15/07/2025 | 06:00
Qui carai és Inna Afinogenova?
La meva condició més immediata és que soc immigrant. Que això és una cosa que et canvia la vida. Però, bé, se’m coneix pel fet de ser periodista, russa, per haver treballat per a Russia Today (RT), un canal públic rus que emetia en espanyol, i això em va permetre conèixer l’Amèrica Llatina, i també tenir una certa vinculació amb Espanya, i concretament amb Catalunya. Recordo encara que durant el Procés ens van acusar de ser els culpables de l’auge independentista…
Poca broma, perquè tot això es va publicar en diaris com El País, que no és un diari menor…
El director adjunt d’aleshores a El País va ser qui va publicar les suposades informacions que asseguraven que Russia Today era darrere de l’auge independentista. [Riu.] Deien que nosaltres, des de Moscou, havíem persuadit els catalans per votar a favor de l’opció independentista. Deien, textualment, que usàvem avançades eines d’anàlisi de xarxes a favor de la propaganda independentista. Nosaltres, francament, ni enteníem en aquell moment a què es referia. Teníem una redacció petita, amb gent que no parava de pencar, força explotada, i que treballava bàsicament per treure notícies i tenir més visibilitat…
La famosa ingerència russa en el Procés.
Com si nosaltres poguéssim convèncer tres milions de catalans de tornar-se bojos d’un dia per l’altre i convertir-se en independentistes radicals.
“Jo sabia que Russia Today, com a canal públic, es dedicaria a la propaganda de guerra. Per això en vaig marxar”
Jo he llegit de tu coses contradictòries: des que ets propagandista russa i pro-Putin… fins que ets una traïdora a Rússia, perquè te’n vas anar del país i vas deixar Russia Today.
Jo no em sento còmoda en cap dels dos costats, i per això m’emporto les hòsties dels dos costats. Avui vivim a Europa un estat de guerra, un estat de guerra mental. La propaganda de guerra ho està abastant tot ara mateix, tant a Rússia com a Europa. L’única cosa certa sobre mi és que jo, després d’haver treballat durant 12 anys a RT, decideixo anar-me’n el febrer de 2022, a l’inici de la guerra a Ucraïna, i em quedo sense feina.
Però, exactament, per què deixes RT i marxes de Rússia el 2022?
Jo sabia que RT, com a canal públic d’un estat en guerra, es dedicaria sense rubor a la propaganda de guerra. Aleshores, vaig pensar que, fos quina fos la meva visió sobre la guerra, jo no volia fer propaganda d’un govern, perquè una guerra comporta inevitablement víctimes civils, i no podia ni ometre-les ni justificar que es produïssin. Per això, me’n vaig anar. En marxar del país, em converteixo per a una part de la gent en una traïdora a la pàtria. Però, sorprenentment, per a un altre sector, la meva sortida d’RT és una mena de maniobra del Kremlin en què m’estan allunyant perquè jo pugui influir a Espanya i a l’Amèrica Llatina saltant la censura a què RT va ser sotmesa a la Unió Europea.
No és ni una cosa ni l’altra. És com la navalla d’Occam: la resposta correcta sempre és la resposta més senzilla. No estic d’acord amb la guerra. No vull fer una feina que la justifiqui. Me’n vaig. Punt. Vaig venir a Espanya sense res. Vinc a Madrid únicament perquè jo en aquell moment estava casada amb un ciutadà espanyol i era la meva única sortida en termes de papers. Però tot això no em converteix en menys russa del que soc.
“Diuen que soc una emissària de Putin a Espanya; però per a mi Putin és un ultraconservador, ultradretà i antifeminista”
Fa unes quantes setmanes vas fer una xerrada a Barcelona sobre la guerra d’Ucraïna organitzada per la Fundació Neus Català. Cada cop que parlaves, cinc o sis persones del públic treien el mòbil i gravaven tot el que deies. Van llançar crits contra tu, et van esperar a la sortida per insultar-te. Va ser una situació molt tensa.
Em sento assetjada. Sempre que faig alguna xerrada, sobretot a Barcelona o a València, ve gent a insultar-me i atacar-me. Tinc la impressió que darrere d’aquestes persones hi ha l’organització Free Russia Foundation, amb un finançament molt opac i que presideix algú proper a Garri Kaspàrov, el genial escaquista i mal polític rus. El seu objectiu és eliminar-me professionalment. Fan tuits en què em difamen dient coses que jo no he fet ni he dit. Es coordinen per anar a rebentar-me els actes, per insultar-me a les xarxes socials, diuen que jo soc una emissària de Putin a Espanya… Fins i tot em va sorprendre que un periodista com Marc Marginedas, a El Periódico de Catalunya, muntés una campanya de difamació contra mi. Han trobat en mi una suposada perillosa propagandista…
Bé, aclarirem conceptes sobre si ets o no “una propagandista de Putin”, com diuen de tu: què opines sobre el Govern de Putin?
Al meu entendre, Putin va fer fa anys un gir ultraconservador, ultradretà, religiós, antifeminista, anti-LGBTI i antitrans. Ha impulsat un estat repressiu contra els opositors, amb detencions, exili i mort de molts opositors, encara que jo mai no hauria votat aquests opositors! Ha empresonat periodistes i activistes socials de manera injusta. Jo, òbviament, no dono suport a tot això. Tanmateix, dir tot això no em converteix automàticament en una aplaudidora de l’estratègia bèl·lica i política d’una gran part dels països de l’OTAN contra la Federació Russa.
També t’acusen de tenir una posició “tèbia” davant la invasió de Rússia contra Ucraïna.
Però quina és la posició forta? La meva suposada posició tèbia ha estat: deixar una feina a Russia Today que estava molt ben pagada i en una posició periodística molt bona a Moscou, i, personalment, deixar el meu país i la família i els amics, sense saber si podré tornar en el futur. De fet, avui tinc por de no poder tornar-hi mai per una sèrie de lleis que s’han aprovat després de la invasió.
“Mai justificaré la invasió russa. Però s’ha d’explicar que l’OTAN va usar Ucraïna com a ariet contra Rússia”
Però, per explicar-ho a aquestes persones que et critiquen, què en penses, tu de la guerra? Tu realment hi has estat molt crítica.
Jo mai no justificaré la invasió russa. Però, si puc matisar i explicar, hi ha molt més a dir. Jo opino que Ucraïna l’han convertit durant anys en un polígon militar en contra de Rússia. Tant els serveis secrets dels Estats Units com del Regne Unit han intervingut a Ucraïna. Avui coneixem moltes dades publicades als mitjans de comunicació que confirmen que Ucraïna va ser utilitzada pel bloc atlantista com un ariet contra Rússia, per debilitar Rússia.
A més, també s’ha d’explicar a la gent que a Ucraïna s’està produint un enfrontament entre elits i un intent de repartiment semicolonial dels recursos naturals ucraïnesos. Ho ha dit el mateix Donald Trump. El que va passar amb la voladura del gasoducte del Nord Stream encara no ha estat aclarit. Tot aquest tipus de qüestions et porten a pensar molt sobre el que realment està passant a Ucraïna. Però, hi insisteixo, jo mai no donaré suport a la invasió. Rússia tenia altres opcions si realment volia mantenir Ucraïna dins de la seva àrea d’influència o allunyar els míssils de l’OTAN: el poder tou ha de funcionar. A un poble que tu mateix defineixes com un poble germà, no li pots llançar bombes…
“La guerra a Ucraïna continuarà. A Putin ara mateix no li convé parar-la”
I ara, com es para això? Què hauria de passar ara a Ucraïna, segons el teu punt de vista?
Primer, un alto el foc, i ni un mort més. Per mi, el més important és que hi deixi de morir gent. Però això no ho vol ningú. No ho volen ni Putin, ni Zelenski, ni la Unió Europea. Cal aturar la guerra perquè és un conflicte que no té una solució militar. Cal trobar-hi una solució dialogada. Però és molt difícil trobar una pau justa per a tothom. Gairebé mai cap conflicte militar ha acabat en una solució justa per a tothom.
El més realista seria acceptar la realitat: Ucraïna no tornarà ni a curt ni a mitjà termini a les fronteres del 1991, perquè no té capacitat militar per fer-ho, i, a més, l’OTAN ha demostrat que no li donarà suport amb soldats sobre el terreny. No vull que s’entengui que estic legitimant l’annexió de Crimea o l’ocupació russa dels territoris ucraïnesos, però aquesta és la realitat avui dia. Com més aviat s’accepti aquesta realitat, millor serà, en primer lloc, per als ucraïnesos, per als civils ucraïnesos, per als set milions de refugiats que volen tornar al seu país i reconstruir-lo.
D’acord, aquesta seria la teva proposta, però… què passarà en realitat?
Jo crec que la guerra continuarà. A Putin ara mateix no li convé parar-la perquè considera que té un avantatge sobre el terreny i que pot ocupar més territoris. Rússia té diners, té soldats i li importa una merda la vida. Aleshores, Putin seguirà i seguirà. I, per al Govern de Zelenski, acceptar ara un alto el foc sota les condicions russes tampoc no li serveix de gaire. El règim de guerra sosté Zelenski com una mena de líder del món lliure.
“Els grans mitjans de comunicació s’han militaritzat. Estem atrapats entre propagandes de guerra”
La batalla pel relat, la batalla per la informació, és clau en totes les guerres. S’ha dit mil cops que la veritat és la primera víctima d’una guerra. Quin paper tenen els mitjans?
Estem tots embolicats en una guerra informativa. Estem atrapats entre propagandes de guerra. Rússia té la seva, és un país en guerra. Ucraïna té la seva, és un país en guerra. I, mentrestant, els europeus, que no creuen mai estar sota la seva pròpia propaganda, estan sotmesos a un relat i a un tipus d’informació sobre el que passa a Rússia i a Ucraïna.
Primer, sabeu que els europeus no teniu ni tan sols possibilitat d’accedir a allò que diuen els mitjans russos? Tu no pots llegir Russia Today ni altres mitjans russos a Europa, ni tan sols a les xarxes socials, ni a Telegram. Tot està bloquejat! Tot i que diuen que no hi ha censura a Espanya, ni a la Unió Europea, avui no pots llegir els mitjans russos si vius aquí. Això a Rússia també passa; però, és clar, Rússia és una dictadura totalitària pel camí de la feixistització, i òbviament tu arribes a Rússia i no pots obrir ni xarxes socials, ni la web de la BBC. Si estem fent amb els mitjans de comunicació exactament el mateix que es fa a la Rússia de Putin, què som? Estem veient una militarització extrema dels mitjans de comunicació, a Espanya especialment.
Uau, “militarització dels mitjans”, creus?
Sí, sí, sí, Le Monde, la BBC, The Times, El País, Der Spiegel, fins i tot Libération de vegades, s’han militaritzat. Tots ells reclamen una despesa més gran en defensa i criden contínuament a preparar-se per a una suposada guerra amb Rússia. D’una banda, això té molt a veure amb la propietat d’aquests grans conglomerats mediàtics, i com depenen del finançament d’empreses a les quals els interessa una despesa militar més gran. D’altra banda, aquesta obsessió per la guerra és una oportunitat d’or per desviar l’atenció dels problemes que tenim aquí. Jo fa tres anys que soc a Espanya, i veig el gravíssim problema de l’habitatge, veig que moltíssima gent viu amb molt pocs diners, veig l’explotació laboral de la majoria de gent, i, en lloc de parlar de tot això, hem de parlar que Putin ens envairà i que cal apujar la despesa en defensa.
I, davant dels grans mitjans a Espanya, tu has apostat pel nou Canal Red, liderat per Pablo Iglesias, un exdirigent de Podem ara de tornada a la batalla mediàtica. Canal Red també és propaganda?
No és un mitjà imparcial. Ni neutral. Com tampoc no ho són ni El País ni La Vanguardia ni Televisió Espanyola. A mi em sembla que no es pot ser neutral. Com pots ser neutral davant del que passa a Gaza? Canal Red mai no ha amagat la seva identitat com un mitjà d’esquerres, un mitjà antiimperialista, que defensa els drets humans i els moviments populars. És molt difícil ser neutral quan veus injustícies que passen cada dia. Per això soc a Canal Red.
Què recomanaries a un lector per informar-se millor?
Buscar els teus referents. Cal currar-s’ho i trobar gent rigorosa i crítica, però no acontentar-se amb un totòleg que opini de tot i que només generi clickbait i polèmiques sense sentit. A cada mitjà de comunicació, fins i tot als grans, hi ha periodistes molt honestos i molt bons. A mi m’ha costat anys trobar un referent periodístic per a cada tema, però és l’única manera que jo, més o menys, em puc fiar del que llegeixo.
Què recomanaria als lectors? Donar suport als petits mitjans d’informació, perquè és molt més probable que no hi hagi cap interès empresarial, bancari, de fons voltor, d’un estat en guerra al darrere, sinó que almenys hi hagi un interès genuí per informar de manera crítica i independent. Però, si ens volem informar millor, hem d’aconseguir que aquests mitjans petits i independents creixin i tinguin més recursos. No ens podem acontentar amb el que ens arriba a TikTok… Informar-se costa, no?
