Crític Cerca
Dades

El mapa de les aigües contaminades de Catalunya

Les reserves subterrànies de 185 municipis catalans superen el límit legal de nitrats, segons els mesuraments de l'Agència Catalana de l'Aigua als quals ha tingut accés CRÍTIC

30/05/2022 | 06:00

Almenys 185 municipis catalans tenen aigües subterrànies contaminades per nitrats. Els pitjors resultats són al Maresme, una comarca amb una forta presència de cultius en hivernacle que requereixen molts fertilitzants. Vilassar de Mar destaca com la localitat amb la xifra més excepcional: la presència d’aquest contaminant és de 638 mil·ligrams per litre (mg/L), una dada que multiplica per 12 el llindar de potabilitat recomanat per l’Organització Mundial de la Salut (OMS), que se situa en 50 mg/L. Aquest és també el límit que estableix la normativa vigent a l’Estat espanyol sobre qualitat de l’aigua.

CRÍTIC ha tingut accés a les dades que consten als registres oficials de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) sobre presència de nitrats en aigües subterrànies. Mitjançant una petició de dret d’accés a la informació pública, aquest mitjà ha sistematitzat el resultat de 853 mesuraments fets arreu del país durant el 2021. Més enllà del Maresme, les xifres superen el llindar recomanable en diversos municipis d’Osona, amb un problema històric de contaminació a conseqüència de les dejeccions ramaderes. Localitats del Bages, del Segrià i de les Terres de l’Ebre també superen el límit.

En aquest mapa interactiu, elaborat pel col·lectiu de periodistes de dades Storydata, pots consultar la contaminació per nitrats al punt d’aigua subterrània analitzat més proper a casa teva. Hi ha zones no analitzades, com ara la ciutat de Barcelona i el seu entorn, ja que l’ACA se centra a cercar els punts més proclius a estar afectats.

La contaminació per excés de nitrats és un problema ambiental històric a Catalunya. L’ACA reconeix que és la responsable principal del mal estat de les aigües subterrànies del país, i calcula que un 39% del territori és vulnerable a aquesta contaminació. Una alta concentració de nitrats en l’aigua pot provocar la mort de la vida aquàtica i problemes per a la salut, especialment dels bebès de menys de sis mesos i de les persones embarassades.

Una alta concentració de nitrats pot provocar la mort de la vida aquàtica i problemes de salut

La preocupació és creixent perquè, en un context d’emergència climàtica, hi haurà menys aigua disponible als rius. És molt complicat separar aquests nitrats de l’aigua a través dels processos actuals de filtratge i potabilització per al consum humà. Tot això fa que les aigües subterrànies siguin inservibles per al consum domèstic si tenen massa nitrats.

El Maresme, contaminat pel fertilitzant de les flors

Tres municipis del Maresme presenten les pitjors xifres de contaminació per nitrats de tot Catalunya. Més enllà de Vilassar de Mar, que lidera el rànquing, Cabrera de Mar i la capital de la comarca, Mataró, mostren valors molt similars: 616 i 576 mil·ligrams per litre, respectivament. Altres municipis maresmencs multipliquen per quatre o cinc el llindar dels 50 mil·lilitres recomanat per l’OMS. Són el Masnou (281 mg/L), Dosrius (238 mg/L) i Cabrils (205 mg/L). I hi ha sis municipis més de la comarca que, com a mínim, dupliquen la xifra de referència.

S’han detectat nivells que dupliquen el límit legal en 30 comarques

L’experta en sistemes alimentaris Marta G. Rivera Ferre, apunta que “al Maresme, els nitrats s’expliquen per tots els cultius en hivernacles de flors i de maduixes”. Rivera concreta que el problema no és el tipus d’aliment, sinó que es produeixi de forma massiva en molt poc espai: “Sempre que una indústria alimentària es concentri en un territori petit i utilitzi fertilització nitrogenada, sigui l’aliment que sigui, hi haurà nitrats”. En la mateixa línia, fonts de l’ACA atribueixen aquests valors tan alts a “l’aplicació de fertilitzants minerals” en l’activitat agrícola de la comarca. Els altres municipis per sobre de 100 mil·ligrams per litre són Sant Andreu de Llavaneres, Calella, Pineda de Mar, Malgrat de Mar, Canet de Mar i Santa Susanna.

El llindar dels 50 mil·ligrams marca el punt a partir del qual l’aigua es considera no apta per al consum humà. En molts municipis catalans no hi ha una relació directa entre les aigües subterrànies i les aigües que s’utilitzen per abastir els usos domèstics, però en molts d’altres sí. En tot cas, aquesta contaminació limita les possibilitats per fer servir l’aigua dolça present al territori, un recurs que amb l’emergència climàtica serà cada vegada més escàs. Per a Javier Guzmán, de l’ONG Justícia Alimentària, aquestes xifres són una mostra que “l’ús intensiu i desmesurat de pesticides i de fertilitzants genera impactes inassumibles des del punt de vista social i ambiental”.

Investigadores de la UVic recollint mostres al riu Ter l'any 2020 / ACN

Osona, la indústria porcina passa factura

La comarca d’Osona és la segona més afectada per l’excés de nitrats. La xifra més alta s’ha detectat a Gurb, amb 483 mil·ligrams per litre. Vic se situa en la segona posició, amb 452 mg/L. A més distància apareixen poblacions com Manlleu (303 mg/L) o Sant Pere de Torelló (261,3 mg/L). Igual que al Maresme, són 12 els municipis de la comarca que dupliquen o multipliquen el llindar de potabilitat en les aigües subterrànies. Per a Ginesta Mary, del Grup de Defensa del Ter (GDT), és clar que la causa d’aquestes xifres són les dejeccions ramaderes: “La clau són les granges. Tenim el doble de porcs dels que podríem tenir per la terra que hi ha. No hi ha prou terra per abocar-hi els purins”.

Mary hi afegeix que els purins no són sempre un bon adob, ja que amb la pluja el nitrogen se’n desprèn fàcilment: “O bé se’n va a contaminar els rius o bé a les aigües subterrànies”. Els valors d’afectació de Malla, Santa Cecília de Voltregà, Roda de Ter i les Masies de Roda multipliquen per quatre el nivell de referència i se situen entre els 200 i els 230 mg/L. Fonts de l’ACA apunten en la mateixa línia que una de les raons principals d’aquesta contaminació són “les dejeccions ramaderes”.

Alguns porcs en una granja d'Alcarràs / LAURA CORTÉS

El Bages, el Segrià… i municipis de 30 comarques

Més enllà de les dades del Maresme i d’Osona, també destaquen les comarques del Bages i del Segrià. Totes dues tenen sis municipis on s’han detectat que els nivells de nitrats duplicaven o multiplicaven el llindar permès. En el cas del Bages, destaca especialment la xifra de Cardona (328 mg/L), on es multiplica per sis el llindar de potabilitat. El Baix Camp és la cinquena comarca més afectada, seguit pel Montsià, per la Noguera i per la Segarra. En total, hi ha 30 comarques on s’han detectat nivells de nitrats que dupliquen el límit legal.

Algunes comarques presenten uns nivells de contaminació molt diferents entre municipis. Les masses d’aigua de l’Aldea, al Baix Ebre, són les cinquenes més contaminades de Catalunya, amb 467 mil·ligrams per litre. Dos municipis més de l’entorn, Tortosa o Camarles, també superen el límit legal, però molt lluny de la gran afectació detectada a l’Aldea. Una situació semblant passa a Castellví de la Marca, al Penedès, amb el setè pitjor registre de Catalunya (384 mg/L). L’Agència Catalana de l’Aigua considera que, en aquests casos, les xifres “poden respondre a contaminacions de tipus puntual” i molt localitzades a l’entorn d’on s’han pres les mostres.

No hi ha registres en aigües de municipis com Alcarràs, que és el poble amb més macrogranges de Catalunya

L’Agència Catalana de l’Aigua va recollir fins a 851 registres de nitrats en aigües subterrànies durant el 2021. Tanmateix, no tots els pobles i ciutats estan coberts per aquestes xarxes de control. En alguns municipis, com la Vall d’en Bas o Malgrat de Mar, s’han fet més de 10 proves, i en d’altres no se n’ha fet cap. L’ACA explica que l’objectiu d’aquests registres és obtenir “mostres d’aigua subterrània característiques dels aqüífers”, i no dels municipis, ja que el que és rellevant és conèixer l’estat de les masses d’aigua, que molt sovint es barregen entre diferents localitats. També es té en compte on es fan “les activitats que poden comprometre la qualitat” d’aquestes masses. Tanmateix, no hi ha registres en aigües de municipis com Alcarràs, que és el poble amb més macrogranges de Catalunya, ni tampoc d’alguns municipis amb molta activitat agrària com el Prat de Llobregat o Sant Boi de Llobregat.

Un tractor amb cisterna aplicant purins en una explotació agrària / ACN

Un problema històric i enquistat

Fa dècades que l’excés de nitrats s’assenyala com un dels problemes ambientals més estesos d’Europa. De fet, la directiva de la Unió Europea que regula la qüestió és del 1991. Malgrat tot, l’afectació a Catalunya ha anat a més des de llavors. Un decret del Govern del 1998 xifrava en un 11,7% la part del territori considerada zona vulnerable per l’afectació de nitrats. L’any 2009, aquest indicador ja s’havia triplicat, i en la darrera actualització del 2021 continuava augmentant fins al 39,9%. En els últims anys, la Comissió Europea ha augmentat la pressió, i Espanya s’enfronta a sancions econòmiques si no aconsegueix complir les millores que exigeix la normativa comunitària.

Javier Guzmán explica que “fa molts anys que sabem què s’ha de fer” per aturar aquesta contaminació. En primer lloc, proposa “substituir un 55% dels fertilitzants sintètics actuals per altres fertilitzants d’origen orgànic” abans del 2030 i que es faci un pla estatal per estudiar les necessitats de fertilitzants dels cultius. D’aquesta manera, es podria prohibir que se n’aboquin més dels necessaris.

Com a mesura més estructural, Guzmán proposa que s’implementi una estratègia de reconversió del sector porcí a Catalunya, que actualment “és insostenible des d’un punt de vista climàtic, ambiental, social i de salut”, que inclogui ajudes als ramaders perquè puguin reduir el nombre d’animals de les granges. L’any passat, el Parlament va prohibir ampliar granges o construir-ne de noves en 68 municipis que formaven part de les zones vulnerables.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

La nova revista anual monogràfica, 'Temps', ja disponible!

Subscriu-t'hi ara!

Amb la quota solidària, rebreu les revistes 'Temps' i 'Emergència' i un pack de marxandatge.

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies