04/02/2026 | 07:00
Després de fer les proves d’accés a la universitat (PAU), els alumnes que han cursat el batxillerat han de triar quina carrera voldrien estudiar: és el moment de la preinscripció universitària. Cada juny, prop de 30.000 joves fan aquest pas, i les preferències que marquin condicionaran el seu futur acadèmic i laboral. Noves dades obtingudes per CRÍTIC assenyalen grans diferències entre les preferències que tenen els alumnes provinents d’instituts públics i d’instituts privats.
A un extrem, hi ha graus com el de Tecnologies Industrials, de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), o el d’Administració i Direcció d’Empreses (ADE), de la Universitat Pompeu Fabra (UPF). Set de cada deu aspirants a estudiar aquests graus venen de centres privats, tot i que en el conjunt de tots els graus només representen un 39% del total. Per contra, en estudis com els d’Intervenció Social o els de Disseny de Videojocs, de la Universitat de Girona (UdG), hi ha un 93% de sol·licitants que venen del batxillerat públic. En aquest quadre, pots consultar quina és la proporció en cadascun dels graus:
El contrast també es dona en el si de cada institució. La Universitat de Barcelona (UB) ofereix graus com el de Filologia Clàssica, on un 89% dels que hi volen accedir venen de l’escola pública. Alhora, aquest tipus d’estudiant només representa un 41% dels casos quan es tracta d’Enginyeria Biomèdica. Les dades són el resultat d’una petició d’accés a la informació pública impulsada per CRÍTIC al Consell Interuniversitari de Catalunya.
Els alumnes de la privada trien amb “expectatives clares de retorn econòmic” o “un fort component de prestigi social”
Xavier Bonal, catedràtic de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), explica que “les preferències dels que van a la privada són per estudis percebuts com a estratègics”. És a dir, que aquest tipus d’alumnes té més tendència a triar graus amb “fort component de prestigi social” o “expectatives clares de retorn econòmic”. És el cas d’estudis com Medicina, Economia o les enginyeries. Per a Bonal, “és un tema d’origen de classe i d’expectatives transmeses en la socialització familiar”.
Xavier Bonal (UAB) explica que, fins i tot amb la mateixa nota, les classes més desafavorides trien menys graus de prestigi: “No s’hi veuen”
Per contra, entre els alumnes que provenen de centres públics “domina la demanda de professions vinculades al sector públic”, explica Xavier Bonal, com ara l’Educació o el Treball Social. També són graus que, sovint, s’esperen completar en cicles més curts, ja que duren menys anys: “Fins i tot amb la mateixa nota, les classes més desafavorides trien menys carreres de prestigi, perquè no s’hi veuen”.
També hi ha el factor que la tria depèn de les expectatives de nota de cadascú, i com es compara amb les notes de tall dels anys anteriors: “Els de la privada poden competir més perquè treuen millors qualificacions”. Bonal aclareix que aquestes millors notes no són conseqüència d’un nivell educatiu diferenciat entre un tipus d’escola i un altre, sinó de la composició social: “És per la diferència d’origen de classe, i perquè és sabut que la privada i la concertada inflen més les notes del batxillerat“.
En els darrers cinc cursos, hi ha hagut 89.131 alumnes de la pública i 55.960 de la privada que han fet aquesta preinscripció universitària. Però aquestes proporcions varien molt en funció del tipus de grau. Els aspirants a cursar les carreres relacionades amb les llengües i les literatures i amb la intervenció social són molt majoritàriament provinents de la pública: tenen aquest origen en vuit de cada deu casos. Als graus de l’àmbit de l’Educació, la Filosofia i la Història, la situació és molt semblant: un 75% d’aspirants és d’institut públic. És una diferència de gairebé 25 punts amb el que passa als estudis de Medicina i Ciències Biomèdiques. Allí, l’origen és paritari: un 49% de la privada i un 51% de la pública.
Un 79% dels estudiants de la pública aconsegueix entrar a la seva primera opció; als centres privats, ho aconsegueix un 77%
Les dades també mostren que no hi ha grans diferències entre l’èxit que tenen els alumnes de la pública i la privada a l’hora d’entrar a la seva primera preferència. L’educació pública està lleugerament per davant en aquesta estadística: en els darrers cinc cursos, un 78,8% dels seus estudiants aconsegueix entrar a la seva primera opció. Els alumnes provinents de centres de batxillerat privats són dos punts per sota, i ho aconsegueixen en un 76,6% dels casos.
El percentatge d’èxit ha baixat lleugerament entre el 2020 i el 2024, en tots dos tipus de centre. Als centres públics s’ha passat d’un 80,9% a un 76,6% d’assignacions a la primera preferència, i als privats ha variat des d’un 78,8% fins a un 75,1%.
