10/05/2023 | 07:00
La gestió pública de l’aigua és un punt central de la campanya electoral de les municipals del 28-M, i no només a l’àrea de Barcelona. L’aigua pública és també un tema candent a Girona, on des de l’any 2015 el Jutjat d’Instrucció núm. 2 d’aquesta ciutat investiga les presumptes irregularitats en l’empresa Aigües de Girona, Salt i Sarrià de Ter (Agissa), que fins al 2017 va tenir la concessió del servei a la capital gironina. Agissa és una empresa amb participació pública, però amb majoria de capital privat: el 80% de la companyia està controlada per la societat Girona, SA, que té com a accionistes principals, segons consta al Registre Mercantil, CaixaBank (34,2%), FCC-Aqualia (33,65%) i Agbar (31%).
El denominat cas Agissa va esclatar arran d’una denúncia presentada per la CUP l’any 2015. Els regidors Lluc Salellas (avui alcaldable de Guanyem Girona) i Laia Pèlach van presentar un escrit inicial al jutjat. Vuit anys més tard, la denúncia de la CUP ha derivat en una investigació exhaustiva de la Fiscalia Anticorrupció que encara no ha conclòs. Per part dels cupaires, el cas ha estat pilotat en l’àmbit judicial per l’advocada Montserrat Vinyets, avui diputada al Parlament d’aquesta formació.
CRÍTIC ha tingut accés i ha disseccionat el sumari del cas Agissa, que va romandre sota secret fins al 2021: més de 30 volums i milers de folis que incorporen informes d’auditoria, diligències policials i declaracions de testimonis. Entre els documents que consten a la causa destaca un demolidor informe de l’Agència Estatal d’Administració Tributària (AEAT) que detecta un gran nombre de despeses sense justificar dels alts directius de Girona, SA: dinars a El Celler de Can Roca, hotels, joies, regals, pernils pota negra, entrades de festivals i concerts i altres despeses que no tenien a veure de forma directa amb l’activitat de l’empresa i que, només entre el 2010 i el 2013, van elevar-se fins als 224.000 euros.
Un informe d’Hisenda afirma que els gironins han pagat un sobrecost en la factura de l’aigua d’un milió d’euros anual durant 20 anys
Segons Hisenda, “la immensa magnitud de pagaments de despeses particulars realitzades per Girona, SA, acrediten el destí final d’una part dels milions d’euros que haurien sigut presumptament sostrets de forma irregular a Agissa, a costa de l’usuari final del servei d’abastament d’aigua”. Aquestes despeses, segons la instrucció, es van reproduir al llarg de dècades de gestió. L’Agència Tributària també afirma que, a conseqüència de tot plegat, els ciutadans de Girona han estat pagant un sobrecost en la factura de l’aigua d’un milió d’euros anual durant 20 anys.
El nombre irregularitats detectades durant la instrucció del cas és tal que, l’any 2017, el jutge va decidir apartar Agissa de la concessió del servei, que des del juliol del 2022 presta una nova societat 100% pública. Una victòria per al moviment en defensa de l’aigua pública i per a entitats com Aigua és Vida, que feia anys que denunciaven la situació a les comarques gironines.
Els investigats principals neguen els fets i diuen que han estat víctimes d’una “condemna pública”
Els acusats principals del cas Agissa són l’empresari Narcís Piferrer, director general de Girona, SA, des del 1994 i conseller delegat d’Agissa, i Xavier Ballell, que també va ostentar aquest càrrec en la companyia mixta entre el 2016 i el 2017. La investigació, però, també afecta altres membres del Consell d’Administració d’Agissa, com els exregidors del PSC gironí Manel Serra i Pardàs i Tomàs Sobrequés, que van formar part dels òrgans directius d’Agissa i de Girona, SA, durant i després del seu pas per la política. Els investigats principals investigats els fets i diuen que han estat víctimes d’una “condemna pública”. Us expliquem les claus del negoci de l’aigua a Girona.
Els orígens franquistes de Girona, SA: jerarques del règim i alta burgesia gironina
La concessió per a la gestió privada de l’aigua a Girona es remunta fins a les acaballes del franquisme. El 7 de novembre de 1975, l’últim Ajuntament franquista de Girona va convocar el concurs per a la concessió administrativa del servei de subministrament d’aigua potable a la ciutat, que fins aleshores era municipal. El servei va ser adjudicat a Girona, SA, una empresa de nova creació constituïda aquell mateix novembre.
Els orígens de la companyia estan lligats estretament amb els jerarques del règim a Girona. El primer president de Girona, SA, va ser Juan Gich i Bech de Careda. Provinent d’una família d’empresaris del suro d’Agullana, Gich va ser secretari general del Movimiento, procurador a les Corts franquistes per la província de Girona, delegat nacional d’Educació Física i Esports i president del Consell General de Radiotelevisió Espanyola. Posteriorment, s’acabaria reciclant en la UCD d’Adolfo Suárez.
Agbar va incorporar-se a l’accionariat de Girona, SA, poc després de la seva fundació
Entre els promotors inicials del negoci també hi hauria l’empresa Aigües Potables de Sant Feliu de Guíxols, SA, pertanyent a la família Coll, terratinents de l’arròs de Pals i empresaris turístics del Baix Empordà (encara avui són propietaris del Golf de Pals). L’alcalde franquista de Sant Feliu, Manuel Vicens Moner, també en va ser accionista i apareix com a membre fundador i constitucional de la societat.
Completaven l’accionariat la Caixa d’Estalvis de la Diputació de Girona, el Banco Industrial de los Pirineos i altres petits accionistes. Agbar, que en un primer moment va competir per gestionar el servei i va quedar descartada en el concurs del 1975, acabaria entrant en l’accionariat de Girona, SA, pocs anys després.
44 anys de pròrrogues sense concurs públic
Girona, SA, va començar a operar amb un contracte de 12 anys. El 1988 es va fer efectiva una primera pròrroga de 4 anys, fins al 1992. Al maig d’aquell any, l’Ajuntament encapçalat per l’alcalde Joaquim Nadal (llavors al PSC i avui conseller d’Universitats independent al Govern d’ERC) va impulsar la creació d’una empresa mixta per gestionar el servei. Així va néixer Agissa, una societat participada en un 80% per Girona, SA, i pels ajuntaments de Girona (14%), de Salt (4%) i de Sarrià de Ter (2%).
Un informe de la Guàrdia Civil apunta que totes les pròrrogues s’haurien concedit de forma irregular
A partir de llavors, i sense que l’Ajuntament considerés necessari un nou concurs, Agissa, sota el control de Girona, SA, seria l’encarregada d’abastir d’aigua potable els municipis de Girona, de Salt i de Sarrià de Ter i el subministrament en alta (del medi natural a la potabilitzadora) de sis municipis gironins més i de la Costa Brava Centre.
El conveni fundacional d’Agissa estableix una duració de 12 anys, fins al desembre del 2004, i amb la possibilitat de prorrogar-se fins a 8 anys més, amb una data límit: el desembre del 2012. Un període que no només es va esgotar, sinó que es va ampliar: el 1998, l’Ajuntament va signar un nou conveni que establia una segona pròrroga addicional de 8 anys més, fins al desembre del 2020. Un informe de l’Àrea de Delictes contra el Patrimoni de la Guàrdia Civil del 2 de juliol de 2018 apunta que totes aquestes pròrrogues podrien ser irregularitats administratives.
Milions d’euros públics desviats d’Agissa a Girona, SA
De la instrucció del cas també se’n desprèn que Agissa va desviar durant anys una gran part dels seus recursos cap a Girona, SA. Segons l’informe de l’Agència Tributària, Girona, SA, ha cobrat una contraprestació corresponent a la de director general, director tècnic i director administratiu, tasques que mai no han repercutit a Girona, SA, sinó a treballadors d’Agissa. Per tant, Girona, SA, hauria rebut cada any 50.000 euros de més per una tasca que no ha realitzat des del 1994.
En total, l’AEAT conclou que Girona, SA, va rebre des del 1993 l’equivalent a 200.000 euros anuals sense prestar cap servei a canvi, un total de més de 5 milions d’euros durant 25 anys. L’informe conclou que en realitat la separació formal entre Girona, SA, i Agissa és “una artificiositat”, ja que el personal d’Agissa realitzava també la “pràctica totalitat” de les tasques administratives i comptables de Girona, SA. Tot plegat, segons l’AEAT, va acabar repercutint en un increment de la factura d’aigua.
Les despeses sense justificar de Girona, SA: dinars a El Celler de Can Roca, joies, pernils i entrades per a Miguel Bosé
Els informes de l’Agència Tributària sobre el cas Agissa certifiquen que els directius de Girona, SA, haurien carregat a l’empresa desenes de milers d’euros en dinars, hotels, regals, joies i entrades de concerts. Els beneficiaris d’aquests pagaments haurien estat Narcís Piferrer, Xavier Ballell i els altres membres del Consell d’Administració. Entre els anys 2010 i 2013, aquestes despeses “sense justificar” sumarien, segons l’AEAT, un total de 224.892 euros. Aquest tipus de pagaments s’haurien efectuat “des de fa molts anys” i tenen continuïtat més enllà del 2013.
Segons Hisenda, la llista de despeses en restaurants de luxe, hotels i regals de Girona, SA, als seus directius és “interminable”
L’informe d’Hisenda afirma que la llista de despeses personals és “interminable”: hotels i restaurants de luxe (n’hi hauria “centenars”, segons l’AEAT), entrades de concerts i de festivals, en especial del Festival de Cap Roig de l’Empordà, joies, vals de compra a Hipercor… Hi figuren, per exemple, àpats a El Celler de Can Roca, l’Hotel Blau Mar i l’Hotel Terramar, compres de pernils pota negra a Brumale, SL, compres a Tarrés Joiers i Frogs & Princesses, Cellers Perelló… De fet, segons Hisenda, Girona, SA, pagava també les quotes del Club Tenis Girona a Narcís Piferrer.
Si bé l’anàlisi de l’AEAT només contempla els exercicis del 2010 al 2013, al sumari hi ha despeses d’altres anys. L’any 2009, per exemple, Girona, SA, va desemborsar 16.035 euros en la compra d’entrades per al Festival de Cap Roig, un exclusiu esdeveniment estiuenc. Entre la tria d’artistes, es va prioritzar la compra de 42 entrades per al concert de Miguel Bosé el dia 5 d’agost de 2009, per un total de 5.775 euros.
La despesa en lots de Nadal per als directius l’any 2012 va ascendir a 23.487 euros en vins, embotits ibèrics i llibres
Segons l’Agència Tributària, aquestes despeses “es repeteixen contínuament”. “El pagament de 7.500 euros a Hipercor en concepte d’adquisició de targetes de consum per fer compres en aquest establiment es repeteix cada any”, afirma l’informe. La despesa en lots de Nadal per membres del Consell d’Administració l’any 2012 va ascendir a 23.487 euros en vins, embotits ibèrics i llibres. Només el 2014, els tiquets de restaurant sumen 20.529 euros, i el 2015, 21.485,03 euros.
Narcís Piferrer: conseller delegat amb un sou de 147.000 euros anuals
L’investigat principal del cas és Narcís Piferrer, director general de Girona, SA, i president del Consell d’Administració d’Agissa. A més, segons la informació del Registre Mercantil, també consta com a conseller i apoderat d’Aigües de Blanes i com a apoderat de la societat Proveïments d’Aigua, SA, entre altres societats.
Segons dades del sumari en fase d’instrucció, Piferrer cobrava el 2015 122.807,66 euros anuals, als quals cal afegir un fons de pensions, un pla d’estalvi i la Seguretat Social de l’empresa. Tot plegat suposava una despesa per a Agissa de 147.591,70 euros.
L’informe de l’Agència Tributària apunta a Piferrer com el màxim responsable de les suposades irregularitats
L’informe de l’Agència Tributària apunta a Piferrer com el màxim responsable de les suposades irregularitats administratives i de gestió d’Agissa: “Existeixen indicis clars que, des de fa moltíssims anys, en l’exercici de les seves funcions Piferrer hauria comès irregularitats flagrants que han determinat que Girona, SA, extragués irregularment a Agissa centenars de milers d’euros cada any”.
Un altre dels investigats principals és Xavier Ballell, director tècnic d’Agissa, i conseller de Girona, SA. El seu sou base era de 75.934,80 euros, però la suma total (fons de pensions, pla d’estalvi i Seguretat Social) era de 96.206,00 euros.
Les ‘portes giratòries’ del PSC en el negoci de l’aigua
En el sumari també hi apareixen com a investigats dos exregidors socialistes que han passat pel Consell d’Administració d’Agissa: Manel Serra i Pardàs i Tomàs Sobrequés. Serra va ser regidor de l’Ajuntament de Girona pel PSC entre el 1987 i el 1995, just el moment de la constitució de l’empresa mixta. El seu vincle amb Agissa va anar més enllà de la seva creació als anys noranta: segons consta al Registre Mercantil, va ser-ne conseller també entre el 2010 i el 2012, després d’haver deixat la política activa, percebent 87.114 euros en concepte d’assessories a consellers. Serra va ser també el darrer president de Caixa Girona.
L’exregidor socialista Tomàs Sobrequés també figura al Consell d’Administració de Girona, SA. Sobrequés va acompanyar Joaquim Nadal en tots els seus equips de govern municipals, i va ser regidor de Girona durant 24 anys seguits.
Un altre dels investigats, segons consta en el sumari, és Joan de Llobet, empresari i membre del Consell d’Administració de Girona, SA, i d’Agissa, i titular de l’empresa Viatges Ter, SA. Llobet, fill del president de la Diputació de la Girona Franquista, va rebre per part de Girona, SA, entre el 2010 i el 2015 193.064 euros en concepte d’“assessories externes”.
Altres investigats són Àngel Dutràs Congost, president de Prodaisa, l’empresa participada per Girona, SA, i investigat per “càrrec orgànic que l’ha facultat per disposar o autoritzar moviments de diners”, i Lluís Sibils Ensesa, exsecretari de Girona, SA.
Les conseqüències: increment de la factura d’un 25%
L’Ariet.cat va ser un mitjà de comunicació independent que va resseguir la trama d’Agissa i els sobrecostos de l’aigua quan no eren en l’agenda. Aquesta capçalera explicava que, a data de juliol del 2013, la factura de l’aigua de l’usuari gironí s’havia incrementat un 25% els darrers 10 anys.
En un informe fet públic el 2017 sobre el control financer de la societat mixta corresponent als exercicis del 2014 i del 2015 es deixa constància de la manca d’adequació de les tarifes de preus d’aigua potable i el seu ajustament als preus de mercat vigents. I a més, a l’Informe de l’AEAT, s’assegura que “bona part dels imports extrets irregularment d’Agissa han determinat que incrementessin de manera irregular les tarifes d’abastament d’aigua potable”. El mateix informe diu que cada any el valor del servei ha augmentat fins a 1 milió, d’euros que ha repercutit en les factures que la ciutadania ha de pagar i, per tant, un sobrecost que no hauria d’haver-se vist mai a les factures dels gairebé 70.000 abonats.
L’informe de l’AEAT, conclou que la població ha pagat, cada any, un milió d’euros més per al servei d’abastament d’aigua potable. Una xifra que cal multiplicar pels 24 anys de gestió de l’aigua per part d’Agissa, des de l’1 de gener de 1993 fins al 2017. A l’octubre del 2022, l’Ajuntament de Girona actual, encapçalat per l’alcaldessa, Marta Madrenas (Junts), va anunciar que reclamaria 13,2 milions per danys i perjudicis a Girona, SA.
