molt majoritàriament d’escola pública (76%). En canvi, 6 de cada 10 estudiants de Dret que accedeixen a la UPF provenen de centres d’educació secundària privats. A més, la diferència entre la UPF i la UAB en aquest àmbit és de 38 punts percentuals, malgrat que totes dues són universitats de l’àrea metropolitana de Barcelona.
En termes globals, es pot observar que, en la suma dels darrers cinc cursos, la Universitat Pompeu Fabra és la universitat pública que més alumnes d’origen privat ha acollit (52%). Totes les altres universitats han incorporat més alumnes d’institut públic que d’institut privat, malgrat que, en el cas de la Universitat Politècnica de Catalunya, la diferència és de només 1,7 punts percentuals.
També cal destacar que les universitats situades fora de l’àrea metropolitana de Barcelona són les que reben més estudiants de la pública, amb dades molt semblants entre elles. A la Universitat de Girona, els d’origen públic són un 72%; a la Universitat Rovira i Virgili, un 71%, i, en el cas de la Universitat de Lleida, un 68%.
Els estudiants universitaris que venen d’instituts públics estan creixent, i ja sumen el 62% de l’alumnat
En global, les dades mostren un avenç significatiu del pes de l’educació secundària pública en les universitats públiques catalanes. Entre el 2018 i el 2022, el percentatge d’estudiants provinents d’instituts públics ha crescut en 7,8 punts percentuals. En el darrer curs amb dades disponibles, els alumnes de la pública ja són el 62% del total d’universitaris. En canvi, els estudiants procedents d’instituts privats o concertats han disminuït la seva representació, i han passat del 42% al 34% en els mateixos anys.
