10/04/2019 | 19:17
Un dels interrogants més grans del pròxim 28-A a Catalunya està relacionat amb el comportament electoral de l’esquerra. Fa gairebé tres anys, En Comú Podem va guanyar les eleccions generals, amb 12 diputats i un 24% dels vots. En segona posició hi va quedar ERC, amb 9 diputats i un 18% dels vots. En global, gairebé 6 de cada 10 vots van anar a parar a En Comú Podem, a ERC i al PSC.
Ara, però, les enquestes assenyalen canvis significatius. Segons la darrera enquesta del CIS, Esquerra podria obtenir un resultat excepcional a Catalunya, enfilant-se fins als 17 o 18 diputats. Uns resultats similars als que obtenia la CiU liderada per Miquel Roca a Madrid durant les majories absolutes de Jordi Pujol. Al mateix temps, el PSC experimenta un fort ascens. En Comú Podem seria el gran perjudicat, perdent el lideratge. A més, cal tenir en compte que en l’enquesta no s’inclou el Front Republicà, la coalició formada per un sector de la CUP i la plataforma de l’exlíder de Podem, Albano-Dante Fachin, ja que es va fer abans de la formalització de la seva candidatura. En canvi, el CEO sí que donava entre 0 i 1 escó al Front.
A data d’avui, fer prediccions a partir de les dades que aporten les enquestes és un esport de risc. No solament el sistema de partits s’ha transformat, sinó que els patrons de vot també han canviat de manera significativa. Allà on hi havia estabilitat, ara hi ha impredictibilitat; allà on hi havia relativa facilitat de predicció, ara hi ha volatilitat i imprecisió. Es detecten, això sí, algunes tendències generals: primer de tot, si ho comparem amb la mitjana, no es preveu una desmobilització de l’electorat d’esquerres. De fet, és més aviat al contrari: les esquerres semblen, a hores d’ara, altament mobilitzades. En segon lloc, sembla cada cop més clar que ERC lidera la cursa electoral dins les esquerres. Si continués així, el partit d’Oriol Junqueras prendria la primera posició a Catalunya a En Comú Podem. No obstant això, les diferències no són àmplies i, en funció de com avancin les coses, la llista de Meritxell Batet podria acabar com la primera formació dins les esquerres.
Per saber una mica més quina podria ser la ‘photo finish’ final entre ERC, el PSC i En Comú Podem, desgranem una mica més quin és el perfil “tipus” de l’electorat d’esquerres. Per fer-ho, mostrem a continuació el resultat d’un seguit de simulacions estadístiques derivades d’una regressió multinomial. Els models només inclouen les persones que es consideren d’esquerres, és a dir, que s’ubiquen entre l’1 i el 4 en l’eix ideològic (en què l’1 és extrema esquerra i el 10 és extrema dreta).
ERC no convenç l’elector d’esquerra radical
El primer element que explorem és de quina manera es distribueix el vot entre les diferents esquerres hegemòniques. El gràfic següent en mostra el resultat. Com s’hi observa, el partit que rep un suport més homogeni és ERC: obté vora el 30% i el 40% dels vots entre l’electorat que es considera de centreesquerra o d’esquerres. L’única excepció es produeix en l’electorat que s’autodefineix d’extrema esquerra: entre aquests, els republicans obtenen poc més del 20% dels vots.
El patró d’En Comú Podem i del PSC és, en canvi, diferent. Els Comuns reben el seu suport, sobretot, de l’electorat d’esquerres més ideològic, mentre que els socialistes combinen un interessant doble patró: tenen bones perspectives entre les esquerres moderades i en l’extrema esquerra. En la gamma de matisos que hi ha entre aquests dos extrems, però, el suport dels socialistes és relativament menor. Tanmateix, és bo indicar que bona part de l’electorat català d’esquerres se situa en les posicions que corresponen al votant mitjà català (marcadament d’esquerres). Es tracta, per tant, d’una posició clau per obtenir la victòria electoral a Catalunya.
En Comú Podem atrau votants amb independència de la seva identitat
Com és ben sabut, però, a Catalunya, fins i tot en unes generals, el vot no solament ve estructurat per l’eix ideològic; també hi té un paper important la dimensió de la identitat. Quina és la distribució de vots en aquest eix? El gràfic següent ho explora. En aquest cas, En Comú Podem és la formació que té un electorat més homogeni. En altres paraules, recull un suport semblant de l’electorat d’esquerres, independentment de la seva identitat. En canvi, el patró d’ERC i del PSC és semblant, però diametralment oposat. Aquells que se senten només espanyols o més espanyols que catalans voten essencialment el PSC, mentre que aquells que se senten només catalans ho fan per ERC.
Amb tot, la majoria de la societat catalana s’ubica en la identitat dual catalana-espanyola, lloc on els vots estan molt repartits. Un patró que ens ajuda a entendre l’empat tècnic que de moment observem entre les tres formacions.
Els joves s’allunyen del PSC
I quin és el ‘factor edat’, és a dir, com voten els diferents grups d’esquerres en funció de la seva edat? Tal com el gràfic següent mostra, En Comú Podem té, de nou, un suport homogeni entre els diferents grups d’edat, excepte entre els més grans de 65 anys, grup en què el seu suport és menor. En canvi, el suport al PSC i a ERC augmenta a mesura que ho fa l’edat de les persones. Del gràfic següent convé també assenyalar la propensió més gran a abstenir-se dels votants joves i el suport baix que el PSC té entre aquest electorat.
En Comú Podem té l’electorat més masculinitzat
Fruit en bona part de les exitoses mobilitzacions feministes dels darrers anys, alguns partits han posat les dones i la discriminació de gènere en primera línia política. Així, és d’interès observar el grau de “feminització” de l’electorat dels diferents partits d’esquerres. Això és precisament el que explorem en el gràfic següent. Tal com s’hi pot observar, ERC té un suport semblant entre homes i dones, igual que el PSC. Hom podria dir que el diferencial és prou minso, sobretot tenint en compte que el president socialista Pedro Sánchez ha posat les polítiques de gènere en primer pla polític en el seu (de moment) curt pas pel Govern espanyol. Finalment, En Comú Podem és el partit que té l’electorat més masculinitzat: rep un suport per part dels homes 10 punts percentuals superiors que entre les dones.
El votant d’esquerres sense estudis aposta pel PSC; el votant amb estudis, per ERC
Indaguem, a l’últim, com es distribueix el vot d’esquerres en funció del nivell formatiu (vegeu el gràfic següent). En Comú Podem és l’únic partit que té un suport similar entre tots els nivells educatius. En canvi, el patró del PSC i d’ERC és totalment invers. Així, el PSC rep més del 40% dels vots de les persones que no tenen estudis, i poc més del 10% entre aquelles persones que tenen estudis superiors. En canvi, entre aquest últim grup, ERC rep més de 4 de cada 10 votants, mentre que només vora el 15% de persones sense estudis voten els republicans.
Els principals dubtes del votant d’esquerres
L’evidència de què disposem fins ara indica diferents elements de tensió que poden decantar el votant d’esquerres cap a un cantó o cap a l’altre. Quins són? En primer lloc, tal com mostra el gràfic de sota, la fidelitat electoral de l’electorat d’esquerres és elevada. Dit d’una altra manera, entre 7 i 8 de cada 10 votants d’esquerres asseguren que votaran el mateix partit que el que van votar fa tres anys. Així mateix, la mobilització sembla, a hores d’ara, alta.
Així doncs, lleugers transvasaments que poden resultar decisius: malgrat el punt anterior, es detecten certs moviments que, tot i ser petits, poden decidir el podi final. Un grup petit de votants, però rellevant, sembla que abandonarà els Comuns per votar el PSC. Així mateix, un altre grup de votants dels Comuns podria anar a parar a ERC. També hi ha dos fluxos que el gràfic anterior no reflecteix, però que podrien ser també rellevants per al resultat final. D’una banda, el PSC sembla que estaria atraient votants de Ciutadans. De l’altra, ERC representa un pol d’atracció per a votants del PDECat.
De moment, les dades no indiquen desmobilització de cap grup electoral en concret. Però sí que s’hi observa una certa mobilització de votants socialistes. ERC i els Comuns també podrien guanyar votants abstencionistes, però en menor mesura. En el cas dels republicans, a més, han de conviure amb l’interrogant del Front Republicà, l’efecte del qual és, de moment, desconegut, tot i que la darrera enquesta del CEO ha obert la possibilitat al fet que la força encapçalada per Albano-Dante Fachin obtingui un diputat per Barcelona.
Amb tot, els dos patrons que tradicionalment havien explicat el comportament polític en les eleccions generals a Catalunya han saltat pels aires. L’abstenció diferencial ha desaparegut (o, de fet, s’ha revertit). El vot dual hi segueix sent, però afecta diferents formacions i d’una manera diversa. Tanmateix, el podi de les esquerres vindrà determinat, en bona part, per com es comporti el votant dual.
