Crític Cerca
Investigació

Els Mossos i les bales de foam: quin cost tenen, quantes se n’han disparat i quins perills amaguen

Segons les dades a les quals ha accedit CRÍTIC, la Brimo va efectuar 1.077 trets amb aquest material durant les protestes contra la sentència de l'1-O i les manifestacions per la llibertat del raper Pablo Hasél

19/07/2021 | 06:00

Aquesta setmana, el ple del Parlament aprovarà a proposta de la CUP, d’ERC, de Junts per Catalunya i dels comuns la creació d’una comissió parlamentària per debatre el model d’ordre públic. Els Mossos d’Esquadra són un dels àmbits més sensibles de l’acord entre el Govern i els cupaires. L’ús dels projectils de foam és un dels temes que segur que seran sobre la taula de la comissió. Aquest material antiavalots ha estat a l’ull de l’huracà durant els últims anys, després de la prohibició de les bales de goma per part del Parlament de Catalunya el 2013. Els col·lectius en defensa dels drets humans consideren que poden ser lesives per a la població, i els Mossos les defensen com una eina necessària.

CRÍTIC ha fet una petició de dret d’accés a la informació pública sobre diversos aspectes relacionats amb aquesta munició, començant per la integritat del seu protocol d’utilització. Els Mossos s’han negat a revelar algunes parts del document, però sí que han facilitat altres dades rellevants sobre l’ús del foam, com, per exemple, quantes bales se n’han disparat durant els últims anys. Segons les dades obtingudes, des del maig de 2019 fins aquest mes de març, la Brigada Mòbil (Brimo) del cos de Mossos d’Esquadra n’ha disparat un total de 1.253 projectils.

1.077 bales disparades durant les protestes postsentència i per la llibertat de Pablo Hasél

Els dos moments en els quals la Brimo ha fet servir més cartutxos –un total de 1.077, que representa el 86% dels disparats els darrers dos anys– són els mesos d’octubre i novembre del 2019, i el febrer del 2021. El primer període coincideix amb les protestes posteriors a la sentència del Suprem contra l’1-O, i el segon, amb les que es van convocar després de l’empresonament del raper Pablo Hasél.

En aquestes mobilitzacions un mínim de sis persones han resultat greument ferides a causa d’aquesta munició o de les pilotes de goma que va utilitzar la Policia Nacional a la tardor del 2019: quatre van perdre l’ull i una cinquena va haver de ser operada d’un traumatisme cranioencefàlic per l’impacte d’un projectil de precisió durant la setmana de manifestacions en rebuig a la sentència del Tribunal Suprem. La sisena lesionada, una jove de 19 anys, també va perdre la visió d’un ull al febrer del 2021, durant les convocatòries per l’alliberament de Hasél, conseqüència d’una bala de foam. El cos va fer públic una part del protocol d’ús de les bales de foam a l’abril passat, que revelava que els agents poden disparar els projectils a les extremitats (també als braços) en cas que la persona objecte del tret dugui un element “llancívol, contundent o arma blanca”. Col·lectius com el Centre per la Defensa dels Drets Humans Irídia van advertir que la possibilitat de disparar per sobre de l’abdomen comporta el risc que la bala acabi impactant a la zona del cap.

Així mateix, hi ha un repunt al desembre de 2019, quan es va celebrar el partit del Barça-Madrid al Camp Nou en el qual Tsunami Democràtic va convocar una acció de protesta. En aquell moment la Brimo va efectuar 57 trets amb la munició de foam. Però al marge d’aquests moments, també augmenta el nombre de bales disparades al novembre del 2020, durant les mobilitzacions que demanaven l’absolució d’Adrián Sas, condemnat a tres anys i mig de presó per l’acusació d’haver colpejat dos agents de la policia catalana durant el primer aniversari del referèndum. A més, els darrers dies d’octubre hi va haver protestes a Barcelona contra els desnonaments on la Brimo va fer servir projectils de foam que es podrien haver comptabilitzat en el recompte del novembre. Aquell mes, els Mossos van disparar-ne 115.

Les bales SIR-X, que tenen “més potència”, són les més disparades per la Brimo

Els cartutxos que els antiavalots han utilitzat durant aquest període són dels models SIR (safe impact round, ‘munició d’impacte segur’, en la traducció al català) i SIR-X. Se’n van fer servir 69 de les primeres i 1.184 de les segones. En el resum del protocol d’ús de les llançadores de 40 mil·límetres que disparen aquests projectils, que els Mossos van haver de fer públic a partir d’un dictamen de la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP), s’indica que els agents poden fer servir aquestes dues municions d’impacte “per neutralitzar o controlar una situació”.

Les bales SIR, que tenen el capçal groc, són de curta distància i estan pensades per utilitzar-se a una separació d’entre 5 i 25 metres respecte al cos contra el qual impacten. Per la seva banda, les del model SIR-X són negres i de llarga distància, des de 20 fins a 50 metres. El que no inclou el fragment del protocol que van publicitar els Mossos és que les segones tenen “més potència” pel disseny de la beina, “que aprofita més els gasos del cartutx iniciador”. Per la resta, les dues bales són “absolutament iguals”.

Des del 2019, la Brimo ha disparat 1.184 bales de foam model SIR-X, que tenen “més potència”

Segons la informació de la policia, els projectils són de gir estabilitzat, “donant una alta possibilitat d’impacte comparable al d’un subfusell”. I concreta: “No és possible la seva penetració en un objectiu viu”, ja que “allibera tota l’energia a la superfície” de la persona que rep l’impacte, provocant “la seva incapacitació temporal”. Així consta en una versió menys restringida del protocol a la qual va tenir accés elDiario.es.

CRÍTIC va sol·licitar al Departament d’Interior rebre una relació de totes les bales de foam disparades des del 2014 pels agents de la Brigada Mòbil (Brimo) i de l’Àrea Regional de Recursos Operatius (ARRO), els dos organismes que tenen competència sobre intervenció de l’ordre públic. Tanmateix, el director general de la Policia, Pere Ferrer, va facilitar les dades a partir del maig del 2019, moment a partir del qual, assegurava, el Departament va començar a disposar d’un “registre legal”. Tampoc no va proporcionar informació sobre els projectils disparats per l’ARRO argumentant que els seus efectius fan servir el foam “principalment per a formació”, i que els Mossos no disposen d’“un registre exhaustiu dels que s’han disparat”. 

Foto: XAVI HERRERO

Des del 2014, la Generalitat ha comprat 159.300 cartutxos i càpsules per 1,4 milions d’euros

En total, des del 2014 la Generalitat ha comprat 159.300 cartutxos i càpsules iniciadores per un cost total d’1.412.757 euros. Així consta en la informació a la qual ha tingut accés CRÍTIC. Segons la Direcció General de la Policia, des del 2014 s’han subscrit dos contractes per a l’adquisició dels projectils de foam: un que data d’aquell mateix any i un altre del 2016. Durant l’octubre del 2019, però, coincidint amb les protestes posteriors a la sentència del procés, també es van adquirir nous cartutxos mitjançant un expedient d’urgència. Aquesta compra extraordinària, del 22 d’octubre, va tenir un cost total de 721.462 euros, que van servir per obtenir 25.000 bales SIR-X addicionals, a un preu unitari de 23,85 euros cada una. 

Aquest mitjà ha obtingut l’expedient d’urgència i els dos contractes dels anys 2014 i 2016 adjudicats a l’empresa Eurodistribución de Sistemas España (EDS), SL, una societat de compravenda a l’engròs i al detallista de “tota mena d’armament, les seves municions, accessoris i complements materials, equips i instruments de protecció col·lectiva”, entre d’altres.

El primer, signat per l’exsecretari general del Departament d’Interior, Josep Martínez, i el representant d’EDS, Andrés Manuel Soler Mercadal, formalitza el subministrament de 7.900 cartutxos de 40 x 46 mil·límetres amb bola d’impacte d’abast de 80 metres, 2.000 cartutxos de 40 x 46 mil·límetres amb bola d’impacte d’abast de 80 metres i 29.000 càpsules iniciadores (pistons) al cos dels Mossos d’Esquadra. L’import que va abonar la Generalitat a l’empresa proveïdora va ser de 240.891 euros

El contracte del 2016, impulsat pel llavors secretari general d’Interior Cèsar Puig, també recull l’adquisició de 10.000 cartutxos de calibre 40 x 46 mil·límetres amb bola d’impacte d’abast de 80 metres, 5.000 cartutxos més d’impacte d’abast de 50 metres, 200 cartutxos de 40 mil·límetres de gas i 200 més de gas fumigen i 80.000 càpsules iniciadores. Aquest arsenal va tenir un cost de 450.404 euros.  

540.000 euros en llançadores, armilles i eines de recanvi

Pel que fa a les llançadores que disparen les bales de foam, la Direcció General de la Policia ha facilitat a CRÍTIC dos expedients del 2013 i del 2014, respectivament, i un contracte per als anys 2015 i 2016 on consta que, en aquest període, s’ha dotat els Mossos d’Esquadra amb 259 d’aquestes armes de tipus subfusell que han costat a les arques públiques un total de 471.650 euros

Al marge de les llançadores, en la documentació a la qual ha accedit aquest mitjà també consten altres compres, com eines de recanvi dels materials que fan servir els agents o complements per als membres del cos. El 2014, per exemple, es van adquirir fundes, corretges de transport i bosses, i els anys 2015 i 2016 es van comprar al voltant de 100 armilles, vuit premses de recàrrega, una cinquantena de punts de mira, caragols, culatins, molles i tapes, entre d’altres. La suma total de la despesa en materials, recollida als expedients i al contracte, ascendeix a 540.142 euros.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

En plena crisi, continuem fent un periodisme rigorós i que aposta per la profunditat. Et necessitem més que mai.

Subscriu-t'hi ara

Amb la quota solidària, rebreu el llibre Carta a un republicano español, de Jordi Serrano, i el pròxim Dossier CRÍTIC

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies