Crític Cerca
Entrevistes

Eduard Voltas “La CUP no està preparada per assumir contradiccions”

Eduard Voltas (Barcelona, 1970) combina una doble faceta periodística. D’una banda, és editor a l’Estat espanyol de la revista cultural Time Out, tota una referència arreu del món en l’àmbit de l’oci i de la cultura. De l’altra, es prodiga com a analista i articulista polític en mitjans com TV3, Catalunya Ràdio o El Món (i també a Twitter, on cultiva una legió de seguidors… i detractors). Parlem amb ell en el marc de la sèrie d’entrevistes sobre els escenaris que s’obren a partir del 14-F. Voltas, que també va ser secretari de Cultura durant el Govern tripartit a les ordres del conseller republicà Joan Manuel Tresserras, aposta per un Govern d’ERC i de Junts amb la participació de la CUP. Si fos per ell, des de fora: “La CUP té poca capacitat d’empassar-se gripaus”.

03/03/2021 | 07:00

Amb els números del 14-F a la mà, quin Govern creus que és el més probable que hi hagi i quin Govern seria el que t’agradaria?

El Govern que m’agradaria és el que més probablement hi haurà: un Govern independentista d’ERC i de Junts, amb la participació de la CUP des de dins o des de fora. Amb els números que hi ha sobre la taula i el context polític que tenim, no em sé imaginar un Govern millor que aquest. Si el Govern del PSOE i de Podemos hagués estat més diligent i proactiu per desescalar la repressió i entrar en un marc de diàleg i de resolució democràtica del conflicte, potser ara es podrien contemplar escenaris alternatius. Però l’immobilisme del Govern espanyol fa impossible un govern interblocs, del qual formessin part independentistes i no independentistes.

Creus que un Govern que trenqués la dinàmica de blocs seria desitjable?

El veig imprescindible, però a conseqüència d’un procés de resolució democràtica del conflicte. No com a pas previ. Si el Govern espanyol hagués volgut avançar per aquesta via, ara seria imaginable, per exemple, un Govern d’ERC, dels Comuns i de la CUP amb el suport des de fora del PSC. Que en aquest moment l’independentisme no pugui contemplar això és una conseqüència de la manca d’operativitat del Govern del PSOE i de Podemos.

L’aposta d’ERC pel diàleg amb l’Estat ha fracassat?

La legislatura espanyola són quatre anys i en portem menys d’un i mig. L’aposta que ha fet ERC caldrà jutjar-la amb més perspectiva. Però fins ara no s’ha mogut res. Sobre els indults, el Govern espanyol no ha activat el procediment fins que s’han esgotat tots els terminis legals. Això no és lentitud: és paràlisi. La taula de diàleg s’ha reunit un cop, i el PSOE s’ha agafat a totes les excuses, fos la pandèmia o el fet que el president Torra no hi tenia interès. I les dues coses són certes; però, si tu creus que tens un problema d’Estat, has de buscar-hi una solució, i no agafar-te a tots els arguments possibles per no fer-hi res.

Foto: IVAN GIMÉNEZ

“La via més ràpida per aconseguir la ruptura és l’acumulació de forces”

Arran de la victòria d’ERC, hi ha qui diu que la via pragmàtica s’ha imposat dins de l’independentisme. Però el cert és que Junts i la CUP sumen més diputats i vots que ERC. I són partits que, en els seus discursos, avalen vies més rupturistes.

La via rupturista és aquella que permet fer efectiva la ruptura, no la que et fa semblar més radical. Jo crec que la via més ràpida per aconseguir la ruptura és la de l’acumulació de forces, la de les majories molt àmplies en tots els territoris del país i en tots els segments socials. La via de no aconseguir-la és la de l’empat infinit, la d’anar a buscar el xoc amb l’Estat sense garanties de guanyar, o amb totes les garanties de perdre. Això ens col·loca en una situació de 155 permanent.

Creus que Junts i la CUP avalen aquesta estratègia de buscar el xoc sense garanties?

Els documents polítics de la CUP fan una lectura de per què l’independentisme no va guanyar el 2017 que és més pròxima a la d’ERC que a la de Junts. La CUP envernissa els seus discursos amb un radicalisme verbal que tapa les reflexions de fons, que són molt madures. Pel seu component marxista, fa una lectura de la correlació de forces que va més enllà de la simple anàlisi de resultats electorals. La força que tens no depèn només del nombre de vots, sinó dels mecanismes de poder efectiu i real.

Junts per Catalunya és l’evolució definitiva que enterra l’antiga Convergència?

L’antiga Convergència ha mutat en Reagrupament. Després del procés de refundació, del trencament amb el PDECat, de l’entrada de nous dirigents… El resultat final és un projecte molt semblant al que propugnava Joan Carretero entre els anys 2008 i 2010, quan aquesta força va semblar que podia tenir algun tipus d’influència. De fet, hem tingut de president un militant de Reagrupament d’aquella època [Quim Torra]. I, si formalment no ho era, en tot cas sí que militava en la idea de Reagrupament, perquè era un assidu a tots els actes del partit. En canvi, Artur Mas ha passat de ser president de la Generalitat a l’extraparlamentarisme.

Com definiries ideològicament Junts?

És una força política que engloba gent molt diferent, on els únics elements unificadors són la independència i el reconeixement de la figura de Puigdemont com a líder. Són una força monotemàtica. Ningú sap quin és el model socioeconòmic de Junts. Ells diuen que són d’esquerres i molta gent els veiem com un partit més aviat de centredreta, però a dins hi ha perfils com Jordi Sànchez, que va ser conseller de la CCMA a proposta d’ICV. Al mateix temps, també hi ha Ramon Tremosa.

Foto: IVAN GIMÉNEZ

“Junts no és etnicista. És un insult posar-lo al mateix sac de Vox com va fer Sánchez”

Hi ha qui diu que dins de Junts hi ha elements amb una visió identitària i etnicista. Creus que Junts representa l’independentisme enfadat que s’expressa de manera agressiva a les xarxes?

Puc entendre, tot i que no ho comparteixo, que una part de l’independentisme estigui encallat amb una actitud negativa i agressiva El que ha passat en aquest país és molt gros i ha provocat molt de patiment i frustració. Jo mateix he hagut de fer un procés personal per no caure en aquestes actituds. Però Junts no és un partit nacionalista etnicista. Crec que la cúpula dirigent no manté aquest ideari. Però el discurs de la unitat a qualsevol preu ha acabat atraient perfils d’aquest tipus, i no hi ha hagut els filtres necessaris. Això és molt clar en el cas de Joan Canadell, que ha arribat molt amunt a partir d’un sistema de primàries obertes on ha pesat molt la popularitat a les xarxes i no la solidesa política.

Joan Canadelll és un nacionalista etnicista?

Una persona que es posa a la boca la paraula “colons” per referir-se als treballadors catalans de baixa qualificació i d’origen familiar espanyol té un plantejament etnicista. Això es combina amb altres coses molt preocupants, com donar suport a un grup friqui com l’Institut Nova Història, que propaga notícies enganyoses sobre la història de Catalunya. Junts és perfectament conscient que Canadell no els ajuda. Però, al mateix temps, em sembla un insult posar Junts i Vox al mateix sac, com va fer Pedro Sánchez. Canadell em sembla una anècdota lamentable, però una anècdota.

En aquest Govern independentista que imagines, la CUP hauria de ser-hi dins o fora?

Això ho han de dir els militants de la CUP. És molt fàcil caure en el paternalisme dient a la CUP què li convé. Però tinc la sensació que un Govern amb la CUP seria molt inestable, perquè la CUP, pels seus propis mecanismes de decisió, no la veig preparada per assumir les contradiccions que implica ser al Govern. Governar implica molta voluntat de transformació, però també molta capacitat d’empassar-se gripaus. I crec que la CUP té molta voluntat de transformació, i molt poca capacitat d’empassar-se gripaus. Em sembla que oferiria més estabilitat un acord parlamentari de legislatura amb la CUP des de fora del Govern.

En els darrers dies s’ha posat sobre la taula la possibilitat que la presidència del Parlament recaigui en la CUP. Com ho veuries?

Em semblaria estrany que una força amb 9 diputats de 135 assumís aquesta funció. Al mateix temps, si la CUP vol la presidència del Parlament per entrar en algun tipus de dinàmica de desobediència institucional, no hi estaria d’acord, perquè no crec que aquesta eina sigui efectiva en la fase actual del conflicte, que és d’acumulació de forces a llarg termini. La desobediència institucional, en el moment actual, implica enviar a l’escorxador els quadres i lideratges polítics i és una font de descapitalització del moviment que no serveix per a res. El que trobo a faltar, en canvi, és la desobediència civil.

“L’ANC només està preocupada per fer exàmens de puresa als partits independentistes”

Aquests dies veiem escenes de lluita als carrers arran del malestar social acumulat i de l’empresonament de Pablo Hasél…

Enfrontar-se a la policia no és desobediència civil. En tot cas, en el marc d’una estratègia de desobediència civil es poden produir disturbis. Però la desobediència civil pacífica, la que és realment útil i rupturista perquè posa en contradicció l’Estat i el poder, no s’està donant. Després del Tsunami, no hi ha hagut capacitat per articular un moviment de desobediència civil madur.

L’ANC o Òmnium poden tenir aquest paper?

L’ANC només està preocupada per posar notes als partits independentistes i fer exàmens de puresa. La veig amb menys capacitat que mai de parlar fora del nucli dur de convençuts. Òmnium crec que és en un altre marc i per això té més socis i influència.

Foto: IVAN GIMÉNEZ

“Un Govern d’independentistes on també hi hagués els Comuns el veuria incoherent”

ERC ha apostat per un Govern de Junts i de la CUP que incorpori també Catalunya en Comú. Com veus el món dels Comuns?

Depèn de si m’estàs preguntant per Xavier DomènechGerardo Pisarello o Jaume Asens, o per Jéssica Albiach, Joan Carles Gallego o Joan Coscubiela. Quan els Comuns fan una llista al Parlament i hi col·loquen Albiach de número 1 i Gallego de 2, orienten la seva línia cap al PSC. Domènech està retirat; Pisarello està desactivat políticament a la Mesa del Congrés, i Asens està allà sol a Madrid esgargamellant-se en els temes antirepressius. Al Parlament de Catalunya, que és on s’han de teixir acords, els perfils que hi ha són els menys propers a l’independentisme. Un Govern en el qual prenguessin part independentistes i els Comuns el veuria molt incoherent: serien regnes de taifes i no hi hauria un programa per l’autodeterminació i l’amnistia.

Quina estratègia hauria de seguir el pròxim Govern?

Quatre coses: primer, rescat social. Hi ha molta gent patint i un atur juvenil del 40%. Segon, inversió intel·ligent dels fons europeus del programa “Next Generation”. No tornarem a veure en la nostra generació una injecció de diners públics tan gran en l’economia catalana com la que estem a punt de viure. Tercer: reforma amb profunditat de la CCMA, perquè torni a ser el gran portaavions de la llengua i la cultura catalanes. Ara és una empresa envellida que ha perdut el ritme del segle XXI, i els joves n’han desconnectat del tot. I quart: generar consens molt amplis entorn de la idea del referèndum i de l’autodeterminació, sent conscients que l’Estat no té ara com ara cap incentiu per oferir un referèndum acordat.

La CUP proposa un nou referèndum unilateral el 2025.

No estic d’acord a posar dates a res. És posar-nos la soga al coll. El momentum rupturista no apareixerà perquè el pintem al calendari. Crec que aquest és un dels aprenentatges del 2017.

Veus possible un escenari de desacord en què calgui repetir eleccions?

Seria catastròfic per a l’independentisme, ens duria a una abstenció encara més gran i a un increment de la desafecció. Implicaria seguir amb un Govern en funcions enmig d’una crisi sanitària i econòmica brutal. Seria molt miop per part de Junts pensar que amb una repetició electoral podria superar ERC. Els damnificats serien tots els partits independentistes.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

En plena crisi, continuem fent un periodisme rigorós i que aposta per la profunditat. Et necessitem més que mai.

Subscriu-t'hi ara

Amb la quota solidària, rebreu a casa el llibre 'Aliment', de Martí Sales, i la revista 'Crisi o vida' 

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies