19/01/2020 | 19:00
L’Associació Catalana de Municipis (ACM) ha estat relacionada històricament amb el món convergent. L’entitat municipalista ha agrupat al llarg dels anys aquells ajuntaments i consells comarcals amb hegemonia del PDECat, de la mateixa manera que una altra entitat, la Federació de Municipis de Catalunya (FMC), agrupava els municipis en l’òrbita del PSC. La majoria de presidents de l’ACM han estat alcaldes convergents: actualment el càrrec recau en Lluís Soler, batlle de Deltebre pel PDECat. Però les relacions de l’entitat amb aquest espai polític van més enllà: segons les dades a les quals ha tingut accés CRÍTIC, una part de la seu actual de l’ACM al carrer de València de Barcelona era, originàriament, propietat de Convergència. En total, quatre pisos pels quals l’ACM va pagar més de mig milió d’euros a CDC l’any 1999.
Les dades consten en la informació interna de l’ACM a la qual ha tingut accés CRÍTIC arran d’una petició de dret d’accés a la informació pública. En un primer moment, l’entitat municipalista va negar-se a facilitar la informació amb l’argument que, tot i agrupar ajuntaments i ens locals, és una entitat de naturalesa privada. CRÍTIC va presentar un recurs contra aquesta decisió davant de la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP), que va resoldre favorablement a la petició d’aquest mitjà.
Segons la relació de l’immobilitzat de l’ACM, l’Associació va adquirir a l’octubre del 1999 quatre pisos i una plaça de pàrquing al carrer de València, 231, a l’antiga Convergència. En total, va pagar 534.899 euros pels quatre immobles i pel pàrquing. Els pisos són la planta sisena de l’edifici on actualment hi ha les oficines de l’ACM i es dediquen, segons consta en la documentació a la qual ha tingut accés aquest mitjà, a l’activitat pròpia de l’entitat. A preguntes de CRÍTIC sobre els fets, un portaveu de l’ACM s’ha limitat a confirmar que la informació és correcta sense entrar en més valoracions.
Compra formalitzada durant el mandat de Josep Grau
La compravenda dels quatre pisos per part de l’ACM va formalitzar-se el 21 d’octubre de 1999. El preu dels immobles va oscil·lar entre els 109.000 i els 137.000 euros. En el moment de formalitzar-se la venda, el president de l’ACM era Josep Grau, llavors alcalde de Mollerussa. Grau ha estat històricament un dels homes forts de Convergència a les comarques de Ponent i ha ocupat tota mena de càrrecs al partit: va ser president de la Diputació de Lleida durant els anys noranta, diputat al Parlament i al Congrés, i conseller d’Agricultura en el darrer Govern de Jordi Pujol.
A més d’aquests quatre pisos, en la relació d’immobilitzat de l’ACM hi consten tres pisos més en el mateix edifici, que completen les seves oficines centrals: dos àtics just sobre els quatre pisos adquirits a CDC i que l’ACM va adquirir al juny del 2017, i un cinquè pis en el mateix edifici.
Polèmica per la compra de la seu de CDC al carrer de Còrsega
Cal tenir en compte que en el moment d’efectuar la venda de la seva seu a l’ACM, Convergència s’acabava de veure envoltada en una polèmica, precisament, per la compra d’una nova seu pel partit. L’any 1998, la formació nacionalista va adquirir la que va esdevenir la seva seu central al carrer de Còrsega de Barcelona a l’antiga elèctrica Enher, actualment absorbida per Endesa. L’operació es va tancar per 625 milions de pessetes (uns 3,7 milions d’euros). Un any més tard es vendria a l’ACM els quatre pisos del carrer de València.
En aquell moment, ICV va registrar una moció al Parlament en què afirmava que CDC havia pagat 1.000 milions menys que el preu taxat. Eren els temps de l’aliança entre CiU i el PP, i el Govern d’Aznar estava en procés de culminar el procés de liberalització del sector. Anys més tard, el 2015, Convergència acabaria venent-se la històrica seu de Còrsega a un grup inversor de Hong Kong. Cal tenir en compte que, en el marc del judici del ‘cas Palau’, el jutjat va embargar 15 seus de CDC per fer front al pagament de la sentència.
