06/05/2025 | 06:00
Fa temps que parlem de l’onada reaccionària a escala global i hi ha mitjans que, sobretot amb l’arribada de Donald Trump a la Casa Blanca, parlen d’un nou ordre mundial. Aquest escenari cap a on ens porta i d’on ve?
El que ha fet el segon mandat de Trump és accelerar un procés que es va posar en marxa fa molts anys. Quan va haver-hi el Maig del 68, un grup d’intel·lectuals francesos es van adonar que calia fer alguna cosa, perquè les idees reaccionàries de l’extrema dreta eren molt malvistes pels joves. I què van fer al respecte? Posar molts calés i esforços, crear think tanks i captar opinadors per tal que aquestes idees tornessin a tenir acceptació. El que està passant ara és el fruit d’una estratègia que es va dissenyar fa dècades i que consistia a preparar el terreny per tal que la societat s’anés movent cada vegada més cap a la dreta.
D’aquesta forma ha estat possible que avui, com a societat, acceptem idees, polítiques, discursos, que fins fa poc consideràvem inacceptables?
L’extrema dreta a escala mundial ha mogut la finestra d’Overton. A Itàlia anem uns 10 anys al davant, però ara veig com les mateixes mentides, les mateixes notícies falses, les mateixes teories conspiranoiques que fa anys que circulen per aquí, estan arribant també a Catalunya. El que està aconseguint l’extrema dreta amb tot això és desplaçar els consensos perquè la societat accepti retallades de drets i restriccions de la llibertat.
La primera ministra italiana, Giorgia Meloni, té una bona relació amb Donald Trump i, a la vegada, també amb molts dels líders de la Unió Europea. De fet, les institucions europees l’han considerada no només una interlocutora vàlida, sinó que és una figura amb molta ascendència al continent, malgrat la seva ideologia i els seus aliats a escala mundial.
Ideològicament, Meloni és molt propera a Trump. Ella ja ha dit que els seus referents són el president dels EUA i Viktor Orbán; els mateixos que té Salvini. Els líders de les extremes dretes europees han de fer equilibris, perquè, d’una banda, es presenten com els més patriòtics i, de l’altra, han de competir entre ells per ser els preferits de Trump. El que passa és que Meloni, a més, té un plus afegit: que deu molt a Trump i al seu entorn.
En quin sentit?
Ara és la sòcia de Salvini, però també hi va competir electoralment. I en la victòria de Meloni, hi té molt a veure el finançament que va rebre de l’alt-right dels Estats Units i del lobby antiavortista nord-americà, que està molt connectat amb Trump. Per tant, si algú creu que pot ser una bona mediadora, hauria de saber que té les mans lligades, no només ideològicament, sinó també perquè ha estat l’entorn del president dels EUA qui l’ha fet créixer.
“La Unió Europea ha blanquejat el feixisme de Meloni”
Per què creus que gaudeix de tanta acceptació dins la Unió Europea, a diferència del que passa amb altres primers ministres d’extrema dreta, com Viktor Orbán?
M’enerva moltíssim. Ho trobo demencial. Meloni representa l’extrema dreta que menys ha dissimulat la seva relació amb el feixisme. A diferència de Le Pen, que ha intentat marcar distàncies amb el seu pare i fer un rentat de cara al partit, almenys aparentment, a Itàlia això no ho han fet mai. Meloni és ultraconservadora, reaccionària, i fins i tot l’hem vist sortir a la tele amb una creu celta penjada al coll. El símbol de Germans d’Itàlia és la flama feixista: és una formació que ni se n’ha desvinculat mai, ni ha amagat mai que és hereva del feixisme. Per tant, es tracta d’una extrema dreta molt perillosa a la qual no li ha calgut blanquejar-se, perquè ha estat la UE qui ho ha fet. El PP Europeu necessitava tenir Itàlia com a aliat i s’ho ha empassat.
Potser és que el PP Europeu i l’extrema dreta de Meloni comparteixen una part de l’agenda, sobretot pel que fa a la política migratòria o la relació amb l’OTAN?
Meloni ha decidit que s’havia de posicionar a favor de l’OTAN i al costat d’Ucraïna, a diferència de Salvini. De la mateixa forma que ella ha tingut el suport dels lobbies provida i de l’alt-right nord-americana, Salvini l’ha tingut de Rússia: ha signat acords polítics i econòmics amb oligarques russos i amb el partit de Putin. Llavors, quan va esclatar la guerra, la imatge de Salvini va quedar molt malmesa i Meloni va ser erigida per Europa en l’exemple d’una extrema dreta acceptable. Una mica la lògica era que, si Itàlia era fidel a la defensa d’Ucraïna, el Govern podia fer el que volgués dins del seu país.
“L’extrema dreta sempre ha tingut poder a Espanya”
Alguns mitjans i analistes parlen d’Espanya com “l’excepció ibèrica” en relació amb el fet que no ha guanyat encara un pacte de govern entre la dreta i l’extrema dreta. Ho aprecies d’aquesta forma?
A l’Estat espanyol, la Transició va permetre que les persones d’extrema dreta continuessin formant part dels pilars de l’Estat. No necessitaven tenir partits específics, perquè estaven representats per altres partits democràtics. Tanmateix, evidentment, l’extrema dreta espanyola té un pes importantíssim, ja des del règim del 78. De fet, la mateixa existència de l’Estat espanyol necessita que els valors de l’extrema dreta estiguin impregnats en el sistema judicial, en els cossos de seguretat i en els alts funcionaris. L’extrema dreta sempre ha tingut poder a Espanya, independentment de si tenia un partit que es definia com a tal.
L’extrema dreta guanya múscul enarborant conceptes com el de “la dictadura woke”. De fet, també hi ha persones que no formen part d’aquest espectre ideològic que compren el marc del wokisme. Com és que ha fet tanta fortuna?
L’extrema dreta volia aconseguir que els seus valors estiguessin de moda i substituir així el consens imperant que hi havia. Però, per aconseguir això, no podien dir directament que estan en contra dels drets humans; havien d’aconseguir que la gent es cregués que realment viu en una dictadura de la correcció política, del bonisme i del feminisme, i que això ha acabat amb els drets, particularment dels homes. Tot plegat és una coartada per retallar drets i llibertats, però han estat molt hàbils a l’hora de manipular conceptes i guanyar l’hegemonia cultural. Haver ressignificat la paraula woke i haver aconseguit que es faci servir de forma quotidiana és una altra de les victòries de l’extrema dreta.
D’on prové la paraula?
Neix de la lluita contra el racisme, però va ampliar-se per referir-se a la lluita contra totes les discriminacions i injustícies. Era un adjectiu que tenia unes connotacions positives, però l’extrema dreta el va repescar i el fa servir com a sinònim de loser, de perdedor. Per a ells, el que mola és ser una persona sense escrúpols, un malparit: estan enaltint la crueltat. I fa molta cosa veure com això ha arribat a Catalunya.
“Quan l’extrema dreta diu “nosaltres no som ‘woke‘”, diu que són males persones sense empatia”
Quan va començar a passar?
Per mi, hi va haver un punt d’inflexió quan vaig veure un naufragi de refugiats en què va morir una nena petita, i hi havia comentaris en català que deien “una menys”. En realitat, quan l’extrema dreta diu “nosaltres no som woke”, el que diu és que són males persones sense gens d’empatia davant del patiment aliè. Aquests comentaris d’odi a les xarxes eren força comuns a Itàlia, però a Catalunya no passava. No perquè no hi hagués persones racistes, sinó perquè això no era benvist. Per contra, ara s’està estenent la moda entre alguna gent que ja no s’ha d’avergonyir a l’hora d’expressar la seva visió homòfoba o racista de la vida.
Què en penses, de la campanya que ha impulsat Aliança Catalana (AC), posant en circulació bitllets d’avió falsos per deportar immigrants?
Ha tardat a arribar l’extrema dreta catalana, però ha arribat apostant fort i buscant complicitats amb la dreta més radical d’Europa. La resta dels partits d’extrema dreta intenten evitar fotografies amb Alternativa per a Alemanya (AfD), però Aliança Catalana ha anat allà per reunir-se amb membres d’aquesta formació. I, amb la campanya dels bitllets d’avió, està copiant directament la propaganda antisemita dels nazis dels anys trenta. És preocupant i no sé fins a quin punt els seus votants són conscients d’això i ho accepten.
Com expliques el fenomen d’AC? L’estem sobredimensionant?
Crec que s’ha inflat moltíssim. Jo no n’he parlat fins que han tingut ja representació, perquè considero que se’ls ha fet una campanya gratuïta. Es va engegantir moltíssim i no sabem què passarà quan hi hagi eleccions; però, per la representació que ara tenen, estan supersobredimensionats. I també hem vist que tot plegat va néixer amb l’ajuda dels mitjans espanyolistes: Aliança Catalana és el somni fet realitat de l’espanyolisme.
“Aliança Catalana és el somni fet realitat de l’espanyolisme”
Per què?
L’Estat espanyol ha intentat sempre desprestigiar l’independentisme en l’àmbit internacional. El seu objectiu principal era vincular-lo amb l’extrema dreta, dient que és un moviment egoista, supremacista i etnicista. En canvi, la feina que feia la gent que defensa aquest projecte era desvincular-lo dels moviments identitaris i excloents. Llavors, l’aparició d’Aliança Catalana ha anat perfecte al relat construït des de l’espanyolisme: per això, els seus avaladors principals han estat els mitjans ultraespanyolistes, que li han donat molt bombo mediàtic. Allò per a què ha servit l’extrema dreta catalana, bàsicament, és per fer que l’independentisme es trenqui, per dificultar una majoria i per embrutar la imatge internacional que es tenia d’aquest moviment.
Quan hi va haver la moció de censura fallida a l’Ajuntament de Ripoll, hi va haver molt debat sobre si els mitjans havien d’entrevistar Sílvia Orriols. Tu com et situes en això?
Si tens clar que les posicions que defensen són contràries als drets humans i que no han de formar part del debat públic, no se’ls ha de donar un altaveu perquè puguin difondre aquestes idees. Abans que tinguessin representació a les institucions, els que van donar veu a l’extrema dreta o són uns inconscients o volien promocionar-la. Ara bé, un cop són a les institucions, si es considera que se’ls ha d’entrevistar, el periodista que ho faci ha d’estar ben preparat per poder desmuntar les seves estratègies. I, sobretot, per treure’ls dels seus marcs: quan els parles de sanitat, d’educació o de drets socials, no en tenen ni idea. L’únic que defensen és un programa d’exclusió i retallades que deixa desemparada la classe treballadora.
Segons l’última enquesta de l’Institut de Ciències Polítiques i Socials, gairebé un 40% dels homes joves catalans no veurien amb mals ulls que hi hagués una dictadura. En paral·lel, un de cada tres nois menors de 25 anys s’identifica amb la dreta o l’extrema dreta; el triple que les dones de la mateixa edat. Per què els homes joves són els més permeables a aquests postulats?
Els think tanks d’extrema dreta han sabut construir un imaginari conspiranoic acompanyat d’un discurs de victimització de l’home. Han aconseguit crear la sensació que els joves blancs estan oprimits i que el més transgressor és oposar-se a la dictadura feminista. El projecte de l’extrema dreta s’ha dirigit molt cap a la joventut, però ha impactat sobretot en homes perquè l’acció del feminisme les ha protegit més a elles d’aquesta propaganda. Tanmateix, tot això no seria possible si no hi hagués una grandíssima manca de cultura democràtica i un gran menfotisme amb la memòria històrica. Aquesta resposta s’explica perquè molts joves no han estudiat mai a l’institut què va representar el feixisme.
“‘Influencers’ com Roro són peons d’una estratègia global perquè les dones es quedin a casa parint i cuidant els fills”
Has estudiat molt el tema de les tradwives, un dels continguts que més han atiat per les xarxes socials alguns influencers d’extrema dreta, i que s’adreça fonamentalment a les dones. A l’Estat espanyol va explotar el fenomen de Roro, però no és l’única que fa vídeos per l’estil. Per què tenen tant d’èxit?
Es ridiculitza i es menysprea totalment la importància que té el fenomen de les tradwives, perquè, si t’ho mires des de fora, pot fer com gràcia. El que passa és que s’ha d’analitzar des d’un altre punt de vista. Els màxims patrocinadors dels polítics d’extrema dreta arreu del món consideren que el problema principal que afrontem com a societat és que la família tradicional està en perill. I diuen que la dona n’és la responsable, perquè el fet que estudiï i que s’hagi emancipat ha derivat en el fet que vulgui tenir menys fills, o que no en vulgui cap. Influencers com la Roro són mers peons d’una estratègia global que consisteix a desincentivar que les dones estudiïn i a promoure que es quedin a casa, que es dediquin a cuidar els fills i a parir-ne molts. Això és el que salvarà la humanitat.
