27/05/2024 | 06:00
La xarxa de distribució elèctrica d’Endesa a Catalunya ha registrat un total de 5.462 talls de llum massius en 10 anys. Aquestes interrupcions del servei han durat, de mitjana, 3 hores i 9 minuts cadascuna, i han afectat sempre un mínim de 1.000 persones durant més de 30 minuts. Hi ha, però, casos extrems, com el tall de llum del 27 de juliol de 2019 a Begur, a Palafrugell i a Torroella de Montgrí, que va durar 3.200 minuts (més de dos dies). O l’apagada del 24 de març de 2017 que va afectar veïns dels municipis de Barcelona, de Molins de Rei o de Sant Cugat del Vallès, que va durar 2.900 minuts.
CRÍTIC ha accedit a aquestes dades, fins ara inèdites, arran d’una petició de dret d’accés a la informació pública davant del Departament d’Acció Climàtica de la Generalitat. Les dades detallen totes les interrupcions del servei que han afectat més de 1.000 persones durant més de 30 minuts. En aquesta taula podeu consultar de manera agregada els 25 municipis més afectats. A Catalunya, el negoci de la distribució elèctrica és un monopoli d’Endesa gairebé en tot el territori català.
Endesa va recórrer als tribunals per paralitzar la publicació de la informació, però el jutge ha denegat la petició de l'empresa
La publicació d'aquestes dades no ha estat exempta de dificultats. Tot i la resolució favorable del Govern a facilitar la informació, Endesa va impugnar la decisió davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i va sol·licitar al jutge paralitzar l'entrega de les dades. El TSJC, però, ha denegat a la companyia les mesures cautelars que sol·licitava per impedir l’accés d’aquest mitjà a la informació, que finalment ha pogut veure la llum.
Les dades mostren que algunes poblacions pateixen de manera desproporcionada els talls de subministrament. És el cas del Vendrell, la tercera ciutat més afectada per les apagades: ha acumulat 24.082 minuts de talls massius en 96 episodis diferents. Els dos municipis amb més minuts acumulats de talls són Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat, però cal tenir en compte que també són les ciutats més poblades de Catalunya.
Al Camp de Tarragona i a les Terres de l’Ebre hi ha diverses localitats que presenten moltes més incidències del que els pertocaria en relació amb la població. Mont-roig del Camp té només 13.162 habitants, però és la cinquena localitat del país més afectada pels talls. En la setena posició hi ha Tortosa, malgrat que hi ha 39 ciutats més grans a Catalunya. Entre les 25 poblacions més afectades, també hi ha Tarragona, Reus, Cambrils, Altafulla, Amposta i Xerta.
En total, les incidències amb talls massius han suposat una acumulació d'1.031.902 minuts, la qual cosa equival a 716 dies. L’any amb més temps d'interrupció del servei va ser el 2017 (135.524 minuts), però va ser el 2014 quan es van acumular més incidents. En els darrers tres anys analitzats, entre el 2020 i el 2022, el volum d’incidències és menor. De fet, l’any 2022 la suma de minuts d’afectació per talls se situa en els 71.159.
Irene González (Xarxa per la Sobirania Energètica): "Cal fer públic quines han estat les inversions d'Endesa en cada comarca"
Irene González, membre de la Xarxa per la Sobirania Energètica, veu necessari un sistema de control molt més transparent sobre la distribució: “Hauria de fer-se públic quines han estat les inversions d’Endesa Distribución en cada comarca, perquè d’aquestes dades se'n dedueix que hi ha xarxes que funcionen pitjor que les altres, per exemple al Camp de Tarragona”. González creu que el problema de fons és el funcionament general de la distribució elèctrica a Espanya: “Tot i ser una activitat regulada, se cedeix sine die a l’oligopoli la gestió, i això fa que es prioritzi el lucre per sobre de tot”.
Fonts d’Endesa expliquen a CRÍTIC que “treballen conjuntament amb l’Administració per atendre i donar resposta a les prioritats que ens manifesten” pel que fa a inversions de la xarxa, i defensen que “les dades de qualitat de subministrament estan auditades anualment pels reguladors”. L’empresa, que disposa internament de dades més actualitzades, hi afegeix que, de mitjana, “cada client de Catalunya ha estat només 45 minuts sense subministrament aquest 2023”, i que un terç de les incidències són per causes alienes a l’empresa, com ara tempestes o riuades.
8 milions d'euros en sancions per mal funcionament
Tal com va avançar CRÍTIC, en el mateix període (2013-2022) la Generalitat de Catalunya ha posat sancions per un valor de 8,2 milions d’euros a les empreses distribuïdores de Catalunya per mancances en el seu servei. Les multes són a causa de talls de subministrament elèctric, de no haver respost requeriments de l’Administració o de no donar atenció al client. A causa dels límits d’accés a la informació pública, aquest mitjà no ha accedit al detall de quina és l’empresa sancionada ni el motiu. Tanmateix, cal tenir en compte que la distribució energètica funciona com un monopoli per zones, i que quasi tot el territori català està en mans d’Endesa. Una vintena de municipis petits, tanmateix, mantenen una xarxa de distribució pròpia heretada de la industrialització dels segles XIX i XX.
Aquest mitjà també va sol·licitar conèixer, sempre a través de peticions d’accés a la informació pública, quins ingressos havien rebut aquestes empreses per la seva activitat de distribució i quines inversions havien fet en la xarxa, però la petició no es va resoldre favorablement.
