12/06/2025 | 06:00
El Govern ha fet pública la seva proposta per ampliar l’aeroport del Prat. Què hi ha de nou en aquest pla?
És la mateixa proposta de sempre, amb canvis menors per intentar que sigui més amable.
El titular de La Vanguardia destacava que la nova proposta “redueix quasi 90 metres l’afectació sobre la Ricarda”…
És que no es tracta de valorar si hi ha uns metres més o uns metres menys. El que ens hem de plantejar és per què cal devastar el delta del Llobregat. El que hi ha sobre la taula és una proposta que només servirà per fer que uns pocs empresaris augmentin els seus beneficis, i portar més turistes a Catalunya. Això incrementarà la pressió turística sobre la ciutat de Barcelona, i per tant agreujarà els efectes negatius en l’accés a l’habitatge i la precarització laboral del sector. I, a més, hi haurà l’increment d’emissions de Gasos amb Efecte d’Hivernacle (GEH) associat a un previsible augment de l’aviació si s’amplia l’aeroport.
“Dir que ampliant la pista d’un aeroport vindran més empreses és mentir a la gent”
El Govern català defensa que aquesta ampliació provocaria la mínima afectació possible per als espais naturals. Hi ha algun tipus d’ampliació de l’aeroport que sigui sostenible?
No, perquè l’aviació no té cap tecnologia que li permeti reduir emissions mentre continua creixent. La seva suposada aposta són els Sustainable Aviation Fuels (SAF), però la seva producció no pot assolir la quantitat que necessita tota l’aviació, perquè si es produeix en massa deixa de ser sostenible. Els percentatges d’ús d’aquests combustibles són ridículs. Ells ja saben que la neutralitat climàtica de l’aviació és una fal·làcia, per això s’han anat escapant de les regulacions climàtiques de l’Acord de París o del Pacte Verd Europeu. És un sector privilegiat a nivell climàtic, ha multiplicat per 2,5 les seves emissions des de 1980 i continua pel mateix camí.
El Govern català explica que l’ampliació de la pista és necessària per afavorir les connexions intercontinentals, i així poder impulsar sectors d’alt valor afegit… Pot ajudar a l’economia catalana?
Hem sentit moltes idees amb les suposades bondats d’ampliar l’aeroport. Fa uns anys ens deien que era necessari convertir el Prat en un hub. Ara ja no ho diuen, perquè és evident que una nova pista no garanteix convertir-se en un hub si ja n’hi ha molts altres hubs al sud d’Europa. Ara ens diuen que és necessari per rebre vols intercontinentals, però, de fet, avui ja en tenim, de vols intercontinentals! Fa només setmanes que es va inaugurar una nova connexió directa amb Boston. Tot plegat són idees erràtiques que comparteixen l’obsessió d’ampliar sigui com sigui. Dir que ampliant la tercera pista d’un aeroport vindran més empreses i vindrà talent estranger és mentir a la gent. No hi ha cap evidència que vagi en aquesta línia!
“L’ampliació es fa per augmentar els beneficis del sector serveis, però dir-ho obertament no queda bé”
Potser és massa d’hora per assegurar que això portarà més turisme, també…
L’aeroport és la porta d’entrada del 80% dels turistes de Barcelona. La darrera ampliació, als anys 2000, va ser la palanca per la reestructuració de l’economia catalana: es passava de la desindustrialització a l’especialització en turisme. L’augment de l’oferta aeroportuària va ser un element clau per a aquesta transformació econòmica. I no hi ha cap evidència que pugui vincular un creixement de la capacitat de l’aeroport amb una altra cosa que no sigui el turisme. En el món totes les economies tenen una especialització productiva. Per transformar la nostra, per fer que empreses vinguin aquí i reindustrialitzar el país, calen grans polítiques industrials. És un àmbit que no té res a veure amb ampliar una infraestructura aèria. I a més, això es dona en un context en què el sector turístic va a l’alça a tot el món. En definitiva, hem de tenir clar que l’ampliació es fa per augmentar els beneficis del turisme i del sector serveis. El problema que tenen és que dir-ho obertament no queda bé.
Quin paper juguen els interessos econòmics d’AENA en aquesta operació?
Aena és una empresa semiprivada, i per tant té uns accionistes que busquen el màxim benefici. I té també la capacitat inversora per dedicar 3.200 milions d’euros en això. És senzill, vol fer-lo créixer per tenir més beneficis. El seu paper no té res a veure amb l’interès públic del país, sinó en la seva rendibilitat. Per fer que Aena defensi l’interès comú, cal nacionalitzar-la del tot i que el 100% de les seves accions siguin públiques.
“L’aviació és un sector dopat per desgravacions fiscals, rescats i regulacions laxes”
Si hem de decréixer en turisme, quina alternativa tenim pels centenars de milers de persones que hi treballen?
El sector turístic cada vegada té més activitat, però el nombre de persones que hi treballen no creix de la mateixa manera. De fet, a l’aviació, creix el nombre de passatgers, però baixa el de treballadors. Són sectors que tenen un repartiment de la renda molt desigual. Si hi hagués més força sindical i més pressió social, aquests sectors es poden transformar amb millores en els convenis col·lectius al mateix temps que una reducció del turisme. La recepta és fàcil: explotant-los menys. Hi ha marge perquè millorin les condicions laborals fins i tot amb un decreixement turístic. Fins ara, les rendes del turisme han estat molt concentrades en els beneficis empresarials. Cal repartir-les millor. I, d’altra banda, hi ha molts altres sectors a potenciar, per això s’ha de planificar una transició ecològica.
Tenir grans infraestructures de transport també ha permès democratitzar el viatge. Avui és més econòmic poder viatjar. No és una cosa que hauríem de valorar positivament?
El 80% de la població mundial no ha agafat mai un avió: no és veritat que el transport aeri sigui tan democràtic. De totes maneres, qui agafa aquest transport de manera molt habitual són una petita minoria. Hem de començar per aquí a reduir l’activitat, els més rics que no paren de viatjar, els viatgers freqüents. Hi ha una part molt important de la demanda que són viatges superficials. És una mobilitat provocada perquè l’aviació és un sector dopat amb desgravacions fiscals, rescats i regulacions especialment laxes de les seves emissions. Tot això fa que es pugui viatjar a preus per sota del cost real.
“Això va per llarg. Per afectar un espai com la Ricarda, Europa t’ha d’autoritzar”
La darrera vegada que van intentar l’ampliació, ni l’Ajuntament de Colau ni la Generalitat de Pere Aragonès hi estaven a favor. Ara hi ha consens entre els dos governs, l’ajuntament i AENA. Aquest cop sí que tirarà endavant?
Això és un conflicte obert. Hi ha un acord entre els diferents nivells de govern d’un partit polític, però res més. Ni el PSC ni el PSOE tenen majoria absoluta. En aquest àmbit, els socialistes estan d’acord amb la dreta, però sembla que ni Esquerra ni els Comuns estan d’acord amb l’ampliació. Esperem que ho juguin políticament. I creiem que l’oposició fora dels partits serà massiva, perquè se sumen molts motius per plantar cara: la turistització, el canvi climàtic, la destrucció del Delta… És des de fora de les institucions on podem incidir molt en el desenllaç. Qualsevol partit pot dir-se ecologista, o dir que vol defensar els interessos de les classes populars, però és fora on podem defensar els nostres principis fins al final, sense la influència del poder econòmic. Nosaltres ens oposarem a aquesta ampliació fins on calgui.
Hi ha qui diu que aquest projecte s’aturarà a Brussel·les, que Europa no permetrà una ampliació amb aquesta afectació als espais naturals. Aquesta és la principal esperança?
No és la principal esperança. Nosaltres confiem en el context polític i social actual a Catalunya. Aquí al Prat de Llobregat tenim l’experiència que la desviació del riu va ser declarada il·legal per un tribunal, però ja s’havia fet. La justícia pot donar-te la raó, i no evitar la destrossa del delta. Sabem que la Comissió Europea actualment està immersa en un procés d’exigir a Espanya les compensacions ambientals pendents de l’anterior ampliació, que AENA va incomplir. Mentre no es tanqui això, no hi ha cap opció de presentar una nova ampliació. Això va per llarg. Per afectar un espai natural com la Ricarda, Europa t’ha d’autoritzar. Però sabem que Europa és permeable als lobbies de l’aviació. És a dir: El partit a Europa pinta malament per a l’ampliació, realment és un problema per a ells, però nosaltres només podem confiar en nosaltres mateixos.
Tal com ho expliques, sembla com si el Govern ho vulgui vendre com una decisió molt més definitiva i imminent del que realment és…
Fixa’t que el termini que han dit ells és de vuit anys! A la realitat, serà encara més. Per això nosaltres ens resistim a parlar d’ampliació de l’aeroport, és només una proposta d’ampliació, perquè el que passarà és absolutament incert. Tenim moltes opcions i possibilitats d’aturar-ho. Però per a ells és una qüestió de màrqueting, en fan de molt bo. Illa, com a bon polític, amaga totes les dificultats i obstacles que té per aconseguir aquesta ampliació, i ignora el rebuig social que genera. La realitat és que no ho tenen tan fàcil.
