Crític Cerca
Foto: IVAN GIMÉNEZ
Entrevistes

Àngels Pont “Junts per Catalunya ha tret el pitjor resultat de la història de Convergència. És un catacrac”

Àngels Pont és, des de fa 15 anys, la directora del GESOP, el Gabinet d’Estudis Socials i Opinió Pública que s’ocupa de bona part de les enquestes (no solament electorals) a Catalunya i a l’Estat espanyol. És llicenciada en Ciències Econòmiques i Empresarials, s’ha especialitzat en estudis socials i polítics, camp al qual fa més d’un quart de segle que es dedica. Coneix com pocs l’evolució política i social dels últims anys i és capaç de donar dades molt precises de com hem arribat fins aquí. Aquest cop, conversem amb ella per analitzar els resultats que han deixat les eleccions municipals i europees d’aquest 26-M. 

27/05/2019 | 17:10

Quins titulars faries de les eleccions municipals?

Primer, que ERC fa el seu millor resultat i guanya clarament. Manté la tendència ascendent que ha mantingut els últims anys i aconsegueix ser el partit més votat per primera vegada des del 1979. El segon titular que caldria destacar és el bon resultat del PSC. En el seu cas, la tendència de pèrdua de vots ha canviat. Han reafirmat el seu espai i s’han consolidat seguint el que ja va passar fa un mes en les eleccions espanyoles. Cal tenir en compte que la participació en aquestes municipals ha estat alta, fins i tot podríem dir que excepcional. Però, en els últims comicis, el context independentista ha fet que la participació electoral sempre sigui alta. De fet, Catalunya és el territori de l’Estat on més ha pujat la participació en les municipals. Des de l’any 1995 no hi havia una participació electoral tan forta en les municipals. En aquell moment, a Barcelona s’enfrontaven Pasqual Maragall i Miquel Roca, i hi havia la gran batalla del PP per superar el PSOE.

I què ha passat en les europees?

La gent ha canviat de vot per a les europees. A la ciutat de Barcelona, per exemple, un 40% de la gent que havia votat ERC en les municipals deia que havia votat Junts per Catalunya en les europees. Aquestes eleccions donen una victòria important a l’independentisme, que augmenta el nombre de vots que ha anat traient en els últims comicis (n’obté un 49,7%), però no acaba d’arribar del tot al 50%. La cara de la victòria d’aquestes eleccions ha estat Carles Puigdemont.

Foto: IVAN GIMÉNEZ

“JxCat ha perdut 530 regidors. Cau en vots i perd poder al territori”

Junts per Catalunya, la nova marca neoconvergent, aguanta el pols gràcies a l’efecte Puigdemont com a figura de “president a l’exili”?

Sí que hi ha hagut un reconeixement transversal del que significa avui per als independentistes la figura de Puigdemont a Europa. Es pot fer l’anàlisi que gràcies a les europees i a la figura de Puigdemont han pogut aguantar. Però, si analitzes el resultat general i l’evolució històrica, les dades són contundents. L’evolució del vot de l’espai convergent va molt a la baixa. En les municipals, Junts per Catalunya ha tret el pitjor resultat de tota la seva història des del 1979. Mai CiU va tenir un resultat pitjor que el que ha tingut ara Junts per Catalunya. S’han quedat en un 15,4% de vot en les municipals.

Tanmateix, Junts per Catalunya ha perdut més de 150.000 vots en les municipals i pràcticament ha quedat arrasada a Barcelona i a l’àrea metropolitana de Barcelona.

Exacte, aquests són uns resultats pèssims. Junts per Catalunya ha perdut 530 regidors. Ha estat un catacrac. Ha perdut vots; però, sobretot, ha perdut poder arreu del territori. Els resultats són dolents. S’han intercanviat les posicions i els percentatges amb ERC. Fa quatre anys, tenien els mateixos percentatges de vot, però al revés: guanyava Convergència i ERC quedava darrere. Segons els sondejos que hem anat fent fins a l’últim dia al GESOP, hi ha una transferència molt important del vot que el 2015 era de CiU i ara és d’ERC.

ERC, com dius, s’ha convertit en el partit més transversal i amb un resultat més homogeni arreu del país: guanya força tant a l’interior i en zones tradicionalment nacionalistes com a les àrees metropolitanes i fins i tot a la ciutat de Barcelona. S’ha convertit en un partit ‘catch-all’?

Elecció rere elecció es confirma aquesta tendència. Segurament, és el partit més homogeni arreu del país. I, a més, s’ha convertit en un partit transversal ideològicament, que pot rebre vots del centre, del centreesquerra i de l’esquerra. És cert que ha entrat amb força a l’àrea metropolitana, tot i que bona part obeeix a la baixada estrepitosa de la nova Convergència. Tot i així, precisament al cinturó metropolità el seu creixement s’ha vist frenat per la potència del PSC en municipis com l’Hospitalet, Santa Coloma, Cornellà o Granollers. En canvi, guanyar a la ciutat de Barcelona té un valor simbòlic i polític molt rellevant per als republicans. Fa 25 anys no tenien ni representació i, després, durant anys, sempre van tenir molt pocs regidors al consistori barceloní. Si ens fixem en les dades per zones, s’ha de dir que ERC no ha guanyat als barris més populars i històricament més d’esquerres. Ha guanyat a l’Eixample i a Gràcia, però als barris de classe més treballadora hi ha seguit guanyant Barcelona en Comú.

Foto: IVAN GIMÉNEZ

“Els Comuns perden vots cap a ERC i cap al PSC. Però sembla que perden una mica més cap als socialistes”

El cas del PSC és digne d’estudi: un partit que molts donaven per mort, i que en les últimes tres eleccions (generals, municipals i europees) s’ha revifat per complet. Manté gairebé tots els feus tradicionals al Baix Llobregat i al Vallès, amb algunes excepcions destacades com Terrassa i, tot i la millora de vots, Barcelona. Com s’ho fan?

Els resultats electorals de les municipals són un èxit per al PSC. Però encara els falta molt per arribar als seus millors resultats. Havien arribat a tenir un 30% de vot als anys vuitanta i noranta en les municipals, i ara en tenen un 22%, que són cinc punts més, però, del que van tenir el 2015 quan es van quedar amb només un 17%. Han trencat la tendència a la baixa que portaven des de fa anys. El resultat dels socialistes, però, va molt lligat a la situació política espanyola. La victòria de Pedro Sánchez en les eleccions espanyoles ha ajudat molt el partit de Miquel Iceta. Abans, les enquestes pronosticaven la victòria de Ciutadans a l’Estat espanyol…; però, a partir de la moció de censura, tot va canviar, i els socialistes van començar a imposar-se en totes les enquestes. Com a resultat, hi ha un increment del vot socialista en totes les comunitats autònomes, i també a Catalunya. El PSC s’ha reforçat, fins i tot, als seus feus històrics de l’àrea metropolitana. Tot i això, fora del cinturó de Barcelona, ha perdut vots, sobretot a les províncies de Lleida i de Tarragona. Els resultats de Jaume Collboni a Barcelona són importants, simbòlicament; tornar a guanyar el districte de Nou Barris és molt rellevant per a ells.

En canvi, què li ha passat a BCN en Comú? S’ha vist atrapada pel creixement d’ERC i del PSC? Tot i això, ha guanyat en sis districtes, té els mateixos regidors que ERC, i segueix sent la segona força malgrat el desgast i la campanya en contra que ha tingut. És un bon o un mal resultat?

En nombre de vots, Barcelona en Comú perd uns 25.000 vots respecte de fa quatre anys. El que és obvi és que en aquests quatre anys no han guanyat força i que, per tant, no han connectat amb bona part de la ciutadania, fins i tot amb alguns dels que no valoraven críticament la seva gestió. Però ha estat tot molt frec a frec. Els Comuns han perdut vots cap a ERC i cap al PSC… i, tot i que n’han recuperat gràcies a l’augment de la participació, no n’han tingut suficients. L’eix independentista els ha tensat: si es movien cap a un costat, els vots anaven cap als socialistes, i si ho feien cap a l’altre, perdien electors cap a Esquerra. Tot i que sembla, segons els primers sondejos, que hi ha una mica més de pèrdua de vot cap als socialistes: ho demostra que el PSC hagi guanyat a Nou Barris després d’haver-lo perdut fa quatre anys. La crida al vot útil i el plantejament d’una batalla entre Colau i Maragall no ha funcionat per als Comuns i, en canvi, sí que li ha funcionat a ERC. Ernest Maragall ha aconseguit aglutinar el vot útil independentista, i finalment, en els últims dies, també ha pogut recuperar l’electorat que estava perdent en favor de la candidatura de Jordi Graupera i de la CUP.

Foto: IVAN GIMÉNEZ

“La CUP ha anat a la baixa: més de la meitat dels seus antics votants se n’han anat cap a Esquerra”

La CUP ha perdut per primer cop vots en les eleccions municipals. La seva línia era ascendent des de principis de la dècada del 2010… però ara ha caigut. La baixada de vots de la CUP sembla una tendència general?

La CUP ha anat a la baixa en nombre de vots arreu de Catalunya. Una dada interessant per a ells és que més de la meitat dels seus antics votants en les municipals ara se n’ha anat cap a ERC. No podem parlar d’una tendència a la baixa en general i a tot arreu, perquè ha aguantat bé als municipis on governa, com a Berga. El vot útil, el descens de les opcions més radicals i, fins i tot, alguna cosa mal gestionada en les generals han afectat negativament els seus resultats.

Segons les vostres enquestes al GESOP, cap a on han anat els votants de la CUP en les europees?

Com la CUP no es presentava a les europees, els seus votants en les municipals han pogut escollir entre els diferents partits. Ara mateix només tenim aquestes dades sobre els votants de la CUP a Barcelona: un 41% dels votants de la CUP barcelonina van canviar el vot en les europees en favor d’ERC; un 36% d’ells haurien votat Puigdemont i un 10% van optar per votar la llista de Podem i els Comuns.

S’obren quatre anys sense eleccions… però no a Catalunya.

Se suposa que hi haurà eleccions catalanes, potser aquest any o potser el vinent, tot i que oficialment no tocarien fins a l’any 2021. ERC, que ha consolidat la primera plaça, estaria més interessada en un avançament. En canvi, Junts per Catalunya no deu estar gens interessada a convocar-les ara mateix. A més, hi ha una dada rellevant: després dels últims resultats electorals, no fa la sensació que Ciutadans pugui conservar els bons resultats que va aconseguir el 21-D. Qui substituirà Ciutadans com a líder de l’oposició? Ho veurem en els pròxims mesos.

Descarrega aquest article per llegir-lo amb el teu e-reader o imprimir-lo

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

El periodisme no pot dependre dels grans poders econòmics o polítics, ni de grans anunciants o subvencions.

Subscriu-t'hi ara

Amb la modalitat anual, rebreu el llibre 'Mama desobedient' d'Esther Vivas

Torna a dalt
Aquest web utilitza cookies. Si continues navegant entenem que ho acceptes.
Accepto Més informació