14/03/2023 | 06:00
En una entrevista a CRÍTIC de fa uns anys deies que en aquesta ciutat els cognoms encara són molt importants. Com impacta dir-se Salellas?
Quinze anys després de la mort del meu pare encara em trobo gent que m’explica per primera vegada coses que havien viscut amb ell. Són coses positives i de referencialitat, d’una persona bona i digna, d’una persona que va fer molt per la gent i la ciutat. Al mateix temps hi ha el meu germà Benet, que està fent una feina brutal d’advocat. I, per tant, el cognom Salellas està associat amb una clara vocació de servei públic per a la gent i les persones. Això és positiu, però també és una pressió. Crec que s’ha de poder explicar que, quan ets fill de persones referencials, això et comporta una pressió des del punt de vista personal, perquè la gent espera de tu.
El tòpic diu que a Girona hi ha molts diners i es viu bé. Què hi ha de cert i què hi ha de fals en això?
És cert que hi ha una quantitat important de persones, sobretot en alguns barris, que tenen una confortabilitat de vida real. Això és així. Però al mateix temps Girona és una ciutat on hi ha una desigualtat profunda. Hi ha barris i zones on els nivells de riquesa se situen entre els més baixos de tot el país. I la desigualtat està creixent. El cas més paradigmàtic és en l’habitatge, amb l’arribada dels habitatges d’ús turístic, sumat a l’especulació immobiliària que ja ve de lluny; tot plegat està provocant que els preus creixin molt. Per això l’habitatge s’està convertint en el principal problema de la nostra ciutat. És important que el país sàpiga que sí, Girona és una ciutat molt interessant i molt bonica, i que ens agrada molt viure-hi, però aquesta imatge que se’n té no és cent per cent fidedigna amb la realitat.
“En la proposta política de Puigdemont per a Girona hi havia una ciutat pensada per a pocs”
En la pràctica, Salt és el barri pobre de Girona?
La imatge és aquesta des de fora, però no és exactament així. A Girona també hi ha molts barris on la situació no és òptima, on manquen recursos i la gent viu amb bastanta precarietat. Però és veritat que a Salt es dona la mateixa situació, i encara amb més força. Per tant, crec que cal una millor coordinació amb els altres municipis de l’àrea urbana en àmbits com l’habitatge, l’educació, la mobilitat o la cultura. Fa falta aquesta coordinació per intentar garantir una equitat en el conjunt de l’àrea urbana. Crec que és un lideratge que Girona ha renunciat a fer perquè els governs que han passat han preferit mirar a un altre costat. O tenim aquesta visió conjunta de l’àrea urbana o no solucionarem ni els problemes de Girona ni tampoc els problemes dels municipis veïns.
Esteu en disposició de disputar l’alcaldia. Per què això passa a Girona, però és molt difícil d’imaginar en ciutats com Tarragona o Lleida?
Hi ha diversos factors que ho expliquen. El primer té a veure amb el fet que som la capital de demarcació més petita, i, per tant, hi ha molts més llaços de coneixement que en altres ciutats més grans. Això afavoreix que propostes que sorgeixen dels moviments socials, de les persones implicades de l’àmbit cultural…, doncs tinguin més capacitat de capil·laritat. Hi ha un altre factor, i és que a Girona hi ha una clara majoria a favor d’una ruptura amb la Constitució i a favor de la construcció d’una república catalana. També hi ha una tercera pota, que té a veure amb el projecte polític que ha construït la Unitat Popular durant els darrers 20 anys. S’ha fet una estratègia clara d’intentar aglutinar sempre el màxim de sectors, i això permet que aquest projecte sigui avui en dia sostingut per centenars de persones, independentment de la seva afiliació política més tradicional.
La diferència amb les candidatures del 2015 o del 2019 és que us heu moderat?
No, la diferència no és aquesta. Crec que el canvi principal està en la capacitat d’haver entès com treballar amb sectors i persones amb qui normalment no ho hauríem fet. Hem volgut fugir de l’estructura del partit orgànic, de dir que tothom ha de tenir un carnet i militar molta estona i dins únicament del partit. Això et fa treballar en un projecte que, tant sí com no, serà més engrescador, més compartit i amb més capacitat d’arribar a sectors diferents. L’altre canvi és que hem anat treballant per ser percebuts com una opció de govern. El 2011 o el 2015 ens centràvem més a presentar propostes polítiques i confrontar ideològicament. I ara hem fet el pas de presentar-nos com algú perfectament preparat per assumir la gestió de govern d’una ciutat i d’un país, una opció tant o més vàlida que la gent que ho ha fet durant 40 anys en aquesta ciutat. És un canvi cultural important perquè normalment l’esquerra republicana i transformadora no ha tingut aquesta capacitat de transmetre això.
Imaginem que guanyeu. Com es guanyaran la vida les veïnes de Girona el 2027?
Cal apostar pel comerç de barri i per la incorporació de l’economia social en tot el projecte de ciutat. Girona no té sòl per acollir la gran indústria i la indústria mitjana, però podem treballar-ho amb els municipis veïns, perquè indústria significa treball de qualitat, i la necessitem. I també necessitem agricultura, per generar allò que els gironins i gironines mengen cada dia. Això implica polítiques coordinades. I s’ha de treballar molt la recerca, amb la Universitat de Girona. Són àmbits que volem prioritzar econòmicament davant el model que hem tingut els últims anys de monocultiu del turisme. Sabem que el turisme hi ha de ser i hi serà, però nosaltres apostem per sectors que tenen una millor redistribució de la riquesa i que signifiquen una transformació en si mateixos perquè garanteixen elements que són imprescindibles en la vida, com ara l’alimentació.
“Tenim vuit places d’infants de zero a un any en escoles bressol públiques: en una ciutat de 104.000 habitants!”
Què es pot fer contra la desigualtat en un ajuntament?
En habitatge, hi haurà promoció pública i garantia que el màxim possible no es desviï a usos turístics o especulatius, sinó que es dediqui a l’àmbit residencial. I també tenim el gran repte de l’educació: Girona continua tenint un alt nivell de segregació escolar vinculat a les desigualtats entre els barris. Ens estem trobant que el Departament, amb la complicitat de l’Ajuntament de Girona, està tancant línies d’educació pública tant a primària com a secundària. Vetllarem pel fet que no passi. Ara mateix, Girona té només 8 places per a infants de 0 a 1 any en les escoles bressol públiques: només 8 en una ciutat de 104.000 habitants! Això és una cosa que l’Ajuntament podria canviar perquè té competències. Treballar l’educació 0-3 seria un àmbit molt important.
Un ajuntament ha de gestionar moltes coses del dia a dia. Per què és important que sigui independentista?
Perquè aquest país necessita obrir un nou cicle en l’àmbit de l’autodeterminació. Malgrat que el procés no hagi reeixit, ha quedat demostrat que l’Estat espanyol és un projecte que no permet assolir els objectius polítics que són majoritaris ni en l’àmbit nacional, ni en l’àmbit cultural ni en l’àmbit social. Partint d’aquesta premissa, que un ajuntament com Girona tingui aquesta mirada és important. Si tots els ajuntaments de l’Associació de Municipis per la Independència decidíssim fer una acció conjunta i concreta el mateix dia, o si tinguéssim una política concreta al voltant de la sobirania energètica, o de la sobirania alimentària, o de la llengua…, això podria ser beneficiós no només per al procés cap a l’autodeterminació, sinó especialment per als veïns. Tot el que no fem els ajuntaments i no està fent el govern, hi ha algú altre que ho està decidint.
Com era Puigdemont com a alcalde? I què és ara Puigdemont per al veïnat de Girona?
Com a alcalde era un convergent. Va significar un canvi després de 32 anys de govern del PSC i, per tant, va fer alguns canvis que van suposar un impuls per a la ciutat. Però al rerefons de la seva proposta política hi ha una ciutat pensada per a pocs i no per a les majories que configuren Girona. Evidentment, això sí, amb un compromís nacional inequívoc. Jo crec que el que ha passat després ha fet que els gironins recordin molt més el Puigdemont president que no pas el Puigdemont alcalde perquè, amb els cinc anys en què ho va ser, tampoc va deixar un llegat gaire clar a la ciutat. Ens agradaria que pogués tornar de l’exili i que ens el poguéssim trobar pel carrer i compartir estones amb ell, perquè hi té tot el dret i s’ho mereix.
I Quim Nadal, com va ser com a alcalde?
Quim Nadal és encara avui en dia l’alcalde més conegut que ha tingut la ciutat en la seva història! És una persona que pot tenir molta referencialitat: va tenir 23 anys per desenvolupar el seu projecte polític. Venint d’on veníem, que era del franquisme, va suposar una alenada d’aire fresc i de propostes progressistes i transformadores, sobretot en el seu inici. I també va significar uns quants errors. Segurament el més conegut és el de la vall de Sant Daniel. És una zona natural molt important que uneix la ciutat de Girona a través de les muntanyes fins al mar. I Nadal va estar d’acord a fer-hi una variant de la carretera nacional II que va trencar la vall, un dels principals errors de finals del segle XX a la ciutat. En tot cas, és el gran alcalde d’aquesta ciutat, té un llegat molt gran. Nosaltres hem d’aprendre de les coses positives que va fer, però sobretot hem de mirar el futur i fer-ne algunes de diferents perquè el projecte sigui realment transformador.
Ell era un alcalde del PSC que ara és conseller del Govern d’Esquerra… Què votarà Quim Nadal en les municipals?
Això ho heu de preguntar a ell! Però el que sí que és cert és que molta gent que en el seu moment donaven suport a la proposta del socialisme catalanista que reivindicava Quim Nadal donen suport avui en dia al projecte de Guanyem Girona, malgrat que el projecte polític, com deia, no és el mateix. Treballem per arribar a una ciutat més habitable i, sobretot, més equitativa del que va arribar a ser Girona amb el projecte de Quim Nadal en el seu moment.
Si quedeu en primera posició, podeu aliar-vos amb Esquerra. Però pot ser que això no sigui suficient per a l’alcaldia. Podríeu arribar a acceptar els vots de Junts o del PSC per tenir l’alcaldia?
Si quedem primers, i no hi ha cap altre pacte, ja se sap que governa la força més votada. Aquest és el nostre primer objectiu. I sí, la nostra aliança preferencial és amb Esquerra Republicana de Catalunya. Ara, arribats a la situació que tu em preguntaves, jo crec que serà un debat que tindrem, però sí que tenim molt clar que nosaltres el projecte que presentem és per governar. Farem tots els esforços per governar, però no de qualsevol manera, sinó amb un projecte polític. A diferència del que ha fet la política tradicional, la negociació no serà sobre el qui, sinó que serà sobre què. A hores d’ara, nosaltres no descartem cap escenari, però pensar en aquests pactes només té sentit si guanyem. És veritat que hi haurà dificultats per arribar a acords amb Junts i amb el PSC si ells es mantenen en els programes que tradicionalment han presentat.
Veus més probable que s’entenguin entre ells?
És un risc que hi ha en aquestes eleccions. Hi ha una voluntat de tancament del procés d’obertura política que van significar tant el 15-M com el procés, tant a escala local com en l’àmbit català, com a l’Estat. Hi ha molts actors al país, i alguns de molt importants, a qui no els interessa que projectes com el nostre puguin governar i puguin tirar endavant en una ciutat com Girona, que podria ser referencial per a molts altres municipis.
Ada Colau va dir recentment, per defensar les superilles, que el dret a accedir a Barcelona no pot passar per sobre de la gent que hi viu. Què s’hi respon des d’una perspectiva d’esquerres gironina?
Més enllà de la frase en concret, i anant al debat de fons, jo crec que hi ha elements molt interessants al voltant de la transformació urbanística que ha tingut Barcelona en els últims anys. Ha servit per fer una ciutat més pensada especialment per a la gent que hi viu, en clau d’habitabilitat, d’espai públic, de recuperació de mirada per a totes les edats… És una mirada que les ciutats han d’anar incorporant. Ara bé, hi ha un debat de país, que és que hem de pensar com podem fer arribar tota la gent a la capital del país d’una manera que no sigui desigual. És a dir, que el fet de ser pobre no impossibiliti arribar a Barcelona. El que hem d’aconseguir és forçar, des dels ajuntaments, que les prioritats en mobilitat siguin a la xarxa ferroviària, la xarxa d’autobusos públics, els preus, els horaris… Aquí és on entenc que discrepo més. Barcelona sí que hauria de tenir la visió que és la capital de tots i totes al nostre país: té una responsabilitat i ha de pensar com colla per forçar que tota aquesta mobilitat de la qual estem parlant sigui realitat al més aviat possible.
“Hi ha un greuge en les renovables, però no és tot blanc o negre; nosaltres hem tingut pressió turística”
Per què pacificar carrers hauria de portar que els pobres no hi puguin accedir i els rics sí?
Perquè al final, si tu pots pagar-te segons quins pàrquings privats que es poden situar en determinades zones, o si només hi poden entrar els cotxes elèctrics, i els cotxes elèctrics tenen els preus que tenen… hi ha una diferència de classe aquí. Ara mateix és més barat arribar a Barcelona amb cotxe que amb tren! La gent que no s’ha pogut canviar el cotxe en els últims 15 anys no pot entrar a Barcelona per la zona de baixes emissions. En definitiva, jo diria: molt bé Barcelona, tireu endavant, però teniu una funció de capital. Teniu els museus, i molts elements que són nacionals. Heu de pensar com colleu per garantir que tothom pugui arribar-hi. Igual que jo haig de pensar que Girona és capital d’una demarcació quan faig polítiques públiques, i que la gent de Celrà, de la Bisbal d’Empordà o de Flaçà tenen alguns serveis que només són aquí, i hem de garantir que puguin arribar aquí.
A Girona no hi ha pràcticament cap parc eòlic en funcionament. Ara se’n planteja un d’eòlic marí al golf de Roses i hi ha sorgit una gran oposició. Hi ha un greuge territorial amb zones com el Camp de Tarragona o Ponent?
Crec que s’ha de reconèixer que sí que hi ha hagut històricament un greuge territorial en energies renovables. Tampoc estic al cent per cent d’acord que la situació sigui uns tot blanc i els altres tots negre; nosaltres també hem tingut molta pressió turística en l’àmbit concret de la Costa Brava i del Pirineu. També té unes repercussions, no? Diguem que el territori al final hem sigut la part de darrere, sovint, tant el Camp de Tarragona com Ponent com nosaltres, de les externalitats d’una conurbació urbana tan gran com la que hi ha al voltant de Barcelona. En concret, sobre el tema energètic, jo crec que el més important seria que com a país definíssim una estratègia d’energies renovables pública, clara i pactada amb el territori. És cert que hi ha d’haver parcs eòlics, això és una evidència. I han de ser tan prop com puguem dels llocs on més consum hi ha. Al final, a Girona necessitarem energia, i amb les fotovoltaiques no és suficient. Però jo crec que el que cal és una estratègia pública pactada amb el territori i que tingui clar cap a on va, i no una qüestió de bolets, que ara apareix un parc i ara n’apareix un altre… No hi ha una visió clara de país, de cap a on anem, i crec que aquí hi ha la clau.
“Hi ha d’haver parcs eòlics: a Girona necessitarem energia, i amb les fotovoltaiques no és suficient”
Però, concretament, esteu en contra del parc eòlic marí a Roses?
A Guanyem no hem tingut el debat al voltant de cada projecte que es pensa. També hi ha el de l’Albera o el que és al voltant de Cantallops. En tots aquests projectes sempre hi ha una oposició, i nosaltres no tenim un posicionament perquè entenem que és al territori en concret d’aquella zona a qui li pertoca fer-ho, qui ha de negociar, parlar-ne i posar sobre la taula el que vulgui. El que sí que tenim clar és que cal una estratègia clara, pública i transparent de qui, com i quan tirarem això endavant, i que estigui acordada amb els agents del territori. Girona com a Ajuntament hi hauria de participar, col·laborar i idear propostes per a la nostra àrea urbana. Oberts a parlar de tot això, evidentment, perquè és una necessitat.
