Crític Cerca
Entrevistes

Marta Ter: “El que passarà ara fa vertigen: Occident reaccionarà, i Rússia estarà més ressentida”

27/02/2022 | 17:15

Marta Ter (Ribes de Freser, 1974) és una de les investigadores catalanes amb un major coneixement del món rus des de dins i, sobretot, del Caucas. Llicenciada en Filologia Eslava i màster en Relacions Internacionals, va treballar a Moscou per a diversos mitjans de comunicació a finals dels anys noranta. Posteriorment, va ser analista de l’Observatori Euràsia i va coordinar la campanya “Txetxènia: trenquem el silenci” des de l’ONG Lliga dels Drets dels Pobles. El 2018, va ser una de les editores del llibre Sistema mediático y propaganda en la Rusia de Putin.

Què busca Putin a Ucraïna amb un atac a gran escala, tan violent i amb tants riscos com aquest?

Hi ha diferents factors que poden haver incentivat Putin. D’una banda, busca forçar Occident a establir una nova estructura de seguretat a Europa, en què cap país de l’OTAN tingui una frontera directa amb Rússia. Vol tornar a la situació que imperava a Europa el 1997.

Al mateix temps, busca que Rússia torni a ocupar el lloc d’una potència global, el lloc que creu que li correspon. En realitat, però, Rússia es pot considerar una potència de primer ordre només a mitges: ho és en el pla militar, però no en l’econòmic. Per tant, ara, el que fa és intentar donar un cop de puny a la taula i restablir el paper que creu que li toca tenir al món. I l’única manera que té de fer-ho és mostrant múscul militar.

I, finalment, hi ha les ànsies imperialistes. Putin mai va pair que la Unió Soviètica es desintegrés i no vol perdre poder en el que ell considera que és la seva zona d’influència. Recentment, Putin argumentava que Ucraïna va ser una invenció bolxevic, que Lenin va crear de forma artificial unes repúbliques soviètiques en territori de l’antic Imperi rus, i que, quan va desaparèixer l’URSS, a aquestes repúbliques, per un error estratègic històric, se’ls va permetre exercir el dret d’autodeterminació i van acabar sent independents. La Petita Rússia, Ucraïna, per a Putin no és més que una extensió de la gran Rússia que ell presideix.

Nega, així, el dret d’autodeterminació que van exercir els pobles que formaven part de la Unió Soviètica, així com qualsevol legitimitat nacional, històrica o sobirania a l’Estat ucraïnès actual, i ves a saber si, per extensió, a la resta d’estats que avui són països independents i que fa 30 anys formaven part de l’URSS.

“Putin no vol perdre la seva zona d’influència i creu que la integritat de Rússia està en perill davant l’OTAN”

Quines són les causes d’aquesta ofensiva just ara?

La guerra que ha llançat contra Ucraïna és la materialització en el camp militar del discurs que el Kremlin fa anys que manté: la sobirania de Rússia i la seva integritat territorial estan constantment en perill. I el seu enemic principal és Occident, entès com els Estats Units i la Unió Europea i, més concretament, l’aliança militar euroatlàntica, l’OTAN.

Debilitat interna de Putin, o apujar cotes de popularitat de cara a properes eleccions?

Si el que haguessin fet és enviar les tropes al Donbass i intentar utilitzar les repúbliques de Donetsk i de Lugansk com una font d’inestabilitat per a Ucraïna, sobretot de cara a controlar o coartar la política exterior de Kíev, com ja fan amb Geòrgia donant suport i reconeixent les repúbliques d’Abkhàzia i d’Ossètia del Sud, et diria que sí, que darrere dels càlculs de Putin hi pot haver motius electoralistes. Sobretot quan la propaganda interna, en la línia de protegir la població russa, va fent creure que hi ha un genocidi com afirmen. Però, sincerament, ara ha anat molt més enllà del que la ment sensata i pragmàtica d’un líder hauria d’haver fet. Llançar un atac de l’escala que estem veient contra Ucraïna, amb totes les conseqüències negatives que també pot portar a Rússia, no té sentit des del meu punt de vista.

“Rússia mai ha volgut annexionar-se el Donbass, sinó fer-lo servir per desestabilitzar Ucraïna”

Vol annexionar-se tot el Donbass com va fer amb Crimea?

Rússia mai ha volgut annexionar-se el Donbass, sinó fer-lo servir de palanca de desestabilització d’Ucraïna. Crimea és diferent. Sebastòpol li dona sortida al mar Negre, i allà Rússia ja hi tenia una base naval amb la Flota del Mar Negre. Geoestratègicament, Crimea era un element que no es podia permetre perdre. El Donbass no té aquest valor.

Què està en joc més enllà de l’escenari concret d’Ucraïna?

Som en territori desconegut. No sabem què pot passar. Amb l’embranzida que està agafant tot plegat, fins i tot la seguretat a Europa podria saltar pels aires. També està en joc Rússia tal com ara la coneixem. La repressió dins el país està agafant una velocitat no vista en els últims temps. La censura que s’aplica als mitjans és brutal; la poca premsa russa que hi quedava independent en pot quedar tocada de mort. I la propaganda interna descriu una realitat paral·lela. Ahir vaig estar mirant el telenotícies del Primer Canal i deien que la gent gran de Melitòpol, una ciutat ucraïnesa que havien capturat les tropes russes, havia sortit amb banderes soviètiques a rebre els soldats. Afirmaven que les tropes russes no havien perdut cap home en combat, que els morts de les files de l’exèrcit ucraïnès en realitat eren desertors que els russos feien tornar en autobusos a les seves cases, i que les forces russes eren a Ucraïna amb l’únic objectiu de protegir els civils dels neonazis i banderovtsy que il·legítimament havien usurpat el poder a Ucraïna.

Què et fa por ara mateix de la situació?

Fa vertigen pensar que puguem estar arribant a un punt de no retorn. Davant de l’agressió russa, és evident que Occident ha d’actuar amb contundència. Per ara, està aplicant ja unes fortes mesures econòmiques que afectaran, molt, l’economia de Rússia. Rússia pot quedar molt aïllada, i ressentida. I, de nou, la seva capacitat principal per contraatacar és la força militar. Putin acaba de posar en alerta màxima les forces nuclears en resposta a les sancions aplicades. Què pot passar ara? Com es pot aturar aquesta escalada?

“El més lògic per a Rússia seria canviar el règim d’Ucraïna i sortir ràpidament del país”

Rússia, amb Putin, ja ha fet en el passat aquest tipus d’operacions militars tot i que sempre en països petits atacant Geòrgia, donant suport a Transnístria o fent ofensives brutals contra els rebels islamistes a Txetxènia, al Daguestan, etc. Sobretot al Caucas.

Són coses molt diferents. El què està passant ara a Ucraïna és una versió intensificada de Geòrgia el 2008 o de Transnístria. Però en aquells escenaris, crec, el Kremlin va saber frenar a temps i jugar a favor seu les seves cartes.

L’atac a Ucraïna podria ser el preludi realment d’una ocupació o haurien d’intentar canviar el règim i sortir-ne ràpidament?

No ho sé. Els esdeveniments passen tan ràpidament i en alguns casos són tan inesperats, que no sé què dir-te. El més lògic seria intentar un canvi de règim i sortir-ne ràpidament, però ves a saber com es desenvoluparà tot.

“Putin té suport dins de Rússia, però hi ha molts russos que no entenen una guerra contra un poble eslau”

Hi ha analistes que asseguren que aquesta operació militar, si surt malament, podria ser el preludi d’un nou enfonsament politicoeconòmic de Rússia i la fi del putinisme? Té el Govern de Putin tan poc suport dins de Rússia com diuen els seus adversaris?

No, continua tenint suport dins de Rússia, tot i que cada vegada en té menys. Però ara el Kremlin s’està empantanegant no en llocs culturalment llunyans com Síria, l’Afganistan o fins i tot Txetxènia… Estan atacant eslaus que parlen rus amb qui durant dècades han tingut molt bones relacions. Hi ha vídeos circulant per les xarxes en què civils ucraïnesos parlen amb els soldats o fins i tot els renyen. Es veu que són gent molt propera. I, aquesta guerra, molta gent dins de Rússia no l’entén. És la primera vegada que des del dia 1 de la posada en marxa d’un conflicte armat estem veient proclames de “No a la guerra” als carrers de moltes ciutats russes. Això és una novetat.

L’OTAN i els Estats Units es posen les mans al cap per l’atac rus. Però… quina part de responsabilitat creus que té també el fet que l’OTAN porti dues dècades aliant-se amb països fronterers amb Rússia, desplegant tropes, fent exercicis militars, tant al Bàltic com els seus intents d’apropar-se als governs ucraïnesos post-Maidan…?

Rússia, efectivament, s’ha sentit atacada. Des de la desaparició de l’URSS, el 1991, l’OTAN s’ha expandit per incloure molts antics països de l’antiga Unió Soviètica tot i l’oposició de Rússia. És veritat que els països que han volgut integrar-se a l’OTAN ho han fet perquè tenen por de Rússia, i com a estats sobirans tenen tot el dret de fer-ho. Però, al mateix temps, la diplomàcia dels països occidentals hauria d’haver treballat de valent per tenir un bon veïnatge amb una potència regional veïna com Rússia. Un bon moment per haver ajudat a reconstruir Rússia i establir els fonaments per a un bon veïnatge hauria estat durant la dècada dels noranta. Allà, em temo, es va perdre una bona oportunitat.

Cap a on creus que podria evolucionar el conflicte?

Som en terreny desconegut, però evidentment tot el que està passant tindrà serioses implicacions futures tant per a la seguretat de Rússia com per a la del conjunt d’Europa. Marcarà un abans i un després.

Si els pica... Que es rasquin!

Suma't al periodisme contra el poder

Subscriu-t'hi ara!

Amb la quota solidària, rebràs a casa la revista 'Temps' i la pròxima que publiquem (juny 2024)

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies