Crític Cerca

Foto: IVAN GIMÉNEZ

Investigació

La batalla per l’últim gran solar del Barcelonès

Una promotora propietat d'Endesa, del Santander i del BBVA projecta un barri residencial amb 2.000 pisos i un 'hub' audiovisual als antics terrenys de les Tres Xemeneies de Sant Adrià de Besòs

08/11/2021 | 07:00

L’entorn de les icòniques Tres Xemeneies de Sant Adrià de Besòs, que l’escriptor Javier Pérez Andújar va batejar com “la Sagrada Família obrera”, és l’escenari de la batalla per l’últim gran solar urbanitzable del Barcelonès. Una promotora impulsada per Endesa, el Banc Santander i el BBVA, que són també els propietaris dels terrenys, hi ha projectat un nou barri residencial amb gairebé 2.000 pisos i un hub audiovisual: el Catalunya Media City. Un pastís de 32 hectàrees entre el Fòrum i el port de Badalona, en una zona densament poblada on ja no hi ha terrenys urbanitzables per a grans projectes immobiliaris com els dels anys 90 i 2000.

Però no tothom està d’acord amb aquesta idea de futur per als barris de Sant Adrià i de Badalona: associacions de veïns i plataformes d’entitats locals posen en dubte la idoneïtat del projecte. Afirmen que s’ubicaria en una zona amb un elevat risc d’inundacions, terres contaminades producte de l’activitat industrial que s’hi ha dut a terme durant dècades, i platges tancades per la presència d’agents cancerígens a la sorra. “El que necessitem són zones verdes i llocs de treball, no pas un nou barri residencial que repeteixi un model similar al de Diagonal Mar”, expliquen des de la Plataforma per la Conservació de les Tres Xemeneies de Sant Adrià. A l’agost del 2020, la Generalitat va donar llum verda a un nou pla urbanístic per a la zona, a l’espera d’al·legacions. La batalla per l’últim gran solar del Barcelonès tot just comença.

Un projecte d’Endesa, del Santander i del BBVA

La zona de conflicte s’estén entre les localitats de Badalona i, majoritàriament, Sant Adrià de Besòs. L’entorn al voltant de les Tres Xemeneies pertany a Endesa i suma gairebé 12 hectàrees. El tram següent en direcció al riu Besòs, on antigament es trobava la fàbrica de pintures Procolor (actualment propietat d’AkzoNobel i traslladada a la Zona Franca), suma 7,3 hectàrees i és propietat d’Altamira Santander Real Estate SA. El Banc Santander és el màxim propietari de la gestora immobiliària Metrovacesa, amb un 49% de l’accionariat, seguit del BBVA, amb un 21%. Ambdues empreses, Endesa i Metrovacesa, són les creadores de la societat Front Marítim del Besòs SL, creada amb l’objectiu de tirar endavant el nou barri residencial.

Endesa, Metrovacesa (Santander i BBVA) i l’Àrea Metropolitana de Barcelona són els propietaris dels terrenys

Quina és la història d’aquesta societat? L’empresa va ser constituïda al desembre del 2018 per Borja Tejada Rendón, director financer de la constructora Metrovacesa. Una societat que, després de l’entrada de nous apoderats, entre els quals Manel Bartes Sánchez (gerent immobiliari d’Endesa), es disposa a dur a terme allò que estableix el seu objecte social: “La urbanización, administración y explotación de los terrenos así adquiridos”.

Però no tota la zona de les Tres Xemeneies està en mans privades. La part del terreny que va de l’antiga fàbrica de pintures a la desembocadura del riu Besòs era titularitat del Consell Comarcal del Barcelonès (CCB). Aquest ens públic, molt qüestionat per la seva manca d’utilitat en un context en què ja existien l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i la Diputació de Barcelona, es va dissoldre a inicis del 2019. Des de llavors, se’n fa càrrec l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Són 6,7 hectàrees on es troben el Parc del Litoral, el Poliesportiu Marina Besòs, el Centre Esportiu Sant Gabriel (amb un camp de futbol) i una estació de bombament d’aigües residuals.

L'entorn al voltant de les Tres Xemeneies pertany a Endesa i suma gairebé 12 hectàrees / IVAN GIMÉNEZ

El projecte de transformació urbanística arribaria fins al polígon El Sot, una zona de 92 hectàrees al voltant de l’hipermercat Alcampo

La construcció del nou barri que projecta Front Marítim del Besòs SL és només una part de la transformació prevista a la zona. La metamorfosi urbana arribaria al polígon industrial El Sot, situat per sobre de les vies del tren de Rodalies (al voltant de l’hipermercat Alcampo), més a l’interior. Una zona que supera les 92 hectàrees i que es vol replantejar agafant com a model el Districte [email protected] Així ho preveu el Pla director urbanístic (PDU) aprovat per la Generalitat, que defineix l’espai com “un emplaçament complicat, però de gran potencial per la seva ubicació i característiques”.

L’exalcalde de Sant Adrià de Besòs i assessor actual de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, Joan Callau, opina que “la població necessita activitat econòmica i riquesa. De fet, tot el Barcelonès Nord. El projecte de les Tres Xemeneies pot potenciar que s’instal·lin vivers d’empreses en els altres dos polígons de la ciutat, per sobre de les vies del tren”.

De moment, ja s’ha aprovat un conveni a tres bandes (Ajuntament de Sant Adrià de Besòs, Ajuntament de Badalona i Front Marítim del Besòs SL) per ampliar i urbanitzar el carrer d’Eduard Maristany, que travessa ambdues poblacions pel litoral, entre la via del tren i el mar. Un primer pas abans del desenvolupament del nou Pla director.

La platja del litoral de Sant Adrià es manté tancada al públic per la presència d'agents cancerígens a la sorra / IVAN GIMÉNEZ
Edificis residencials al sector que ja pertany a Badalona, en direcció al port d'aquesta ciutat / IVAN GIMÉNEZ
Anterior Següent

Pisos de luxe o habitatge públic?

La situació estratègica dels terrenys ha fet saltar les alarmes d’entitats civils i veïnals després de veure el nou Pla director urbanístic d’ordenació del front litoral en l’àmbit de les Tres Xemeneies que ha elaborat la Secretaria de l’Agenda Urbana i Territori de la Generalitat de Catalunya i que va ser aprovat provisionalment a l’agost del 2020, en espera d’al·legacions per a la seva resolució definitiva.

Des de la Plataforma per la Conservació de les Tres Xemeneies de Sant Adrià es mostren contraris a la creació d’un nou barri en aquesta zona del litoral. El president de l’entitat, Roger Hoyos, afirma: “Sant Adrià té un índex d’atur elevat, que sovint va acompanyat d’un baix nivell formatiu. Si a tot això hi sumem l’alta densitat que té la ciutat, creiem que el que necessitem són zones verdes i llocs de feina, no pas un nou barri residencial que repeteixi un model similar al de Diagonal Mar”.

El nou Pla director preveu la construcció de 1.844 pisos, dels quals 738 serien habitatge protegit

El nou PDU preveu la construcció de 1.844 pisos, dels quals 738 serien habitatge protegit, en uns terrenys que passarien de sòl industrial a residencial. Uns guanys per als promotors privats, Endesa i Banc Santander, que la Plataforma xifra en 100 milions d’euros. “La societat creada pels propietaris dels terrenys, Front Marítim del Besòs SL, ha valorat els seus actius en 150 milions. Si tenim en compte que la Generalitat parla de 52 milions en el planejament, surten unes plusvàlues de 100 milions d’euros”, recorda el president de la Plataforma.

I hi afegeix: “Nosaltres hem calculat que l’expropiació dels terrenys, si mantinguessin la qualificació de sòl industrial, seria d’uns 40 milions d’euros. Una xifra que pot semblar elevada, però que, si la comparem amb inversions que han fet altres administracions en llocs com ara la plaça de les Glòries o la Fabra i Coats, no n’és pas tant”.

Respecte a una possible expropiació, l’exalcalde de Sant Adrià Joan Callau, puntualitza: “Quan vam preguntar al tècnic municipal per l’import d’adquirir-los, ens va parlar de 65 milions d’euros com a mínim. Cap administració pot suportar això. A banda que una expropiació saps com comença, però no com acaba”. Val a dir que han estat molts els projectes que s’han presentat els darrers anys per urbanitzar la zona. Un dels més sorprenents va ser la proposta de l’empresari egipci Mohamed Aly, que incloïa una gran piràmide de vidre a tocar de les Tres Xemeneies. El promotor va acabar denunciat pels Mossos pels delictes de blanqueig de capitals i frau fiscal. Callau, llavors alcalde, recorda: “A mi ningú em va venir a veure. A més, sempre em vaig negar a permetre cap animalada a la zona, a convertir-ho en una mena de Benidorm”.

Per la seva banda, Antoni Pons, president de l’Associació de Veïns Sant Joan Baptista, comenta al respecte: “Tenim un dèficit de zones verdes a la localitat. Volen replicar el projecte del Districte [email protected] tot combinant habitatges i oficines. Però el que no expliquen són les molèsties que ja estan patint els veïns del barri de la Catalana, a tocar de la ronda Litoral, on la proliferació de pisos turístics els està fent la vida impossible”. En un estudi del 2019 sobre la modificació del Pla general metropolità (PGM) per a la regulació dels pisos turístics, elaborat per l’Ajuntament de Sant Adrià, ja es reconeixia el problema davant l’augment del nombre de sol·licituds de llicències. Es va passar de només una l’any 2013 a 63 el 2018.

Endesa no vol fer cap valoració sobre el projecte fins a l’aprovació definitiva del pla urbanístic

Carles Ballestero, vocal de la mateixa associació, apunta a altres conseqüències que pot tenir la construcció d’aquest nou barri residencial a tocar del mar: “La contaminació dels terrenys i les inundacions a curt termini, en una àrea tan sensible per la seva proximitat al mar i a la desembocadura del riu Besòs, són altres problemes no menors que caldria afegir a aquest projecte urbanístic”.

CRÍTIC ha contactat amb Endesa per conèixer el seu posicionament. Després de derivar la nostra petició a la consultoria de comunicació internacional Kreab, l’energètica ha declinat fer qualsevol mena de valoració “fins que no s’aprovi el [definitiu] Pla director urbanístic (PDU)”.

Endesa afirma haver descontaminat els terrenys perquè s'hi puguin desenvolupar usos residencials, però els senyals que adverteixen del perill d'acostar-s'hi encara hi són / IVAN GIMÉNEZ

Terrenys inundables i contaminats

El PDU fa esment de “les implicacions que tindrà per a les platges de l’àmbit i per al seu conjunt la futura pujada del nivell del mar per causa del canvi climàtic”. I afegeix altres reflexions com ara “incorporar la dimensió climàtica en la planificació, tot contemplant estratègies per incrementar la resiliència envers escenaris climàtics futurs, com l’ascens del nivell del mar”. L’any 2020, el Parc Fluvial del Besòs va patir tres inundacions totals i quatre de parcials.

Respecte a les conseqüències derivades de l’augment del nivell del mar, l’organització independent de científics i periodistes Climate Central ha publicat un recent estudi interactiu amb les zones costaneres inundables, en els anys vinents, en funció de si la temperatura augmenta 1,5 °C o 3 °C. En ambdós casos, la desembocadura del riu Besòs i la zona destinada al nou barri residencial desapareixerien. Molt semblant a la simulació del grau d’inundabilitat projectada per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) a 10 i 100 anys vista. O el recent informe Un litoral al límit, elaborat pel Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de la Generalitat. Aquest document cataloga com a “infraestructures vulnerables davant els riscs associats al canvi climàtic” el col·lector de Llevant, que passa per Sant Adrià de Besòs, o també “plantes elèctriques de cogeneració com la situada a Sant Adrià de Besòs.

La desembocadura del Besòs i el nou barri residencial podrien desaparèixer amb els efectes del canvi climàtic

Un altre factor a tenir en compte és la contaminació dels terrenys on s’aixecarien els blocs de pisos, producte de l’activitat industrial que s’ha dut a terme durant les darreres dècades. L’espai que actualment ocupa el port de Badalona va haver de ser netejat arran de l’activitat desenvolupada per l’antiga fàbrica de fertilitzant Cros. Per la seva banda, Endesa afirma haver descontaminat els terrenys perquè s’hi puguin desenvolupar usos residencials, mentre que els corresponents a Metrovacesa ho haurien estat només per a usos industrials. Mentrestant, la platja del litoral de Sant Adrià es manté tancada al públic per la presència d’agents cancerígens a la sorra, segons ha confirmat un estudi realitzat per l’empresa TECSOL (Assessoria Tècnica del Sòl SL) al mes de maig.

Un ‘hub’ audiovisual amb els fons Next Generation

La promoció d’habitatges es completaria amb un projecte tecnològic. El ple de l’Ajuntament de Sant Adrià del 27 de setembre passat aprovava una rebaixa en la protecció de les icòniques Tres Xemeneies, declarades Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) l’any 2016. Un canvi que va comptar amb els vots del PSC i de Ciutadans. Poques setmanes després es presentava el projecte Catalunya Media City, impulsat per la Generalitat de Catalunya a través del Clúster Audiovisual de Catalunya i de l’Institut Català de les Empreses Culturals.

La intenció és aprofitar l’emblemàtica instal·lació de Sant Adrià per establir-hi un hub audiovisual (platós, indústries auxiliars o laboratoris) aprofitant els fons de recuperació europeus anomenats Next Generation. La Generalitat ja incloïa una proposta semblant, sense ubicació concreta, en una primera versió de possibles projectes que optessin a aquests fons, presentada al mes de febrer del 2021. Llavors, la iniciativa estava encapçalada per la productora Mediapro.

El ‘hub’ audiovisual Catalunya Media City està impulsat per la Generalitat amb els fons de recuperació europeus Next Generation

Uns usos que difereixen dels que s’han anat treballant perquè l’equipament esdevingués un Hub Internacional de Coneixement per al Desenvolupament Sostenible i la Pau. Un projecte encapçalat per Màrius Rubiralta, exdirector del Grup Internacional d’Experts (GIE) que el tirava endavant. “La conselleria de Cultura, de l’anterior Govern i de l’actual, mai s’ha posat en contacte amb nosaltres, tot i haver promogut que el projecte HUB GIE iniciés la tramitació i fos incorporat a la llista de prioritats dels projectes Next Generation”. I rebla: “Fa tres mesos que el GIE ha deixat d’assessorar els ajuntaments corresponents per la manca d’implicació de la Generalitat, que ha deixat la ciutadania sense nord i sense un projecte de consens”.

Tot i la ubicació del Catalunya Media City a Sant Adrià de Besòs, qui ha pres les regnes des del primer moment ha estat el Govern de la Generalitat, pel fet de considerar-lo un projecte clau per al país que comptaria, a més, amb els fons Next Generation. Una manera de frenar les sentències desfavorables que han patit altres planejaments urbanístics o PDU, com ara el de la reforma de la Gran Via de l’Hospitalet. En aquest cas, tant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) com el Tribunal Suprem (TS) reconeixien l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) com a ens competent per decidir sobre el projecte i no pas la Generalitat o l’Ajuntament de l’Hospitalet.

Sant Adrià, alcaldes sota sospita

L’equip de govern municipal que haurà de fer front al projecte urbanístic que finalment s’aprovi està encapçalat per Filo Cañete Carrillo (PSC), alcaldessa de la localitat des del mes d’abril passat, després de substituir Joan Callau Bartolí. Aquest darrer havia substituït, alhora, Jesús María Sito Canga a mitjan 2013. Es dona la circumstància que a tots dos se’ls investiga per un cas de presumpta prevaricació urbanística, el conegut cas Marina Besòs, nom del poliesportiu municipal situat en els terrenys que pertanyen a l’AMB, després de la dissolució del titular anterior, el Consell Comarcal del Barcelonès, i la piscina exterior del qual va acollir una discoteca que no hauria disposat dels permisos corresponents.

Els dos últims exalcaldes de Sant Adrià de Besòs, Jesús Maria 'Sito' Canga (1996-2013) i Joan Callau Bartolí (2013-2021) / ARXIU

El sòl afectat per aquest cas de suposada prevaricació correspon a una de les falques (la més propera al riu Besòs) que formen part del projecte urbanístic que pretén aixecar aquest nou barri al voltant de les Tres Xemeneies. Als dos exalcaldes investigats pel cas Marina Besòs s’hi han d’afegir, entre d’altres, l’antic regidor d’Hisenda de Sant Adrià Pedro Rivero Hidalgo, o l’exgerent i l’exsecretària de l’antic Consell Comarcal del Barcelonès: Jaume Vendrell i Marta Gibert.

Els dos darrers alcaldes de la localitat, ‘Sito’ Canga i Joan Callau, són investigats arran del conegut ‘cas Marina Besòs

Sito Canga, tot just dues setmanes després de deixar l’alcaldia, passava a formar part del comissionat del Consorci del Besòs, amb un sou de 100.000 euros l’any. Seria destituït el 2016. Joan Callau i Pedro Rivero s’han incorporat recentment a la plantilla de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i la Diputació de Barcelona, respectivament. Joan Callau percep un sou anual de 53.756,16 euros com a assessor de l’AMB, al qual s’hi han d’afegir 265 euros per l’assistència a cadascuna de les sessions. Una mica més que la retribució rebuda quan era alcalde: 52.500 euros. Callau no ha volgut fer cap mena de declaració respecte al cas Marina Besòs o el seu nou nomenament.

Per la seva banda, Rivero és assessor tècnic de la Diputació des del mes d’abril passat amb un nivell retributiu N5, que correspon a 53.738,44 euros anuals, distribuïts en 14 pagues de 3.838,46 euros. Això és més dels 47.460 euros que percebia com a regidor a l’Ajuntament de Sant Adrià.

L’empresari presumptament perjudicat per l’explotació de la discoteca, Carlos Díez, recorda: “Els investigats que pertanyien al Consell Comarcal del Barcelonès tenen unes defenses de primer nivell que, per cert, pagava l’entitat. És el matrimoni format pel penalista Cristóbal Martell, advocat de la família Pujol, i Débora Quintero”. Pel que fa als exalcaldes de la localitat, comenta: “Estan acusats de suborn, prevaricació, tràfic d’influències o malversació de cabals públics, entre d’altres. Uns delictes que sumen més de 21 anys”. El procés judicial, que el porta el Jutjat d’Instrucció núm. 2 de Badalona i va començar l’any 2015, ha sumat una nova pròrroga de sis mesos en la investigació, a comptar del mes de juliol passat. El motiu és degut a “la complejidad de los hechos investigados, el largo tiempo en que los mismos sucedieron y la participación de múltiples personas”, segons l’escrit del mateix Jutjat al qual ha tingut accés CRÍTIC.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

En un moment d'emergència ecològica... cal un periodisme d'emergència! Et necessitem més que mai.

Subscriu-t'hi ara!

Amb la quota solidària, rebreu el Dossier CRÍTIC 'Emergència' i un pack de marxandatge de benvinguda

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies