01/12/2019 | 18:52
La Xènia García, una jove de 22 anys de Caldes de Montbui, va ser detinguda el divendres 18 d’octubre, durant la vaga general que va tenir lloc la setmana de les protestes contra la sentència de l’1-O. Va estar 12 dies a la presó de Wad-Ras i va ser alliberada el dia 31 d’octubre. Ara està en l’espera de judici. Però… què va passar realment al carrer Jonqueres quan la van detenir? En què es va basar la Policia Nacional per empresonar-la? CRÍTIC ha tingut accés a documentació policial i judicial inèdita sobre els fets, incloent-hi una fotografia dels efectes personals que, segons la policia, se li haurien intervingut en el moment d’arrestar-la: dues boles de billar, un tros de cadena i altres objectes contundents. Els agents també acusen la Xènia d’haver-los llançat alguns d’aquests materials. Però en el moment del seu arrest, que es va fer viral a causa de la violència emprada pels efectius del Cos Nacional de Policia (CNP), la jove només porta a sobre una petita bossa de mà on sembla difícil que hi puguin cabre tots aquests objectes. La policia no deixa constància que se li intervingués cap altra bossa.
El jutjat 31 de Barcelona va decretar la presó preventiva sense fiança per a la Xènia, que va ingressar al Centre Penitenciari de Wad-Ras acusada de desordres públics i atemptat contra els agents de l’autoritat. La Policia Nacional assegura que va llançar “pedres, llambordes, ampolles de vidre, boles de petanca, ‘caniques’ i altres objectes”. Així consta en l’atestat al qual ha tingut accés CRÍTIC, on s’argumenten els motius de la seva detenció. El document relata que els agents estaven fent les “tasques pròpies del seu càrrec”, dins del dispositiu Sentència, quan van rebre per ràdio un comunicat del CECOR (Centre de Coordinació) en el qual els van manifestar que “un grup descontrolat de persones es trobaven a la plaça d’Urquinaona calant foc a contenidors”. Sempre segons aquesta versió, els efectius van poder observar la Xènia al carrer Jonqueres, que identifiquen com “una dona amb el cabell blau que els estava llançant tot tipus d’objectes contundents”.
En l’atestat s’incorpora una imatge dels efectes personals que haurien estat intervinguts a la detinguda. Segons la policia, la Xènia duia una bossa que contenia “dues boles de billar, una bola de golf, un tros de cadena de grans dimensions, dues peces de caragolam, dues ‘caniques’ de grans dimensions i dues ulleres de protecció ocular transparents”. Per Benet Salellas, l’advocat de la jove, aquest punt representa la contradicció principal en la versió policial. “Els agents plantegen que ella portava una mena d’arsenal d’objectes, tant els que hauria llançat com els que representa que s’hauria quedat i que li intervé la policia”, exposa. “Però és evident que una persona sola no pot portar tot això dins d’aquella bosseta”.
A més, el lletrat va demanar als advocats d’Alerta Solidària que li facilitessin una fotografia dels materials que suposadament haurien estat requisats a alguns dels seus clients encausats pels mateixos fets, per tal de comparar les dues imatges. “Hi ha molts instruments que s’assemblen; de fet, hi ha peces que coincideixen. Això és estrany”, constata Salellas.
Dubtes sobre els objectes intervinguts per la policia
Una altra contradicció en el cas de la detenció de la Xènia fa referència a les denominades per la policia “ulleres de protecció ocular transparents”. Aquests objectes són els únics que la jove reconeix que portava; però, paradoxalment, també són els únics que no consten a l’acta de compareixença on es recullen els efectes personals intervinguts. És en un paràgraf afegit després i titulat “Diligència de gestions” on s’especifica que “es van trobar posteriorment”. “Es remeten juntament amb els altres instruments en tractar-se d’elements de protecció específica susceptibles de ser emprats durant la comissió dels delictes pels quals es troba detinguda [la Xènia] i la finalitat dels quals és protegir-se dels efectes de l’ús d’artificis fumígens o lacrimògens utilitzats per les forces i cossos de seguretat en la dissolució de masses hostils i violentes”, exposa l’acta. Aquest extrem inquieta la defensa de la jove. “La diferència entre una diligència que diu una cosa i una diligència que en diu una altra ens genera molta sospita”, sentencia Salellas.
Per tot plegat, l’advocat de la Xènia va interposar un recurs contra la pena de privació de llibertat, i, paral·lelament, va demanar una segona declaració de la jove davant del jutge que revisava el seu cas. En l’atestat policial de la detenció hi consta la primera declaració de l’acusada, on diu “que no va llançar cap objecte a la policia, que es va posar a córrer carrer avall quan ho va fer tothom i que, en un moment determinat, va caure a terra i va ser detinguda”.
La defensa de la jove qüestiona la versió policial
Però durant la segona vista davant del jutge, a la qual ha tingut accés CRÍTIC, el seu relat dels fets és substancialment més complet. Preguntada sobre els efectes que li haurien estat confiscats, la Xènia concreta que la bossa on suposadament es trobaven era de dimensions reduïdes, que “el moneder li cabia just”, i que, a banda, només hi portava el carregador del mòbil, el cable i les dues ulleres que l’atestat policial recull. Durant la declaració, l’advocat també demana a la jove si estava en possessió d’aquest material, i si havia llançat objectes contra els efectius i els furgons amb què circulaven, tal com asseguren els agents. Ella contesta amb un ‘no’ rotund.
La policia no aporta cap document gràfic on se la vegi actuant d’aquesta manera. De fet, la seva versió tan sols queda recollida en l’atestat, perquè la defensa no ha pogut interrogar els agents sobre els fets. “No ho hem pogut fer perquè no els han citat a declarar, però demanem que s’aclareixi en quin furgó viatjaven i des d’on van veure la Xènia llançar els objectes”, planteja Salellas. I és que, segons la seva opinió, no existeix una continuïtat entre el relat del que va succeir a Urquinaona –on suposadament hi havia “un grup descontrolat de persones calant foc a contenidors”– i la detenció de la Xènia. “Diuen que els llançaments es produeixen al carrer Jonqueres, que és on la detenen. Però, si a la gravació veiem com corre fins en aquell punt i com es produeix immediatament la detenció, com es pot afirmar que era allà llançant objectes?”, es qüestiona l’advocat.
Els informes mèdics: hematomes i contusions
En la segona vista davant del jutge, el lletrat també pregunta a la jove sobre les condicions en les quals va ser arrestada per la Policia Nacional. “De quina manera va ser detinguda? Li van dir: ‘Vostè queda detinguda’, o els agents intervinents van actuar d’alguna manera amb relació a vostè?”, li demana Salellas. “Vaig caure a terra i em van arrossegar fins al furgó i no em deien res. M’hi van fotre dins i fins que no vam arribar a la Prefectura de Policia no va ser quan em van dir ‘usted está detenida’”, recorda ella.
En el vídeo del seu arrest, que va enregistrar un veí del carrer Jonqueres, de Barcelona, es veu com la Xènia és a l’inici de la via quan hi arriben cinc furgons i un agent la deté. Les imatges també mostren com diversos efectius la introdueixen dins d’un dels vehicles mentre alguns la colpegen amb les defenses. Respecte a això, la jove explica que va rebre “puntades de peu” i “cops de porra”, concretament “a les cames, a l’esquena i al cap”. Després de relatar aquest episodi, Salellas li pregunta si els policies que la van agredir van manifestar també alguna expressió amenaçant. “Dins del furgó hi havia un que deia ‘Mátala, mátala’”, respon la jove. Segons la seva versió, els agents també van clavar-li puntades de peu i cops amb les defenses durant el trajecte des del carrer Jonqueres fins a la Prefectura de la Via Laietana. “Vaig haver de deixar el ‘bolso’ i el mòbil, que els duia a les mans, per tapar-me”, afirma. I així ho acredita l’informe del metge del Servei d’Emergència Mèdiques (SEM) que va visitar-la quan ja es trobava a la comissaria de la Verneda. CRÍTIC ha tingut accés a aquest document, que objectiva que la jove va patir lesions en diferents parts del cos: un hematoma subcutani parietal esquerre (al cap) i una contractura muscular a l’omòplat esquerre.
Contràriament al que mostren les imatges enregistrades al carrer Jonqueres i les conclusions de l’informe mèdic, en l’atestat policial s’especifica que els efectius van procedir a la detenció de la Xènia “usant la força mínima indispensable, informant-la ‘in situ’, de forma clara i concisa, del motiu de la detenció així com dels drets que l’assisteixen com a detinguda”.
Llibertat condicional i prohibició d’anar a manifestacions
En finalitzar la segona vista, el jutge va preguntar a la Xènia i a la seva defensa si acceptarien “una mesura cautelar de prohibició de manifestar-se i de personar-se en les manifestacions que es puguin produir tant a la ciutat de Barcelona com en qualsevol altra ciutat o poble de Catalunya, durant el temps d’instrucció del procediment i fins a la seva resolució”. A canvi, podria sortir en llibertat condicional després de 12 dies al Centre Penitenciari de Wad-Ras.
Benet Salellas explica que la prioritat era l’alliberament de la jove, i que per aquest motiu la mesura proposada pel jutge “és un xantatge”. “Quan l’acceptem, formalment estem renunciant a presentar-hi un recurs. No ho podem discutir perquè ho preferim abans que la presó”, exposa. D’aquesta manera, critica la decisió judicial perquè creu que “és una manera d’incidir en un aspecte tan important de la dignitat de la persona com és la seva vida política”. “Poden passar mesos o anys abans que s’arribi a judici, si és que n’hi ha, i que durant tot aquest temps la Xènia no pugui assistir a manifestacions és greu”, afirma Salellas.
Ajuda’ns a seguir fiscalitzant l’actuació policial contra les protestes per la sentència de l’1-O. Fes una donació al Verkami de ‘5 dies de fúria’: www.vkm.is/5diesdefuria
