25/05/2021 | 20:00
El paper dels Mossos d’Esquadra serà una de les patates calentes que haurà de gestionar el nou conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena. I no serà pas una carpeta menor, en especial en els desnonaments, on les polèmiques pel paper de la policia catalana són una constant. Com a exemple, el desnonament avui mateix del Bloc Llavors al barri del Poble-sec de Barcelona, en què la Brimo ha carregat contra els veïns i activistes pel dret a l’habitatge que s’han concentrat per impedir-lo.
Fins a quin punt és rellevant el paper dels Mossos per fer efectius els llançaments que ordenen els jutges? CRÍTIC ha accedit a les dades sobre el nombre de desnonaments en els quals ha participat la policia catalana els darrers anys. Segons el Departament d’Interior, entre el gener del 2017 i l’abril del 2021 els Mossos han intervingut per fer efectius un total de 8.690 desallotjaments. Interior no detalla en quantes d’aquestes actuacions hi han participat els antiavalots de la Brimo i de l’ARRO.
A més, la policia catalana ha realitzat, durant el mateix període, 7.429 identificacions de persones en el marc d’aquests operatius. En la majoria de les ocasions en què hi ha un desnonament amb participació policial, les organitzacions pel dret a l’habitatge fan mobilitzacions i convocatòries per impedir-los. El nombre d’identificacions ha augmentat progressivament els darrers anys: el 2017 se’n van realitzar un total de 1.190, i aquesta xifra va ascendir fins a les 2.195 el 2019. L’any passat, en plena pandèmia, els Mossos van fer 1.609 identificacions i en els primers quatre mesos del 2021, de l’1 de gener al 18 d’abril, ja se n’han efectuat 838. Jaime Palomera, coportaveu del Sindicat de Llogateres, explica que aquesta tendència a l’alça es fa palpable també durant les mobilitzacions.
“Darrerament hem vist un increment molt significatiu de les identificacions, sovint arbitràries, de persones que se solidaritzen i es posen davant la porta dels seus veïns i veïnes el dia del desnonament, però també de gent que està de pas o al voltant, i que no oposa cap mena de resistència”, exposa Palomera. Segons el seu punt de vista, aquestes actuacions policials “tenen un interès dissuasiu i, fins i tot, un punt de provocació“. Així mateix, des del Sindicat també aprecien un augment de “denúncies arbitràries” contra persones que militen en el moviment de defensa de l’habitatge.
CRÍTIC ha accedit a l’històric de les dades a partir d’una petició de dret d’accés a la informació pública, que ha estat admesa parcialment per Interior. No sempre que s’executa un desallotjament hi intervenen els Mossos d’Esquadra. Entre el 2017 i el 2020, segons dades del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) recopilades en aquest informe de l’Observatori DESC, hi va haver a Catalunya 39.701 desnonaments. Els Mossos van intervenir-hi, segons les dades d’Interior, en 8.125 casos, un 20% del total. La policia catalana hi intervé sempre a instàncies d’un requeriment judicial.
La participació dels Mossos en els desnonaments serà un dels principals punts de tensió del Govern amb la CUP. La formació que encapçala Dolors Sabaté ha facilitat la investidura de Pere Aragonès a partir d’un acord amb ERC que preveu que el Govern no enviï la Brimo a realitzar desnonaments sempre que hi hagi un informe que acrediti la situació de vulnerabilitat social dels habitants de l’immoble. Aquest era el cas del desnonament del carrer Lleida. Quatre diputats cupaires han estat presents durant la intervenció policial per impedir el desnonament.
Negativa a facilitar dades sobre la Brimo i la ‘llei mordassa’
En la mateixa resposta, el Departament d’Interior s’ha negat a facilitar a CRÍTIC les denúncies que els agents han realitzat contra activistes socials en el marc dels desnonaments i les sancions de la llei mordassa que s’han interposat en aquests processos. “Hem començat a rebre multes en aplicació d’aquesta llei, malgrat que la policia no està obligada a aplicar-la”, rebla Palomera.
Interior tampoc no ha volgut lliurar a aquest mitjà el nombre d’ocasions en què els antiavalots dels Mossos han participat en un desnonament. “Respecte a les actuacions efectuades per la Brigada Mòbil o d’altres unitats, no és una dada que consti de manera automatitzada”, afirma la Unitat d’Informació del Departament d’Interior en la seva resposta. “Les dades sobre possibles denúncies realitzades per desnonaments no es poden lliurar perquè provenen de requeriments judicials, i no hi ha actualment cap manera de relacionar-les amb procediments de la base de dades de la policia, fet que no permet la seva explotació”.
CRÍTIC recorrerà contra la negativa del Departament a facilitar aquesta informació davant de la Comissió de Garanties d’Accés a la Informació Pública (GAIP). No és la primera vegada que Interior, que fins ara encapçalava el conseller Miquel Samper, denega les dades que sol·licita aquest mitjà. Els Mossos també s’han negat a facilitar informació sobre la compra d’armament i material antiavalots, sobre les sancions internes als agents o sobre les condecoracions concedides pel cos.
En alguns casos, les dades han estat denegades amb l’argument que la informació sobre seguretat pública és matèria sensible i està limitada per la Llei de transparència. En tots els casos, CRÍTIC ha acabat recorrent contra la resolució d’Interior davant la GAIP, que ha acabat donant la raó a aquest mitjà en diverses ocasions.
