25/03/2024 | 06:00
Catalunya té 429.077 habitatges que s’usen com a segona residència, segons es desprèn de dades del cens de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) publicat l’any 2023. Les residències secundàries representen un 11% dels 3,9 milions d’habitatges que hi ha al conjunt del país.
Els tres pobles amb més concentració d’aquest tipus d’habitatge són al Pirineu. El municipi més poblat de segones residències és la Vall de Boí, en què un 45% dels pisos i de les cases ho són. Llívia (37%) i Camprodon (34%), també en zones de muntanya, són els municipis següents amb més proporció d’aquest tipus d’habitatges. En aquest mapa interactiu, pots consultar quantes segones residències hi ha al teu municipi. Cal tenir en compte que les dades només estan disponibles per als municipis de més de 1.000 habitants.
Diversos pobles de la Costa Brava també mostren una presència molt destacada d’aquests habitatges. És el cas de Portbou (32% de segones residències), Llançà (31%) i l’Escala (30%). A Castell - Platja d’Aro, al Port de la Selva i a Tossa de Mar, el percentatge d’aquests immobles se situa entre el 28% i el 29%. A la Costa Daurada, que també presenta una massificació d’aquests habitatges, les localitats més afectades són Salou (32% dels habitatges), Calafell (27%) i Cunit (27%).
Per a Arnau Corberó, arquitecte i membre del Sindicat d’Habitatge de la Cerdanya, la proliferació de segones residències a la comarca representa “un problema estructural que mostra la mercantilització del món rural”. “Els ajuntaments van donar carta blanca a uns planejaments urbanístics que promovien un habitatge que no era accessible per a les classes populars”, lamenta, “i ara diuen que el jovent marxa de la comarca”. Corberó hi afegeix que la presència tan pronunciada d’aquest tipus de construccions també ha canviat l’estil arquitectònic del territori: “S’hi ha fet tot de xalets de pedra vista i de pissarra sota un missatge que això era la construcció tradicional ceretana, amb una visió totalment urbanita”. En qualsevol cas, destaca que l’impacte més greu en el dret a l’habitatge en els últims anys no prové estrictament de les segones residències, sinó d’un fenomen associat: la proliferació d’habitatges d’ús turístic.
A l’Empordà, “les xifres són molt preocupants”, segons explica Pau Bosch, de SOS Costa Brava. L’entitat conservacionista creu que la situació pot anar a més en els anys vinents si no es canvia el Pla director urbanístic (PDU) del litoral gironí: “Encara hi ha un potencial de 45.000 segones residències en 250 noves urbanitzacions”. Bosch explica que són llocs “on és impossible” crear primera residència, ja que són “paratges naturals ubicats lluny dels nuclis urbans i amb manca de serveis públics i de comerç de proximitat o amb la inexistència de transport públic”. Per contrarestar la situació i facilitar l’accés a l’habitatge, Arnau Corberó demana que es canviïn planejaments urbanístics i que les residències no habituals estiguin penalitzades fiscalment.
Un cens fet amb 25 milions de comptadors elèctrics
Com que no hi ha cap registre oficial de segones i terceres residències, el treball de l’Institut Nacional d’Estadística opta per valorar l’ús de cada habitatge en funció del seu consum elèctric. Es consideren habitatges “d’ús esporàdic” o “de molt baix ús” aquells que només consumeixen l’electricitat equivalent al que es gasta, de mitjana, amb un ús d’entre 15 dies i 3 mesos.
L’INE detalla en la seva metodologia que és una via “molt més precisa” que les disponibles anteriorment per avaluar l’ús dels habitatges, ja que “està basada en la dada objectiva del consum elèctric de l’habitatge durant tot l’any”. Per al conjunt d’Espanya, l’anàlisi ha encreuat dades del cadastre amb els registres de 25 milions de comptadors elèctrics i 32 milions de contractes de subministrament elèctric. No s’hi inclouen, per tant, ni els pisos buits, ni els locals comercials, ni els pisos sense contracte de subministrament elèctric. Cal destacar, tanmateix, que les dades d’aquests comptadors van ser recollides el 2020, un any en què el moviment entre municipis va estar condicionat per la pandèmia de la COVID-19.
71.000 habitatges poc utilitzats a Barcelona ciutat
En números absoluts, el municipi amb més segones residències és la ciutat de Barcelona. En concret, a la capital del país s’acumulen 71.891 pisos d’aquestes característiques. Ara bé, el percentatge respecte al total d’immobles del municipi és inferior a la mitjana catalana: representa un 9%. A l’Hospitalet de Llobregat, n’hi ha 11.193 més, que representen un 10% dels habitatges que té la ciutat. Tres municipis de la Costa Daurada completen aquest top 5: Salou (9.979), Cambrils (8.373) i Calafell (7.250).
En canvi, els municipis que tenen una proporció més petita d’aquestes residències d’ús secundari són dos municipis del Penedès, les Cabanyes i Vilobí, juntament amb Matadepera (Vallès Occidental). En tots tres casos, la presència de segones residències és d’un 4%.
