09/06/2026 | 07:00
Molta gent no havia sentit res sobre el nou papa, Lleó XIV, fins al seu enfrontament públic amb Donald Trump a l’abril. Per què va trencar el seu silenci relatiu?
El trencament es va produir quan Donald Trump va amenaçar de fer desaparèixer tota una civilització. És una apologia del crim de guerra; hi ha un abans i un després d’això. El papa Lleó XIV ja havia criticat la persecució dels immigrants als Estats Units, l’atac a la sobirania de Veneçuela, el genocidi contra el poble palestí, el bel·licisme, les amenaces a l’Iran… però mai s’havia referit ni a Benjamin Netanyahu, ni a Vladímir Putin, ni a Donald Trump. Ell sabia que, quan s’entra en una polèmica on s’assenyalen els responsables d’aquests crims, és molt més difícil arribar a punts d’acord. És un estil pensat, una estratègia.
Com a prior dels agustins, es va enfrontar a molts problemes i ho va saber fer establint ponts de diàleg. Ell aspira a ser un líder ètic i moral, en un moment en què aquests brillen per la seva absència arreu del món. És molt important el paper de personatge que fa tornar el món a la raó, no a la raó de les armes. Ell s’enfronta a Trump, però no continua la polèmica, no té ganes d’entrar en aquest terreny personal, que sap que es converteix en una taverna d’insults.
Francesc era un papa clarament progressista i provinent del Sud global, mentre que Lleó XIV és nord-americà i més tradicional en les formes. Això el converteix en un rival més difícil per a Trump, que es presenta com un líder d’inspiració religiosa?
En aquest cas, la rivalitat política no es pot establir d’una manera clara, perquè els paràmetres polítics no són mimètics quan parlem de confessions religioses o de líders religiosos. Saltaran espurnes, però el papa intentarà navegar. És un mestre d’escacs.
En el llibre expliques les maniobres que van portar a l’elecció de Prevost com a papa al conclave del 2025. Com en va ser possible l’elecció?
Ni els conservadors ni els progressistes comptaven amb els 89 vots necessaris per elegir un candidat. Com vaig explicar al meu llibre Vaticangate [Pòrtic, 2023], el sector ultraconservador tenia previst manipular el conclave a força de fake news i dossiers sobre els cardenals més progressistes o reformistes, per descartar-los. Quan mor el papa Francesc, el sector progressista veu la possibilitat real d’un nou papa que trenqui la seva línia de reformes, i un petit nucli comença a treballar en secret per anar aconseguint vots. És el que explico al meu llibre Lleó XIV, ombres sota la cúpula, com intenten a poc a poc anar conquerint les consciències del sector més dialogant dels cardenals conservadors.
“Lleó XIV és essencial per a una època de manca de diàleg, on estem entrant en una dinàmica de la llei de la selva, patrocinada per Trump”
Els van convèncer amb dos punts. Un, que seria un papa que respectaria les tradicions, com ara la missa en llatí, per exemple. Prevost és un enamorat de la litúrgia; no vol convertir l’Església en un museu, però tampoc ignorar la tradició històrica. I dos: l’episcopat nord-americà havia tallat l’aixeta de les finances vaticanes, la qual cosa suposava greus problemes econòmics al Vaticà, que tenia moltes dificultats per pagar els sous i les pensions als seus funcionaris. L’elecció d’un papa nord-americà podria significar tornar a obrir el flux dels diners. Van aconseguir que cardenals que mai haurien votat un cardenal reformista es veiessin enlluernats en determinades coses de Robert Francis Prevost. El papa Lleó XIV no va ser al darrere en absolut d’aquesta operació secreta per elegir-lo. Ell se’n va assabentar al cap de pocs dies de ser elegit.
Quan Francis Prevost va ser designat papa, es van comentar decisions com el fet de triar una vestimenta més tradicional que Francesc i viure al Palau Apostòlic, al contrari que el sant pare argentí. És un papa més tradicional?
És un papa tradicional en les formes i molt reformista i seguidor del llegat del papa Francesc en el fons. Ha estat un gran desconegut, perquè és molt discret. Però és essencial per a una època de manca de diàleg, on estem entrant en una dinàmica de la llei de la selva, patrocinada per Trump.
Una de les grans novetats introduïdes per Francesc va ser el nomenament de dones en llocs de responsabilitat al Vaticà. Com evolucionarà el rol de les dones a l’Església amb Lleó XIV?
El nou papa té una posició molt oberta en tots els processos que el papa Francesc va sembrar, molts dels quals no va poder tirar endavant perquè els cardenals més conservadors, aliats amb l’extrema dreta internacional, li van posar pals a les rodes durant els 12 anys de pontificat. El papa Lleó XIV és un gran admirador de la tasca del papa Francesc i continuarà les reformes, però no les anunciarà. Ho sabrem quan les hagi fet.
“El papa actual és un gran admirador de la tasca de Francesc i continuarà les reformes, però no les anunciarà amb antelació”
Quines són les reformes més importants que durà a terme?
Ell continua posant dones al capdavant de dicasteris [ministeris], continua posant laics i continua el procés sinodal —el procés de debat que va iniciar el papa Francesc. Temes tabú com el sacerdoci de les dones, ell no els ha apartat, però ha dit que, de moment, no, perquè això forma part d’una tradició de l’Església. Ell governa una Església global, on hi ha moltes tendències.
En el llibre desvelo un gran projecte que és establir un govern col·legiat a l’Església catòlica. Això seria la gran agenda oculta del papa Lleó XIV: mantenint que el papa tingui l’última paraula, vol delegar funcions per sentir-se acompanyat amb les reformes. Vol un govern que apliqui les reformes amb un cert consens.
El papa Francesc va cridar l’atenció de moltes persones que no eren catòliques, perquè parlava explícitament de temes polítics, com la migració o la crisi climàtica, en termes clarament progressistes. Això seguirà amb Lleó XIV?
Hi ha hagut manifestacions molt polítiques d’aquest papa, amb un to diferent, molt més discret. Va alertar la Conferència Episcopal Espanyola de la possibilitat que pugés la ultradreta al poder. I en una reunió amb el Partit Popular Europeu, els va dir molt clar que, com a catòlics, era inacceptable no seguir els principis de l’Evangeli.
“És conscient que el gran repte és la IA, que està en mans de tecnològiques que només volen guanyar diners, oblidant la part ètica d’aquesta eina”
En el seu primer discurs com a pontífex, va parlar dels riscos de la tecnologia. Què té el papa a dir sobre la intel·ligència artificial?
Pot tenir un rol molt important. Va triar el nom de Lleó XIV perquè Lleó XIII va fixar la justícia social de l’Església. En una època en què el món del treball era l’esclavisme, va fixar els drets que havien de tenir els treballadors, amb l’encíclica Rerum novarum (1891). Aquest papa és conscient que el gran repte és la intel·ligència artificial, que està en mans de tecnològiques que només volen guanyar diners, oblidant l’aspecte ètic que hauria de tenir aquesta eina, que pot ser útil per a la humanitat. Justament, la primera encíclica que ha fet Lleó XIV, Magnifica humanitas, versa en gran part sobre el paper que hauria de tenir aquesta intel·ligència artificial.
El papa Francesc va prioritzar les perifèries de l’Església catòlica (Àfrica, Àsia, l’Amèrica Llatina…) tant en el nomenament de bisbes com en els seus viatges. Lleó XIV està seguint aquest mateix camí?
El papa Francesc apreciava molt les perifèries de l’Església, fins i tot llocs on el catolicisme és minoritari. Aquest papa farà un entremig: té la mirada en el nord, però també en el sud, després de 20 anys de vida com a missioner al Perú. També va ser prior dels agustins, i, per tant, ha visitat més de 50 països del món. Això li ha permès tenir una estructura mental de com està dividit el món i quins són els reptes que té actualment.
“Siguin dictadures o siguin democràcies, el papa sempre és escoltat arreu del món per la seva posició moral”
El Vaticà és un estat amb molta influència diplomàtica i, en conflictes com la invasió russa d’Ucraïna o el genocidi israelià a Gaza, Francesc va tenir posicions a vegades més properes al Sud global que no pas a Europa o als Estats Units. Això ha canviat?
Crec que no. En ambdós conflictes hi ha uns agressors (Rússia i Israel) i hi ha uns agredits. El papa pren posició en tant que ell veu que s’estan violant el dret internacional i els drets humans. Va passar a Veneçuela i està passant amb el tema de l’Iran. És una posició religiosa, però al mateix temps geopolítica. El papa de Roma, sigui el que sigui, és rebut per tots els líders del món, i això només passa amb el president del Comitè Olímpic Internacional i amb el secretari general de l’ONU. Siguin dictadures o siguin democràcies, el papa sempre és escoltat arreu del món per la seva posició moral.
“A Espanya, el vot catòlic ha tingut una força important, hereva del franquisme; però l’extrema dreta no està còmoda amb aquest papa”
El papa Francesc va apropar el Vaticà a la Xina, amb un polèmic acord de nomenament de bisbes. Lleó XIV continuarà aquest apropament?
Sí, hi ha un acord secret amb la Xina, que va acabar de ratificar el papa Francesc, que permet a l’Església catòlica que els bisbes que siguin elegits a la Xina no ho siguin pel Partit Comunista xinès. A la Xina hi ha una confessió oficial catòlica, que està liderada pel Partit Comunista (posa bisbes i comanda la línia a seguir) i després hi ha l’obediència vaticana, que ha estat perseguida durant molts anys. Es desconeixen tots els termes d’aquest acord, però permet una conjunció d’interessos entre l’Església oficial catòlica xinesa i l’Església d’obediència vaticana.
El papa visitarà Espanya d’aquí a uns dies, amb parades a Barcelona, Madrid i les Canàries. Quin efecte polític pot tenir?
El vot catòlic sempre és important, als Estats Units, a Europa i a Espanya també. El viatge és molt important; la visita d’un papa sempre reforça l’Església local. Veurem quin és el missatge que dona. Serà un missatge profundament religiós, potser reservarà el missatge més polític per a les Canàries, amb el tema de les polítiques migratòries. Ell ha insistit molt a fer aquesta etapa del viatge, que ja volia fer Francesc, que va anar habitualment a Lampedusa. Aquest papa també anirà a Lampedusa [illa italiana que rep més migrants africans per la seva situació davant la costa de Tunísia]. La ultradreta va saludar aquest nou papa amb alleujament, pensant que era molt més tradicionalista, però s’està adonant que una cosa són les formes i una altra cosa és el fons.
L’extrema dreta espanyola està incòmoda amb el papa, però Giorgia Meloni es va posar del seu costat arran de l’enfrontament amb Trump. Està descol·locada l’extrema dreta europea davant la seva relació amb l’Església catòlica?
Sí. Per a Meloni és molt important el vot catòlic; a Itàlia el vot catòlic ha posat i ha tret primers ministres. A Espanya també ha tingut una força important, hereva del franquisme. Les paraules d’un papa com Francesc o Lleó XIV preocupen una extrema dreta que està al marge de l’humanisme. S’està creant una confrontació perquè el papa col·loca l’Evangeli i els drets humans sobre la taula.
“Lleó XIV continuarà amb la tolerància zero amb la pederàstia”
Un tema candent de la visita del papa serà la pederàstia. El papa va impulsar l’acord entre l’episcopat i el Govern espanyol per indemnitzar les víctimes…
Impulsar no, forçar. Va forçar els bisbes a signar l’acord; sempre donaven allargs al tema d’indemnitzar les víctimes fins que el Vaticà ha dit prou. Ja va costar que acceptessin el volum d’abusos sexuals que hi ha hagut a Espanya, [demostrat per] diverses investigacions de mitjans privats, mitjans públics, el Defensor del Poble i la mateixa Església catòlica amb un gabinet d’advocats. Això demostra que a l’Església espanyola hi ha sensibilitats molt diferents, però l’Església ha begut durant dècades de la croada de Franco. Lleó XIV continuarà amb la tolerància zero amb la pederàstia.
La diversitat sexual i el gènere són alguns dels temes més polèmics dins de l’Església. Francesc va ser relativament aperturista respecte a les persones LGBTI, però es va oposar totalment al dret a l’avortament. Veurem algun canvi amb Lleó XIV?
Amb l’avortament no, absolutament. Sí que pot haver-hi canvis significatius en temes de divorci i de benedicció de parelles homosexuals, sobretot tenint en compte que l’Església alemanya està exigint que la dona tingui igualtat a l’Església, pugui ser sacerdot, exigint que hi hagi una mena de ritual de matrimoni entre gent del mateix sexe i posar fi al celibat. Són temes que han estat tabús a l’Església, però que el papa Francesc ja va posar sobre la taula i que aquest papa no ha tret de sobre la taula. Però és un papa de 70 anys, jove tenint en compte la gerontocràcia vaticana, i que ha de tenir, en principi, un llarg recorregut. Ell anirà implementant reformes a mesura que aconsegueix un cert consens per tirar-les endavant. Però ho farà d’una manera progressiva i potser lenta.
