08/05/2024 | 06:00
La normativa interna d’Aliança Catalana (AC) prohibeix que els seus militants puguin ocupar dos càrrecs públics electes de manera simultània. Així consta en l’article 108 dels Estatuts vigents de la formació, que CRÍTIC i La Marea han pogut consultar al Registre de partits del Ministeri de l’Interior de Madrid. Així, doncs, si Sílvia Orriols fos elegida diputada en les eleccions del 12-M, tindria tres opcions: deixar el càrrec d’alcaldessa de Ripoll, no prendre possessió del seu escó al Parlament… o fer cas omís dels Estatuts de la formació que presideix.
De fet, això darrer és el que passarà en cas que Orriols resulti escollida. Així ho confirma Oriol Gès, secretari d’organització d’Aliança Catalana i número 3 del partit en la llista de Barcelona. Consultat per CRÍTIC, Gès explica que “l’avançament electoral ens ha agafat amb el peu canviat” i que “no hem arribat a temps” de fer la modificació estatutària que permeti que Orriols pugui mantenir els dos càrrecs. Una modificació que, segons diu, es farà efectiva en un futur congrés del partit. “Són uns Estatuts que es van redactar i enviar el Ministeri fa quatre anys, i hi ha alguns articles que s’han de modificar, perquè el partit s’està professionalitzant”. Més enllà de la compaginació de càrrecs, Gès no explica quins són els altres canvis previstos.
Sílvia Orriols deia el 2023 que no compaginaria l’alcaldia de Ripoll amb un càrrec de diputada al Parlament
A hores d’ara, són diverses les enquestes que assenyalen que el partit de Sílvia Orriols podria obtenir representació a la cambra catalana. L’alcaldessa de Ripoll es presenta com a cap de llista per Girona, on ho té més complicat perquè el llindar per obtenir l’escó, a la pràctica, és sempre més alt que el 3% dels vots. En un primer moment, Orriols va afirmar que no faria com l’alcalde anterior de Ripoll, Jordi Munell, que va compaginar l’alcaldia amb l’escó de diputat al Parlament durant tres legislatures. Ho va deixar molt clar en una entrevista a El 9 Nou el juliol de 2023. El març de 2024, però, se’n va desdir: “He de comprovar si es poden compaginar les dues tasques”, va explicar.
El periodista Xavier Rius Sant, especialitzat en extrema dreta, explica al seu blog que “hi hauria una teoria per explicar els motius pels quals Orriols s’hi presenta per Girona, on costa més aconseguir un escó: Jordi Aragonès i Oriol Gès haurien forçat que Orriols hi anés per Girona confiant que ella no entrés al Parlament, i així ells sí que hi entrarien per Barcelona, i aconseguirien el control del partit, que faria un gir cap a l’ultraliberalisme econòmic thatcherià que en properes legislatures pogués condicionar el programa econòmic de Junts a la Generalitat”.
Què diuen els Estatuts actuals d’Aliança Catalana?
CRÍTIC i La Marea van poder consultar el 23 d’abril passat els Estatuts que el partit té dipositats al Registre de partits del Ministeri de l’Interior. El Registre de partits no permet extreure còpies físiques ni fotografies de la documentació que s’hi diposita. Per norma general, s’hi poden consultar els Estatuts de les formacions polítiques, les modificacions estatutàries i el nomenament dels òrgans de direcció, de govern i d’administració.
La documentació que Aliança Catalana ha dipositat al Ministeri, redactada només en castellà, estableix que els seus objectius són la “consecució d’un Estat independent per a la nació catalana”, la “salvació de la llengua” i “l’oposició total al feixisme, al comunisme i a tot totalitarisme”. El partit, que manté un discurs obertament contrari a la immigració, afirma, en canvi, en els seus Estatuts que defensa “la fraternitat, la llibertat i la igualtat davant la llei de tots els ciutadans sense discriminació de raça, edat, origen, religió o orientació sexual”.
El sou dels càrrecs d’AC no hauria de superar en un 40% el salari que percebien abans d’entrar a l’Administració
A més de la limitació en la duplicitat de càrrecs públics, en l’article 74 Aliança Catalana estableix una limitació de sous: els electes del partit podran cobrar “un màxim equivalent a un increment del 40% respecte a la mitjana del sou durant els 2 anys anteriors”, i sempre “un mínim de 24.000 euros nets anuals”. També estableix que tots els càrrecs públics destinaran un 10% del seu sou al partit, i una limitació de tres mandats. En l’article 99, Aliança Catalana també estableix que, per ser candidat, cal acreditar una militància mínima de sis mesos.
Gès confirma que aquest punt sí que s’ha complert en el cas de les eleccions presents: “Els principals caps de llista compleixen aquest tempo de militància, i els qui no, els hem acreditat com a independents”. Tal com va publicar CRÍTIC, a les llistes del partit hi ha antics candidats de Junts, d’ERC, de Solidaritat i fins i tot del PSC. De fet, el número 1 per Barcelona, Lluís Areny, es manifestava fins fa poc a les xarxes socials com un partidari fervent de Laura Borràs. Segons Junts, en l’actualitat “no és militant de la formació”.
Exmembres de CDC i de Solidaritat formen part d’una direcció fundacional caducada
Segons la informació dipositada al Registre, la formació ultra compta amb una presidenta, la mateixa Sílvia Orriols, i sis secretaris. Els d’Organització i de Formació són Oriol Gès i Jordi Aragonès, número 3 i 2 per Barcelona respectivament. Però també hi ha noms que fins ara no havien estat associats a Aliança Catalana de manera pública: Maiol Sanaüja (secretari de Comunicació), Enric Gregori (secretari d’Acció Política), Marc Gafarot (secretari de Política Institucional) i Franc Massaneda (secretari de Joventut).
A preguntes de CRÍTIC, Oriol Gès afirma que en l’actualitat “aquests càrrecs han canviat” i que els únics “vigents” són el d’Orriols, el de Jordi Aragonès i el seu. La resta de les persones que consten com a direcció fundacional d’Aliança Catalana, segons Gès, “a data d’avui no en són afiliats ni hi tenen cap mena de responsabilitat. Són persones a qui es va demanar un favor l’any 2020 durant la pandèmia perquè necessitàvem un quòrum mínim per presentar els Estatuts“. Gès explica que el partit està pendent de fer un congrés on renovarà tots aquests càrrecs, que actualment defineix com a “vacants”.
“No hi vull prendre part; hi ha moltes coses que no hi comparteixo”, diu qui consta formalment com a secretari de Comunicació del partit
Maiol Sanaüja, que va ser un militant destacat de Solidaritat Catalana per la Independència i director del Cercle d’Estudis Sobiranistes, confirma a CRÍTIC aquesta versió: “Hi consto perquè conec Oriol Gès des del 2010 [tots dos van militar a Solidaritat] i em va demanar el favor durant la pandèmia, però no hi estic afiliat. Ja li he manifestat moltes vegades que no vull prendre-hi part”, explica qui formalment encara és secretari de Comunicació del partit d’Orriols. Sanaüja, que avui no té cap vinculació política i treballa en el sector privat, es desmarca de l’ideari d’Aliança Catalana: “Hi ha moltes coses que no hi comparteixo, i ja els he transmès que han de fer un congrés i designar nous responsables”. Al seu parer, “Aliança és un protopartit liderat per tres persones [Orriols, Aragonès i Gès] i des del bolet de Ripoll se li ha donat una entitat que no sabem on arribarà”.
Dos dels noms que consten al Registre com a fundadors estan vinculats a l’antiga Convergència. Són Enric Gregori, un politòleg que va anar a les llistes de CiU a Sant Andreu de la Barca el 2015 que posteriorment va fer el pas al PDeCAT, i Marc Gafarot, que, com explica el Diari de Girona, prové també de Convergència i del PDeCAT. Segons explica al seu perfil de LinkedIn, va ser assessor al Parlament Europeu i cap de Relacions Internacionals de la Fundació CATmón, que va presidir Víctor Tarradellas i va ser investigada per una trama de suposades subvencions irregulars a entitats pròximes al món convergent. Gregori ha tancat el seu compte de la xarxa social X recentment, i, en el cas de Gafarot, en la seva foto de perfil apareix davant d’una senyera i del logotip d’Aliança Catalana.
