Jasmine McGhie “No podem admetre un sistema sanitari que exclou tanta gent”

També pots escoltar la conversa amb Jasmine McGhie a Anchor i a iVoox.

Aquest és el cinquè i últim capítol de La teva salut, en joc, una sèrie de cinc pòdcasts on el periodista Jordi de Miguel entrevista treballadores i activistes de la salut amb el suport de la campanya Salut, Drets, Acció. En aquesta darrera entrevista reflexionem sobre nous models possibles de salut amb Jasmine McGhie, metgessa d’atenció primària i activista pel dret a la salut. Segons ella, la nostra mirada sobre què és salut o què és malaltia està condicionada pel context històric i cultural. Actualment, diu, “la salut s’entén com un estat individual i la malaltia com quelcom de separat: has perdut la salut i algú ho ha de ‘reparar’”. Si bé aquesta mirada té potencial per reivindicar serveis sanitaris dignes o lluitar contra les desigualtats, McGhie proposa anar més enllà i veure la salut “com una tendència a allunyar-se de la malaltia o del patiment o del dolor o de la injustícia. I això s’aconsegueix o no de manera col·lectiva”. Des d’aquest punt de vista, “la salut seria la capacitat d’una comunitat de poder estar bé, i el sistema sanitari esdevindria una institució que té la funció d’acompanyar la comunitat a poder estar bé” i, per tant, és un sistema sanitari que intervé per corregir tots aquells elements que fan que “una població tendeixi cap a aquella malaltia”.

Aquest canvi de mirada té un engranatge clau que enllaça el sistema sanitari amb la comunitat: l’atenció primària. Per a la metgessa, aquesta vàlua no té prou suport del sistema i fa que li costi arrelar a la comunitat. “Som nosaltres, les sanitàries —diu McGhie— qui hem de participar en les comunitats amb qui treballem perquè tingui sentit el que fem”, i rebla: “Hi ha un problema en el relat sobre el mateix rol professional”. Al llarg del pòdcast, Jasmine McGhie defensa la necessitat que els sanitaris i els activistes pel dret a la salut es mobilitzin “per tornar a trobar el sentit” de la professió. “Si separem els cossos del seu context, acabem reproduint desigualtats des del mateix sistema sanitari”, i assegura: “No podem admetre un sistema sanitari que exclou tanta gent”. McGhie clou amb un missatge per a les persones sanitàries: “És urgent que activem la nostra imaginació, que no ens relacionem amb la feina des de l’obligació, sinó des de l’alegria. L’alternativa és l’esgotament”.

Voleu complementar aquestes reflexions de McGhie? Recupereu els altres capítols on hem parlat  dels efectes de la privatització de la sanitat; dels dèficits que pateix l’atenció primària; de la precarització dels professionals sanitaris i dels determinants socials de la salut.