22/05/2019 | 19:00
Una de les grans batalles electorals s’està jugant a les xarxes socials com Twitter i Facebook i als serveis de missatges com WhatsApp. La nova dreta radical juga bé les seves cartes a la xarxa com han demostrat els casos de Donald Trump als Estats Units i de Jair Bolsonaro al Brasil. Però també s’hi han sabut moure bé l’esquerra i els moviments socials. Els partits tradicionals, en canvi, tenen més problemes en aquest àmbit. Tot i això, ningú, sobretot les llistes que tenen poc suport als mitjans de comunicació tradicionals, no vol quedar enrere d’aquest nou espai d’influència política clau per arribar als ciutadans sense intermediaris.
En la campanya de les eleccions municipals de Barcelona a Twitter destaca la preeminència dels candidats de forces ‘outsiders’ com Jordi Graupera o Vox i, alhora, la d’Elsa Artadi i Ada Colau. Un estudi de Verificat i Storydata, que publica CRÍTIC en exclusiva, mostra l’impacte de tots els tuits i retuits fets pels diferents candidats a l’alcaldia de Barcelona, així com pels comentaris i per la interacció que reben dels usuaris d’aquesta xarxa social. El resultat són 9 gràfics elaborats a partir de l’impacte de la seva activitat a Internet.
Les dades recollides no contemplen l’impacte que hagi pogut tenir l’aposta publicitària en xarxes socials de les diferents candidatures a l’hora d’incrementar el seu ressò. Tots els partits han fet inversions econòmiques en aquest àmbit, però de moment les dades sistematitzades de totes les formacions sobre el volum de la inversió no són públiques.
Jordi Graupera, el número 1 a Twitter
Hi ha enquestes que el deixen fora de l’Ajuntament. N’hi ha que el fan entrar per ben poc. Però, a Twitter, Jordi Graupera s’hi troba còmode i desplega totes les estratègies al seu abast. Allà on el candidat de Barcelona és Capital – Primàries ja tenia la seva massa de seguidors abans d’entrar formalment en política (actualment més de 145.000) i ha aconseguit teixir una xarxa potent de compromís.
Les dades consultables en aquest primer gràfic interactiu revelen que, en l’últim mes, Graupera és el candidat més ben posicionat a Twitter. Supera la resta d’alcaldables de Barcelona en compromís dels usuaris de les xarxes socials: és qui té el major nombre de retuits, mencions i comentaris al seu perfil. Pel que fa als retuits, la seva progressió comença alta, decau durant la segona i tercera setmana de seguiment, però es manté dalt de tot durant els darrers (i els més importants) dies de campanya recollits (fins al 17 de maig).
Elsa Artadi, en segona posició
En segona posició s’hi ha mantingut gairebé durant cada setmana Elsa Artadi (Junts per Catalunya). El fet que Artadi comparteixi llista amb Joaquim Forn, empresonat de manera preventiva, obre un doble escenari de presencialitat a les xarxes per a la candidatura i, per tant, una major viralitat del perfil d’Artadi, a través del de Forn, i viceversa. Forn se situa en la sisena posició i, al contrari que Artadi, que es manté força estable, l’exconseller d’Interior repunta a la graella durant la setmana que complia 18 mesos a la presó, en què la Junta Electoral Central (JEC) anunciava que excloia Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí de les llistes de les eleccions europees (i que dies després va tirar enrere).
Completa el podi l’alcaldessa actual. El cas del compromís amb el compte d’Ada Colau té una punta àlgida la tercera setmana del seguiment que la situa en primera posició. I, repassant la seva estratègia social, la setmana quan genera més soroll coincideix amb la seva estrena com a Youtuber, presentada el 18 de març, i que va tenir un ampli ressò dins i fora de Twitter.
En quarta posició hi ha el candidat de Vox, Ignacio Garriga. Cap enquesta no li dóna un lloc al consistori, però a les xarxes socials segueix la petjada d’aquest partit en les darreres cites electorals. La comunitat de Vox és potent a les xarxes, tal com han retratat diferents articles. Una comunitat que, fins i tot, li atorga el lideratge en retuits de la segona setmana analitzada empatant amb Graupera. Una teranyina d’usuaris que conversen entre ells a través de missatges directes (privats) a Twitter que cerca amplificar al màxim els missatges dels candidats del partit d’ultradreta. Tot i aquest petit exèrcit, Garriga després es desinfla i queda superat per Ada Colau i Ernest Maragall les setmanes següents; però, per la benzina insuflada durant els primers dies, manté la quarta posició en el còmput global, seguit per Maragall.
Maragall, fora del podi de Twitter amb Bou, Valls, Collboni i Saliente
Per darrere de Vox hi trobem Ernest Maragall, que aconsegueix el seu major ressò a Twitter coincidint amb la victòria d’ERC en les eleccions generals i també amb la sortida del seu vídeo ‘Pròxima estació, Maragall’. Pel que fa al candidat Josep Bou Vila (PP), la seva progressió ha estat ascendent amb una màxima difusió durant la setmana prèvia a les votacions per a La Moncloa.
I, ocupant les darreres tres posicions, se situen Manuel Valls (Bcn pel Canvi – C’s), Jaume Collboni (PSC) i Anna Saliente (CUP). El gràfic mostra una clara tendència a la baixa de Valls i que les estratègies digitals de Collboni i de Saliente no han acabat de calar entre les seves comunitats o bé no tenen una xarxa prou consolidada.
Graupera, també al capdavant en retuits
Si ens fixem només en els RT, les quatre primeres posicions es mantenen pràcticament invariables (Garriga se situa per sobre de Forn, que fa una pujada la darrera setmana, i de Colau, que baixa fins a la cinquena posició). És a partir del sisè lloc que es poden veure canvis significatius i també variacions a mesura que avançaven els dies de campanya. Bou baixa fins a la sisena posició i Maragall fins a la setena.
En l’anàlisi acumulada dels retuits des de l’inici de la campanya, la distància de Graupera respecte dels seus contrincants es dispara, sobretot des de l’inici de la campanya. Ignacio Garriga és el segon a sumar RT, que hereta després de l’impuls rebut durant les eleccions generals del 28-A, on va ser cap de llista de Vox al Congrés per Barcelona i ha aconseguit ser diputat.
El gràfic següent exemplifica encara més com Graupera sap treure rèdit dels seus tuits si contrastem la xifra amb els retuits rebuts. En canvi, hi ha determinats candidats que, tot i produir tuits de manera considerable, no aconsegueixen una resposta positiva per part de l’audiència. Si ens fixem en el gràfic següent, es pot comprovar com darrere Graupera hi trobem Bou i Collboni en nombre de tuits emesos. Però, pel que fa al compromís, els candidats del PP i del PSC se situen a la part baixa del rànquing.
Maragall es dispara en comentaris
La pugna entre Maragall i Colau es visualitza i s’acaba entrecreuant en la darrera setmana si ens fixem en els candidats que reben més comentaris a Twitter. Aquest fet els fa escalar posicions fins a la segona i tercera posició, respectivament, i relega Artadi a la quarta posició. Graupera continua impertorbable en la primera posició i, en canvi, Garriga es desploma fins a la sisena posició, per darrere de Bou.
Valls, l’usuari més actiu de la campanya
Valls encapçala la llista d’usuaris més actius per a les eleccions municipals de Barcelona després de comptar el nombre de tuits acumulats mencionant els candidats. Durant cada setmana, s’ha quedat sense rival. La segona i tercera posició són per a Jordi Graupera i Ernest Maragall. Bou manté un quart lloc per una alta activitat de precampanya però baixa estrepitosament després de les eleccions espanyoles.
En aquesta llista, també hi apareixen usuaris no candidats però que tenen una altíssima activitat. @juntspelsi_cat, en cinquena posició, és un perfil de tipus “astroturfer” (usuaris d’identitat falsa per fer la impressió que hi ha un suport generalitzat a les opinions del seu client) i de suport als moviments independentistes de les @PrimariesCat. Més endavant, també hi ha tres usuaris més que entren a la batalla municipal barcelonina pel seu suport a Manuel Valls (@pedromiretbetan i @davidadelantado) i a Josep Bou (@mergonba).
Valls és el més actiu si sumem els seus tuits propis i els seus RT, però el que fa més tuits de contingut propi, com es pot veure, és en Graupera.
Twitter pot ser un baròmetre per predir els resultats?
Segons explica Marc Argemí, en el seu llibre ‘El sentido del rumor‘, l’anàlisi de l’activitat dels candidats a Twitter va permetre preveure l’ordre dels partits més votats durant les darreres eleccions municipals a Barcelona. En aquella campanya, s’enfrontaven dos tipus de política: la irrupció d’Ada Colau en el panorama electoral barceloní provinent de l’activisme social, molt acostumat a emprar les xarxes com a altaveus, i la voluntat de Xavier Trias de seguir quatre anys més al capdavant de l’alcaldia, amb menys profunditats en els mitjans socials i més en els convencionals.
Què passarà el proper 26 d’abril quan tanquin els col·legis electorals? L’èxit indiscutible de Jordi Graupera (Bcap), la segona posició d’Elsa Artadi (JxCat), la consolidació institucional d’Ada Colau (BComú) i la força a onades d’Ignacio Garriga (Vox) quedaran reflectides d’alguna manera en els resultats finals? O, en el cas de Graupera, es repetirà el patró de la campanya d’Albano-Dante Fachin al Front Republicà durant les eleccions generals quan, tot i la seva preeminència i viralitat a xarxes, els seus esforços tuitares finalment no van tenir recompensa en forma d’escó a les Corts Generals?
Metodologia: gràfics sobre compromís i usuaris més actius i mapes relacionals a Twitter
Per a l’elaboració d’aquests gràfics, Verificat i Storydata han comptabilitzat el nombre de retuits, mencions i comentaris a tots els alcaldables. I es poden visualitzar, en format dinàmic, per cada candidat i diferenciat per tipus d’interacció a través de l’eina Flourish. L’activitat a Twitter que s’ha utilitzat per a les infografies recull el període comprès entre el 5 d’abril i el 17 de maig (etapa que engloba la precampanya i campanya electorals) i és sobre aquest temps que s’ha elaborat aquest article. La font de les dades és l’Experiment t-hoarder de Mariluz Congosto, aconseguits a través de l’API de Twitter, i s’actualitzaran setmanalment fins a les eleccions municipals. Les dades són acumulades setmanalment o des del mateix 5 d’abril.
Els gràfics dels mapes relacionals mostren els retuits (interaccions) als candidats i partits polítics en les eleccions de l’alcaldia de Barcelona. La mida del nom dels perfils que citen el candidat respon a la seva interacció i activitat. Les dades han estat recollides a través de l’API de Twitter per Mariluz Congosto, doctora en enginyeria telemàtica, experta en anàlisi de xarxes socials, i autora del gràfic per al qual ha emprat Gephi: una eina de visualització i anàlisi nascuda a França i que s’utilitza en projectes acadèmics, d’investigació i de periodisme. Permet analitzar el trànsit a les xarxes socials i descobrir connexions com les que avui hem presentat.
Consells de navegació: els gràfics interactius es poden visualitzar en versió ‘desktop’ i mòbil. Permet ressaltar cada candidat de manera individualitzada i, també, la possibilitat de navegar pels cinc gràfics diferents. Hi ha l’opció de veure la progressió setmana a setmana o la imatge fixa.
