15/07/2024 | 06:00
Les subvencions públiques són una eina fonamental, fins i tot estructural, per garantir la subsistència de projectes culturals a Catalunya. També són un somni que mai no es fa realitat per a centenars de petites associacions empantanegades en tràmits burocràtics que acaben amb la resposta més temuda: subvenció denegada. Sovint l’argument és que no hi ha diners per a tot. Quin és, però, el repartiment global d’ajuts públics a festivals de música per part de totes les administracions implicades?
CRÍTIC ha fet una bateria de peticions de dret d’accés mitjançant la Llei de transparència davant de la Generalitat, les quatre diputacions catalanes, el Ministeri de Cultura i diversos ajuntaments. L’objectiu ha estat sistematitzar els ajuts rebuts pels principals festivals del país: en total, 65 esdeveniments. El resultat de la investigació el publiquem en una sèrie de dos reportatges, el primer dels quals se centra en la demarcació de Girona, la que, després de Barcelona, acull més festivals de música, en especial a l’estiu.
Promo Arts Music ha acumulat 7,1 milions d’euros de subvencions per als festivals Acústica, Sons del Món i Strenes
En aquesta demarcació, una única empresa radicada a Figueres, Promo Arts Music, ha acumulat els darrers 10 anys un total de 7,1 milions d’euros de subvencions per a tres festivals diferents: Acústica, que se celebra a la mateixa capital de l’Alt Empordà; Strenes, de Girona, i Sons del Món de Roses. Al capdavant de Promo Arts hi ha el mànager i promotor Xavier Pascual, que també gestiona el management d’artistes com Joan Dausà, Sopa de Cabra, Gertrudis, Gerard Quintana i Mama Dousha, entre d’altres. Promo Arts ha evolucionat des del management d’artistes fins a esdevenir una de les promotores de festivals de més èxit del país, en especial a Girona i a l’Empordà.
Tot i això, l’esdeveniment que en solitari ha rebut més diners públics ha estat el Festival de la Porta Ferrada, de Sant Feliu de Guíxols: durant el període 2014-2023 un total de 5.304.177 euros. Una xifra que, en global de Catalunya, només supera l’aportació pública que ha rebut en el mateix període el festival Sónar, segons les dades analitzades per CRÍTIC i que aquest mitjà publicarà de manera íntegra en una nova entrega dimecres vinent.
Quins són els festivals gironins més subvencionats?
El Festival de la Porta Ferrada, nascut el 1958, està organitzat per l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols juntament amb l’empresa barcelonina The Project, que també promou cicles a la capital catalana com el Festival de Jazz de Barcelona i el Guitar BCN. Aquesta mostra d’actuacions internacionals, i sovint en exclusiva, encapçala el rànquing dels festivals que més diner públic han rebut en la darrera dècada gràcies, principalment, als 3,8, milions d'euros aportats a The Project pel mateix Ajuntament. En els darrers anys, les aportacions econòmiques al festival de Sant Feliu de Guíxols les ha rebut Living Live, empresa paral·lela fundada el 2019 pels mateixos socis de The Project.
El segueix molt de prop Acústica, de Figueres, amb el gruix de la seva programació gratuïta i d’artistes catalans: 3,2 milions d’euros, on destaquen els 2,3 milions aportats pel consistori figuerenc. El tercer festival gironí amb més ajuts públics és Castell de Peralada (2,9 milions d'euros de la Diputació, de la Generalitat i del Ministeri de Cultura) i el quart és el Festival de Torroella de Montgrí (2,8 milions d'euros d’aquestes mateixes administracions). Els altres dos festivals que completen el top 6 també són organitzats per l’empresa Promo Arts: són Sons del Món, de Roses, i Strenes, de Girona, cadascun dels quals ha rebut una xifra propera als 1,9 milions d’euros: 1.937.020, el primer, i 1.889.529, el segon.
El festival del Grup Peralada, el que més rep de la Generalitat
Les aportacions de la Generalitat a través l'Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) ha anat creixent al llarg de la dècada fins a arribar al topall actual dels 45.000 euros per festival. Des del 2021, Promo Arts ha rebut cada any 135.000 euros en global pels tres festivals, però la recent creació d'un subfestival de Strenes, Strenes Urbana, li ha permès obtenir 15.507 euros més el 2023.
No són xifres excepcionals si les comparem amb els 250.000 euros atorgats l'any passat a Sons del Món dins la convocatòria en suport d'espectacles d'arts en viu en esdeveniments d'interès agroturístic. Comptant amb tot plegat, l'empresa gironina ha rebut de la Generalitat, en una dècada i pels seus tres festivals, un total d'1,4 milions d'euros.
El Grup Peralada, organitzador del festival, és propietari de tres casinos
Tot i això, si posem el focus en el finançament exclusiu de la Generalitat, els festivals de Promo Arts no són els més subvencionats a la demarcació de Girona. El rànquing l'encapçala amb molta diferència el Festival Castell de Peralada, que ha rebut 2 milions d'euros en ajuts de l'ICEC des del 2014. Sumats a la resta d'ajuts que ha rebut d'altres administracions, la xifra d'ajuts públics que ha rebut s'eleva als 2,9 milions. El festival forma part de les accions de "mecenatge" del Grup Peralada, propietat de la família Suqué Mateu, que gestiona els casinos de Peralada, de Barcelona i de Tarragona. La família és una de les més rellevants del sector del joc a Catalunya i el patriarca de la nissaga, Artur Suqué (avui ja traspassat), va estar implicat en el cas Casinos, un dels primers casos de presumpte finançament irregular de Convergència.
El quart festival més subvencionat és el de Torroella de Montgrí, especialitzat en música clàssica: 1,2 milions d'euros de la Generalitat, que, sumats a les aportacions del Ministeri i de la Diputació, eleva fins als 2,8 milions d’euros els ajuts públics rebuts per les Joventuts Musicals de Torroella de Montgrí, l’entitat que organitza l’esdeveniment. En aquest cas, però, encara caldrà afegir-hi les possibles subvencions que hagi concedit l’Ajuntament de Torroella.
La subvenció de Figueres a l'Acústica de 2023 supera la de Barcelona al Sónar
El suport dels ens municipals als festivals de Promo Arts és cabdal per entendre el seu volum de subvencions. La joia de la corona, en termes de subvenció consistorial, és el festival Acústica. L'Ajuntament de Figueres hi ha aportat més del doble del que reben Strenes i Sons del Món junts: 2.346.956 euros en una dècada. Per trobar a Catalunya subvencions municipals del volum que reben Acústica o Porta Ferrada, la referència més pròxima és el Sónar. El 2023 el festival de músiques avançades va rebre de l’Ajuntament de Barcelona 285.000 euros, segons la informació a la qual ha tingut accés aquest mitjà.
Pel que fa a Sons del Món, el consistori de Roses ha destinat 1.126.000 euros a la promotora entre el 2014 i el 2023. L'any 2016, al mateix temps que atorgava 50.000 euros al festival de Pascual, l'ajuntament denegava a la colla gegantera una subvenció de 813,17 euros "per manca de justificació del total del pressupost de l'activitat". L'any 2019, l'Ajuntament de Roses establia a les bases de subvencions una xifra de 58.000 euros per a la partida destinada a totes les entitats i associacions que acomplissin activitats en matèria de cultura i festes i un topall màxim de 10.000 euros per entitat. El 2023, Sons del Món va rebre la xifra més alta de la seva història: 191.200 euros.
Les subvencions no inclouen els beneficis de la possible cessió gratuïta d'espais o de despeses de neteja que assumeix el consistori
L'aportació de l'Ajuntament de Girona al festival Strenes té un volum similar a la del consistori de Roses: 1.180.000 euros. Si, l'any 2014, el consistori gironí va concedir a Strenes 85.000 euros, des del 2021 la xifra s'ha congelat en els 90.000 per edició. Hi ha hagut anys, però, en què Promo Arts Music rebia 120.000, 130.000 i 139.000 euros, i l'any de la pandèmia va arribar als 250.000 euros. En tot el període 2014-2023, el Sunset Jazz Club, un dels pocs espais musicals amb programació regular de la ciutat, ha rebut de l'Ajuntament 187.500 euros, segons les dades recollides per CRÍTIC.
Aquests imports es refereixen a aportacions econòmiques dels consistoris respectius a través de subvencions o de convenis, però no inclouen els beneficis derivats de la possible cessió gratuïta d'espais als festivals o pel fet que algun dels ajuntaments assumeixi les despeses derivades de serveis de neteja o de seguretat. Assumir aquestes despeses és un fet força habitual quan els ajuntaments volen cuidar bé els festivals.
Una altra font important d'ingressos és la Diputació de Girona. En la darrera dècada, Sons del Món és el que ha rebut menys diners públics (prop de 200.000 euros), mentre que l'aportació a Acústica, de Figueres, ha estat de 436.798, i la de Strenes, de Girona, s'enfila als 375.000 euros. La Diputació no ha facilitat les dades dels ajuts concedits l'any 2014. Acústica també ha rebut suport del Consell Comarcal de l'Alt Empordà. De fet, és l'únic festival que ha rebut un ajut d'aquest ens públic: una subvenció nominativa de concessió directa "per fomentar activitats musicals a la comarca" que es va atorgar durant quatre anys, entre el 2015 i el 2018. La xifra global es va elevar a 23.000 euros.
Un cas insòlit a Catalunya
No és gaire habitual trobar a Catalunya casos com el de Promo Arts. Cal recordar, però, que a Euskadi la promotora Last Tour gaudeix fa dècades d'un conveni amb el Govern basc que li reporta anualment 1,4 milions d'euros públics per organitzar el macrofestival Bilbao BBK Live. Aquesta mateixa promotora organitza Azkena Rock, de Gasteiz, i la fira professional del sector BIME a Bilbao. Aquest suport institucional fa que cap empresa no pugui fer ombra a Last Tour en terres basques.
Set milions d'euros al llarg d'una dècada també podrien semblar poca cosa al costat de les aportacions públiques a alguns macrofestivals en altres comunitats autònomes. Per exemple, els 4,2 milions d'euros que va rebre la primera i única edició de l'Andalucía Big Festival, de Màlaga, o els 1,9 que va rebre el festival madrileny Mad Cool només per a l'edició de 2023. En aquest cas, són xifres milionàries que es van atorgar al marge de qualsevol convocatòria de subvencions: aportacions nominals signades als despatxos i autoritzades sota la controvertida fórmula del patrocini públic. És a dir, que l'Ajuntament paga uns diners a canvi de la promoció que li suposarà afegir el seu escut a la cartelleria del festival.
Aquesta és també la fórmula emprada sovint per l'Ajuntament de Roses. L'any 2022, per exemple, va oferir una prestació econòmica de 180.290 euros a Promo Arts per a la difusió de la marca Roses Cultura en el marc del festival Sons del Món. "Aquest patrocini consistirà en publicitat de caràcter indirecte, denominat retorn publicitari", especificava aquest acord. Aquell estiu van actuar a la Ciutadella de Roses Ben Harper, Andrés Calamaro, Robe i Earth, Wind & Fire, entre d'altres.
Els prop de 200.000 euros que concedeix darrerament l'Ajuntament de Roses, els 250.000 de la subvenció de la Generalitat per a esdeveniments d'interès agroturístic i les aportacions de la Diputació de Girona i de l'ICEC superen aquest any el mig milió d'euros i reforcen la posició dominant d'un festival que aquest estiu programarà nou vetllades a la Ciutadella (amb David Bisbal, Sergio Dalma, Luz Casal, Anastacia i el grup de versions God Save the Queen, entre d'altres) i quatre més en cellers de la zona (amb Albert Pla, Clara Peya, La Ludwig Band i Maria del Mar Bonet).
Com cada any, els artistes més cotitzats del moment dins l'escena catalana passaran o ja han passat aquest any pels festivals de Promo Arts Music. Guillem Gisbert, Oques Grasses, Els Amics de les Arts i The Tyets ja van actuar a Strenes, de Girona. Miki Núñez, Stay Homas, The Tyets i el concert d'Eufòria són alguns dels principals reclams de la vintena edició d'Acústica, de Figueres. Antònia Font, Oques Grasses, Joan Dausà i The Tyets també passaran a l'agost per Sons del Món. La quantia d'aquestes subvencions, segons apunten fonts del sector musical, és un dels factors que disparen els caixets dels artistes més sol·licitats, distorsionant el mercat i fent-los inaccessibles a festivals mitjans i a la majoria de les festes majors. L'ajuntament que els vulgui hi haurà de destinar gairebé tot el pressupost de cultura.
Si les previsions no fallen, Promo Arts Music rebrà al llarg del 2024 subvencions dels tres ajuntaments, de la Generalitat de Catalunya i de la Diputació de Girona que poden vorejar els 750.000 euros. Aquest any, a més, caldrà afegir-hi els 6.000 euros que li acaba de concedir el Ministeri per a la Transformació Digital i de la Funció Pública. Una xifra anecdòtica per arrodonir la collita.
