Crític Cerca

Imatge de l’Hospital Quirón a Barcelona / JORDI BORRÀS

Investigació

La sanitat privada programa un 63% de les cesàries, el doble que la pública

Consulta hospital per hospital quins són els centres que practiquen més cirurgies: a Quirón Dexeus, a la Teknon o a la Clínica Corachan representen entre el 30% i el 42% dels naixements

02/05/2022 | 07:00

A Catalunya, una embarassada que pareixi en un hospital públic té un 77% d’opcions de fer-ho per la via vaginal. En canvi, si ho fa en un centre privat, el percentatge es redueix en 14 punts, fins al 63,3%: en un 37% d’ocasions, li faran una cesària. A més a més, als hospitals i clíniques privades, el percentatge de cesàries que es programen prèviament és el doble que a la sanitat pública: 63% contra 31%. Així consta en les dades a les quals ha accedit CRÍTIC a partir d’una petició de dret d’accés a la informació pública davant del Servei Català de la Salut.

Les dades, segmentades hospital per hospital, fan referència al període comprès entre el 2015 i el 2021. En aquests sis anys, gairebé 4 de cada 10 naixements als centres on el servei de ginecologia és privat van ser per cesària, mentre que, en el cas dels públics, la proporció es redueix a la meitat. En clíniques i hospitals privats com Quirón Dexeus, Teknon o Corachan, aquestes cirurgies representen entre el 30% i el 42% del total de naixements, mentre que, en hospitals del sistema públic, la mitjana se situa en el 23%.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) considera que la cesària, quan està justificada des d’un punt de vista mèdic, és eficaç per prevenir la morbimortalitat materna i perinatal. Però, per contra, constata que “no estan demostrats els seus beneficis en les dones i els nounats per als quals el procediment és innecessari”. Més encara: segons l’organisme internacional, aquestes cirurgies estan associades a riscos a curt i llarg termini que poden perdurar després de la intervenció, i poden afectar la salut de la dona, el nounat i qualsevol embaràs futur. L’OMS considera que la taxa ideal de cesàries ha d’oscil·lar entre el 10% i el 15%, un percentatge inferior al que registren el global de centres catalans, tant públics com privats.

Infografia: HELENA OLCINA

Quins són els hospitals que practiquen més cesàries?

A Catalunya, del 2015 al 2021, hi ha hagut 416.850 naixements en 62 centres hospitalaris i clíniques diferents. La gran majoria de parts han estat vaginals –representen el 74%–, però existeixen discrepàncies en el mètode en funció de si el servei de ginecologia és públic o privat. Així, en els centres que són de titularitat privada i en els que no tenen convenis amb el CatSalut pel que fa a les altes obstètriques, les cesàries s’enfilen fins al 36,7%. Per contra, en els hospitals públics o els que tenen acords signats amb el Servei Català de la Salut per cobrir aquest servei, no superen el 22,7%. En la taula següent podreu consultar el percentatge de parts vaginals i de cesàries de cadascun dels 62 hospitals catalans, tant públics com privats.

Del total de naixements que hi ha hagut els darrers sis anys, 306.797 han estat parts vaginals, i 110.053, cesàries. Malgrat que als centres on aquest servei és assumit pel CatSalut les xifres totals de naixements són superiors que a la privada, la distància entre el nombre de parts i cesàries practicades també és molt més evident: 236.407 i 69.265, respectivament. Per contra, a les clíniques i hospitals privats, aquesta diferència s’estreny: des del 2015, s’han registrat 70.390 parts vaginals i 40.788 cesàries. 

Teknon, Corachan i l’Hospital del Pilar han practicat més d’un 40% de naixements per cesària

Segons les dades facilitades pel Servei Català de la Salut, des del 2015, el Centre MQ Reus és on, percentualment, s’han dut a terme més cirurgies: els anys 2015, 2016 i 2017, aquestes intervencions van suposar el 63,7%, el 66,5% i el 62,9%, respectivament, de tots els naixements que van tenir lloc al recinte. Tanmateix, quantitativament, s’hi van produir un total de 441 naixements, de manera que el nombre absolut de cesàries que es van practicar és molt més baix que en altres hospitals i clíniques on el volum de nadons nascuts és molt superior. 

Aquest és el cas de centres privats com Quirón Salut, Quirón Dexeus, l’Hospital General de Catalunya, el Centre Mèdic Teknon, la Clínica Corachan o l’Hospital del Pilar. Del 2015 al 2021, el nombre de naixements en els sis recintes ha oscil·lat entre els 8.705 de l’Hospital del Pilar i els 18.109 de Quirón Salut. Es tracta d’un volum similar, per exemple, al de la Vall d’Hebron (19.088), que és públic, o al de l’Hospital Clínic (21.063), que és concertat. Tanmateix, mentre que el percentatge de cesàries supera el 40% a la Teknon, a la Corachan i al Pilar, a la Vall d’Hebron i al Clínic la proporció no arriba al 30% del total de naixements. 

Les cirurgies s’han reduït lleugerament a la privada els darrers sis anys

L’OMS denuncia que aquestes cirurgies són cada vegada més freqüents en països desenvolupats i en països en via de desenvolupament. En el cas de Catalunya, però, les dades indiquen que el volum de cesàries s’ha reduït lleugerament els darrers sis anys als centres privats, i han passat del 38,4% del 2015 al 34,3% del 2021. A la pública, per contra, els darrers tres anys hi ha hagut un repunt de cesàries, que ha fet créixer el percentatge del 22,5% inicial al 23,7% final. Així i tot, la sanitat privada segueix recorrent a aquesta pràctica d’una forma molt més habitual que els hospitals públics. Què ho explica?

“Les dades parlen per si soles: amb una assistència pública, la possibilitat d’acabar en un part vaginal és més alta que en un centre privat; és una constatació que s’ha de saber”, rebla Elisa Llurba, ​​directora del Servei de Ginecologia i Obstetrícia de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Així i tot, Llurba concreta que les causes darrere el ball de xifres entre els centres públics i les institucions privades són “multifactorials”: “hi ha un tema organitzatiu, de recursos i de perfil de les pacients”, apunta. “A la privada, moltes dones opten per una aproximació més intervencionista de cara al part, i també ho fan els professionals, perquè els recursos de suport si hi ha alguna complicació, en general, no són tan elevats i ràpids com a la pública”, comenta Llurba.

Un exemple de les diferències en els recursos és la capacitat de control del benestar fetal intrapart. En el cas dels hospitals públics, es pot fer un protocol de valoració i procedir a la cesària només si hi ha algun risc per al nadó. “Nosaltres intentem esgotar totes les possibilitats d’un part vaginal perquè tenim unes eines que ens permeten distingir aquelles dones que necessiten cirurgia i evitar les que no calen”. En canvi, “la majoria de centres privats no disposen d’aquests recursos, i en molts casos s’opta per la cirurgia preventivament”. 

Per la seva banda, la doctora Judit Jaramago, especialista en ginecologia i obstetrícia a l’equip Cabero Riera, que treballa a Quirón Salud, també considera que les diferències entre el percentatge de cesàries a la privada i a la pública “probablement s’expliquen per moltes circumstàncies“: en primer lloc, diu, hi ha ginecòlegs que treballen simultàniament al sistema públic i privat, un fet que comporta que el temps d’atenció al part sigui més limitat a la privada “i que no s’esgoti tant com a la pública, que té guàrdies 24 hores”. En segon lloc, hi ha clíniques petites que no tenen prou infraestructura, ni un pediatre, tot el dia, ni una UCI de nounats, “i a la mínima que el ginecòleg veu algun element dubtós, ràpidament opta per la cesària”. I, a l’últim, l’especialista explica que hi ha pacients que, directament, opten per sotmetre’s a la cirurgia, encara que els professionals els expliquin els contres. “Hi ha alguns ginecòlegs a la privada que fan cesàries electives perquè existeix aquesta demanda, i això se sap”, rebla.

Així i tot, la ​​directora del Servei de Ginecologia del Sant Pau considera que el que s’hauria de prioritzar sempre és l’autonomia de la pacient. Malgrat que “a vegades no és així”, en general, diu, si una pacient demana d’entrada una cesària es fa una visita amb la llevadora per veure per quines raons la sol·licita, se li ofereix informació sobre els avantatges i els inconvenients de cada procediment i se la intenta reconduir cap a un part vaginal per evitar complicacions innecessàries que poden comportar les cirurgies. “Però, si la dona persisteix amb la idea que vol una cesària, nosaltres intentem ajudar-la a parir com vulgui, sempre que sigui assumible el risc tant per a la dona com per al nadó”, exposa. 

Infografia: HELENA OLCINA

Està justificat programar una cesària?

Malgrat que la majoria de les cirurgies –el 57,2%– han tingut lloc en el moment del part, hi ha un percentatge elevat de cesàries que es programen prèviament (el 42,8%), i que, novament, és molt superior en el cas de la privada que a la pública. A les clíniques i als hospitals on les altes obstètriques se sufraguen amb recursos públics, les cesàries programades representen el 31% de totes les que es duen a terme, mentre que, als centres on el servei és privat, les xifres s’inverteixen: n’hi ha moltes més de programades (el 63%) que de no programades, que es queden en el 37%.

“A la pública, quan s’arriba a la cesària, és perquè es contraindica el part vaginal”

Però també dins del sector privat hi ha divergències entre centres pel que fa a la programació de les cirurgies: els que més opten per aquesta pràctica són l’Hospital Viamed Monegal, on el 100% de les 407 cesàries que ha realitzat des del 2015 han estat programades prèviament, i la Clínica Sagrada Família, amb el 99,8%, ja que només dues de les 1.612 cesàries dutes a terme no estaven programades. Els segueixen l’Hospital de Barcelona (94,8%), el Centre Mèdic Delfos (94,5%) i la Clínica Nostra Senyora del Perpetu Socors (81,25%). De fet, tots els recintes que superen el 60% de cesàries programades són privats. En aquesta llista també s’hi inclouen el Centre MQ Reus, amb el 76,5% dels casos; la Clínica Diagonal (71,2%); la Teknon (68,9%); l’Hospital del Pilar (68%), la Corachan (67,5%) i la Quirón Dexeus (62%).

Què ens diuen aquests percentatges? “A la pública, quan s’arriba a la cesària, és només perquè es contraindica el part vaginal o perquè, en el moment, es valora que no pot continuar perquè hi ha un problema matern o fetal que ho impedeix”, sentencia Llurba. “Quan es programen, és perquè, d’entrada, s’ha decidit que no seria possible fer un part vaginal”. En el cas de la privada, però, els criteris segons els quals s’indiquen les cirurgies “segurament són diferents”. “Si una pacient s’ha fet una cesària anteriorment, potser hi ha ginecòlegs que pauten una cesària directa per segon embaràs, o si una dona arriba a les 41 setmanes i sis dies sense posar-se de part, és possible que es consideri que el part pot ser complicat o llarg i que, per tant, es decideixi, d’entrada, fer la cirurgia”, conclou Llurba. Tanmateix, admet que les diferències entre les taxes registrades a la privada i a la pública la sorprenen.

“Per una qüestió d’indicació mèdica hauríem d’estar al mateix nivell, així que l’única cosa que se m’acut és que hi hagi un tant per cent a la privada que es programa abans per evitar induccions que podrien ser molt llargues i que, tot i així, potser no acabarien en part vaginal”, planteja Jaramago. Així i tot, segons el seu criteri, “el punt clau” a la privada és l’organització del sistema de parts. “Quan hi ha guàrdies o una continuïtat en les llevadores, com passa en alguns centres grans, aquestes diferències amb la pública no haurien d’existir”, diu. “Si es mantenen, és perquè alguna cosa no s’està fent bé“.

Aquest article només és possible gràcies a la col·laboració de les persones subscriptores

La nova revista anual monogràfica, 'Temps', ja disponible!

Subscriu-t'hi ara!

Amb la quota solidària, rebreu les revistes 'Temps' i 'Emergència' i un pack de marxandatge.

Torna a dalt
Aquest lloc web utilitza cookies pròpies i de tercers d'anàlisi per recopilar informació amb la finalitat de millorar els nostres serveis, així com per a l'anàlisi de la seva navegació. Pot acceptar totes les cookies prement el botó “Accepto” o configurar-les o rebutjar-ne l'ús fent clic a “Configuració de Cookies”. L'usuari té la possibilitat de configurar el seu navegador per tal que, si així ho desitja, impedexi que siguin instal·lades en el seu disc dur, encara que haurà de tenir en compte que aquesta acció podrà ocasionar dificultats de navegació de la pàgina web.
Accepto Configuració de cookies