29/04/2024 | 06:00
La possible irrupció al Parlament d’Aliança Catalana està generant un debat intens a les xarxes socials, on l’extrema dreta és especialment activa. Tot i que Sílvia Orriols va manifestar al juliol de 2023 en una entrevista a El 9 Nou que no cometria “l’error” d’altres alcaldes de Ripoll i no seria diputada al Parlament, finalment encapçalarà la llista d’Aliança Catalana per Girona. “He de comprovar si es poden compaginar les dues tasques”, diu ara.
Però qui són i d’on provenen els candidats que acompanyaran Orriols a les llistes electorals d’Aliança? El partit de Sílvia Orriols ha configurat les seves llistes al Parlament amb persones que havien figurat en candidatures d’opcions independentistes com Solidaritat, una formació que va eclosionar durant els anys 2000 en el magma de les escissions d’ERC, o l’identitari Front Nacional de Catalunya, però també amb noms que s’han anat despenjant de Junts, d’ERC o fins i tot del PSC. Us expliquem qui són i d’on venen els candidats principals que intentaran assolir representació al Parlament el 12-M.
Lluís Areny, número 1 per Barcelona: del ‘laurisme’ de Junts a liderar Aliança Catalana
Areny, com molts dels candidats d’Aliança Catalana, és un activista digital amb una llarga trajectòria a Twitter; però, abans de piular a favor de Sílvia Orriols, les seves fílies a les xarxes socials anaven en una altra direcció: en concret, en la defensa de Junts per Catalunya i d’aquells sectors més pròxims a Laura Borràs i Quim Torra. Així n’ha quedat constància en una sèrie de piulades fetes entre els anys 2018 i 2021, que CRÍTIC ha recopilat.
Areny, en aquells temps, es presentava com a militant de Junts: en aquella època, defensava que l’únic partit polític independentista al Parlament “és Junts”, lloava discursos de Míriam Nogueras i Quim Torra i sortia en defensa de Laura Borràs en els moments en què era més qüestionada judicialment.
El 2020 també deia que estava “cada cop més orgullós de ser de Junts” pel fet de sumar a les seves llistes figures com Joan Canadell o Mark Serra. Amb el temps, però, Areny es va anar distanciant de Junts: va ser una de les veus que van demanar insistentment trencar l’executiu, que catalogava com a “govern de Vichy”.
A preguntes de CRÍTIC, un portaveu del partit de Puigdemont afirma que l’avui número 1 d’Aliança Catalana a Barcelona “no és militant de Junts”. Sigui com sigui, Areny no ha estat mai en cap llista juntaire. En canvi, sí que va prendre part en les eleccions municipals del 2023 en una candidatura independent de Sant Quirze del Vallès que no hi va obtenir representació.
Jordi Aragonès, pujolista a ultrança i partidari d’aliances amb la Rússia de Putin
Jordi Aragonès Martínez, número 2 d’Aliança Catalana per Barcelona, es presenta com a secretari d’estudis i programes del partit i alguns analistes i mitjans l’han referenciat com l’ideòleg de la formació (el periodista Joan Burdeus, en un article a El País, el va comparar amb Steve Bannon). Nascut a Pineda de Mar, la seva figura resulta atractiva per una particularitat: és el cosí del president de la Generalitat, Pere Aragonès. El líder d’ERC i el candidat d’Aliança comparteixen avi: Josep Aragonès, un empresari hoteler que va ser alcalde de Pineda durant el franquisme i també en democràcia, amb una candidatura independent.
Aragonès, historiador de formació i professor de secundària, va fer la tesi doctoral sobre els orígens catalans d’Aliança Popular (la hi va dirigir el també historiador i membre de Junts Agustí Colomines); però, si per alguna cosa ha destacat al llarg de tota la seva trajectòria, és per la defensa a ultrança d’un autonomista: Jordi Pujol. “El president Pujol era per a mi un dels grans referents polítics i, després de tot el que ha passat, ho continua essent sense cap mena de dubte”, escrivia en un article a El Matí Digital el 2016, dos anys després de l’esclat del cas de corrupció que va afectar l’expresident, la seva dona i els seus fills.
Aragonès creu que la FAES, fundació presidida per José María Aznar, ha de ser un “referent” per a la dreta independentista
Bo i reconeixent que Pujol no és independentista, Aragonès creu que “ha fet molt més per dotar Catalunya de sobirania que tots els governs que han vingut després”. Així s’expressava en una lloa per celebrar el seu norantè aniversari. “És necessari no oblidar ni el consell de Cambó ni l’exemple de Pujol”, diu en un altre article. Aragonès, que reconeix que de jove havia tingut alguna inclinació d’esquerres i havia “militat a Unió Democràtica”, és un dels impulsors del col·lectiu Tagamanent, un dels grups de l’òrbita del nacionalisme conservador que des del 2020 intenta restaurar la figura de l’expresident.
Més enllà d’això, en els seus articles Aragonès també fa alguns apunts geopolítics: el 2019 proposava una aproximació estratègica i ideològica a Rússia per assolir la independència: “Moscou podria veure amb interès la secessió catalana si aquesta suposa la sortida de la Unió Europea”, deia en un article on lamentava que els líders catalans tinguessin una “actitud naïf” i que la Generalitat no hagués obert la porta “als agents pròxims a Moscou”. En un altre article també fa una lloança del PP i una defensa tancada de la FAES: “Si algun dia apareix dins el nacionalisme català un partit que, nítidament i obertament, vulgui ocupar l’espai buit de la dreta independentista, ja sap on buscar referents”.
Oriol Ges, l’economista que creu que Madrid “va engegar el ventilador per escampar el virus”
El número 3 per Barcelona, Oriol Ges, és un economista de tall liberal que creu que Catalunya és un “infern fiscal” i que l’impost sobre successions és una “atrocitat”; però, més enllà d’això, destaca pel fet de tenir opinions força polèmiques sobre la Covid-19. En plena pandèmia, a l’abril de 2020, va escriure al diari Regió 7 que Madrid “va engegar el ventilador per escampar el virus” amb les primeres infeccions, perquè “si allà hi ha el focus principal de la Covid-19 de tot l’Estat, no es podien pas permetre que els altres en restessin indemnes”. L’article en qüestió es titulava “Salvem Catalunya”, anticipant-se quatre anys a l’eslògan electoral d’Aliança Catalana.
Ges prové del denominat sobiranisme transversal. Va prendre part en l’organització de les consultes populars de Súria i de Manresa a finals de la primera dècada dels 2000, i el 2010 s’adherí a Solidaritat Catalana per la Independència, el partit impulsat per Alfons López Tena i Uriel Bertran. També es va vincular a l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) durant els anys del procés. En els darrers 15 anys ha pres part en diverses candidatures: va formar part de la llista de Solidaritat per Barcelona en les eleccions al Parlament del 2012, i també ha estat a les llistes de candidatures independents com Impulsem Manresa i Millor Manresa. El 2020 apareix referenciat com a secretari d’organització i finances de la formació Front Nacional de Catalunya (res a veure amb la sigla històrica de la formació fundada en l’antifranquisme, com han denunciat historiadors com Albert Botran).
Anthony Corey: “patriota d’esquerres”, “antifeixista”… i d’Aliança Catalana
“Jove català, patriota d’esquerres i antifeixista”, a més de “flagell del processisme”. Així es defineix a la xarxa social X (antic Twitter) Anthony Corey, un dels darrers fitxatges d’Aliança Catalana, que ocuparà el lloc número 7 a la llista per Barcelona. El cert, però, és que els seus orígens cal buscar-los en una formació no especialment identificada amb l’esquerra: la JNC, les joventuts de Convergència. De fet, com explica en aquesta entrevista, el 2015 era militant de la JNC, les joventuts del partit, i partidari de Junts pel Sí.
L’any 2021, però, Corey va ser un dels fundadors de Joves Junts, una entitat que pretenia aglutinar totes les sensibilitats polítiques i ideològiques juvenils de l’espectre de Junts per Catalunya. Aquest pas no va generar gaire entusiasme a la JNC; però, a més a més, aviat va entrar en conflicte amb l’organització: al novembre d’aquell mateix any, va ser suspès de militància per Acció per la República, l’organització política que va néixer entorn dels independents de Junts i en la qual prenen part veus com Aurora Madaula o Ferran Izquierdo. Corey s’havia anat aproximant als postulats d’Aliança Catalana, i la suspensió va arribar després d’una reunió amb Sílvia Orriols.
Nascut l’any 1997 de pare sabadellenc i mare hondurenya, Corey va créixer al barri de Can Rull, de Sabadell. Igual que el líder de Vox Ignacio Garriga, que és fill de mare guineana i de pare català, Corey no veu cap contradicció entre el seu origen divers i la seva adscripció a Aliança Catalana.
Es dona el cas que l’any 2020 Corey va denunciar la formació Som Catalans per haver publicat a les xarxes socials un cartell amb la seva cara i la d’Ignacio Garriga amb el lema “No són catalans”. Paradoxalment, Corey és avui company de files de Jordi Borràs Albesa, que el 2019 va formar part de la llista que aquesta formació escindida de la Plataforma per Catalunya va presentar a Ripoll. Borràs Albesa és avui número 4 de la llista d’Aliança per Tarragona i reivindica sense complexos referents com el partit ultra Unitat Nacional Catalana, que va popularitzar l’eslògan “Catalunya catalana” i l’acrònim numèric 33.
Girona: un exregidor d’ERC a Olot dels anys noranta farà tàndem amb Sílvia Orriols
La candidatura d’Aliança a Girona l’encapçala la mateixa Sílvia Orriols. De fet, les enquestes que apunten a la irrupció del partit al Parlament destaquen que aquesta circumscripció és on la formació té més possibilitats d’obtenir representació. L’alcaldessa de Ripoll s’hi presenta fent tàndem amb Jordi Coma i Pujol, un nom vinculat històricament a ERC.
Coma, advocat de professió, entre el 1999 i el 2003 va ser l’únic regidor republicà al consistori d’Olot, i el seu vot va resultar imprescindible per desplaçar CiU de l’alcaldia en favor del PSC. El 2007 va tornar a encapçalar la candidatura republicana a la capital de la Garrotxa. El 2010 va deixar el seu càrrec, en un moment convuls de la història d’ERC, que acabava de patir l’escissió de Reagrupament. Coma Pujol va fer un pas al costat de l’arena institucional, per bé que amb el temps s’ha anat decantant cap als postulats d’Aliança i durant els últims temps ha mantingut un discurs molt crític tant amb ERC com amb Junts.
Tarragona: una advocada del Rotary Club de Cambrils i un exmilitant del PSC de Tortosa
La número 1 per Tarragona d’Aliança és Aurora Fornos, una advocada nascuda a Reus, criada a Maspujols i que ara viu a Cambrils. Fornos exerceix també de tècnica d’assessoria jurídica a l’àrea d’Hisenda de l’Ajuntament de Reus, és membre de la Comissió de Dret Administratiu del Col·legi d’Advocats de Tarragona i professora de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Fornos ha estat presidenta del Rotary Club de Cambrils i no ha transcendit que hagi format part de cap llista electoral prèviament, igual que el número 2, Alexandre Christensen Urpí, director de Canet Foods SL, una empresa de distribució alimentària.
Qui sí que ha tingut una filiació política prèvia és el número 3 de la llista de Tarragona, Eduard Rel Cartoixa, que havia format part de l’agrupació local del PSC a Tortosa i va anar a les llistes del partit el 2011. Rel, de fet, va ser viceprimer secretari del partit a la capital ebrenca, i prové del moviment veïnal: va ser president de l’associació de veïns del barri de Ferreries. No és l’únic membre de la llista d’Aliança que ha anat a les llistes del PSC: també és el cas de Miquel Mendoza Heras, que en les eleccions municipals de 2023 va anar a les llistes socialistes de Borredà, al Berguedà, i avui figura a la llista de Barcelona, tal com va publicar el diari Ara.
Lleida: un jubilat d’Alpicat que havia anat a les llistes d’ERC
La llista de Lleida l’encapçala Ramon Abad, natural de Mollerussa i veí d’Alpicat, que en les municipals del 2019 va prendre part en les llistes d’ERC per aquesta localitat del Segrià. No és l’únic excandidat republicà que forma part de la llista de Lleida: la número 5 és Cristina Lafay Bertran, exalcaldessa d’ERC de Castelló de Farfanya. Es dona el cas que l’alcalde actual de Castelló de Farfanya és Omar Noumri, també d’ERC, primer alcalde musulmà de Catalunya. Noumri va desbancar Lafay en unes primàries, que posteriorment va estripar el carnet d’ERC i va criticar el candidat d’ERC pel fet de ser àrab: “No crec que sigui republicà”.
A la candidatura de Ponent hi ha Francesc Fabregat, alcalde històric de CiU i expresident del Consell Comarcal del Pla d’Urgell
Si un nom destaca a la llista de Lleida, però, és Francesc Fabregat, exalcalde de Bellvís del 1999 al 2015 i expresident del Consell Comarcal del Pla d’Urgell per CiU. Fabregat també va ser membre del Consell Directiu de l’Assemblea de Municipis per la Independència (AMI). No és l’única persona provinent del món convergent a la llista d’Aliança: el número 3 és Ramon Porta Piqué, número 1 de Junts en les municipals del 2023 a Tírvia, al Pallars, i actualment regidor al municipi.
La llista la tanca Albert Puig Bernaus, regidor a Ribera d’Ondara i ara alcalde accidental del municipi. Puig prové de la Plataforma per Catalunya de Josep Anglada: el 2011 s’havia presentat per la PxC de número 1 a Ribera d’Ondara i el 2007 de número 2 també per la PxC. També havia format part de les llistes de la PxC a Cervera.
Despenjats de CDC i d’ERC, de la Intersindical i d’Eines Pimec
La llista de Barcelona la completen noms com Roger Saborit, regidor actual d’Aliança Catalana a Manlleu; Esther Baldajos, que també havia pres part en Junts per Catalunya i va ser coordinadora de l’ANC a Olèrdola; Maria Rosa Comellas Coll, que va ser alcaldable de Solidaritat a Sant Cugat del Vallès i delegada de la Intersindical-CSC al Departament de Drets Socials de la Generalitat; Cristina Solano, que va prendre part en la candidatura Eines Pimec per dirigir la patronal Pimec, o Jordi Pratdesaba Puigdemont, que figurava com a alcaldable d’ERC a Santa Eugènia de Berga el 2011.
Segons ha publicat Regió 7, també forma part de la llista d’Aliança Catalana la berguedana Maria Antònia Ortega Canet, que ocupa el lloc 72 per Barcelona i va ser regidora a l’oposició a l’Ajuntament de Berga per CiU en el mandat 2015-2019, i tanca la llista per Barcelona Pep Llamas Gironès (número 85), regidor independent a l’Ajuntament de Bagà per Bagà Endavant, que el 2015 es va presentar com a cap de llista de CiU per Bagà. Jordi Soteras Asensio va figurar a les llistes de Junts per Santpedor en les municipals de 2019.
