Crític Cerca
Foto: ALBA MARINÉ
Entrevistes

Pau Ricomà “A l’Ajuntament de Tarragona hi havia clientelisme: per ser amic de l’alcalde tenies accés a coses”

Pau Ricomà Vallhonrat (Tarragona, 1957) és l’alcalde de Tarragona des del 2019. Va arribar a la batllia després de 12 anys d’hegemonia socialista, truncada per escàndols com el cas Inipro. L’exalcalde, Josep Fèlix Ballesteros, encara espera judici. Ricomà té una trajectòria política de forts contrastos: va passar de la CNT a Unió Democràtica de Catalunya. L’any 2000, va trobar el seu lloc a Esquerra Republicana, on encara milita. En aquesta entrevista, l’alcalde no es talla a l’hora de parlar de clientelisme. Sobre la petroquímica, els creuers o el Hard Rock, es mostra més prudent.

28/03/2023 | 06:30

Parlem de les escombraries…

Ostres! És un tema xulo.

El sindicat UGT va anunciar una sèrie de vagues a l’empresa que gestiona el servei de neteja de l’Ajuntament a un mes vista de les eleccions. En paral·lel, el Diari de Tarragona, en una notícia, fa esment d’un àudio d’un delegat sindical que instava els treballadors a votar per Rubén Viñuales, l’alcaldable del PSC. La UGT de Tarragona s’acaba desmarcant de la seva pròpia secció sindical. Al final la vaga es desconvoca. En una inspecció, es descobreix que el 40% dels vehicles estan avariats… Què està passant?

És una tempesta perfecta. El 2022, l’Ajuntament treu a concurs el servei de recollida de brossa, que fins aleshores havia gestionat Fomento de Construcciones y Contratas (FCC). Al desembre d’aquell any, el concurs queda desert. Llavors, ens trobem que hem de fer un nou contracte de la brossa en un moment en què s’acosten les eleccions municipals del maig del 2023. Al febrer del 2023, la UGT convoca vaga al servei de neteja. Sempre hem dit que aquesta vaga no tenia cap raó laboral: es va convocar sense cap sentit, i ara s’ha desconvocat sense cap explicació. Ningú entenia per què es feia… I han sortit una sèrie d’àudios del líder sindical en què demanava als treballadors que votessin el candidat del PSC perquè “era un dels nostres”.

“Ningú entenia per què es feia la vaga, i surten uns àudios del líder sindical en què demanava als treballadors que votessin el PSC”

L’alcalde anterior, Josep Fèlix Ballesteros, afronta una possible pena de cinc anys de presó pel cas Inipro. A les conclusions de la instrucció, es diu que l’objectiu d’una adjudicació era “dur a terme tasques de clientelisme en favor del PSC a canvi de diners”. Ara, aquest conflicte de la neteja també té a veure amb una concessió. Encara hi ha xarxes clientelars a Tarragona?

Home, estem veient coses que no ens agraden. Aquest tema de la brossa realment demana moltes explicacions. Primer es convoca un sopar amb el candidat del PSC, que encara no se sap qui l’ha pagat, amb 200 persones de l’empresa de neteja, i allà el president del comitè d’empresa diu això que Viñuales és “un dels nostres”… I, al cap d’unes setmanes, convocatòria de vaga. És absolutament esperpèntic; és evidentíssim que el PSC aquí hi ha jugat.

Foto: ALBA MARINÉ

Segons tu, per què fan tot això?

L’únic que volen és que l’aprovació del contracte s’allargui fins després de les eleccions, a veure qui acaba manant. I, a més, volen que la redacció del contracte i la valoració de les ofertes siguin assumides per una enginyeria externa a l’Ajuntament. Nosaltres no juguem a això. Si això provocava una vaga i ens costava un resultat electoral, doncs ho assumíem. Però el que no podíem fer és a la primera deixar-nos vèncer per aquest tipus de maniobres. I importantíssim: en el concurs inicial hi havia uns plecs del contracte que feien referència al control i al monitoratge de l’empresa de neteja que acabés assumint la concessió. Són plecs perquè una empresa auditi l’empresa de neteja i avaluï la feina de recollida de brossa que es fa realment. Els altres plecs van quedar deserts, però aquests no. L’interessant és que el PSC, des del minut zero, va dir que aquests plecs tampoc havien de continuar el seu recorregut. En el fons, aquest control exhaustiu és el que volen que surti del contracte.

“L’empresa del ‘cas Mercuri’ de Sabadell és la que aquí presenta al·legacions: aquest és el nivell”

Què creus que hi ha al darrere?

Home, evidentment els interessos de determinades empreses i els interessos del PSC. Vam presentar una nova estructura de costos per licitar un altre cop el contracte, i hi havia un període d’al·legacions. Curiosament, quasi ningú va presentar-ne, ni tan sols la UGT. Però sí que ho ha fet una empresa, Smatsa, que és una societat que està investigada dins del cas Mercuri de Sabadell. Se la va acusar d’afavorir financerament la campanya de l’alcalde Manuel Bustos (PSC), a canvi d’apartar determinades persones de la selecció del contracte. I és la mateixa empresa que aquí presenta al·legacions només per poder estirar el tema i endarrerir-ho, a veure si podem arribar a després de les eleccions sense que això avanci. Aquest és el nivell.

També hi ha hagut males praxis fora de la neteja o del cas Inipro, en altres empreses municipals? 

Si, era una cultura, una manera de fer. A vegades tens decepcions, perquè fins i tot sembla que un gerent posava benzina al seu propi cotxe amb la targeta municipal. I això la Fiscalia no ho va admetre a la denúncia, i no hi ha hagut cas. Una cosa és la responsabilitat penal i l’altra és l’ètica o moral. Era una cultura de “Bé, anem fent…”. I, a la ràdio municipal, igual. El tema allà era una sèrie d’entitats que s’estaven subvencionant de manera opaca, quan normalment haurien d’haver aplicat a una línia de subvenció o aprovar-ho al ple. Ho hem anat canviant, però hi havia una inèrcia molt clientelar del fet que per ser amic de l’alcalde tenies accés a coses. M’ha passat que em diguin: “Escolta, jo trucava aquí i m’ho arreglaven de seguida”. I jo dic: no, tu has de passar com tothom, i no tindràs cap privilegi per ser amic meu. La inèrcia clientelar hi era. Això ara no existeix.

Què has fet com a alcalde per evitar que se’n donin nous casos?

Aquests casos passen quan hi ha una cultura que permet que es facin. Segons diu l’informe del jutge instructor, aquí es van destinar uns diners que anaven a serveis socials per finançar una campanya de l’alcalde. Tot surt del mateix cap de gabinet i del cercle íntim del Ballesteros. No és que faltessin mecanismes de control als funcionaris, ni que haguessin fet alguna cosa malament. No és que calgui prendre mesures per evitar-ho; el cal és no fer-ho!

Si ampliem la mirada, més enllà de la corrupció… què van significar els 12 anys de Josep Fèlix Ballesteros per als ciutadans de Tarragona?

El primer mandat de Ballesteros van ser quatre anys d’esperança. Era un moment de canvi. El més important va ser l’Anella Verda, fer que en una zona boscosa a l’entorn de la ciutat no s’hi pogués construir. Ara bé, els quatre anys següents van ser tan plàcids per a Ballesteros que d’allí van sortir tots els problemes. Els dos portaveus principals de l’oposició, del PP i de Convergència, eren diputats del Parlament de Catalunya. L’activitat dels grups i la fiscalització van baixar moltíssim. L’aprovació dels pressupostos, amb la qual ara estem barallant-nos hores i hores, llavors va durar 20 minuts! Anaven repartint una mica per a tothom, i van pactar amb el PP, i van agafar aquesta dinàmica d’anar cada vegada més cap a la dreta. En resum, d’una esperança inicial a una decepció final gran. 

“L’aprovació dels pressupostos, amb la qual ara ens barallem hores i hores, llavors va durar 20 minuts!”

Parlem de tu. Quins són els teus orígens? Quin és el primer contacte amb la política?

Soc de pare i mare tarragonins. Em va marcar l’element que tinc dos avis que van estar a la guerra en bàndols diferents. Un era molt, molt republicà i l’altre no és que fos molt monàrquic, però era més de missa. Eren tots dos persones meravelloses. Crec que d’aquí vaig tenir una visió empàtica amb totes les maneres de pensar. Hi havia una sèrie de Televisió Espanyola que es deia España siglo XX. Ho explicaven tot des de la visió del règim, i van explicar les grans vagues anarcosindicalistes. Li vaig preguntar al meu pare qui eren aquests, i ell em va dir que són uns que no volien que ningú els manés, ni el rei ni el president de la República. Jo vaig pensar: aquests són els meus! Després, llibres de Bakunin, de Kropotkin… Vaig ser del nucli de Tarragona, de la CNT.  Llavors van venir moltes decepcions, el cas Scala, la infiltració de molta policia dins del moviment… I també va començar una altra època de la meva vida: vaig començar a treballar formalment.

Foto: ALBA MARINÉ

Com va evolucionar això?

Després vaig tenir interès per tot el tema nacionalista. Els de Convergència sempre els havia vist molt liberals. En aquell moment, per motius que avui en dia costen d’entendre, encara que sembli mentida, jo pensava que els d’Unió tenien un llenguatge més social. A més, el meu pare hi era. Hi vaig estar uns anys militant fins que em vaig adonar que tampoc era això. Després vaig estar uns anys sense militar, fins que vaig entrar a Esquerra Republicana fa 23 anys, l’any 2000. És el meu lloc.

Quins són els canvis més importants a Tarragona des del 2019?

Els canvis són molts. Abans de res, un canvi de relació amb la ciutadania. La nostra proximitat és total: el meu telèfon particular el té tothom! Han sigut anys de moltíssima feina que es veuran reflectits en el pròxim mandat amb inversions de centenars de milions d’euros. Hi havia temes que estaven encallats de fa dècades que s’han desencallat, com el Fòrum Judicial, com la Ciutat de Repòs i Vacances, i també canvis en coses molt simbòliques. Fins que vam arribar nosaltres, el pregó de festes es feia al saló de plens, en tancat, amb totes les autoritats eclesiàstiques i militars. Una cosa que semblava una mica de fa 50 anys!

Al costat de Tarragona teniu el polígon industrial químic més important del sud d’Europa. En què es nota, això?

Es nota en el fet que Tarragona, fins als anys seixanta, era una població de poc més de 30.000 habitants. En dues dècades, va triplicar la població neta perquè hi va venir gent de tot arreu a treballar. Dins del món laboral, bastant precari, la indústria química manté unes condicions laborals bastant millors. Les exigències de seguretat fan que calgui una formació més gran, i els treballs són més estables. També es nota que hi ha una universitat, amb una Facultat de Química molt important. A la vegada, tots sabem que hi ha un component de risc. El que hem de fer és portar-ho al mínim. Informar molt bé la població. Sabent que el tema és sensible, crec que en general les coses es fan prou bé. 

Fins a quin punt el risc és assumible? Hi ha prou control de la indústria?

Va haver-hi una situació que ens va trencar tots els esquemes, que va ser l’accident d’IQOXE. És una empresa d’un propietari que no ve del món de la química i, per tant, segurament amb unes prioritats diferents. Això va generar una situació de desconfiança que costa molt de recuperar. Des que va arribar el conseller Elena, hi ha hagut un canvi molt radical en com s’afronta aquesta situació amb l’aprovació del Pla especial d’emergències exteriors del sector químic de Tarragona. El dia d’IQOXE es va demostrar que gestionar una situació crítica a 100 quilòmetres de distància és molt complicat perquè, per exemple, no saps una cosa tan senzilla com els noms dels carrers. Vam reclamar la recuperació del pla i ens han fet cas.

Però no és només IQOXE. Fa sis mesos es va detectar una fuita d’olors en una altra empresa que va arribar fins al Maresme…

Quan ets alcalde, hi ha uns judicis ideològics que han de passar en un segon pla. He de buscar dades objectives. De fets contaminants, en passen a tot arreu. No dic que no hi hagi risc. Si mirem l’accidentalitat laboral, entre les tres demarcacions que no són Barcelona, la que en té menys és Tarragona. Després, hi ha una cosa que preocupa molt, que són els casos de càncer que pugui produir la indústria química. Els estudis que s’han fet entre l’Estat espanyol i el portuguès, amb 11 anys seguits d’estudi epidemiològic, no han vist cap relació. Tarragona no destaca en càncer; no hi podem establir una relació directa. Hem de ser molt rigorosos, però no hem d’escandalitzar la gent. També hem de pensar què passaria si la indústria desaparegués: ara mateix seria una reconversió industrial d’una duresa enorme. 

“Jo entenc que a Barcelona hi ha una tensió enorme amb els creuers, però nosaltres som llunyíssim d’això”

Segons el Port de Tarragona, es preveu que aquest any se superi el rècord de creueristes, amb 140.000 turistes. El nou Moll de Balears, inaugurat a l’octubre passat, permet l’escala simultània de tres grans vaixells turístics. Calen més creueristes a Tarragona?

La càrrega turística de Tarragona és molt baixa. Jo no crec que els creuers siguin la panacea; són un element més complementari. Hem fet una taula de creuers perquè no tots vinguin a la vegada i al mateix lloc. No té res a veure amb els tres milions de creueristes que tenen a Barcelona. I després hi ha l’impacte ambiental. És claríssim que s’ha d’accelerar el canvi de combustibles. 

Foto: ALBA MARINÉ

Si el 2030 la indústria no ha arribat a temps d’haver canviat la tecnologia perquè els creuers siguin nets, quina és la posició de Tarragona? Els vol seguir rebent?

Aquí, en el fons, hi ha una teoria que és la teoria del decreixement. Deixar de fer activitats com els creuers. A mi no em sembla ni bé ni malament, però en el moment en què tots a la vegada decreixem. Jo ara tinc una ciutat de 130.000 habitants i, si dic que jo decreixo mentre el paradigma és un altre, la primera conseqüència és perdre llocs de treball, perdre oportunitats, gent que marxarà, gent que passarà gana. A vegades, les coses s’han de fer amb una ètica de la responsabilitat; és allò que deia Max Weber. Jo ara mateix tinc responsabilitat sobre una zona. Soc un alcalde i he d’intentar que la gent es guanyi la vida, però també que tingui un futur vital. Intento actuar amb aquesta lògica. Ara mateix, els creuers no tenen un gran impacte sobre la ciutat. Jo entenc que a Barcelona hi ha una tensió enorme amb això, però nosaltres som llunyíssim d’això. A vegades tenim l’òptica de mirar-ho tot, sempre, des de Barcelona, i cal aplicar el sentit comú de cada lloc.

“Cap tècnic dels que han de fer els informes [sobre el Hard Rock] estarà condicionat per l’acord dels pressupostos”

Què penses de la construcció del Hard Rock? 

Tarragona no tira per aquí pel que fa al model turístic. Com a ciutat anem cap a un altre lloc. Per exemple, amb els Next Generation vam aconseguir convertir carrers en zones de vianants o recuperar una zona d’alt valor ecològic tocant al Gaià. Són actuacions que formen part d’un pla d’intervenció turística, on el que estàs fent és millorar la vida de la gent d’aquí.

Però t’hauria agradat que el Hard Rock quedés fora de l’acord de pressupostos?

És que els pressupostos no aporten ni un duro al Hard Rock. El Pla director urbanístic (PDU) s’aprovarà si arriben els estudis d’Acció Climàtica i d’Indústria, els que estan pendents d’arribar. Nosaltres ens vam posicionar totalment en contra de la primera proposta, i en aquell moment, a més, en minoria, perquè el món econòmic local estava totalment abocat al projecte. Era una proposta amb sis casinos… És el model de la ciutat de Tarragona? Doncs no. Però al final jo crec que els pressupostos no hi tindran cap incidència, en això. Quan arribin els informes que han d’arribar, doncs ja arribaran. I això, a dir veritat, és independent dels pressupostos.

Llavors, tens esperança que aquests estudis previs aturin el PDU i, per tant, la construcció Hard Rock? L’acord de pressupostos no parla de fer aquests estudis, sinó d’aprovar el PDU que permeti fer el Hard Rock…

Jo vull creure que cap tècnic dels que han de fer els informes estarà condicionat per aquest acord polític. Cap tècnic estarà condicionat pel que digui aquest acord, vaja. Els tècnics, almenys els d’aquí de l’Ajuntament de Tarragona, tenen moltíssima independència dels polítics i, a vegades, fins i tot hi ha coses que voldries fer i no et deixen fer. Jo crec que els tècnics faran la seva feina, i que així sigui.

Foto: ALBA MARINÉ

Un 57% dels desplaçaments del Camp de Tarragona es fan amb vehicle privat; només un 4% amb transport públic. Si es vol afrontar l’emergència climàtica, aquests números haurien de canviar molt ràpidament…

Són números horrorosos, dolentíssims. Això ens importa molt. No m’agrada ser ploramiques, però al territori mai se li ha deixat gestionar el transport públic. Pel que fa al ferrocarril, és un veritable desgavell. Ara tenim el gran problema que, amb l’entrada del corredor mediterrani, les mercaderies passaran per la costa. Passaran per llocs on viuen les persones, per tant. I, en canvi, en zones on no hi viu la gent, hi ha una estació de tren, una estació de tren de llarg i mitjà recorregut que és a 20 minuts de Tarragona i a 20 minuts de Reus! I els regionals passen per la mateixa via on passen les mercaderies. Això ja porta conflicte ara; però, quan les mercaderies augmentin, portarà encara més conflicte. És un veritable desgavell que hem d’anar desfent. Els horaris són molt difícils de millorar si comparteixen la via els regionals i les mercaderies. És trist, però trigues el mateix a anar a Barcelona que quan jo estudiava.

“Els números del transport públic del Camp de Tarragona són horrorosos, dolentíssims”

Quan veurem el tren-tram del Camp de Tarragona?

Amb l’arribada del conseller Juli Fernández això ha agafat velocitat de creuer. Es permetrà anar amb tramvia a l’estació de l’AVE. Molt aviat es presentarà el projecte. Estan treballant molt els equips tècnics. No vull anunciar coses que no estan tancades, però això és a pocs anys vista.

Hi ha un greuge territorial en la producció d’energia entre el Camp de Tarragona i altres territoris com Barcelona o Girona?

És una afirmació; no és una pregunta, suposo! [Riu.] És evident que hi ha una desproporció enorme entre la càrrega que ha hagut de suportar la demarcació de Tarragona. Sempre, sempre han anat cap aquí baix. No és que sigui una sensació: és que és una veritat objectiva. Per això nosaltres, des del sud, el que estem reclamant quan es plantegen solucions tècniques per altres mitjans com l’hidrogen, doncs és que tinguem també una mica de pes, perquè hem carregat amb tots els contaminants.

Què penses, doncs, de l’oposició a projectes com el parc eòlic marí del golf de Roses?

Que, o repartim això i cadascú assumeix la seva quota, o no ens en sortirem. Al final necessitarem renovables: la fem nosaltres o la comprarem d’Aragó. Si la comprem a Aragó, tindrem el problema de les línies de molt alta tensió, etcètera. És que la necessitarem, és objectiu, si tal any no tindrem el petroli per bellugar i moure coses. Ostres, doncs repartim-nos una miqueta la càrrega, de la manera més justa possible.

Si els pica... Que es rasquin!

Suma't al periodisme contra el poder

Subscriu-t'hi ara!

Amb la quota solidària, rebràs a casa la revista 'Temps' i la pròxima que publiquem (juny 2024)

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies