Cerca
Notícies

Ampliar l’aeroport, abaixar emissions: el Govern d’Illa navega entre contradiccions climàtiques

L’executiu de Salvador Illa preveu aprovar “abans de l’estiu” una reducció dràstica d'emissions en el transport als pressupostos de carboni i, al mateix temps, l’ampliació de l'aeroport del Prat

05/06/2025 | 20:00

Salvador Illa al Parlament
Salvador Illa, president del Govern i líder del PSC / IVAN GIMÉNEZ

Els pressupostos de carboni són un document que concreta els deures climàtics de Catalunya per als anys vinents. No inclouen xifres de diners, sinó d’emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH): posen un límit a la generació de canvi climàtic que es pot permetre cada sector econòmic de Catalunya cada cinc anys. Durant anys, un grup d’experts escollit pel Parlament ha estudiat com han de ser aquestes xifres, i al mes d’abril passat es van fer públics amb xifres contundents: el sector del transport ha de reduir gairebé a la meitat (-45%) les seves emissions abans del 2030. Ara, el Govern de Salvador Illa ha d’aprovar-los.

Ara bé: la planificació dels experts pot xocar amb altres polítiques que Salvador Illa ha marcat com a prioritàries, com ara l’aposta pel creixement d’infraestructures fòssils. Aquest dimarts, el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha fet pública la seva proposta per ampliar l’aeroport del Prat. El president ha defensat una inversió de 3.200 milions d’euros dedicada a fér créixer la capacitat d’aquesta infraestructura: “ha arribat el moment de dotar Catalunya amb un aeroport del segle XXI”.

El Comitè d’Experts proposa límits a l’aviació i una reducció dràstica de les emissions en el transport

La proposta de pressupostos de carboni presentada pels experts climàtics deixa clar que reduir les emissions exigeix adoptar polítiques en direcció contrària a aquesta ampliació. El document proposa explícitament, en l’àmbit del transport, “no ampliar ni construir projectes i macroprojectes amb importants impactes socioambientals”, a més de “polítiques per evitar el sobreturisme i la massificació” i “prohibir els vols nacionals quan hi hagi una alternativa amb tren inferior a les dues hores i mitja”. No es tracta només d’una opinió, ja que la Llei catalana de canvi climàtic estableix que “el Govern ha de tenir en compte les recomanacions del Comitè d’Experts i les ha d’incorporar a les seves polítiques”.

Aquesta proposta, a banda, arriba amb molt retard: la Llei catalana de canvi climàtic fixava que aquestes previsions per al 2030 ja s’haurien d’haver aprovat fa quatre anys i mig. Aquest pas encara no s’ha fet realitat: falta que aquesta planificació sigui aprovada pel Govern. Però sembla que ja ha arribat el moment. Fonts del Departament de Territori confirmen a CRÍTIC que la consellera del ram, Sílvia Paneque, té el compromís d’aprovar els pressupostos de carboni al Consell Executiu “abans de les vacances d’estiu”, i d’allà portar-los al Parlament.

La Llei catalana de canvi climàtic estableix que el Govern “ha d’incorporar” les recomanacions dels experts

Encara no s’han concretat amb quina redacció s’aprovaran totes dues propostes. En el cas dels pressupostos de carboni, el Govern pot modificar el text que ha definit el grup d’experts independents si ho considera oportú, sempre que en mantingui “la base”. També està per definir quines mesures concretes haurien d’acompanyar aquest pla per fer realitat la gran transformació de l’economia catalana que es deriva del document.

La incògnita dels socis parlamentaris

Els dos partits que fins ara han aportat estabilitat parlamentària al Govern de Salvador Illa, Esquerra i els Comuns, poden pressionar durant els mesos vinents per exigir una implementació ambiciosa dels pressupostos de carboni, ja que aquests s’han d’aprovar al Parlament. Tots dos grups s’han mostrat partidaris d’aquesta política, però està per veure quina prioritat hi donaran en la negociació a la cambra catalana.

Un avió vola sobre l'aeroport del Prat a la zona de la Ricarda
Un avió sobrevola l'aeroport del Prat / IVAN GIMÉNEZ

Fonts parlamentàries del partit d’Oriol Junqueras avisen que és “evident” que la política d’infraestructures del Govern contravindrà a aquesta planificació “si les actuacions a l’aeroport del Prat o a la ronda Nord impliquen més viatges amb avió o més desplaçaments amb vehicle de motor”. Els Comuns, d’altra banda, expliquen que “els pressupostos de carboni han de condicionar, per obligació legal, qualsevol de les polítiques públiques del Govern”, i que, per tant, un cop vist el text que han presentat els experts, és clar que “l’ampliació de l’aeroport o la ronda Nord no són compatibles amb la Llei de canvi climàtic”.

“El clima no negocia”: les entitats ecologistes exigeixen una aprovació immediata

Dijous passat, diverses entitats ecologistes i socials van unir forces per reclamar que els pressupostos de carboni tirin endavant. Joan Buades, com a representant de Rebel·lió o Extinció, va definir aquest pla de reducció d’emissions com “un GPS per a la política climàtica”. Buades explicava que fer polítiques de sostenibilitat sense aquest pressupost “és actuar com un pollastre sense cap”, i que el text proposat pels experts s’ha d’aprovar sense modificacions “perquè el clima no negocia, no discuteix la desaparició de les platges ni els temporals com la DANA a l’Horta Sud”.

Carolina Pérez, de Greenpeace, va explicar que aquesta planificació és necessària “per garantir la seguretat de les nostres comunitats” davant els fenòmens extrems, i que caldrà acompanyar-la d’“un pla d’implementació sectorial”. En la mateixa línia, Ariadna Rigau de l’Observatori DESCA, deia que ignorar la planificació que proposen els experts climàtics és “comprometre les condicions de vida de les generacions següents”.

Adrià Auladell, de l’Assemblea Catalana per la Transició Ecosocial, posava exemples de les transformacions necessàries en l’economia catalana per complir aquest document: “No hi ha cap futur viable amb una petroquímica de Tarragona com l’actual, ni amb més avions als nostres cels, ni mentre siguem més porcs que persones”. 

De fet, els pressupostos de carboni també proposen transformacions d’una gran importància en àmbits com ara l’agricultura i la ramaderia. En aquest camp es proposa, entre d’altres, “una major regulació de les importacions i exportacions” i “implantar pràctiques d’agricultura regenerativa a gran escala” per assolir una reducció del 40% de les emissions l’any 2035.

Una mica d'impossible o m'ofego

Agafa aire. Suma't a CRÍTIC ara que hem fet deu anys!

Subscriu-t'hi!

Amb la quota solidària, rebràs a casa la revista 'Desiguals' i un pack de productes de marxandatge

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies