21/01/2022 | 09:52
Has impulsat i liderat durant sis mesos la Convenció que posarà les bases legals per a un nou Xile. Amb quines sensacions deixes la presidència?
Des d’un començament vam planificar una presidència rotativa: vam decidir que un altre grup social, sector o coalició prendria el lideratge després d’algun temps. Jo he quedat satisfeta perquè la nova presidenta és María Elisa Quinteros, una feminista que ve de l’àrea de la salut i del sistema públic. La presidència queda en mans de persones provinents dels moviments socials, i això conversa bé amb la ciutadania, perquè la Convenció es va impulsar després d’una crisi de representació política, quan els partits treballaven en el marc de la Constitució que va deixar el dictador Pinochet. Crec que després d’aquesta primera fase deixem llestes totes les condicions perquè es puguin discutir les normes. Hem complert aquesta primera etapa amb escreix i amb un cronograma que ho organitza tot fins al 4 de juliol de 2022, quan acabarem d’escriure el text de la Constitució.
En el discurs de comiat de la presidència de la Convenció et mostraves esperançada amb el Procés Constituent. El nou text té el poder de canviar les dinàmiques pinochetistes que s’arrosseguen?
Aquesta nova Constitució té principis inspiradors tant per a la ciutadania de Xile com a escala global, i això diu molt del procés xilè. Hem ubicat en l’opinió pública debats que no només són necessaris a Xile, com són la diversitat de gènere i identitat sexual, la paritat o els drets de la naturalesa. Estem fent-nos càrrec de la crisi democràtica i mediambiental que viu el país. Viurem un canvi respecte a la Constitució de Pinochet: hi donarem uns mínims de drets humans. Després ve el procés d’implementació, i això requerirà temps. Dependrà de la maduresa política de la ciutadania, de com aquesta s’empoderi per implementar una societat amb uns principis que van ser abandonats.
“Tota la societat necessita normes clares; també els policies i els militars”
Quins sectors es resistiran a aquest canvi?
Sense cap mena de dubte, la dreta conservadora, que sempre ha tingut el privilegi de governar i repartir-se els beneficis del model econòmic. Tot i això, ells també han estat convocats, perquè la democràcia és necessària per a tothom. Si un model no és democràtic, cau en crisi, i això afecta els processos de desenvolupament i cultura d’una nació. Volem implementar una idea plurinacional, que sigui una Constitució per a totes les nacions de Xile. Que ens respectin, que puguem conviure de manera pacífica a partir del diàleg: aquesta és la base de la societat del nostre temps.
Hi ha actors que estan molt arrelats al sistema pinochetista, com ho pot ser el cos policial. Aquest també estarà obligat a canviar?
Hi ha d’haver un altre model de policia. El cos policial encara no té un òrgan regulador: hi ha molta corrupció. Ningú els controla ni administra l’ús dels recursos. Es necessita transparència, com amb totes les institucions. Tota la societat necessita normes clares; també els policies i els militars.
Durant l’anomenat “estallido” del 2019, la repressió envers els manifestants va ser dura. Segons Amnistia Internacional, es van comptabilitzar una trentena de morts i 8.000 ferits. Hi haurà un procés de reparació per a tots ells?
La democràcia és alguna cosa més que un règim polític: és una convivència ciutadana de respecte a l’altre. Els governs estan cridats a reforçar i perfeccionar les pràctiques democràtiques; per això un Govern democràtic no hauria de caure en una repressió salvatge contra el poble, perquè està faltant al diàleg. Nosaltres no hauríem volgut un “estallido social”: va significar el sacrifici de moltes vides, però no hi havia més opció. El Govern no cedia davant les demandes de la ciutadania. Els ciutadans necessitem viure, estudiar, menjar, tenir una pensió… Tot el que es fa a la nació és per a nosaltres; ha de ser redistribuït. Els estats han de treballar per enfortir nous valors per a la democràcia.
Un valor democràtic és el demanar perdó?
Si jo m’equivoco, he de demanar perdó, és clar que sí. Els ciutadans ho fem i un Govern també es pot equivocar. La societat necessita aquests gestos. Quan Gabriel Boric va ser elegit president, li vaig trucar i el vaig convidar a la Convenció. Un dels seus primers passos va ser saludar-nos, una salutació que no havíem rebut abans per part del Govern anterior. Havíem tingut reaccions molt hostils per part de Sebastián Piñera. Boric sí que va tenir aquest gest: ens va fer una abraçada. És un gest d’humanitat que una ciutadania colpejada per un “estallido” necessitava.
Què esperes del nou president?
El nou president ha impulsat les transformacions socials des del moviment estudiantil i combrega amb els grans eixos de la Convenció. Esperem un diàleg de suport amb el Govern, que ens permeti avançar, que no dificulti les relacions amb el poder constituent, que respecti la nostra autonomia. El Govern ha de donar a conèixer la importància de la Convenció.
Una de les teves grans aportacions al Procés Constituent és el reconeixement dels drets dels pobles originaris. Durant l’”estallido” del 2019 la gent que va sortir al carrer a protestar va alçar la bandera maputxe i aquesta es va convertir gairebé en l’emblema de la resistència. Per què el símbol maputxe va representar aquell moviment popular?
Va ser un “estallido” autodeterminat: la gent va sortir al carrer massivament davant l’abandonament de les polítiques socials que estaven exercint el Govern i el Parlament. La vulneració va arribar a tal punt que la societat, que portava resistint durant dècades, va dir “ara et creiem, poble maputxe; abans no confiàvem en la teva paraula”. Abans havíem estat víctimes de muntatges i d’empresonaments injustos i en aquell moment, el 2019, això li va passar a la ciutadania xilena en general. Va ser una forma de comprensió en una situació de crisi, de conflicte profund. La lluita del poble maputxe es va entendre aleshores, es va comprendre per què els maputxes lluitaven per les seves terres i per tenir participació i poder de decisió. No va haver-hi cap bandera de partit polític o de Xile: la que es va agafar va ser la de la resistència maputxe.
“Els pobles originaris a Xile han de ser reparats de la violència estatal”
Per als pobles originaris que pateixen violència per part de l’Estat també hi haurà reparació?
Ha d’haver-hi reparació. N’hi ha exemples: el Canadà, Nova Zelanda i Austràlia. Els pobles originaris a Xile han de ser reparats de la violència estatal, i això implica que nosaltres mateixos puguem projectar les nostres pròpies formes de vida i de pensament, que puguem instal·lar la defensa dels nostres territoris i de la Mare Terra. No es pot repetir una dictadura, ni un genocidi ni la violència ocular [durant les protestes de 2019 es van registrar més de 400 traumes oculars producte de l’acció policial]. Un país ha d’estar molt trencat perquè la policia atempti contra la ciutadania.
Una forma de violència és la que ataca la llengua, en el vostre cas el mapuzungun.
Jo soc una promotora dels drets lingüístics i tinc la convicció que les llengües són un instrument per a la comunicació, la comprensió i la pau. A Xile no existeix actualment una relació de pau entre el poble maputxe i l’Estat xilè; al Wallmapu hi ha molta pobresa i violència. Al Govern li han faltat polítiques per respondre i protegir la diferència que representa el poble maputxe. La humanitat es perd quan ens uniformem en una llengua. Les polítiques han de promoure la diversitat com a condició humana perquè darrere de cada llengua hi ha un ésser. Les democràcies han d’instal·lar-se en la diferència.
La de la llengua és la teva lluita principal?
Quan vaig iniciar el procés com a candidata, ho vaig fer perquè volia un espai per a la política en mapuzungun: aquest va ser el meu repte. Volia posar l’idioma com a instrument per la lluita dels drets lingüístics, pel dret a la diferència. En el meu primer discurs com a electa vaig parlar de la diferència, d’una altra manera de ser plurals. No ens podem uniformar; els humans tenim dret a projectar-nos amb tota la nostra llibertat. Necessitem aplicar la paraula piwkentukun, que significa ‘aprendre amb el cor’. Que tot el que fem sigui amb diàleg i transparència en el sentiment.
