21/05/2024 | 06:00
Les empreses de distribució energètica a Catalunya han estat sancionades amb 8,2 milions d’euros per incidències relacionades amb el seu servei entre el 2013 i el 2022. Les multes, incoades per la Generalitat, són a causa de talls de subministrament elèctric, la manca de resposta a requeriments de l’Administració o la manca d’atenció al client, entre d’altres. Així consta en la informació que ha facilitat a CRÍTIC la Direcció General d’Energia del Govern català després d’una bateria de preguntes sobre distribució elèctrica que ha fet aquest mitjà fent ús de la Llei de transparència.
Les empreses van al·legar que fer pública aquesta informació podria posar en risc la “seguretat pública”
CRÍTIC va presentar la seva petició de dret d’accés a la informació pública al gener de 2023. Un total de 12 empreses de distribució energètica, encapçalades per E-Distribución, principal filial d’Endesa en aquest àmbit, van presentar en aquell moment recursos i al·legacions davant la Generalitat per evitar que es divulgués la informació. Els arguments de les companyies era que publicar-la podia suposar-los un perjudici econòmic i, fins i tot, posar en risc la seguretat pública, pel fet de tractar-se d’“infraestructures estratègiques”. El sector de la distribució elèctrica a Catalunya és gairebé un monopoli d’Endesa i de les seves filials.
Finalment, Al setembre de 2023, la Direcció General d’Energia va donar la raó parcialment a les elèctriques i va facilitar només les dades agregades sobre sancions, sense especificar-hi ni el nombre de multes, ni la quantia de cadascuna, ni quines empreses concretes havien estat sancionades. L’Administració afirma que divulgar aquesta informació amb més detall “podria comportar un perjudici per als interessos econòmics i comercials de les empreses sancionades”, però sí que accedeix a facilitar la informació de manera agregada.
Recurs d’Endesa al TSJC
Tot i això, E-Distribución va presentar un recurs davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per mirar de frenar que l’Administració catalana faciliti una altra informació clau: els talls de llum que han afectat municipis de més de 1.000 habitants els últims 10 anys a conseqüència del mal estat i la de manca d’inversió de la xarxa.
Les sancions imposades per la Generalitat són a causa de set tipus d’incompliments diferents de la Llei de qualitat del subministrament elèctric. D’una banda, hi ha sancions relacionades directament amb el servei, com les multes per talls del subministrament elèctric sense complir els requisits, pel fet d’incomplir l’atenció als clients, de no facturar-los o de trigar massa a tramitar altes de subministrament. De l’altra, hi ha les penalitzacions per aspectes relacionats amb les seves obligacions amb el sector públic: no respondre als requeriments de l’Administració, no executar resolucions administratives i no corregir defectes de les instal·lacions.
Aquest mitjà també va sol·licitar conèixer, sempre a través de peticions d’accés a la informació pública, quins ingressos havien rebut aquestes empreses per la seva activitat de distribució i quines inversions havien fet en la xarxa. Tanmateix, el Govern s’hi va negar argumentant que ha de prevaldre “la confidencialitat de la informació” i evitar “el perjudici dels drets legítims” d’aquestes empreses.
La Xarxa per la Sobirania Energètica: “Cal una auditoria completa”
Per a Gaia D’Elia, membre de la Xarxa per la Sobirania Energètica (XSE), és un pas positiu que la Generalitat estigui exercint les seves competències sancionadores, però la manca d’informació concreta sobre aquestes sancions “demostra l’absoluta manca de transparència en aquest sector”. D’Elia considera que “fa falta una auditoria completa de la distribució energètica, per conèixer el servei que es dona, però també el seu impacte econòmic i els beneficis que genera”.
Gaia D’Elia veu una “absoluta manca de transparència” en el sector
Les filials d’Endesa que han presentat al·legacions per inventar fer pública la informació són E-Distribución Redes Digitales SLU, Suministro de Luz y Fuerza SL, Distribuidora de Energia Eléctrica del Bages SA, Hidroeléctrica de Catalunya SLU, Eléctrica de Jafre SA, Hidroflamicell SL i Eléctrica del Ebro SAU. Totes aquestes empreses són propietat en major o menor mesura del Grup Endesa. També van presentar recurs altres empreses que gestionen parts menors del mercat de la distribució a Catalunya: les aragoneses Suministros Eléctricos Isábena i Eléctrica de Durro, la societat de Cornellà de Terri Elèctrica Avellana SL, i Viesgo Distribución i Eléctrica del Llobregat Energía, propietat del grup portuguès EDP.
13.000 inspeccions en 10 anys
La normativa estableix que el Govern té les competències en inspecció de l’activitat de distribució elèctrica. El personal de la Generalitat dedicat a aquesta tasca per totes les xarxes de distribució de Catalunya ha estat, de mitjana, de 12 treballadors a temps parcial. La informació proporcionada a CRÍTIC per l’Administració detalla també que aquestes 12 persones han dedicat entre un 30% i un 70% de la seva jornada anual a fer aquestes funcions.
Amb aquests recursos, l’Administració catalana va fer un total de 13.606 inspeccions en tota la dècada, però no cada any s’han fet inspeccions en totes les zones del país. Les dades entregades a CRÍTIC sobre aquestes inspeccions revelen que l’any 2021 no se’n va fer cap a les Terres de l’Ebre, i l’any 2022 tampoc no es va inspeccionar a Lleida.
Domini d’Endesa en el sector
Encara que tinguis contractada la llum amb una altra empresa, si vius a Catalunya és pràcticament segur que l’electricitat que t’arriba a casa hagi estat distribuïda per Endesa. La distribució és la fase del circuit elèctric en què l’electricitat es connecta des d’una xarxa de transport fins a la seva destinació final: les cases, les oficines i els carrers. Mentre que la generació i la comercialització d’energia estan liberalitzades i qualsevol empresa pot exercir-les, la distribució està regulada com a monopoli natural, és a dir, no hi ha competència i una sola empresa dona el servei a una zona en concret.
A Catalunya, la xarxa de distribució de quasi tot el territori és propietat d’Endesa Distribución. L’excepció és una vintena d’empreses locals, tant públiques com privades, que han conservat al llarg de les dècades una xarxa pròpia al seu municipi. Sovint, són pobles amb una forta presència industrial durant els segles XIX i XX. Gaia D’Elia destaca que l’experiència en aquests petits municipis “demostra que es pot fer distribució d’una altra manera”, ja que s’hi veu molta més proximitat en el servei i facilitat per fer instal·lacions d’autoconsum.