03/05/2021 | 06:00
La Fira de Barcelona, el consorci que integren l’Ajuntament, la Generalitat i la Cambra de Comerç, és un dels pols econòmics més potents del sud d’Europa. Destacats empresaris i polítics catalans formen part dels seus òrgans de govern. El comte de Godó i Marta Ferrusola (fins i tot després de l’escàndol del cas Pujol) en són presidents emèrits. La Fira, a banda dels beneficis obtinguts amb l’organització de congressos, ha ingressat 13 milions d’euros en cinc anys amb la venda d’energia que es genera a les instal·lacions de l’Hospitalet. Mentrestant, abona a l’Ajuntament de Barcelona 25 cèntims d’euro anuals per cada m2 que ocupa al recinte de Montjuïc.
L’anhel de situar la capital catalana entre les grans metròpolis del món ve de lluny, i les exposicions o els salons internacionals han estat els grans aparadors que les institucions públiques (i privades) han fet servir des de fa més d’un segle. La Fira de Barcelona n’és un exemple. L’impacte econòmic que genera i la seva capacitat de decisió a l’hora de transformar zones estratègiques de l’àrea metropolitana l’han convertit en una de les institucions més influents i cobejades per polítics i empresaris catalans. Aquests dies, de fet, el recinte de la Fira s’ha convertit en un dels espais de vacunació més grans de Catalunya a causa de la falta de fires i congressos per la pandèmia de la covid-19.
Entre l’Exposició Universal del 1888 i la Internacional del 1929, un grup d’industrials creaven la primera fira de mostres al parc de la Ciutadella. Era l’any 1920, pocs mesos després d’haver-se inaugurat el primer Saló Internacional de l’Automòbil, una fira que fou possible gràcies a la col·laboració entre l’Ajuntament, la Diputació, la Mancomunitat de Catalunya i la Cambra de Comerç de Barcelona. No seria, però, fins a l’any 1932 quan naixia oficialment la Fira Internacional de Barcelona, amb el vistiplau d’una Generalitat republicana que va declarar-la “d’utilitat pública”.
El 1993 es forma Fira 2000 SA, una societat patrimonial on la Generalitat té majoria accionarial
Durant la dictadura franquista, els certàmens servirien per rentar la cara a un règim que volia presentar-se al món aprofitant els primers èxits del desarrollismo. El 1992, amb motiu de la celebració dels Jocs Olímpics, el recinte de Montjuïc seria el centre d’operacions de l’esdeveniment. I, l’any següent, es formava una empresa clau per entendre l’expansió de la Fira a la Zona Franca i a l’Hospitalet: la societat patrimonial Fira 2000 SA, on la Generalitat té majoria accionarial.
L’any 2000, arran de la refundació de la Fira, la Generalitat s’incorporava als seus òrgans de govern (fins llavors representats per l’Ajuntament i la Cambra de Comerç). Uns òrgans consistents en un Consell General, un Consell d’Administració i un Comitè Executiu. Quedava definida com “un consorci de naturalesa pública, amb gestió empresarial privada i autònoma, integrat per la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona i la Cambra Oficial de Comerç i Navegació de Barcelona”.
Qui és qui a la Fira de Barcelona
Els membres que formen part d’aquest poder de gestió tripartit són un clar exemple dels equilibris polítics i empresarials que partits i grups de pressió fan per mirar d’influir en una institució clau com és la Fira de Barcelona. Així, el Consell General sempre el presideix el màxim representant municipal que, en l’actualitat, és l’alcaldessa Ada Colau (Barcelona en Comú). De la vicepresidència primera se n’encarrega Ramon Tremosa (JxCat), conseller d’Empresa de la Generalitat, mentre que la Cambra de Comerç hi és representada per Mònica Roca, amb el càrrec de vicepresidenta segona.
Dels 12 vocals que formen el Consell, sobresurten els noms de polítics com Elsa Artadi (JxCat), Jaume Collboni (PSC) o Ernest Maragall (ERC). I, entre els empresaris, hi destaca Enric Crous i Millet, actual president del consell de l’Hospital Clínic o del patronat de la Fundació Pere Tarrés, així com exdirectiu de la cervesera Damm, o Joan Font i Fabregó, director general del Grup Bon Preu i propietari de la SICAV Bagheera Capital, que compta amb inversions valorades en més de 16 milions d’euros, segons el darrer informe emès per la CNMV relatiu a l’últim semestre del 2020. Bagheera és el nom de la popular pantera que ajuda a sobreviure Mowgli, el protagonista de la novel·la El llibre de la selva, escrita per Rudyard Kipling.
Entre els vocals del Consell hi ha empresaris com Luis Conde, Pedro Fontana, Helena Guardans o Manel Vallet
Pel que fa al Consell d’Administració, el presideix Pau Relat i Vidal, conseller delegat de MAT Holding, empresa especialitzada en reg agrícola. Entre els seus vocals, compta amb destacats membres de la burgesia catalana: Mar Alarcón Batlle, vicepresidenta de Foment; Luis Conde, al capdavant de la firma de caçatalents Seeliger y Conde, per a qui han treballat Esperanza Aguirre o Iñaki Urdangarin; Agustín Cordón i Barrenechea, l’exconseller delegat del Grup Zeta que demanava l’any 2014, en qualitat de director de la Fira, una deducció fiscal del 90% per a les empreses que patrocinessin la fundació Barcelona Mobile World Capital, de la qual era vicepresident, i Pedro Fontana, vocal independent del Banc de Sabadell, actual president d’Areas i vicepresident d’Emesa —el grup inversor d’Emilio Cuatrecasas— a banda d’haver estat també conseller del Grup Zeta.
També n’és vocal Helena Guardans i Cambó, neta del polític Francesc Cambó, presidenta de la consultoria Webhelp i, en el seu moment, l’aposta de l’alcaldessa Ada Colau per dirigir la Fira; Miquel Martí i Escursell, director general del primer operador de transport públic català Moventis i expresident de la fundació d’empresaris Femcat, i Manel Vallet, propietari de la cadena hotelera Catalonia Hotels, grup que repatriava l’any 2017 més de 7 milions d’euros d’una societat radicada a Luxemburg.
La tercera pota dels òrgans de la Fira, el Comitè Executiu, està dirigit per Constantí Serrallonga, que va estar imputat pel cas 3% pel suposat finançament irregular de CiU en relació amb la construcció del túnel de les Glòries, i a qui no abandonà la polèmica en saber-se que havia cobrat més de 200.000 euros el 2007 durant el seu pas per l’empresa municipal de transports TMB. Com a director adjunt hi trobem Miquel Guiot i Rocamora, a qui l’exalcalde Xavier Trias va nomenar gerent de Coordinació Territorial a l’Ajuntament, o el director de màrqueting Joan Angulo Arrese, exdirector del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI).
El poder dels salons en la promoció de Barcelona
La creació de salons propis, o la captació i gestió d’internacionals, és clau per mantenir el potencial de la Fira. I d’això en són conscients els presidents dels respectius comitès organitzadors. Al capdavant de molts d’aquests comitès hi trobem els noms de grans empresaris.
Alimentaria, una de les principals activitats organitzades per la Fira, està liderada per Josep Lluís Bonet i Ferrer, president de la Cámara de Comercio de España, president d’honor de Freixenet i exconseller independent d’AENA. L’Automobile Club està presidit per l’exdiputat del PP Enrique Lacalle, assessor al mateix temps de Foment del Treball. Expoquimia està presidida per Carles Navarro, director de BASF Espanya, i Iwater està encapçalada per Pau Relat, que és alhora president del Consell d’Administració de la Fira. El saló Nàutic el lidera Luis Conde, també vocal del Consell, i l’Ocasión és presidit per Jaume Roura i Calls, president de la patronal catalana de l’automoció Fecavem o de la Unió Patronal Metal·lúrgica.
Javier Godó i Marta Ferrusola són presidents emèrits de l’Automobile Barcelona i del Saló de la Infància
També hi ha càrrecs polítics liderant alguns salons. El Barcelona Meeting Point o Saló Internacional de la Logística estan encapçalats per Pere Navarro, exalcalde de Terrassa i delegat de l’Estat al Consorci de la Zona Franca. El BizBarcelona l’encapçala Jaume Collboni com a president del comitè organitzador.
Sorprèn també conèixer el nom d’alguns presidents emèrits d’altres salons. Segons consta a la darrera actualització de la Fira, del 17 de desembre de 2020, hi destaquen Javier Godó, comte de Godó (Automobile Barcelona); Josep A. Díaz Salanova (membre del comitè consultiu de CaixaBank i alhora emèrit del saló d’informàtica Informat) o Marta Ferrusola i Lladós, dona de l’expresident Jordi Pujol i que demanava al mes de gener passat l’exculpació dels casos judicials als quals ha de fer front per patir “demència sobrevinguda”. Ferrusola és presidenta emèrita del Saló de la Infància.
Rehabilitacions i subhastes: el patrimoni immobiliari de Fira 2000
Sorgida el 1993, la societat anònima Fira 2000 es fa càrrec de les ampliacions dels recintes firals de l’Hospitalet i de la Zona Franca, com també de les reformes dels antics pavellons de Montjuïc. És la propietària de tots els actius, a diferència de la Fira de Barcelona. A preguntes de CRÍTIC, el Departament d’Empresa i Coneixement de la Generalitat confirma que, efectivament, el consorci Fira de Barcelona “no disposa de patrimoni immobiliari”. Fira 2000 és la posseïdora dels béns immobles.
La Generalitat de Catalunya, els ajuntaments de Barcelona i de l’Hospitalet, la Diputació de Barcelona, la Cambra de Comerç i l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) formen part de l’accionariat d’aquesta societat. L’actual director general és Òscar García Dávila, triat a mitjan 2019 pel Consell d’Administració que presideix Albert Castellanos Maduell (secretari general d’Economia i Hisenda de la Generalitat) i té entre els seus 15 consellers Jaume Collboni, Núria Marín o Antonio Balmón.
El patrimoni de Fira 2000 inclou els vuit pavellons del recinte firal Gran Via o terrenys a l’Hospitalet
Menys coneguda, però, és la participació de Fira 2000 en altres projectes d’obres, com ara la rehabilitació del Recinte Modernista de l’Hospital de Sant Pau, l’adaptació de la primera planta del singular edifici Media-Tic del districte 22@ o la construcció de l’estructura de la seu de l’Incasòl a la Zona Franca. Una manera d’aconseguir ingressos que cal sumar a les subhastes de patrimoni (habitatges, locals comercials i aparcaments) com la darrera, licitada a mitjan 2019 per un import superior als 6 milions d’euros. El lot incloïa 16 pisos, 2 locals comercials, 3 cases unifamiliars i 23 places d’aparcament. I és que el patrimoni immobiliari que atresora l’empresa Fira 2000, segons les dades que ha recopilat CRÍTIC, és considerable: centenars de places d’aparcament (lliures, cedides o llogades), els vuit pavellons del recinte firal Gran Via o dos terrenys als carrers del Foc, números 8-16, i de la Metal·lúrgia, núm. 50, també a l’Hospitalet.
La intenció d’esprémer el capital immobiliari va generar controvèrsia en la cessió del dret de superfície d’uns terrenys a tocar del Pavelló número 8 del passeig de la Zona Franca. L’asseguradora francesa Axa Real Estate va aixecar un edifici d’oficines on han anat a parar alguns departaments de la Generalitat. Poc temps després, una filial de l’asseguradora (la societat Zumaran Inversiones SL) aconseguia la gestió del lloguer gràcies a obtenir-ne el dret de superfície durant els propers 99 anys (a comptar a partir de la signatura del contracte, el 29 de desembre de 2015). Va ser l’única societat que es va presentar al concurs. Durant aquest extens període, cobrarà el lloguer dels inquilins institucionals, segons consta a l’auditoria relativa a l’exercici de l’any 2019. Un contracte que el sindicat CCOO va denunciar a l’Oficina Antifrau de Catalunya perquè considerava que atemptava contra la lliure concurrència.
Malgrat la reducció d’ingressos, la Fira destinarà 130 milions d’euros a l’ampliació del recinte
D’altra banda, i malgrat la reducció d’ingressos que pateix la Fira, el portal de Contractació Pública de la Generalitat penjava el passat 21 d’abril les bases per licitar el projecte de redacció i execució de les obres d’ampliació del recinte de la Gran Via. El contracte supera els vuit milions d’euros. És el primer pas per enlairar un nou pavelló pressupostat en 130 milions d’euros (sense IVA), la construcció del qual durarà dos anys i mig. Està previst connectar-lo amb l’edifici actual a través d’una passarel·la situada sobre l’avinguda de Joan Carles I de L’Hospitalet.
El sotrac de la pandèmia (o com perdre el 60% de la facturació)
L’evolució dels ingressos directes que genera la Fira han augmentat any rere any. Una tendència que, a causa de l’impacte de la pandèmia, ha fet recular la facturació fins als 82 milions d’euros en l’exercici relatiu al 2020. Aquesta quantitat queda molt lluny dels 220 milions als quals va arribar el 2019: representa una davallada que s’apropa al 63%. Xifres a les quals caldria sumar l’impacte econòmic indirecte de tots els certàmens que organitza la Fira, xifrats en 4.710 milions d’euros, segons un estudi elaborat per l’Institut d’Economia de Barcelona.
El Departament d’Empresa i Coneixement de la Generalitat, encapçalat pel conseller Ramon Tremosa, va atorgar al mes de desembre passat un ajut directe de 5 milions d’euros per fer front a les conseqüències derivades de la Covid-19. A banda, la Fira de Barcelona hauria demanat un crèdit ICO de 25 milions d’euros com a provisió, aprofitant les condicions avantatjoses. En conèixer-se la seva existència, els responsables van insistir en la solidesa de l’ens i que només en farien ús en cas de necessitat.
La Generalitat va atorgar 5 milions d’euros a la Fira per fer front a les conseqüències de la pandèmia
Unes quantitats sobre les quals molts col·lectius es mostren crítics, ja que es tracta d’un consorci de naturalesa pública. “Si volen fer salons i congressos, que els facin, però que se’ls paguin ells”. Així de contundent es mostra l’arquitecte David Bravo, integrant de la plataforma La Fira o la Vida, una iniciativa veïnal sorgida a mitjan 2019 i que va tenir el suport de desenes d’entitats de la ciutat. El seu objectiu és destinar els solars que actualment ocupen els pavellons de Montjuïc a habitatge social. “Estem parlant d’un espai de 27 hectàrees, que equivalen a 21 illes de l’Eixample. Demanem una cessió del sòl, que és de titularitat pública, per alleugerir el problema de l’habitatge. Sabem que l’actual govern municipal té un projecte, però resulta impossible que s’ensenyi. De transparència, doncs, res”, assenyala.
“És qüestió de voluntat. Si les administracions volguessin, es podria redistribuir molt millor la riquesa que es genera, sobretot perquè el gran capital depèn dels pressupostos públics, i la Fira n’és un clar exemple”, explica Bravo. “I, això, per no parlar dels tipus de contractes precaris que se signen o de l’impacte ecològic que provoquen els milers de desplaçaments de congressistes amb avió. Després es ven la idea del recinte com a exemple de generació d’energia verda. Un cas claríssim de greenwashing [presentar un producte o una proposta com a respectuós amb el medi ambient malgrat no ser-ho]”, rebla.
Una energètica anomenada Fira de Barcelona
Els vuit pavellons del recinte que el consorci té a la Gran Via disposen d’una de les concentracions de plaques fotovoltaiques més importants de tot Europa. Una instal·lació que ha suposat una inversió de 23,1 milions d’euros. A tot això, s’hi han de sumar un parell de centrals energètiques de biomassa a la Zona Franca i al barri de la Marina, connectades a la xarxa de distribució de fred i calor (l’anomenat sistema Heating & Cooling que ja es va fer servir al districte tecnològic del 22@, al Poblenou). L’encarregada de la comercialització és l’empresa Ecoenergies Barcelona (filial de la francesa Veolia). Té signat un contracte fins al 31 de desembre de 2040.
Segons consta en els informes d’auditories de la patrimonial Fira 2000, un dels objectius de la Fira de Barcelona és “consolidar la imatge de respecte pel medi ambient del recinte, i millorar sensiblement la solvència del pla financer de la societat”. Així, durant els últims cinc anys amb dades disponibles (2015-2019), la Fira ha ingressat gairebé 13 milions d’euros en concepte de venda d’energia, un dels negocis més rendibles i desconeguts que gestiona el consorci.
Un llogater privilegiat i uns treballadors en ERTO
La Fira de Barcelona disposa d’una concessió municipal per fer ús dels edificis (i dels espais lliures) situats al recinte de Montjuïc. Expira el 31 de desembre de 2025. Una superfície de 140.000 m2 per la qual abona a l’Ajuntament un cànon anual de 34.727 euros, segons el contracte establert l’any 2016 i que preveu un lleu augment en funció de l’IPC. Aquest acord situa el preu del lloguer en 25 cèntims d’euros l’any pel m2.
Davant d’aquesta situació, David Bravo manifesta: “És clar que hi entra riquesa, però, per a qui? Les conseqüències d’aquest model de congressos i fires encareixen els lloguers als ciutadans, provoquen gentrificació i fan la vida més difícil als veïns”. I llança una reflexió: “La Fira de Barcelona és molt poderosa i pot incidir en els mitjans de comunicació a l’hora de pressionar els poders públics. Recordeu les amenaces de vaga dels treballadors de TMB quan s’apropa el Mobile World Congress? Doncs, el 2019, tot i convocar-se, va tenir menys ressò en els mitjans que la vaga de l’any anterior”, exemplifica Bravo. “I és que els lobbies que formen part de la Fira van quedar contents amb la promesa d’ampliació del recinte de l’Hospitalet i van influir perquè es rebaixés la pressió mediàtica contra els poders públics”, sentencia.
La Fira abona a l’Ajuntament 25 cèntims l’any per cada m2 dels terrenys que ocupa al recinte de Montjuïc
Malgrat la situació d’incertesa, el Consorci espera poder celebrar enguany esdeveniments tan importants com l’Automobile Barcelona o el Mobile World Congress (tot i el degoteig de baixes d’empreses clau com Google, Facebook, Ericsson, Sony o Nokia). Alimentaria i el SIL (Saló Interancional de la Logística) s’han traslladat al 2022. La Fira també tenia previst iniciar enguany la gestió del Centre de Convencions Internacionals de Barcelona, situat al Fòrum.
Els treballadors de la institució es van acollir a un ERTO (expedient de regulació temporal d’ocupació) a l’abril del 2020. Jaume Martí, delegat sindical de CCOO a la Fira de Barcelona, situa la plantilla en 381 treballadors. “Aquests gairebé 400 treballadors poden arribar a multiplicar-se per dos o per tres durant la celebració dels certàmens més potents”, afirma. I hi afegeix: “Les nostres famílies depenen directament de la Fira, però m’atreviria a dir que Barcelona i, en part, Catalunya, també en depenen”. En l’actualitat, es troben en un segon ERTO fins al 31 de juliol, amb la possibilitat d’ampliar-lo fins al 31 d’octubre. Jaume Martí es mostra optimista respecte a l’arrencada dels propers congressos, encara que siguin semipresencials, i confia en la bona gestió de la direcció.
Hi ha, però, altres treballadors que s’han vist afectats amb l’aturada de l’activitat de la Fira. Són els que en depenen de manera indirecta. Així, l’empresa Eurest (propietat del grup britànic Compass i especialitzada a oferir serveis de menjador a museus, escoles o hospitals) anunciava a principis del febrer un ERO massiu que afectava milers d’empleats de tot l’Estat: entre d’altres, els del Parlament de Catalunya, de l’Institut del Teatre o de la Fira de Barcelona. Un contracte que l’empresa havia aconseguit a inicis del 2018, quan va obtenir la gestió de 15 dels 57 locals de restauració que s’habiliten durant la celebració dels certàmens. L’altre grup guanyador del concurs va ser Areas, empresa dirigida per Pedro Fontana, un dels vocals del Consell d’Administració del consorci Fira de Barcelona.
