Crític Cerca
Notícies

Per què 110 ajuntaments volen deixar de dependre d’Endesa

L’Associació de Municipis i Entitats per l’Energia Pública demana més control sobre la distribució energètica

22/12/2022 | 06:30

Representants de diferents municipis i entitats a l'assemblea de l'AMEP / AMEP

El debat sobre la implantació d’energies renovables a Catalunya és viu i va més enllà de decidir on posar plaques solars i molins eòlics. L’Associació de Municipis i Entitats per l’Energia Pública (AMEP) ha reclamat que, per fer una transició energètica justa, també cal transformar el sistema de distribució, que a Catalunya és actualment un monopoli d’Endesa. En el marc de l’assemblea general de l’AMEP, celebrada l’1 de desembre passat a Barcelona, 110 ajuntaments, juntament amb entitats com Enginyeria sense Fronteres, han exigit que hi hagi més control i participació pública en aquesta activitat clau però poc visible del sistema energètic.

A Catalunya, la distribució elèctrica és un monopoli d’Endesa

La urgència d’implantar d’energies renovables és un consens científic i polític a Catalunya, però no s’està avançant a la velocitat necessària. Un dels problemes que s’han generat és el de com compatibilitzar la instal·lació massiva d’aquestes instal·lacions amb l’equilibri territorial: cal instal·lar grans parcs renovables al món rural?; s’estan potenciant prou l’autoconsum i les comunitats energètiques? Més enllà d’aquestes grans qüestions a resoldre, hi ha una aresta del debat que ha quedat en un segon pla i que el centenar d’ajuntaments que formen part de l’AMEP han volgut posar sobre la taula: la gestió privada i monopolística de la distribució elèctrica.

Un monopoli d’Endesa a Catalunya

Entendre el trencaclosques del sistema energètic no és fàcil. El circuit es divideix en quatre grans fases i té diferents regulacions en cada una d’aquestes fases. En primer lloc, hi ha la generació d’energia, allò que fan els molins, les plaques fotovoltaiques o les centrals nuclears. L’energia s’ha de transportar entre territoris, i fer-la arribar a les cases i empreses. De l’enviament a gran escala se n’encarrega Red Eléctrica de España (REE), una empresa majoritàriament privada que en té el monopoli. La distribució és una suma de cinc monopolis, cadascun dels quals té el control d’una zona concreta de l’Estat espanyol. Finalment, l’última part del procés és la comercialització, on cada consumidor tria l’empresa a la qual pagarà les factures. En resum, encara que tinguis contractada la llum amb una altra empresa, si vius a Catalunya és pràcticament segur que l’electricitat que t’arriba a casa hagi estat distribuïda per Endesa.

Hi ha, però, una petita excepció: Santa Coloma de Queralt, Talarn, Ponts i 10 municipis més tenen una xarxa de distribució pròpia. Ara bé, això no és així per cap iniciativa recent d’aquests ajuntaments, ni és una opció a contemplar per la resta fins que no canviï la legislació estatal. Durant la industrialització, algunes fàbriques van crear línies associades que, més tard, van acabar en mans municipals. Ara els pobles que es troben en aquesta situació tenen problemes per adaptar la xarxa a les necessitats del segle XXI i per tirar endavant comercialitzadores pròpies associades a la xarxa, ja que no tenen els recursos necessaris. Amb tot, l’AMEP reclama que la Generalitat doni el suport necessari a aquests municipis perquè puguin modernitzar-se i demostrar la viabilitat de la gestió pública.

Talls de subministrament i poca transparència

Aquesta situació de monopoli privat és la raó d’existir de l’AMEP. En una declaració aprovada a la seva assemblea general, ha demanat “avançar en la titularitat pública” de les xarxes de distribució. És un objectiu ambiciós perquè depèn de la legislació estatal; però, en declaracions a la premsa després de la trobada, Eloi Badia, regidor d’Emergència Climàtica i Transició Ecològica de Barcelona i secretari de l’AMEP, ha explicat que és necessari el plantejament per denunciar que actualment “el sector privat té pràcticament tot el control sobre un servei bàsic”.

Els ajuntaments volen, com a mínim, incrementar els mecanismes de control i de transparència

Mentre això no sigui possible, els ajuntaments fan una proposta de mínims per “incrementar els mecanismes de control i de transparència de la gestió de les xarxes de distribució”. Una de les queixes més habituals del món local en aquest àmbit és que desconeixen les inversions (o la manca d’inversions) que Endesa fa al seu territori: “No pot ser que en aquests moments només les empreses elèctriques privades tinguin coneixement sobre quin és l’estat de la xarxa de distribució del nostre país, i que només ells planifiquin quines són les inversions que fan o deixen de fer”, ha lamentat Carles Caballero, president de l’AMEP, a l’assemblea.

Panoràmica de l'assemblea de l'AMEP a Barcelona / AMEP

La demanda de més control públic sorgeix després que s’hagin detectat diferents mancances  en el servei elèctric en diferents punts del territori. Al mes d’octubre passat es van viure diverses interrupcions del subministrament a Ripollet. L’alcalde, José M. Osuna, va denunciar llavors que “els darrers dos o tres anys els problemes i talls han anat en augment” i va preguntar-se si “no s’han fet les inversions i millores necessàries a la xarxa”. A mitjan agost, sis alcaldes de la Costa Brava ja s’havien queixat pels “talls endèmics” que es repeteixen en època estival. A Barcelona, els mesos de l’hivern entre el 2020 i el 2021 també van ser problemàtics. Tal com va avançar una investigació de Tot Barcelona, en 90 dies es van registrar 112 talls només al barri del Raval, i 113 al districte de Gràcia.

En aquest context, l’assemblea de l’AMEP ha servit perquè diferents representants municipals comparteixin alguns d’aquests problemes. Diversos regidors han destacat que el sistema actual suposa una barrera per a la implantació de renovables al seu municipi, ja que l’empresa distribuïdora obliga a fer una revisió de comptadors abans d’instal·lar plaques fotovoltaiques en un edifici plurifamiliar. Un altre dels obstacles assenyalats ha estat la dificultat d’obtenir el permís d’evacuació de parcs eòlics o fotovoltaics quan no convé a l’empresa. De fet, la declaració final de l’assemblea exigeix “garantir un ràpid accés de connexió dels projectes promoguts per les comunitats locals”.

Finançament públic per ser protagonistes de la generació elèctrica

Més enllà del sistema de distribució, a l’assemblea de l’AMEP també han sorgit reivindicacions pel control públic de les instal·lacions generadores d’energia. És el cas d’Arnau Bosch, regidor de Sant Quirze de Besora, que va reivindicar que algunes instal·lacions hidroelèctriques “estan irregularment en mans privades” i que cal demostrar aquests fraus per aconseguir-ne la municipalització.

L’AMEP demana finançament públic per a la participació local en la transició energètica

Al voltant de la generació, també s’ha reivindicat que cal accelerar el ritme d’implantació d’energies renovables, especialment en sòl urbà. Per contribuir-hi, la declaració final de l’AMEP demana, d’una banda, “obrir vies de finançament públic per promoure la participació dels municipis, de les empreses locals, de la ciutadania i de les comunitats energètiques” en el seu desenvolupament. De l’altra, es vol impulsar la creació d’un grup de treball entre municipis, la Generalitat i altres entitats per proposar conjuntament canvis en l’actual decret d’energies renovables.

Un instant de l'assemblea de l'AMEP a Barcelona / AMEP

En la clausura de l’assemblea, el president, Carles Caballero, ha celebrat que, en poc més d’un any des de la seva fundació, l’AMEP ha passat de 78 a 114 associats, comptant-hi 4 entitats i 110 municipis. La població representada pels municipis de l’AMEP és d’aproximadament 3,4 milions de persones, motiu pel qual Caballero va destacar que ja es tracta de la tercera associació municipalista més gran de Catalunya.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

Quan poses diners a CRÍTIC, passen coses

Subscriu-t'hi ara!

Amb la quota solidària, rebreu les dues últimes revistes publicades i un pack de marxandatge.

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies