Crític Cerca
Foto: FERRAN QUERALT
Entrevistes

Kilian Jornet “Abans d’acceptar un patrocinador miraré què fa pel medi ambient”

És difícil etiquetar-lo; per això ja es defineix ell mateix: es considera un atleta de muntanya 360 graus. Ja sigui corrent, amb esquís o pujant grans cims, Kilian Jornet (Sabadell, 1987) ha passat tota la vida envoltat de muntanyes, i ha anat aconseguint una gesta rere una altra. Ara viu a Noruega amb la seva família, i des d’allí ha emprès el seu últim repte: preservar aquests entorns naturals degradats per culpa de l’ésser humà. Amb aquest objectiu, acaba de llançar la seva Fundació. Ho fa perquè sap que no n’hi ha prou a ser conscient del problema; cal actuar: “Seria molt hipòcrita per part meva donar tots aquests consells i continuar amb la mateixa vida que fins ara”, sosté. A través d’una videotrucada, l’esportista català parla de la seva contribució contra la crisi del clima i de biodiversitat dels últims anys i reflexiona sobre el paper que ha d’exercir l’esport en la transició ecològica.

02/12/2020 | 06:00

[Aquesta entrevista va ser publicada originalment a ‘Climàtica’, mitjà impulsat per ‘La Marea’.]

Des de petit vas mantenir una relació molt estreta amb la natura, però això no sempre significa automàticament ser conscient de com és d’important tenir-ne cura. En el teu cas, quan et vas adonar de la necessitat de lluitar contra el canvi climàtic?

No és el mateix estimar la natura —per diferents motius: per practicar esport, per la seva bellesa, o perquè sabem que formem part d’això— que ser conscient que cal preservar-la i tenir-ne cura. No sols per la part estètica, sinó perquè és part de l’ecosistema. De ser-ne conscient a actuar, hi ha un altre pas. Crec que molta gent n’és conscient, però per comoditat no actua, o només ho fa fins a un cert nivell. A més, no és el mateix no tirar les escombraries a terra que reduir els viatges o instal·lar una bomba de calor a casa. És a dir, el nivell de consciència pot ser alt, però el nivell d’acció depèn moltes vegades de la comoditat que hi vulguem posar o de la urgència que vegem al problema.

Crec que he estat conscient del problema des de nen. Quan vivia amb els meus pares en un refugi a la muntanya, era molt visible la necessitat de cuidar l’entorn, perquè en formàvem part. Però sí que és cert que la conscienciació climàtica m’ha arribat en els últims cinc o sis anys, coincidint amb un augment del discurs en aquest sentit. Recordo als anys 2006-2007, quan vaig començar a competir, que no hi havia tanta informació, no hi havia tampoc tanta conscienciació sobre els efectes dels gasos d’efecte d’hivernacle ni sobre la contaminació d’algunes partícules. Ha estat en l’últim lustre quan realment s’ha vist més la necessitat d’actuar, i des de llavors he intentat que la meva vida fos cada vegada més d’acord amb això.

Foto: FERRAN QUERALT

“Si actuem, podem salvar entre el 40% i el 60% de les glaceres que hi ha al món”

La missió principal de la Fundació és la preservació de les muntanyes i del seu entorn. Què vol aconseguir amb aquest nou projecte?

Hi ha uns problemes que són locals, que van des dels residus, fins a les infraestructures, el model de turisme, d’economia, de regions de muntanya… I, evidentment, també hi ha problemes que no són específics de les regions de muntanya, però que també les afecten, com és la lluita contra el canvi climàtic o les partícules contaminants que, per moviments d’aire o de les mars, també arriben a aquestes regions.

Dins de la mena d’accions que volem fer, ens hem basat en tres tipus. Una és finançar recerques. De fet, el primer projecte que hem començat és dins d’aquesta línia, que és la recerca en glaceres. Al final, cal saber a què ens enfrontem, quines són les millors solucions… El segon tipus és l’educació i la conscienciació; des de nens fins a adults. I, finalment, les accions directes. Aquestes poden ser molt variades, des de la neteja d’un camp base d’una muntanya o d’una glacera fins a treure infraestructures no usades, o la construcció d’infraestructures que siguin més sostenibles, o la replantació d’un bosc. És a dir, tot el que siguin accions que solucionin un problema que sigui més local o puntual.

Per al primer projecte, la Fundació s’associa amb el Servei Mundial de Monitoratge de Glaceres. L’últim informe del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) assenyalava que, si continua el ritme actual d’emissions, les glaceres perdran durant aquest segle més d’un terç de la seva massa.

Crec que està calculat que, si actuem, es poden salvar entre el 40% i el 60% de les glaceres que hi ha. A part de l’estètica, que poden ser molt boniques, també tenen una funció molt important, ja sigui per l’efecte albedo o per l’aigua que tenen i de la qual depenen moltes regions. Després hi ha també el permagel, que s’està fonent i provoca grans esfondraments. Això es nota escalant. Molt sovint cauen masses enormes. Això comporta, a més, que els pobles que visquin just a baix quedin tancats. Tot això, cal tenir-ho en compte.

Foto: FERRAN QUERALT

“He reduït tots els viatges que no fossin imprescindibles. La petjada ecològica d’un atleta són els vols”

Com comentes, has viscut en primera persona els efectes devastadors del canvi climàtic. Què et ve a la ment quan hi penses?

És molt visual el tema de les glaceres. Si vas a un lloc cada any, per exemple a les glaceres de Pirineu, veus que fa 10 anys eren molt més grans que ara. Bé, ara és que gairebé no n’hi ha cap. També els canvis de meteorologia. Ara veiem meteorologies més extremes, amb fenòmens que potser abans eren més habituals a la zona del tròpic que estan arribant més al nord o més al sud. Veiem com les estacions de l’any estan canviant lleugerament. Des del punt de vista meteorològic, també es noten bastant els efectes del canvi climàtic, i això també afecta el fet que al final un paisatge de muntanya alpí o subalpí estigui canviant de lloc perquè la meteorologia està canviant.

‘’El meu estil de vida durant l’última dècada com a atleta professional ha estat lligat a viatges frenètics per tot el món i, així, he contribuït directament a accelerar l’escalfament global’’. Què penses fer per reduir la teva petjada de carboni?

Seria molt hipòcrita per part meva donar tots aquests consells i continuar amb la mateixa vida que fins ara. En els últims anys, he intentat reduir els viatges a només aquelles curses o projectes que realment fossin molt importants per a mi. He reduït tots els viatges que no fossin imprescindibles. Una forma de compensar-ho és fent més videoconferències o, de vegades, anul·lant trobades i intentant posar-ho tot junt en un sol viatge.

Al final, sí que és veritat que la part més gran de la petjada de carboni d’un atleta són els vols internacionals amb avió, i això no ho compensa el fet que a casa siguem vegetarians, fem servir energia renovable i que els trajectes d’aquí els fem amb cotxe elèctric o amb bicicleta. Per això, ara intento reduir-ho tot a un projecte o una cursa l’any a la qual realment dono molta importància. I, la resta de l’any, fer curses prop de casa, que no comportin un viatge, intentant minimitzar-lo fins a un màxim de tres tones de carboni l’any, és a dir, un viatge internacional i un o dos viatges curts.

Foto: FERRAN QUERALT

“Seria hipòcrita donar consells ecologistes i seguir amb la vida d’un esportista d’elit”

No tots els atletes deuen estar tan disposats a fer aquest tipus de sacrificis.

És com tot. Per competir, has de passar-te hores corrent, i hi ha gent que ho veu com un sacrifici, perquè potser tens menys temps per veure els amics, sortir de festa o anar a menjar fora. No és un sacrifici: al final és la teva forma de vida. Si pensem que cuidar el planeta és un sacrifici, és que estem mirant a molt curt termini. Aquest és el problema que tenim pel que fa a l’economia i la forma de vida: estem mirant per als pròxims cinc anys o estem mirant per a les noves generacions?

Foto: FERRAN QUERALT

“És fonamental utilitzar la força que tenim com a esportistes per impulsar canvis en les marques”

En el món de l’esport, la publicitat és clau. Són moltes les empreses patrocinadores que contribueixen al canvi climàtic. Això, en esportistes d’elit conscienciats com tu, és una relació complicada, perquè et mantens en part gràcies a elles.

Al final, també cal revisar amb quines empreses vols col·laborar. La Fundació, per exemple, col·laborarà amb empreses que tinguin un pla de sostenibilitat al darrere. El mateix passa en l’àmbit personal. Abans d’acceptar un patrocinador o quan hagi de renovar-lo, miraré què és el que estan fent, si realment tenen una idea de transició ecològica i, si no, potser no renovaré amb aquest patrocinador. És més important saber això que tenir uns diners al final de l’any. En aquest sentit, és fonamental utilitzar la força que tenim com a esportistes i cal treballar amb els responsables de la marca per impulsar-los a fer aquests canvis.

La forta conscienciació ambiental climàtica és una excepció o notes que hi ha cada vegada més compromís?

En l’esport outdoor, que és el que jo conec més, ja sigui esquí, escalada o córrer per la muntanya, sí que hi ha conscienciació, i, de fet, hi ha força corredors que estan prenent mesures importants. També dins de la indústria. La majoria de les marques outdoor, els fabricants, les federacions… tenen una conscienciació força important i més gran que en altres àmbits esportius. Això sí, al final el model continua sent el mateix. Hi ha dinàmiques que encara són del passat; però, parlant amb organitzadors i atletes, la majoria vol canvi i està fent coses per aconseguir-ho.

Creu que pot existir una relació saludable entre el món de l’esport i la cura del clima i la biodiversitat? No només a nivell d’esportistes, sinó de competicions. Com hem comentat, moltes estan construïdes de tal manera que són incompatibles amb la sostenibilitat.

Qualsevol activitat humana cal revisar-la. En el fons, crec que l’esport ha d’ajudar i ha de ser-ne part. Per a mi, l’esport és salut i exploració. Sobre el que planteges, potser cal anar a fer més promoció de l’esport local, de fer coses més a prop i no buscar aquests esdeveniments que són més cars i que impliquen una mobilitat més alta.

[Aquesta entrevista va ser publicada originalment a ‘Climàtica’, mitjà impulsat per ‘La Marea’.]

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

En plena crisi, continuem fent un periodisme rigorós i que aposta per la profunditat. Et necessitem més que mai.

Subscriu-t'hi ara

Amb la quota solidària, rebreu a casa el llibre 'Aliment', de Martí Sales, i la revista 'Crisi o vida' 

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies